Amb el mar de pantalla

sábado, 1 de mayo de 2021

Retrobaments que distancien



 

 


Pluja d'estels, Laia Aguilar

La Laia Aguilar és una jove escriptora nascuda a Barcelona l’any 1976, llicenciada en Comunicació Audiovisual. Treballa en el món de la televisió i ha participat com a guionista en sèries com ara Zoo, Ventdelplà, El cor de la ciutat, Infidels, Olor de colònia i Merlí, entre d’altres. És professora d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i professora de guió a la Universitat Internacional de Catalunya.

Literàriament, comença cultivant el gènere del conte, i l’any 2009 publica la seva primera novel·la: Les bruixes de Viladrau. Pare de família busca… és la seva segona novel·la. El 2016 arriba una novel·la juvenil molt personal,  Wolfgang (extraordinari), que protagonitza un nen superdotat d'onze anys amb una imaginació desbordant que somia convertir-se en un gran pianista, i que és guardonada amb el Premi Carlemany per al foment de la lectura. L'any 2018 publica Juno, que es fa ressò de la soledat i la desesperança dels menors tutelats. El 2020 fa el salt a la nove·la d'adults amb Pluja d'estels, Premi Josep Pla d'aquest mateix any, que narra el retrobament d'un grup d'amics marcats per una tragèdia que han mirat d'oblidar sense èxit durant 5 anys.

Encara abans de llegir els apunts biogràfics que he trobat a Internet, Pluja d'estels ja m'havia transportat al record d'algunes sèries de TV3, quan encara me les mirava. Amb les seves virtuts i les seves mancances.

És innegable que la narració és amena, que el guió és àgil i està prou ben lligat, que enganxa i que resulta una lectura que et crida i que has d'enllestir en poques sessions. S'hi reconeixen també els tics de la moderna narrativa catalana i d'una escriptura treballada i correcta, esquitxada de referències musicals d'una generació molt concreta, pinzellades de gastronomia i referències paisatgístiques prou conegudes. Amb tot..., i al meu parer, la història de la crisi dels quaranta, agreujada per una tragèdia que no s'ha acabat de pair ni resoldre, no aporta cap profunditat ni novetat. La temàtica és recurrent i els personatges tenen un tractament massa televisiu, massa superficial, massa d'efecte immediat. Les passions i tensions que els belluguen són apuntades però no aprofundides. Hi veig la sèrie, o la pel·lícula, però el llibre no em deixa cap pòsit de literatura memorable. Em quedo més aviat amb el personatge de Wolfgang, de la novel·la juvenil més aclamada de la mateixa autora, que un dels meus néts em va recomanar fa uns estius perquè ell l'estava llegint mentre passaven uns dies a casa nostra. 

Sóc conscient que aquesta és una opinió molt personal i que molts lectors devorarán Pluja d'estels -  com d'altra banda he fet jo mateixa i com recomano que facin els amants de la lectura que se t'endu - i gaudiran d'unes estones de distracció pura, que ja és molt d'agrair en els moments actuals. Segurament els meus gustos literaris personals i la necessitat de trobar en allò que llegeixo fragments que em commoguin o personatges i reflexions que m'acompanyin després de tancar el llibre, m'inhabiliten per valorar justament aquesta novel·la. 

O potser, simplement és que m'estic fent vella a marxes forçades.


No hay comentarios:

Publicar un comentario