Una sessió controvertida i divertida

 

Tardor, de l'Ali Smith, un llibre molt discutit, que dóna peu a una sessió molt dinàmica

Dissabte passat, el 27 de febrer, vam tenir una sessió de Club de Lectura de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, una mica minoritària: n'érem deu.

Diverses circumstàncies personals, unides a la dificultat, o desconcert, que la lectura d'aquesta novel·la tan premiada i elogiada, comporten, van fer que diversos membres del Club es disculpessin de connectar-se.

Amb tot, va ser una sessió molt viva i profitosa.

Com era d'esperar, Tardor no va deixar indiferent ningú. Les opinions i judicis es van polaritzar: des dels que no el van poder acabar o ho van fer per disciplina, però sentint-se "tontos" per no acabar de trobar-hi la connexió ni el què, fins als que van gaudir amb la lectura i fins i tot  algú ( la nostra més incansable lectora) ens va fer saber que havia seguit amb la segona part de la tetralogia, Hivern, i estava pendent de la tercera, Primavera. També  va haver -hi qui, com sol fer, va aprofundir en alguns aspectes molt connectats amb algun personatge o fet real de la novel·la i ens va proporcionar material gràfic i audiovisual al respecte.

Des del vessant negatiu es va destacar la dispersió de continguts, moltes vegades difícils de lligar, i que costa empatitzar amb els protagonistes i amb un relat que es viu tan disgregat.

Des del vessant positiu, es va remarcar el lirisme d'alguns passatges i que, si aconsegueixes deixar-te anar, acabes lligant moltes més coses del que en un primer moment semblava.

També es va destacar la bellesa de l'amistat/amor entre els dos protagonistes tan allunyats per edat i interessos i el paper que un d'ells atribueix a la lectura com a mitjà d'obertura al món, de creixement personal i de superació dels problemes d'unes vides en un context deprimit. També, la manera tan subtil, però eficient, de tractar el gran tema, que d'altra banda inspira la tetralogia, del pas del temps.

Sobre el tema Brèxit i altres elements de la realitat britànica, que segons la crítica són tan presents en el llibre, vam coincidir que s'intueixen però no s'acaben de trobar , i que , segurament, la manca de referents per als lectors no britànics de la realitat i la cultura del país en l'actualitat, en podien ser la causa.

Tothom va estar d'acord que Ali Smith escrivia amb una gran competència, combinant l'humor, la poesia, la denúncia i l'evocació i que era capaç de construir uns diàlegs gairebé kafkians i molt divertits.

Ens vam emplaçar  per a la propera sessió, el 27 de març, per comentar A la caza del amor , de la Nancy Mitford. Un canvi de registre que esperem que plaurà a tothom.