El privilegi del Club de Lectura de les Jardineres
Gairebé cada mes ho consigno, però el cert és que mes rere mes em sorprèn la meravella d'aquest Club d'amigues a l'entor del llibre.
Que un grup d'aproximadament vint dones, que fa cinquanta-sis anys van acabar els seus estudis conjunts - Jardinera Educadora, a l'aleshores CICF - es reunexin desde fa més d'onze temporades per comentar un llibre, posar-se al corrent de les seves vides i xerrar i riure com a adolescents - amb el suport inestimable del grup de whats que manté el cordó umbilical ben greixat - un cop al mes, provinents la majoria de Barcelona, però altres de Tarragona, Madrid, l'Atmella, Mataró, Les Fonts, Vilanova, Llofriu i Sabadell, no sé si té un mèrit extraordinari, però sí sé que ens proporciona una més que extraordinària compensació.
Evidentment, no tots els mesos hi podem ser totes - hi ha compromisos que se solapen, obligacions familiars, alguna indisposició temporal... - però el grupet sempre és prou animat i el llibre en qüestió queda ben trinxat i comentat.
Ahir, va ser el torn de Nada, de Carmen Laforet, perquè no podíem deixar de fer-nos ressó del centenari del naixement d'aquesta autora tan notable, que enguany celebrem.
Vam comentar diversos temes, sobre els quals hi ha havia matisos i opinions una mica contrastades, però amb un acord general en la qualitat literària de l'obra i de com de sorprenent resultava que una jove de 22 anys fos capaç d'aquest nivell de fabulació i domini de la narració, i que, a més, una obra tan poc "del règim" sortegés la censura i fos mereixedora del Premi Nadal del 44, el que inaugurà la trajectòria d'aquest important certamen.
Va sorgir el tema de la dificultat de no identificar l'autora amb el personatge d'Andrea: massa coincidències, encara que ella sempre afirmés que es tractava d'una ficció. Necessitat de "salvar" la seva família real? Va ser Laforet una pionera en la tècnica de l'autoficció, tan de moda en l'actualitat?
També vam parlar dels tints valleinclanescos, esperpèntics, amb què descriu els protagonistes i les situacions, i de la versemblança o no d'un conjunt de personatges tan al límit, com són els pobladors de l'asfixiant pis del carrer Aribau. Va ser realment tan generalitzada la misèria econòmica i moral entre la classe mitjana en acabar la guerra? És adequat afirmar que la novel·la és un fidel retrat de la Barcelona de la post-guerra? I aquí, com sol passar, un ventall d'anecdòtes de familiars i coneguts que il·lustraven el tema en qüestió.
Com no podia ser d'una altra manera també vam parlar de la vida i personalitat de l'autora, la visió de les quals havíem completat amb el visionat d'un reportatge recentment emès per televisió. Va ser realment la "chica rara", que anomenava Carmen Martín Gaite? Va ser una víctima de les circumstàncies personals i de l'època que li va tocar en sort? No va ser prou valenta per dur a terme els seus somnis, i es va embolicar en una vida que no desitjava? El seu cas va ser el típic de "morir d'èxit"? El seu triomf tan esclatant amb Nada va ser una llosa que la va aclaparar en els intents de seguir escrivint?
Va haver-hi quòrum absolut respecte a la bellesa i brillantor del seu estil i de la meravella d'algunes descripcions, comparacions i imatges.
I després... Les que vam poder ho vam rematar amb un bon dinar en què van ser presents les confidències i les rialles, també com sempre.
Quina sort, aquest Club de lectura i amistat!
📚🌹💞📚🌹💞📚🌹💞📚🌹💞📚🌹💞
No hay comentarios:
Publicar un comentario