Amb el mar de pantalla

Vida

 



Vaig néixer el 16 de gener del 1947 a casa dels avis materns, a Barcelona. Uns dies després ja érem a Vilanova. Aquí hi vaig passar una infància que ara valoro com bastant feliç. El mar sempre present, les palmeres i els capvespres encesos van passar a formar part del meu paisatge íntim, aquell que em fa sentir que sóc a casa. Als nou anys vam marxar a Barcelona, cosa que em va il·lusionar, aleshores, perquè imaginava la vida a la ciutat més àmplia i rica. Hi vaig viure 41 anys en què em van passar quasi totes les coses importants: vaig estudiar, vaig créixer - poc: no arribo al metre seixanta -, vaig enamorar-me, vaig tenir els meus tres fills i vaig treballar i treballar. I, després, em vaig tornar a enamorar.


 L'any 97, quan els tres "nens" ja volaven amb ales pròpies, vaig tornar a Vilanova, cercant el meu paisatge i una soledat que havia d'aprendre a viure. Al compàs dels néts que anaven arribant per ampliar-me la vida, em vaig atrevir a començar a escriure. Des d'aleshores no he pogut ni volgut deixar de fer-ho.
A banda dels meu fills i néts i del meu estimat company, que són la meva més preuada i autèntica riquesa, em considero molt afortunada en el meu dia a dia, fet de persones, llibres i lletres.