Quan James Austen-Leigh es va decidir a escriure aquests records de la seva tia, tenia 72 anys, dels quals tan sols n'havia compartit amb ella els primers divuit.
Tanmateix, la pinya de la família Austen propiciava que la recordés amb prou claredat, tant a través de la seva experiència personal com amb l'ajuda de les seves germanes i la resta de la família. Entre les vivències pròpies, els records dels seus pròxims, l'accés a les cartes i als escenaris de la vida de l'autora, en gran part compartits, James Edward Austen-Leigh tenia material més que suficient per parlar de la tia Jane i de l'autora Jane Austen.
Escenaris i vivències compartides, perque James Edward havia nascut a Deane (Hampshire) el 1798, quan Jane Austen tenia 23 anys i vivia a poques milles de distància. Era fill del reverend James Austen, el germà gran de Jane, qui el 1801 ocuparia la rectoria d'Steventon succeint el seu pare, quan aquest es va jubilar i marxà a viure a Bath amb la seva dona i les filles solteres, Cassandra i Jane. És a dir la tia Jane i els seu nebot James Edward van passar, un rere l'altra, gran part de la seva vida a la rectoria d'Steventon.
Posteriorment James Edward es va traslladar a Oxford, on es va ordenar de sacerdot, com el seu pare i el seu avi, i va acabar sent el rector d'una parròquia, també rural, a Bray, a Berkshire.
L'any 1836, dinou anys després de la mort de Jane, va heretar la finca Scarlets, d'una tia àvia, amb agraïment a la qual va incorporar el Leigh al seu cognom.
Ja jubilat va escriure i publicar un llibre que documentava els canvis en els costums de la caça, Recollectios of the Vine Hunt (1865), i esperonat pel seu èxit, es va posar a recopilar material i a escriure aquest A memoir of Jane Austen (1870), que és la primera biografia de l'autora.
El llibre s'encapçala amb una cita d'Arthur Helps, de la seva Vida de Colón, que vol ser una justificació de la seva gosadia en escriure la biografia de l' ja aleshores popular escriptora: No coneixia ningú que estigués disposat a fer el treball: només ell. No és un motiu infreqüent. Un home veu que cal que es faci alguna cosa, no coneix ningú que vulgui fer-la tret d'ell mateix i es veu empès a escometre l'empresa.
El llibre s'estructura en onze capítols, més un epíleg, que ressegueixen la vida de l'autora, els llocs on va habitar, el procés de la seva escriptura, la descripció dels seus físic i personalitat, el seu aïllament del món literari del moment, el creixement de la seva poularitat després de la seva precoç mort, l'opinió d'alguns crítics i personalitats de l'època, alguns comentaris sobre les seves novel·les i el procès de la seva malaltia i mort, així com algunes opinions de l'autor sobre les condicions i motivacions de l'obra que presenta.
Tot plegat m'ha resultat molt interessant, gairebé emocionant, no només per alguns detalls de la quotidianitat de Jane Austen que revela, sinó per la sensació d'autenticitat que acompanya tota la lectura, ja que es percep que l'autor només parla del que ha conegut o li ha estat revelat d'una manera molt directa. Tot i que les informacions sovint resulten massa incompletes i et quedes amb ganes de més, tot i que potser el nebot potencia la imatge domèstica i quotidiana de la tia Jane sobre la faceta d'escriptora... el conjunt m'ha semblat bastant equilibrat.
Tot plegat, com sempre que llegeixo a l'entorn de l'univers Austen, em queda un pòsit de pena inevitable, en pensar que Jane Austen va morir als 41 anys, insultantment jove, i que se'n va endur amb ella tantes altres delícies com ben segur ens hauría regalat, si hagués pogut vèncer la seva malaltia no coneguda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario