Amb el mar de pantalla

domingo, 29 de agosto de 2021

1001 pàgines d'"enganxe" total

 






La octava vida (para Brilka), Nino Haratischwilli

Tan desconeguda com el seu nom, que comença desorientant en apuntar a ser masculi, aquesta autora georgiana, que escriu en alemany, ens ha regalat un llibre realment excepcional.

Però abans d'entrar en l'excepcionalitat, o excepcionalitats, perquè en veig més d'una, repassem les quatres dades que coneixem sobre aquesta autora que només té dos llibres traduïts al castellà.

Qui és Nino Haratischwilli?

Sabem que va néixer a Tiflis,  el 8 de juny de1983, i que per tant té 38 anys, els últims divuit dels quals ha viscut a Alemània.

A més de novel.lista, és dramaturga i directora de teatre.

La octava vida és la seva tercera novel·la, convertida en una revelació l'any 2014, i de seguida traduïda a diversos idiomes. El 2018 arriba a les llibreries de casa nostra, traduïda al castellà per Carlos Fortea. Després es tradueix La gata y el general, una novel·la també de tall monumental i de caire històric.

La octava vida ha estat una novel·la repetidament guardonada: premi "Anna Seghers" i el "Literaturpreis des Kulturpreises der deutschen Wirtschaft", el 2015; premi "Bertol Brecht" el 2018; proclamada la millor novel·la de l'any per les revistes Der Spiegel i Frankfurter Allgemeine Sonntagzeitung, i seleccionada per al premi Booker 2020.

La mastodòntica novel·la resegueix vuit personatges - set dels qual són dones -  d'una família georgiana, descendent d'un pastisser que ha inventat la fórmula més pertorbadora de la xocolata calenta. Una fórmula secreta i gelosament guardada que proporciona un plaer indescriptible i, alhora, es tem que porti la desgràcia del que l'ha tastada, encara que sigui una sola vegada.

I mentre es trenen i destrenen les vides, amors i desventures de les sis generacions que recorren el llibre - des del 1917, l'inici de la revolució russa, al 2006 - amb un últim capítol en blanc, el de Blirka, la destinatària de l'ingent relat familiar (aconseguirà amb la seva peculiar classificació dels aliments per colors i la seva fòbia als de color marró, torçar la dissort dels que l'han precedida?), assistim al mosaic d'esdeveniments politics i socials de Geòrgia i Rússia ( república soviètica, URSS, Rússia, prestroika...) i a la desfilada dels seus personatges històrics: Lenin, Stalin, Bèria (KGB), Kruschov, Brezhenv, Gorbachov, Yeltsin i l'innominat Putin, així com al dels diversos líders georgians: Schevardnadze, Gamsajurdia, Saakasjurdia... ensamblats de manera molt rigorosa i versemblant amb els personatges de ficció.

Revoltes, ressistència, repressió, corrupció, espionatge, purgues, gulags, fidelitats i traïcions, lluites i crisis socials... com a teló de fons, com a decorat, de les vides intenses, sovint dissortades, originals i màgiques dels personatges principals i de tots els secundaris que pul·lulen al seu voltant.

Personatges, per cert, gens plans, polièdrics, canviants, sovint torturats - molt a la línia de la literatura clàssica russa, tot i que l'autora i la saga familiar siguin originàries de "l'assoleiada Geòrgia" -, que viuen amb una extraordinària intensitat fins i tot les freqüènts situacions d'exili exterior i interior.

Tot plegat, amb un estil àgil, sovint irònic tot i la crueltat d'alguns passatges, que defuig el sentimentalisme fàcil i, sobretot, d'una AMENITAT i INTERÊS que et fan allargar les sessions de lectura, malgrat los posicions forçades a què obliga el volum i el pes d'aquest meravellós "totxo". 

Segurament té influències dels grans mestres russos: Dostoiewsky, Tolstoi, Txejov... però Nino Haratischwilli té una veu pròpia tan personal com la que sap insuflar en els seus personatges i un ritme narratiu, que defuig tot el que resultaria superflu o reiteratiu, que no fa trampes, que la converteixen  en una autora  tan monumental com la seva obra.

La octava vida  és una autèntica troballa, una joia, no precisament petita, que agraeixo profundament a la meva filla per haver-me-la recomanat i regalat,  i que ara voldria recomanar a tots els lectors i lectores a qui no atura el "sobrepés" literari.

📚💪👌


No hay comentarios:

Publicar un comentario