Sense haver pogut veure'ns i tocar-nos des del mes de febrer d'aquest 2020, que les cròniques més ràncies i antigues qualificarien d'"infausta memòria", el Club d'Adults de la Biblioteca Cardona Torrandell resisteix i des del mes de maig ens trobem cada dissabte final de mes - aquest, desplaçat, per allò de les Castanyades petit comité - per comentar la lectura que ens hem auto-imposat.
Versió virtual, "of course", però millor això que res. Tractant-se de una grup força nombrós que en algunes trobades pot sobreposar els 20 membres, vam arribar al consens que més ens estimàvem veure'ns a través de les pantalles que fer-ho patint, i, sobretot, que el que es tractava era de poder-nos trobar-nos TOTS i TOTES, quan les circumstàncies ens permetin reprendre una vida "normal".
Enguany - n'érem catorze membres, més dues persones més que s'havien disculpat i enviat la seva valoració a través del whatsapp - hem comentat Contigo en la distància, de l'escriptora xilena Carla Guelfenbein.
En general, la novel·la ha agradat i interessat força, i, en alguns casos, ha donat peu per a diverses "investigacions" i recerques literàries i meta-literàries: sobre les circumstàncies històriques que assenyalen la repressió nazi versus el jueus ucranians i hispanoamericans, sobre el tarannà i traumes de l'escriptora Clarice Lispector i els possibles paral·lelismes amb l'autora d'aquesta novel·la, sobre aspectes més o menys freudians dels traumes infantils, sobre l'estructura i manera de trabar les diverses trames ...
Contigo en la distancia va ser qualificada com a novel·la amb molts vessants diferents: històrica, d'intriga, d'amor, i fins i tot de "culebrot" ben escrit, i, també en general, va complir les expectatives quant a amenitat , interès i facilitat de lectura.
La tertúlia va ser prou àgil i el suport tecnològic - ens trobem a partir de la plataforma Jitsi Meet - es va comportar prou bé.
Vam passar una bona i llarga estona, ens vam poder veure les cares i saludar-nos i vam quedar emplaçats per a dissabte 28/11, a l'hora habitual, per comentar La vida al davant, del Romain Gary, o Émile Ajar. Una autèntica perla d'aquestes que ja mai més no t'abandonen, que confio que ens amoroseixi algunes estones d'aquest mes de novembre que es presenta tan costerut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario