Una altra relectura deliciosa

 

Stoner, de John Williams

Havia llegit aquest llibre, recomanat amb molt interès per una amiga, el 2012, quan Edicions 62 l'acabava de traduir al català.  

Pot semblar una frivolitat, però ja només la portada, amb l'home vestit tan austerament i clàssic, assegut en una butaca solitària, sota el con de llum de la lampareta, i empetitit i alhora abrigat per una enorme biblioteca, de la que no veiem els límits, ja em va predisposar favorablement.

Després, la seva lectura em va fascinar i desvetllar tota una sèrie d'afinitats entre el protagonista, jo mateixa i persones que m'eren molt pròximes sentimentalment.

No el vaig poder recomanar a tots els Clubs de Lectura, perquè en aquell moment no n'hi havia prou exemplars disponibles a les biblioteques, però, quan fa unes setmanes, un altre amic m'hi va fer pensar, el vaig treure del prestatge i l'he tornat a llegir, sabent que ara sí que n'hi hauria suficients ... Déu meu, com he tornat a disfrutar-lo!

El nom del seu autor, no em deia res en especial, per tant, he hagut d' investigar a les poques pàgines web que en parlen. Ara ja en sé una mica més. 

John Williams, novel·lista, poeta i professor, va néixer el 1922 a Clarksville, al nord-est de Texas.

Es va matricular a la Universitat de Missouri, però malgrat que va demostrar talent per a l'escriptura i la representació, va abandonar els estudis, en acabar el primer curs. 

Tot seguit, va col·laborar en diverses publicacions i emissores de ràdio, fins que el 1942 es va allistar a l'exèrcit de l'aire. 

En els dos anys que va passar com a sergent a l'Índia i a Birmània, va aprofitar per escriure l'esborrany de la que seria la seva primera novel·la. Nothin but the Night (1948), que va aconseguir que li publiqués una petita editorial, en tornar a casa, tot i que posteriorment ell mateix la rebutjaria. 

Aleshores es va tornar a matricular a la Universitat, a Denver, on es va llicenciar i obtenir un títol de postgrau, i on, d'ençà del 1954, va exercir de professor. Allà, va crear el Programa d'Escriptura Creativa i va formar part del seu equip docent, fins que es va jubilar, amb 63 anys, el 1985.

Durant aquests anys en què va desplegar una intensa activitat docent, va publicar dos llibres de poemes: The Broken Landscape: Poems (1949) i The Necessary Lie (1965), i tres novel·les més: Butcher's Crossing(1960), Stoner (1965) i Augustus (1972) , que  va ser guanyadora del National Book Award, el  1973. 

Va morir a Fayeteville, Arkansas, l'any 1994.

John Williams va ser un escriptor de pocs llibres i de vida tranquil·la, i encara que va ser un autor moderadament llegit durant la seva vida, ha estat pòstumament que el seu nom i els seus llibres han esdevingut plenament valorats i traduïts a diversos idiomes.

La seva novel·la indiscutiblement més coneguda, reconeguda i valorada és Stoner, actualment considerada una novel·la de culte.

Ens narra la vida de William Stoner - una vida que, curiosament, guarda alguns paral·lelismes amb la de l'autor -, un fill únic d'uns camperols de Missouri que és matriculat a la Universitat de Columbia per estudiar agricultura i tornar a casa a ajudar al pare amb els nous coneixements ampliats. Però, als pocs mesos, de començar una carrera que estudia amb disciplina però que no li interessa en absolut, Stoner descobreix una vocació imperiosa que el du a decantar per la Literatura i la docència i que conduirà i marcarà tota la seva vida.

És Stoner una novel·la trista? La vida del personatge no és precisament un camí de roses, perquè l'idealista professor universitari ben aviat descobreix que la realitat, tant a nivell professional com a nivell afectiu i personal, s'allunya fatalment dels seus somnis, pels quals no sempre es veu amb forces de lluitar. 

Tanmateix, el mateix John Williams, afirmava en una entrevista: " Crec que és un veritable heroi. Molta gent que ha llegit la novel·la pensa que l'Stoner va tenir una vida trista i dolenta. Jo penso que va tenir una molt bona vida. Ell feia el que volia fer, sentia la importància del treball que realitzava. El seu treball li va donar un tipus d'identitat i li va fer ser el que era".

Per damunt d'aquesta controvèrsia, penso que, en definitiva, Stoner és una molt bona i bellíssima novel·la. 

El personatge del protagonista - aquest Stoner tan discret i fiable, aquest home tan sol, però enamorat de la Literatura, on troba la raó de ser i un refugi, aquest ésser absolutament autèntic i conseqüent, tan capaç d'estimar i d'acceptar, i, indiscutiblement, amb més resiliència que capacitat de reacció -  em desperta una absoluta empatia que me'l fa entranyable i inoblidable.

Els altres personatges principals: els seus col·legues o rivals de la universitat, l'Edith, la seva neuròtica, i aquesta sí que dissortada dona, la Katherine, l'àngel que posa un parèntesi de dolçor en la vida del protagonista... i els més secundaris: la filla, la Grace, víctima dels capricis de la mare, els pares, pagesos lligats a la terra que no comprenen el fill, però l'accepten, etc. estan perfectament dibuixats i tenen prous contrastos interns com per resultar versemblants i creïbles. 

El llibre té descripcions de paisatges i de personatges magistrals: Hi havia exuberància i lluentor en les fulles del gran om del pati de darrere, i l'ombra que projectava posseïa una frescor intensa que li resultava familiar. L'aire era dens, impregnat d'una espessor que englobava les dolces fragàncies de l'herba, de les fulles i de les flors, barrejades i mantingudes suspeses. Va tornar a sospirar fondo; es va sentir la respiració rogallosa i va notar que la dolçor de l'estiu se li acumulava als pulmons, o, La pell de la Katherine, que des de la distància semblava freda i pàl·lida, amagava un to rosat i càlid, com si un devessall de claror circulés sota un besllum lletós. I igual que la pell translúcida, la serenor, l'aplom i la timidesa que ell li havia atribuït ocultaven una calidesa, un enjogassament i un humor la intensitat dels quals era possible gràcies a l'aparença que els disfressava.  Però, al meu parer, el més aconseguit és la riquesa conceptual en la reflexió vital: El quaranta-tresè any de la seva vida, en William Stoner va aprendre el que altres molt més joves havien après abans que ell: que la persona que s'estima al principi no és la persona que s'estima al final, i que l'amor no és un fi, sinó un procés en el decurs del qual una persona n'intenta conèixer una altra.

Tot el relat és escrit amb un estil clar i precís, molt equilibrat en l'estructura de les diferents accions i temes i manté l'interès del lector fins a l'última pàgina.

Potser Stoner és considerat un clàssic, una obra mestra, perquè narra la vida i transformacions d'un personatge des del seu mateix interior. A mi, tanmateix, m'ho sembla perquè m'ha regalat un personatge que m'estimo, gairebé com si fos real.