Amb el mar de pantalla

viernes, 4 de junio de 2021

Descobriments que són troballes

 

Felícia Fuster, la dona faber : poeta, pintora, escultora, viatgera...

Aquesta setmana he anat a visitar la Fundació Felícia Fuster, al Putxet de Barcelona.
Fa tres mesos no n'havia sentit parlar d'aquesta dona polifacètica i amb una personalitat inqüestionable, el centenari del naixement de la qual celebrem enguany, el 2021.
Com que ja vaig penjar un llarg post en aquest blog, el 27/4/2021 -  amb la presentació que vaig gosar fer d'ella en el marc del X Dia de la Poesia, a la Masia Cabanyes de Vilanova i la Geltrú (CIRMAC) - on explicava per quines circumstàncies havia arribat a començar a conèixer-la i en  feia un esbós  de trajectòria i obra, avui només vull deixar constància d'aquesta visita.
La Fundació es troba al carrer Camps i Fabrés, als baixos del número 3-11, molt a prop del carrer Guillem Tell i del punt en què la plaça Gal·la Placídia es converteix en Via Augusta. Petita, recollida, clara i diàfana, s'hi pot veure part de l'obra pictòrica, algunes mostres de les seves decoracions en vidre, els seus llibres... i les exposicions temporals que acull, sigui per relació amb la seva obra, sigui com a conseqüència del mecenatge que la Fundació imparteix a joves creadors, tal com ella va disposar en crear-la.
Vaig ser rebuda amb molta calidesa i acompanyada i informada en la curta visita d'allò que es prepara per a ben aviat.
Com a colofó, vaig ser obsequiada amb un llibre, Felícia Fuster, Obra Poètica, a cura de Lluïsa Julià, llibre que havia buscat per terra, mar i aire, i que no havia aconseguit de comprar ni d'obtenir en préstec a la biblioteca, quan preparava l'esmentada presentació.
Ara, degustaré la seva personal, i tan lliure, poesia, vers a vers, gota a gota, amb respecte, com es mereix l'obra d'una poeta a qui vaig descobrir fortuïtament, i que considero una afortunada troballa. 

I tot ho donaré i tot per res,
només per veure't viure.
Quina fal·lera estranya 
fa que m'ho jugui tot als daus d'un cor
enderrocat,
sabent que encara que guanyés
tot ho haig de perdre.

           Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984)






No hay comentarios:

Publicar un comentario