Amb el mar de pantalla

sábado, 30 de octubre de 2021

Les bruixes i el regal de Camós











No eren bruixes, eren dones

L'Omnium Cultural del pla de l'Estany, s'ha volgut afegir a la campanya de la revista SAPIENS de desgreuge i dignificació dels milers de dones que van patir persecució i van ser torturades i executades pels seus suposats crims i malvestats al servei del Malèfic, al llarg dels segles XV, XVI i XVII.
El que s'ha designat com al major feminicidi institucionalitzat de la història, que va afectar la major part d'Europa, i encara d'Amèrica, però que a Catalunya va tenir una especial virulència, ha estat estudiat i analitzat per experts des de fa moltes dècades, però enguany pren actualitat en el marc d'aquesta campanya que es clourà el març de 2022.
Entre la multitud de xerrades i actes que s'han celebrat i se celebraran va sorgir la iniciativa d'aquesta trobada, Som dones, som bruixes,organitzada 


per l'Òmnium dins de la iniciativa les Baumes de l'Estany, a l'hotel rural La Sala de Camós, a pocs metres de l'església de Sant Vicens de Camós.
Com ja vaig comentar en el post anterior, vaig ser convidada a participar-hi, no pels meus coneixements en el camp de la cacera de bruixes, sinó pel fet d'haver escrit el llibre Bruixes, publicat per Cossetània el 2011 i malauradament exhaurit i descatalogat.
Es tractava de contrastar i complementar el treball erudit de la revista SAPIENS respecte al tema tractat, de la mà de la seva directora, Claudia Pujol, amb la interpretació literària de la figura d'una suposada bruixa, perseguida al Montseny del s. XVII i co-protagonista del llibre, de la mà del meu llibre, amb la moderació de Mariona  Ponsatí. 
I penso que, amb la col·laboració del públic, molt interessat pel tema, ens en vam sortir prou bé. Història i literatura van coincidir plenament a evidenciar el disbarat i suprema injustícia de l'holocaust de tantes dones  a causa d'interessos polítics, enveges veïnals, negocis oportunistas i prejudicis misògins, que va assotar aquells éssers que eren més vulnerables, miserables i desprotegits.
Per part meva, vaig constatar que em sentia gratificada i contenta d'haver-me pronunciat en favor de les bruixes que no n'eren,  fa un grapat d'anys, i de comprovar com d'acord està el meu text i la seva intenció amb els objectius de la campanya actual. 
Però la xerrada duia associat un premi especial: el descobriment i gaudi d'un indret realment màgic, i no precisament per art de bruixeria.
La Sala de Camós és un deliciós hotel rural a quatre passes del poble, però en ple bosc, que va ser una rectoria el s.XIII, que fa uns quants anys va passar a mans seglars i darrerament ha estat habilitada per a l'hosteleria. 
La construcció és preciosa i està disposada i decorada amb un gust exquisid i amb el "mimo" pel detall i la calidesa que les seves propietàries, la Catalina i la Goretti, han prodigat en cada racó. Un lloc veritablement recomanable, en ell mateix i per les possibilitats de gaudir de l'entorn immediat.
Ens hi vam sentir acollits i privilegiats, vam sopar en aquell entorn regi, vam gaudir d'una habitació que era gairebé un apartament, vam assaborir un esmorzar realment de senyor rector i vam rebre tot tipus d'atencions per part de les propietàries i de l'organització de l'acte.
Ens hem endut el record d'unes hores interessants i delicioses i les imatges d'aquesta rectoria convertida en un racó de món inoblidable.
M'agradaria tornar-hi i em sento feliç d'haver pogut donar veu a la meva Segimona sota la volta d'arcs de punta de l'antiga rectoria, entre tan bona gent.




No hay comentarios:

Publicar un comentario