El regal

 

El Club de lectura de les Jardineres/Amigues de l'ànima

Diuen que "Qui té un company té una mina". Doncs jo , aquí en el Club de lectura de les Jardineres, n'hi tinc 19!Per tant sóc molt rica.

L'amistat ve de lluny , de quan no ens tenyíem , ni teníem arrugues i lluíem els nostres jerseis "Vitos" amb el collaret de perles per sobre i ni una gota de panxeta que ens tibés les faldilles, arran de genolls. Estudiàvem, festejàvem, fèiem petites excursions, ens preparàvem per a treballar entre canalla i xerràvem i rèiem sense parar. 

Ara, ja fa gairebé deu anys, ens vam retrobar entorn del Club de Lectura que se'ns va ocórrer crear mentre cinc o sis de nosaltres preníem un cafè. Totes ens tenyíem o lluíem lliurament un esplèndid cabell gris, teníem un ric sortit d'arrugues senyal de molts treballs, riures i algunes llàgrimes, anàvem vestides cadascuna al seu aire i les panxetes es repartien segons si ens havíem decantat per allò de "ajamonarse o amojamarse".

I ens vam redescobrir amb unes vides viscudes diverses, però totes dignes, i vam coincidir a agrair la nostra amistat i l'espai literari/amistós que ens havíem sabut crear. I vam continuar xerrant i rient sense parar i, amb l'excusa de les lectures i els autors i autores que anàvem descobrint, ens vam muntar excursions i viatges per poder seguir xerrant i rient les vint-i-quatre hores del dia: Madrid ( vam fer un Club al Cafè Gijón), Boí, Blanes, Llofriu, Lisboa...

Fins que la maleïda la pandèmia i el confinament, ens van tallar les ales... però no del tot.  De pantalla en pantalla  vam explotar totes les possibilitats de contacte. Va ser una primavera també literària: un relat col·lectiu, un recull d'haikus, una bellísima rosa pintada amb aquarel.la... Malgrat tot, ens vam obsequiar un Sant Jordi literari, i artístic, perquè entre les Jardineres hi ha una gran artista i d'altres amb bones idees i molta il·lusió.

Així és com, fa uns dies, vam rebre totes uns enormes sobres que contenien la més entranyable de les felicitacions: una col·lecció dels nostres retrats, fets per a nostra artista, la Rosa Bou, que ha emprat moltes hores de la vida recollida, que el sentit de responsabilitat ens exigeix en aquestes anòmales circumstàncies, per dibuixar-nos a llapis, a partir de fotografies que ha anat arreplegant pels diversos arxius de la nostra història compartida. Ella diu que els feia perquè així se sentia més acompanyada. Jo penso que ha estat un llarg i treballós acte d'amor.

I per si això no fos prou - que ho és plenament - a mi, com a conductora del Club encara m'han fet un obsequi també entranyable: un parell de llibres escollits que havien encarregat amb tot el "mimo" a la meva llibretera estimada, la Rosanna Lluch, de Llorens Llibres.

No tinc paraules - aquestes que escric no em serveixen prou - per a agrair el regal i, encara més, aquesta llarga història d'amistat i vida. Tan sols el GRÀCIES més sentit i el desig, enorme , de retrobar-nos aviat amb els petons i les abraçades que ens mereixem.