Amb el mar de pantalla

domingo, 26 de junio de 2011

Vinieron como golondrinas, de WILLIAM MAXWELL

Vinieron como golondrinas y como golondrinas se fueron... El títol  correspon a un vers del poeta W.B.Yeats i s'emmarca en l'atmosfera elegíaca que travessa una novel·la en què Maxwell sembla voler retre homenatge al record de la seva mare, morta quan ell tenia deu anys com a conseqüència de la grip espanyola.

Aquesta novel·la, publicada  l'any 1937, és la segona de l'escriptor nordamericà William Maxwell (Lincoln, Illinois 1908- 2000), fins fa una setmana perfectament desconegut per a una servidora.
En acabar-la, dues preguntes i una feliç conclusió. La primera: com pot ser que no tan sol no hagués llegit cap llibre seu sinó que ni tan sols em sonés el seu nom? La segona: quants títols més té traduïts? I la tercera: com a mínim em queden dues novel·les per llegir: La hoja plegada i Adiós, hasta mañana ( evidentment, ja encarregades a la llibreria).
Vinieron como las golondrinas és una història trista? Indubtablement, però encara ho és molt més, bonica. Els tres éssers "abandonats" per la mare - n'hi ha un quart que no es manifesta però que participa del desempar general -  que narren per separat les seves vivències: dependència, culpabilitat, desesper... dels dies precedents i posteriors a  la mort de qui ha estat el centre de la seva vida, provoquen una enorme compassió en el lector, però encara més, transmeten la bellesa d'una vivències autèntiques i profundament humanes.

 Vinieron como golondrinas és un d'aquests llibres que es tanca amb llàgrimes i alhora amb una íntima sensació de gratitud. Amb la secreta felicitat d'haver gaudit d'unes pàgines magistralment escrites que et seguiran acompanyant quan el llibre ja faci mesos que descansa en la llibreria.
És imprescindible  seguir explorat un autor que m'ha deixat amb tan bon gust de boca. És imprescindible que altres Maxwell l'acompanyin en el pretatge.