Amb el mar de pantalla

viernes, 26 de febrero de 2021

Tardor a finals d'hivern






















Club de lectura de les Jardineres de febrer: Tardor, de l'Ali Smith 

En el seu dia ( concretament en el post del 3 d'aquest mes) ja vaig comentar una mica les dificultats que tenia per entrar totalment en aquest llibre , que, malgrat això, intuïa bo, i també escrivia que tenia intenció de rellegir-lo.
Ho he fet, gràcies a la proximitat dels Clubs de lectura, que tots dos el teníem per comentar.
I crec que ha valgut la pena. 
Ahir ho deia alguna de les tertulianes/amigues: és un llibre que s'ha de mirar com un quadre abstracte, sense intentar lligar-ho tot a la primera lectura. Si se sap fluir i fruir dels fragments que t'arriben, tot s'acabarà lligant. 
I aleshores hi trobes moltes coses remarcables i bones. Algunes de nosaltres vam remarcar els paràgrafs que més ens havien colpit: converses en espiral que semblen una mica kafkianas, imatges poètiques, l'emoció de l'amistat/amor dels dos protagonistes, la visió de l'Art com a alliberador de la caducitat i l'atonia, el pas del temps, la nostàlgia pel que s'ha perdut, la situació decadent d'un país que troba la metàfora en una tardor esquerpa, el desencant d'alguns personatges, l'intent de capturar el passat a través dels objectes... Tot vehiculat per una escriptura ferma i solvent.
És curios, i ja ho hem constat en diverses ocasions, que no ens han de fer por els llibres que no resulten a primera vista amables, perquè en les mans de lectores apassionades i tan consciencioses com les meves Jardineres, sempre se'n treu una viva tertúlia i molt de suc.
Una de nosaltres, que ja ha llegit la segona part de la tetralogia, Hivern, ens avisa que ens calcem, si aquesta ja se'ns ha fet una mica difícil de llegir. Crec que l'advertiment  ha estat ben arxivat.
I per al mes de març, hem previst un "doblete", La mida justa, del Jostein  Gaarder, i - en una expressió més d'amistat i carinyo - L'amor quiet, el meu últim llibre tot just acabat de publicar. 
Tots dos tracten de l'amor i la mort. Veurem si, salvant totes les distàncies en sabem trobar si hi ha algun punt en comú.
Jo m'atreveixo a plantejar-lo: tots dos són un cant al pas, efímer, però ple de sentit, dels homes i les dones sobre la Terra.
Un cop més, gràcies jardineres meves, per fer possible aquesta font de satisfacció que és el nostre Club.
I el dia que puguem retrobar-nos i abraçar-nos....
💜📚👩‍❤️‍👩















No hay comentarios:

Publicar un comentario