Amb el mar de pantalla

martes, 29 de junio de 2021

Sobre el cava, les vinyes i la vida de les dones a la postguerra rural🍇

 










Terra de vinyes, Rosa M. Prat i Balaguer

Rosa M. Prat i Balaguer és un terrassenca arrelada a Sant Sadurní d'Anoia.
Va néixer a la ciutat vallesana el 1951.
És doctora en Ciències de l'Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, i, abans de jubilar-se, va exercir de mestra i directora d'educació primària i va participar en la vida política del seu municipi d'adopció.
És membre activa de diferents fòrums literaris, com el Consell de Cent Lectors del premi de narrativa de l'Odissea de Vilafranca del Penedès, d'on va ser jurat el 2015, i del Club de Lectura Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d'Anoia.
Com a autora, intenta recuperar la memòria històrica i donar veu a les dones de totes les èpoques.
Ha publicat Coneguem Sant Sadurní d'Anoia ( 1994), Pedres blanques ( 2018), obra que va ser finalista del Premi Autor revelació de l'Ateneu Barcelonès, el llibre de narracions El batec del temps (2020) i Terra de vinyes (2021), VI premi de novel·la curta Celler de Lletres 2020.
Terra de vinyes és un cant a la terra d'acollida de l'autora, al món de la vinya, del vi i del cava, escrit amb la ploma de qui els coneix, els ha estudiat i, sobretot, els estima.
Tota la narració traspua aquest culte al món vitivinícula i als homes i les dones que hi treballen: vinyes, cellers, empreses de cava i tots els operaris que intervenen en el procés de cultiu, recolecció i elaboració "d'aquell líquid daurat". Mentre les bombolletes d'aquell líquid daurat li esclataven al paladar i  passaven endins, coll avall, pensava en l'atzar de la vida i en la gran sort que havien tingut els avantpassats de la seva família d'arribar a aquella terra de vinyes que els va acollir i els va donar treball.
Perquè la novel·la va d'això, d'aquestes terres plenes de pàmpols i del periple i el llarg camí, sembrat d'entrebancs i sofriment, de les persones emigrades durants els anys 50 i 60, i de la duresa i bellesa de la vida rural, en una evocació que té alguna cosa de "barbaliana".
Quatre generacions, sobretot les seves dones, desfilen a través de  les cent cinquanta pàgines, de la mà d'una narració àgil i continguda.
Els diversos capítols alternen dos punts de vista narratiu: un d'extern, en tercera persona, i un d'intern, més subjectiu, en primera, que és sempre una veu femenina, encara que els anys passin i les generacions se succeeixin. Dues veus que de vegades s'encavallen i a través de les quals la narració progressa.
Rosa M. Prat i Balaguer mostra el seu interès i amor per la conservació de la memòria col·lectiva, de la història, dels paisatges, dels costums i de les feines dels que ens han precedit i ho transmet a través de les seves pàgines, esquitxades, també, d'un lament que vaig fer meu en el darrer libre que he publicat, L'amor quiet: la nostàlgia i la ràbia per no haver parlat més amb les persones grans, amb els vells, abans que marxessin i s'enduguessin amb el seu silenci  tot un llegat que mai no es podrà recuperar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario