Amb el mar de pantalla

viernes, 18 de junio de 2021

Final de curs i primer Club presencial desde fa setze mesos

       








Hola i fins aviat!

Ahir, per primer cop després de 16 mesos, en què hem fet molts Clubs virtuals i ens hem comunicat telemàticament tant com hem pogut, vam poder retrobar-nos "in corpore" per fer el primer Club presencial i, alhora, el de comiat de curs i, sobretot, per celebrar un retrobament tan esperat.
Com sol passar, no hi érem totes - sempre hi ha prioritats o circumstàncies que ho impedeixen - però les que hi vam ser, amb el record tan viu de les absents, en vam gaudir com sempre que ens podem trobar.
En dues taules separades que, mica en mica es van anar ajuntant, vam parlar de tot el que havíem passat, algunes amb més angoixes i penes, d'altres amb més sort, per a concloure que, malgrat tot, i un cert pòsit de tristesa/desencant/por, havíem estat i som unes privilegiades. I també del futur que volem afrontar amb esperança.
Com sempre que compartim una sessió amistosa/literària, vam constatar, i manifestar repetidament, l'enorme sort que tenim per haver sabut crear aquest espai tan gratificant i vivificant, que , entre totes conreem i fem florir, com a bones Jardineres que som.
Finalment vam parlar de llibres... Del del mes, aquell impecable i impactant al·legat antinazista que és Adreça desconeguda, de la Kressmann Taylor, que, com era d'esperar, va tenir una valoració unànime molt positiva, en què es va remarcar el valor de plasmar una missatge tan contundent a través de menys de cent pàgines, la valentia de la denúncia i la tècnica tan eficient d'una escriptora que fins al moment d'escriure aquest relat era, fonamentalment, publicista, alhora que algú qüestionava la duresa i sofisticació de la revenja del personatge no anorreat per la doctrina feixista.  
Però també vam parlar dels llibres recomanats per a l'estiu - com si no sabéssim per experiència que al cap i a la fi els tres mesos d'estiu, més familiars i dispersos,  tampoc donen per a tantes lectures - i vam decidir els que comentaríem el 30 de setembre, que esperem gaudir del primer Club del curs 21-22, amb l'esperança que ja sigui també presencial: Les gratituds, de Delphine de Vigan i l'imprescidible El infinito en un junco, de la Irene Vallejo, que moltes de nosaltres ja estem paladejant i gaudint des de fa mesos.
I després: Bon estiu/ Cuideu-vos!/ Gràcies per tot/ Seguirem en contacte pel whats... i arreveure.
Tots els petons del món, guapes meves, i l'agraïment per tenir la sort de tenir-nos...!














 

No hay comentarios:

Publicar un comentario