Amb el mar de pantalla

viernes, 27 de abril de 2012

Abril se'n va i no acaba d'arribar la primavera








Abril se'n va ple d'hores viscudes i d'esdeveniments variats.
Hem tingut una Setmana Santa plujosa i una dolcíssima Mona; alguna esquena enfurismada i moltes dosis de paciència; les Bruixes volant per cels barcelonins en els previs de Sant Jordi; un discret primer aniversari d'aquest blog i una festiva entrada a la quarentena del meu fill Anton... Hores viscudes i guardades allà on s'amagatzemen els records.
Tanmateix... marxa l'abril i sembla que no acabi d'arribar la primavera.
Des del mateix 20 de març que l'espero, que l'espio. Cada hivern és més hivern, a mesura que pesen els anys i em debato entre les ganes d'aferrar el temps, de no deixar escapar ni un bocí de cada dia, i el desig dels dies assoleiats i uns aires més tebis. I aquest any s'estan fent de pregar.
 Com ha costat, enguany, que les moreres s'esquitxessin de verd tendre i que algun balcó del meu barri rebentés de colors!
Com està costant de retirar la manteta del balancí i substituir la mimosa per un pom de flors fresques!