Amb el mar de pantalla

jueves, 4 de marzo de 2021

Encara de tant en tant m'he de pessigar


Sóc una escriptora

Ja ho sé que no seré Nobel, ni molt traduïda, ni cap obra meva figurarà entre els best-sellers mundials - la meva literatura, pulcra i intimista no és probable que sigui mai un èxit de vendes o el focus d'atenció de la crítica -, però veure els meus llibres a les llibreries, saber de tanta gent, amiga i desconeguda, que els ha anat llegint, em produeix una sensació de satisfacció molt especial.
I és que és la confirmació que sóc escriptora, aquell somni tan llargament ajornat per por a no tenir prou alçada, al rebuig, a fer el ridícul, m'arriba en veure els meus dotze llibres al prestatge o en mans de qui els està llegint.
Són els fills de paper, que també acompanyen i donen alegries.














No hay comentarios:

Publicar un comentario