Amb el mar de pantalla

domingo, 29 de agosto de 2021

1001 pàgines d'"enganxe" total

 






La octava vida (para Brilka), Nino Haratischwilli

Tan desconeguda com el seu nom, que comença desorientant en apuntar a ser masculi, aquesta autora georgiana, que escriu en alemany, ens ha regalat un llibre realment excepcional.

Però abans d'entrar en l'excepcionalitat, o excepcionalitats, perquè en veig més d'una, repassem les quatres dades que coneixem sobre aquesta autora que només té dos llibres traduïts al castellà.

Qui és Nino Haratischwilli?

Sabem que va néixer a Tiflis,  el 8 de juny de1983, i que per tant té 38 anys, els últims divuit dels quals ha viscut a Alemània.

A més de novel.lista, és dramaturga i directora de teatre.

La octava vida és la seva tercera novel·la, convertida en una revelació l'any 2014, i de seguida traduïda a diversos idiomes. El 2018 arriba a les llibreries de casa nostra, traduïda al castellà per Carlos Fortea. Després es tradueix La gata y el general, una novel·la també de tall monumental i de caire històric.

La octava vida ha estat una novel·la repetidament guardonada: premi "Anna Seghers" i el "Literaturpreis des Kulturpreises der deutschen Wirtschaft", el 2015; premi "Bertol Brecht" el 2018; proclamada la millor novel·la de l'any per les revistes Der Spiegel i Frankfurter Allgemeine Sonntagzeitung, i seleccionada per al premi Booker 2020.

La mastodòntica novel·la resegueix vuit personatges - set dels qual són dones -  d'una família georgiana, descendent d'un pastisser que ha inventat la fórmula més pertorbadora de la xocolata calenta. Una fórmula secreta i gelosament guardada que proporciona un plaer indescriptible i, alhora, es tem que porti la desgràcia del que l'ha tastada, encara que sigui una sola vegada.

I mentre es trenen i destrenen les vides, amors i desventures de les sis generacions que recorren el llibre - des del 1917, l'inici de la revolució russa, al 2006 - amb un últim capítol en blanc, el de Blirka, la destinatària de l'ingent relat familiar (aconseguirà amb la seva peculiar classificació dels aliments per colors i la seva fòbia als de color marró, torçar la dissort dels que l'han precedida?), assistim al mosaic d'esdeveniments politics i socials de Geòrgia i Rússia ( república soviètica, URSS, Rússia, prestroika...) i a la desfilada dels seus personatges històrics: Lenin, Stalin, Bèria (KGB), Kruschov, Brezhenv, Gorbachov, Yeltsin i l'innominat Putin, així com al dels diversos líders georgians: Schevardnadze, Gamsajurdia, Saakasjurdia... ensamblats de manera molt rigorosa i versemblant amb els personatges de ficció.

Revoltes, ressistència, repressió, corrupció, espionatge, purgues, gulags, fidelitats i traïcions, lluites i crisis socials... com a teló de fons, com a decorat, de les vides intenses, sovint dissortades, originals i màgiques dels personatges principals i de tots els secundaris que pul·lulen al seu voltant.

Personatges, per cert, gens plans, polièdrics, canviants, sovint torturats - molt a la línia de la literatura clàssica russa, tot i que l'autora i la saga familiar siguin originàries de "l'assoleiada Geòrgia" -, que viuen amb una extraordinària intensitat fins i tot les freqüènts situacions d'exili exterior i interior.

Tot plegat, amb un estil àgil, sovint irònic tot i la crueltat d'alguns passatges, que defuig el sentimentalisme fàcil i, sobretot, d'una AMENITAT i INTERÊS que et fan allargar les sessions de lectura, malgrat los posicions forçades a què obliga el volum i el pes d'aquest meravellós "totxo". 

Segurament té influències dels grans mestres russos: Dostoiewsky, Tolstoi, Txejov... però Nino Haratischwilli té una veu pròpia tan personal com la que sap insuflar en els seus personatges i un ritme narratiu, que defuig tot el que resultaria superflu o reiteratiu, que no fa trampes, que la converteixen  en una autora  tan monumental com la seva obra.

La octava vida  és una autèntica troballa, una joia, no precisament petita, que agraeixo profundament a la meva filla per haver-me-la recomanat i regalat,  i que ara voldria recomanar a tots els lectors i lectores a qui no atura el "sobrepés" literari.

📚💪👌


sábado, 21 de agosto de 2021

Una Austen de gairebé primera mà





Quan James Austen-Leigh es va decidir a escriure aquests records de la seva tia, tenia 72 anys, dels quals tan sols n'havia compartit amb ella els primers divuit.
Tanmateix, la pinya de la família Austen propiciava que la recordés amb prou claredat, tant a través de la seva experiència personal com amb l'ajuda de les seves germanes i la resta de la família. Entre les vivències pròpies, els records dels seus pròxims, l'accés a les cartes i als escenaris de la vida de l'autora, en gran part compartits, James Edward Austen-Leigh tenia material més que suficient per parlar de la tia Jane i de l'autora Jane Austen.
Escenaris i vivències compartides, perque James Edward havia nascut a Deane (Hampshire) el 1798, quan Jane Austen tenia 23 anys i vivia a poques milles de distància. Era fill del reverend James Austen, el germà gran de Jane, qui el 1801 ocuparia la rectoria d'Steventon succeint el seu pare, quan aquest es va jubilar i marxà a viure a Bath amb la seva dona i les filles solteres, Cassandra i Jane. És a dir la tia Jane i els seu nebot James Edward van passar, un rere l'altra, gran part de la seva vida a la rectoria d'Steventon.
Posteriorment James Edward es va traslladar a Oxford, on es va ordenar de sacerdot, com el seu pare i el seu avi, i va acabar sent el rector d'una parròquia, també rural,  a Bray, a Berkshire.
L'any 1836, dinou  anys després de la mort de Jane, va heretar la finca Scarlets, d'una tia àvia, amb agraïment a la qual va incorporar el Leigh al seu cognom.
Ja jubilat va escriure i publicar un llibre que documentava els canvis en els costums de la caça, Recollectios of the Vine Hunt (1865),  i esperonat pel seu èxit, es va posar a recopilar material i a escriure  aquest A memoir of Jane Austen (1870), que és la primera biografia de l'autora.
El llibre s'encapçala amb una cita d'Arthur Helps, de la seva Vida de Colón, que vol ser una justificació de la seva gosadia en escriure la biografia de l' ja aleshores popular escriptora: No coneixia ningú que estigués disposat a fer el treball: només ell. No és un motiu infreqüent. Un home veu que cal que es faci alguna cosa, no coneix ningú que vulgui fer-la tret d'ell mateix i es veu empès  a escometre l'empresa.
El llibre s'estructura en onze capítols, més un epíleg, que ressegueixen la vida de l'autora, els llocs on va habitar, el procés de la seva escriptura, la descripció dels seus físic i personalitat, el seu aïllament del món literari del moment, el creixement de la seva poularitat després de la seva precoç mort, l'opinió d'alguns crítics i personalitats de l'època, alguns comentaris sobre les seves  novel·les i el procès de la seva malaltia i mort, així com algunes opinions de l'autor sobre les condicions i motivacions de l'obra que presenta.
Tot plegat m'ha resultat molt interessant, gairebé emocionant, no només per alguns detalls de la quotidianitat de Jane Austen que revela, sinó per la sensació d'autenticitat que acompanya tota la lectura, ja que es percep que l'autor només parla del que ha conegut o li ha estat revelat d'una manera molt directa. Tot i que les informacions sovint resulten massa incompletes i et quedes amb ganes de més, tot i que potser el nebot potencia la imatge domèstica i quotidiana de la tia Jane sobre la faceta d'escriptora... el conjunt m'ha semblat bastant equilibrat.
Tot plegat, com sempre que llegeixo a l'entorn de l'univers Austen, em queda un pòsit de pena inevitable, en pensar que Jane Austen va morir als 41 anys, insultantment jove, i que se'n va endur amb ella tantes altres delícies com ben segur ens hauría regalat, si hagués pogut vèncer la seva malaltia no coneguda.












lunes, 16 de agosto de 2021

Una entrevista del mes de març , emesa ahir, en molt bona companyia











Rosa de Diego, Nawal al-Sa'dawi i una servidora, amb L'amor quiet

Cap a mitjan març, quan feia un parell de semanes que L'amor quiet havia sortit al carrer, em van demanar de Ràdio 4, concretament la Rosa de Diego per al seu espai Llibres, píxels i valors, si podia entrevistar-me per parlar d'aquest últim llibre, publicat com els darrers quatre, per Edicions Saldonar.
Evidentment, vaig acceptar encantada i vam quedar de fer-la via telèfon, atèses les circumstàncies de la pandèmia que no em permetien el desplaçament.
El programa de la Rosa de Diego, que s'emet els diumenges de 13h a 13'30h, i que ara, a l'estiu, des del 4/7 al 12/9 es repeteix també dissabte i diumenge a la mateixa hora, té uns objectius que ella defineix així:

 Llibres, píxels i valorsRosa de Diego

DIUMENGE DE 13.00 A 13.30 HOREsLa cultura és essencial. Donem consells de franc, anem a contracorrent, parlem de vicis i plaers, de les herències positives, de mestres irrepetibles, sense filtres, amb modèstia i humilitat. Llibres, Exposicions de Fotografia i Valors seran els nostres temes. I farem servir tres verbs bàsics: inspirar, conversar i transformar.


Vaig pensar, per tant, que el meu L'amor quiet s'hi trobaria en un marc d'idoni.
Malauradament, per aquells dies es produïa la defunció d'una escriptora, metgessa, feminista i política, d'una dona d'una peça com la Nawal al-Sa'dawi, que moria als 89 anys a El Caire, el 21 de març de 2021,  i, com no podia ser d'una altra manera, la Rosa de Diego va encapçalar el programa amb una ressenya-homenatge a la gran activista egípcia. I l'emissió es va anar retardant fins a ahir.

Ja m'està bé: a la primavera ja es va parlar força del meu L'amor quiet i no ve malament un refresc, en aquests dies tòrrids en què els llibres, les gandules, els sofàs, els ventiladors i els aires condicionats són el destí vacacional més desitjat.

A més, compartir un espai radiofònic amb una dona com l'escriptora i lluitadora Nawal al-Sa'dawi, de la mà d'una professional entusiasta com la Rosa de Diego, és un luxe que no puc fer més que agrair.

Us deixo l'enllaç per si us ve de gust escoltar el programa.💜😎💞

https://www.rtve.es/play/audios/llibres-pixels-i-valors/merce-foradada-lamor-quiet-ed-saldonar/6058502/
https://www.rtve.es/play/audios/llibres-pixels-i-valors/merce-foradada-lamor-quiet-ed-saldonar/6058502/