No entres dócilmente en esa noche quieta. RICARDO MENÉNDEZ SALMÓN

 Acabo un llibre que m'ha costat molt de llegir. He hagut de perseverar per no apartarlo, mentre el contemporitzava amb d'altres més llaminers o fàcils.

Tanmateix, era conscient que era un bon llibre, potser un molt bon llibre, i em resistia a desistir.

Ha valgut la pena.

No entres dócilmente en esa noche quieta són un versos de Dylan Thomas que Menéndez Salmón rescata, amb la veu de Michael Caine, de la pel·lícula Interstellar, de Christopher Nolan.

Versos que li serveixen per evocar la figura del seu pare, ferit per diverses malalties i adicions que condicionen la seva vida, la del seu entorn familiar i molt especialment la del fill que ara el glossa.

Reconeixent, d'entrada, una prosa brillant i implacable, la dificultat del llibre rau, al meu parer per la rigorosa introspecció a què se sotmet l'autor que, en analitzar la figura paterna, cau una vegada i una altra en l'anàlisi de la seva pròpia. No debades, amb tot, perquè com afirma repetidament al llarg del text la seva biografia, trajectòria i temperament van quedar absolutament marcats per les respectives del pare. 

Amb lucidesa i de manera implacable, l'autor disecciona els avatars del pare, fulminat repetidament per la dissort,  i de l'anècdota en fa categories que il·lustren la condició humana.

Extraordinàriament conceptual, força erudit, el discurs de Menéndez Salmón, obliga a un continu subratllat i , de vegades, relectura, cosa que no ajuda a una lectura fàcil com la que , potser per les foscors actuals, tendim a buscar darrerament.

Com ja he dit més amunt l'esforç ha tingut  la seva recompensa. Hi ha molta bellesa en la duresa d'alguns passatges - la descripció del càncer final amb les mutilacions i dolors que comporta, és, malgrat resultar colpidor, d'una extraordinària humanitat i autenticitat - i tota una sèrie de reflexions i judicis sobre temes cabdals: metafísica, literatura, bondat, família... que fan que en tancar el llibre, tinguis la percepció de ser una mica més ric.

A No entres dócilmente en esa noche quieta, Ricardo Menéndez Salmón fa honor a la seva dimensió d'escriptor sense concessions y displicencia, tal com ell descriu en un passatge del llibre:

Acostumbrados a contemplar la literatura con cinismo, una meretriz que sobrevive bajo las capas de insignificancia que un mercado mercenario y una crítica holgazana han diseñado para ella, olvidamos que un escritor que merezca ese nombre entrega su tiempo para insuflar vida a una estatua, animar con palabras un paisaje, rescatar del fondo del mar un brillo hundido.