Amb el mar de pantalla

lunes, 3 de mayo de 2021

Lo breve , si bueno, dos veces bueno


 

Paradero desconocido, Kressman Taylor

Molt recomanada per la meva filla, amb qui, entre moltes altres coses, tenim un continu i deliciós fluix de lectures, ahir, en un parell de tacades, vaig llegir aquesta petita i enorme obra d'art que, a la primera pàgina, ja vaig recordar haver vist en una de les seves versions teatrals.
Amb les paraules justes i a través d'una contundent correspondència entre dos amics a qui el verí del nazisme converteix en cruels depredadors, ens podem fer el càrrec de com el fanatisme pot envair les intel·ligències i sensibilitats més agudes i convertir els homes en el llop despietat que, malauradament, tots portem dins.
Poques vegades, amb un estalvi tan gran de pàgines - 70, concretament, en aquesta versió -  s'ha pogut descriure l'evolució i degeneració d'unes mentalitats lliberals fins a la radicalització extrema a causa d'un pensament nacionalista portat als extrems del crim, la por i la venjança.
I aquesta petita joia és obra d'una dona, Katherine Kressmann, una nord- americana que treballava de publicista i que en les seves hores lliures escrivia per a algunes revistes literàries. El 1938, empesa per l'horror del que es preveu que està passant i pot acabar passant a Alemanya escriu aquest relat, que es va publicar a la revista Story, sota el pseudònim Kressmann Taylor ( els seus cognoms de soltera i el de casada), ja que tant el seu marit com l'editor van considerar que era una història molt bona, però massa dura per aparèixer signada per una dona. L'any 1939 es va publicar en forma de llibre, també a Anglaterra, i es va començar a traduir a altres idiomes. Però l'extensió ràpida dels exèrcits de  Hitler per Europa el va relegar a la llista de llibres prohibits pel Reichskommisar, cosa que va provocar que el llibre no fos conegut al continent fins a gairebé seixanta anys després. 
La mateixa autora reflexiona sobre les raons que la van portar a escriure aquest relat:
Poc abans de la guerra, uns amics alemanys - cults, intel·lectuals, de bon cor - van tornar a Alemanya després d'haver viscut als Estats Units. En molt poc temps es van convertir en nazis acèrrims. Es negaven a escoltar la menor crítica contra Adolf Hitler. En una visita  a Califòrnia  es van trobar  al carrer amb un íntim i vell amic jueu. No li van dirigir la paraula.  Li van girar l'esquena quan va intentar abraçar-los. Em vaig preguntar com podia  ocórrer una cosa així Què els havia pogut fer canviar d'aquella manera? Què els havia dut  a aquell grau de crueltat?[...]
Una lectura molt recomanable, per la qualitat literària i per l'efectivitat amb què es descriu com l'horror pot instaurar-se en unes mentalitats aparentment sanes.










No hay comentarios:

Publicar un comentario