Amb el mar de pantalla

Els meus llibres


En el prestatge

Guanyador del premi Don·na 2001.
Edicions 62. El Balancí. 2002




















Hi ha moments en què sembla que la vida perd intensitat i que la plenitud només es pot trobar en el passat. És llavors quan el futur es perfila com un esgotador anar tirant. Això, poc o molt, li està passant a la Gràcia Font, que ja ha fet els cinquanta anys, que compta amb un divorci, tres fills i un projecte de canvi en la seva vida. Amb dolor, amb sorpresa, amb por, però amb força, la Gràcia Font s'ha de construir de nou. I decideix complir un dels seus somnis: anar a viure prop del mar. Ara, l'única assignatura pendent que està convençuda que li queda per aprovar és la solitud. Sap que, d'ara en endavant, el seu gran repte és aprendre a viure sola. Per sort, la Gràcies és tossuda i es permet només una direcció: la de viure la vida amb actitud positiva. I per portar a terme aquest propòsit té uns quants actius que l'emparen: l'amor dels fills, el mar i els llibres en el prestatge. (Text de la contraportada)




Velles amb V de vida

Edicions 62. El Balancí. 2003

Del riure clar i la pell tendra d'un nen a la indefensió de la vellesa només hi ha una pila d'hores. Hores que han anat arribant suaus o aspres, denses o inflades de buidor, però sempre puntuals, inclements, sense aturar el seu pas implacable. La Maria, la Gemma, la Remei, La Susi, la Suson, la Marina, l'Arantxa, la Laieta, la Clotilde i la tia Matildina són dones grans, velles. Passegen per les pàgines d'aquests contes, tot contemplant la desfilada dels seus dies, amb un somriure dolç o una ganyota amarga. Això depèn del color dels records, i de tantes coses...
Són deu dones diferents, els seus tarannàs i les seves històries són ben diversos. Tanmateix, ara, totes són velles. I ho són no tant perquè han complert molts anys, sinó per tanta vida com han viscut, per tanta vida com el seu pas lent arrossega. Són velles, però amb V de vida. (Text de la contraportada).




Centaures

Cossetània Edicions. 2005

"I sobretot, per damunt de tot, fill, és això: la vida. L'únic do que se'ns fa, la porta, el vehicle i el medi de tot el bo i el dolent que podrem abastar", diu la Vipa.
La protagonista d'aquesta història necessita una contradictòria barreja de qualificatius per definir la vida. És sorprenent, dolça, esquerpa, apassionant... sempre difícil i, sobretot... única. Per això no se sent capaç de renunciar-hi.
A través de circumstàncies complicades, insòlites, els personatges d'aquesta novel·la lluiten i es rebel·len contra la cara més dura de l'existència, per acabar rendint-se a l'esperança.
Centaures ens parla de la vida i de la dignitat dels éssers que accepten d'entomar-la amb coratge, amb la convicció que sempre hi ha un camí que ens duu cap endavant... o cap amunt. (Text de la contraportada)






Mira'm. Contes de vides especials

Cossetània Edicions. 2009
(Recull de diversos autors: Mercè Foradada/Ada Castells/Màrius Serra/Elisabet Pedrosa/Àngel Burgas/Miquel Pairolí/Josep M. Fonalleras/Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta)

Mira'm és una ullada a les vides de persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat, o totes aquelles que, per algun motiu o altre, són "diferents", pertanyen a aquest espectre invisible de la societat que cal fer visible.
A Mira'm, descobrirem nou moments de la vida d'una persona amb discapacitat, de la mà de nou escriptors que ens han volgut apropar aquesta realitat, a través de la seva imaginació i la seva ploma.
Amb Mira'm pretenem demostrar que aquestes persones també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. (Text de la contraportada).






Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació

Cossetània Edicions. 2010


Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació pretén visualitzar quatre dones del segle XIX, dotar-les de perfil i posar en el lloc que correspon les seves trajectòries gens anodines.
Qui eren Magdalena Miró, Elisea Ynglada, Isabel Ventosa i Teresa Mañé" "Va ser la mare de...", "Es va casar amb...", "Té una carrer a... són, probablement, les respostes més informades.
I és que, històricament i continuadament, la dona ha estat relegada a la categoria de "consort", ha restat transparent en el relat de l'evolució i progrés de la societat.
Aquest recull voldria aportar un petit gra de sorra a la tasca imprescindible de rescatar-la d'aquest absurd oblit. ( Text de la contraportada).





Bruixes

Cossetània Edicions. 2011

XXIII PREMI DE NARRATIVA SEBASTIÀ JUAN ARB´Ó

Al llarg dels anys massa dones s'han sentit dir "bruixes" perquè no parlaven, opinaven o actuaven en consonància amb el rol que l'entorn els havia assignat.
La Pilar i la Segimona viuen a llocs i en temps allunyats i distints, però comparteixen un destí semblant. Totes dues es veuen forçades a lluitar, desesperadament i solitària, per salvaguardar la seva llibertat d'esperit, que senten amenaçada i  a la qual no poden ni volen renunciar.
La Barcelona olímpica del 92, el remot Montseny del segle XVII, El Bierzo de la  postguerra... emmarquen l'aventura valenta d'aquestes dues dones, i el seu respectiu viatge íntim a través de la prepotència i l'engany que han pretès sotmetre-les. Fins que la llibertat conquerida faci convergir els seus destins. (Text de la contraportada).




            














La Casa Verda

Edicions Saldonar, 2013

Una casa vella arran del mar és el testimoni de la transformació d’un barri de pescadors, dels canvis en la vida i els costums dels homes i les dones que hi han passat, del naixement, l’evolució i el declivi de les tres generacions de la família que la van habitar, explicats en primera persona per la casa mateixa.
La veu de La Casa Verda no és neutra, és una veu íntima i alhora compromesa amb la història, la particular i la general. A mig camí entre la realitat i la ficció, és un tribut a tot el que ha desaparegut sense deixar cap altra empremta que un grapat de records, que ara es fixen, i per tant tornen a ser reals. (Text de la contraportada)


















Com una reina

Edicions Saldonar, 2014


Recull de deu relats que, en un principi havia de dir-se: Sols, soles i solos, perquè cada un dels protagonistes pateix un tipus o altre de soledat i cada història va associada a un solo musical. El bon criteri de l'editor i el comentari del meu fill Pau: "Mamà, això sembla una declinació del llatí", em van fer reconsiderar-ho i posar-hi el títol, molt més amable,  d'un dels contes.

( De la contracoberta): 

La soledat té arestes  punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l'àmbit des d'on es té la necessitat, potser l'obligació i tot, de donar respostes a tot els que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar.
Els protagonistes d'aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental, i narrativa, de Mercè Foradada, es miren al mirall, amb ànims ben diversos: la dolçor d'una vellesa assumida, l'aspror d'un desengany que no s'accepta, l'amargor del rebuig, l'enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l'inconformista o l'aïllament d'una sequoia de califòrnia que ha pujat massa amunt.
Un llibre de narracions que toquen la realitat, unes històries en què la quotidianitat i l'experiència busquen l'equilibri entre el que és rellevant i el que és prescindible, entre la transcendència i el valor de la senzillesa.
deu punts de vista, deu aproximacions a l'impuls de seleccionar el que convé preservar perquè sempre continuï existint.




 Estimades Zambrano

  Edicions Saldonar, 2016





Si fos cert allò que els fills que donen més feina són els més estimats, aquest seria el meu llibre més estimat. No en tinc cap dubte.

(De la contracoberta):


La filòsofa María Zambrano i l'Aracel·li, germana i companya vital, mantenen en aquesta novel·la epistolar una relació que fa aflorar la seva memòria: la infantesa i la primera joventut plenes de promeses, alguns amors i molts desamors, l'efervescència del Madrid republicà i l'horror de la guerra que els va destruir els somnis, el dur periple per Europa i el Carib, la noblesa i la mesquinesa de la vocació filosòfica... A través de les experiències i les idees que transmeten les seves paraules, robades a la intimitat, ens fan còmplices dels esforços valents i sincers per explicar-se i per entendre's. Són unes cartes amb una gran dimensió personal i literària que defineixen i fan crèixer dos personatges amb molta força i alhora vulnerables.
Estimades Zambrano és una novel·la molt documentada i amb molta creació lliure, que revela la vida de dues germanes singulars i el pensament de la filòsofa, altament original, i encara més singular per a qui vol descobrir-la. malgrat la quantitat i la qualitat dels estudis erudits sobre les idees i les aportacions filosòfiques de María Zambrano, continúa sent encara massa desconeguda, és poca cosa més que el nom que rubrica una cita, sovint hermètica i confusa.


(Del pròleg)

Unes paraules prèvies

La filòsofa María Zambrano Alarcón (Vélez-Málaga, 1904 - Madrid, 1991) i la seva germana Araceli Zambrano Alarcón (Segòvia, 1911 -La Pièce, 1972), van ser dues dones amb personalitats i trajectòries que em fascinen, des de fa més de cinc anys.
Aquesta fascinació, barrejada amb el respecte i el coneixement insuficient, em van dur a intentar descobrir-les en profunditat. "Sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que veig", deia Montserrat Roig.
Abans de posar-m'hi, amb tot, vaig intentar documentar-me extensament. Vaig llegir biografies, correspondència i estudis sobre l'obra filosòfica de la primera, i em vaig fer càrrec de moltes més coses sobre les protagonistes, sense arribar a entendre-les totalment.
Per reconstruir-les, per tant, he hagut de recórrer a la imaginació i a les intuïcions desvetllades després de tantes hores de companyia mútua.
El llibre que teniu a les mans és, doncs, una novel·la, una recreació documentada i respectuosa. És, al capdavall, una obra de ficció.
Espero que malgrat la meva gosadia, aconsegueixi apropar-vos les vides i els pensaments d'aquestes dues dones singulars. Seria una llàstima no arribar a conèixer-les.
                                                                                         L' autora

(Galeria)












 Perles cultivades

  Edicions Saldonar, 2018





(De la contracoberta)

A la psicòloga Lluïsa Jubany li fallen les bases del món que coneix. Per recuperar el sentit de la vida, freqüenta un grup que investiga la repercussió de la intel·ligència artificial en el futur pròxim, el Trans de Gràcia, des d'on emprèn una investigació per intentar determinar l'abast de la bondat i si és programable. Desanimada i en plena crisi personal, entra en contacte amb membres d'una ONG, deixa temporalment la feina a l'hospital barceloní on treballa, i el seu periple la porta al camp de Zaatari, a Jordània, on milers de sirians proven de sobreviure fugint de la devastació del seu país. A partir del contacte amb els refugiats, totes les preguntes comencen a tenir resposta.
Mercè Foradada explora a Perles cultivades un tema literari que dona molt joc: la bondat. Existeix, en realitat, la bondat? Per contestar aquest interrogant, la protagonista crea un discurs, fet a partir de l'elaboració de l'experiència més personal i també d'una altra de més tràgica, l'autèntica vergonya de l'Europa que es deshumanitza quan mira capca una altra banda quan els refugiats de Síria truquen a la seva porta. Enmig d'aquest conflicte, ètic i humà, caldrà veure què són les "perles cultivades".


















L'amor quiet

  Edicions Saldonar, 2021





      

(De la contracoberta)

"Un sentiment profund que arrela i dona sentit"

Una caixa tancada, que passa de mans en mans, conté un tresor que ara veu la llum: les cartes que es van intercanviar una parella d'enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.
Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l'Alejandro, elabora una obra que retrata d'una manera fidel i des d'una posició privilegiada la vida real de l'alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció de l'amor dins d'un ordre, en una èpocaespecialment convulsa des d'un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.
L'amor quiet ens dona l'oportunitat de conèixer les interioritats d'una nissaga que comença amb el copropietari de l'Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l'edifici que ara acull la Fundació Tàpies.








I a les llibreries, a partir del dilluns, 8/2/20221




Un intercanvi epistolar de fa un segle és la base de 'L’amor quiet' de Mercè Foradada: El digital La Fura destaca la publicació a Saldonar de L'amor quiet de Mercè Foradada. Podeu llegir l'article aquí. L’escriptora vilanovina Mercè Foradada acaba de publicar un nou llibre, L’amor quiet (Saldonar), que traslladarà el lector a la Barcelona del primer quart del segle XX i el farà entrar en la vida d’una parella de l’alta burgesia catalana....