Una distopia retroactiva, perquè l'acció ens situa a una Anglaterra post guerra de les Malvines (Falklands), en què la història ha estat manipulada i resolta de manera diferent: amb la Tatcher i l'exèrcit britànic derrotats pels argentins i una època de gran crisi política i social instaurada a Gran Bretanya, i amb el pare de la intel·ligència artificial, Alan Turing rescatat de la mort - en realitat el científic s'havia suïcidat el 1954 menjant una poma enverinada amb cianur, com a conseqüència de la persecució a què estava sotmès a causa de la seva homosexualitat - i convertit en un vell i prestigiós referent de la robòtica que hauria impulsat uns perfeccionats androides: els nous Adams i Eves.
Perquè la novel·la, brillant com no es pot espera menys de la ploma de Ian Mc Ewan, va de les relacions i reaccions entre humans, que , com tots, no acaben de donar la talla, i uns androides perfeccionats que no han estat preparats per a un món tan imperfecte, y que poden ser adquirits, programats i "usats" per hipotètics compradors.
Enginyosa, i ben construïda, com sempre, pel talent narratiu de l'autor, per al meu gust peca de massa erudició política i fragments massa recurrents - se m'han fet una mica pesats , encara que és possible que per a alguns lectors resultin altament instructius i interessants - sobre la tecnologia robòtica. A més, els personatges principals resulten una mica freds i distants - potser massa britànics? - per al drama en què l'autor els ha situat, sobretot pel que fa a la relació afectiva entre ells i el seu Adam. Segurament, he de reconèixer, que aquesta sigui una valoració excessivament llatina.
Sigui com sigui, m'ha semblat una bona novel·la, sense arribar a les excel·lències a què ens té acostumats un dels escriptors més inqüestionable i prolífic del " british dream team". Parlo per exemple de les inoblidables Amsterdam, Expiació o Dissabte , publicades al tombant de segle XX-XXI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario