Amb el mar de pantalla

sábado, 6 de febrero de 2021

Els llibres, les orquídies i la meva gata


 Premi

Quan vaig publicar  En el prestatge - un ja llunyà 2002 - , i encara borratxa d'il·lusió, de veure fet realitat l'antic i mig inconfessat somni de ser escriptora, em vaig comprar una orquídea.

La primera orquídia de la llarga història d'orquídies de què he gaudit en la meva vida. Sempre m'havien agradat i atret, però tenia el prejudici que eren extremadament delicades i que no les sabria cuidar.

Ara bé, en l'eufòria de tenir un llibre que jo havia escrit, em vaig atrevir i me la vaig auto-regalar.

Era blanca, de tres tiges i altíssima i em va acompanyar molts mesos, potser anys.

Després n'han seguit un fotimer: de tots colors, regalades o comprades... sempre bellíssimes i agraïdes a poc que m'hi hagi dedicat mínimament.

Fins que va arribar a casa la nostra Irish Cofee, que també sembla molt atreta per aquesta i totes les plantes, i les poques que van sobreviure a les seves primeres abraçades d'amor, van anar a parar dalt de tot d'una llibreria.

Vaig pensar aleshores, que s'havien acabat les orquídees per a mi, fins que avui m'ha sembla que el meu L'amor quiet me'l demanava i he decidit que encara que sigui a dalt de la llibreria, aquest darrer llibre també tindria la seva orquídia. Entonada, a més.




 






No hay comentarios:

Publicar un comentario