Celebrar l'amistat entre dones💜📚🌹
Durant el punt mort entre la finalització de L'amor quiet i la seva publicació, el passat 8 de febrer, i en les circumstàncies de restriccions de la vida familiar i social en què ens trobem, em vaig dedicar - perquè ja no concebo la possibilitat de no escriure - a fer uns senzills contes, els Contes del puto virus, que és de l'única cosa que em semblava que podia parlar en les circumstàncies tan especials que travessàvem i encara travessem. Dotze contes que corresponen a actituds i moments diferents de la pandèmia que ens ha atrapat, i que vaig anar penjant en aquest blog a mesura que els enllestia.
Quan vaig observar que les meves amigues i companyes del Club de Lectura de les Jardineres, s'hi interessaven i els llegien, vaig pensar que potser podria arrodonir els contes amb il·lustracions originals, no amb les imatges robades a Internet amb què les havia penjat, per després oferir-los hi per a una lectura més còmoda. On hi hagi la tinta i el paper... I com que Déu no m'ha cridat pel camí de les arts gràfiques, li vaig demanar a una de les Jardineres, la meva amiga de l'anima Rosa Bou, que darrerament s'està revelant com una artista del llapis i el pinzell, si es veuria amb cor i li vindria de gust d'il·lustrar els meus contes, amb la idea de maquetar-los per regalar-los a totes les nostres companyes.
La resposta no podia ser més contundent, perquè, entre riures, em va confessar que, pel seu compte, els havia començat a fer. En pocs dies, em va anar enviant aquestes magnífiques aquarel·les que no només resulten estèticament boniques, sinó que demostren el grau de sintonia i la perfecta captació de l'essència del text.
Quedava el pas de la maquetació, per a la qual cosa vaig recórrer, com faig potser amb massa freqüència, a la meva filla estimada, Anna Serrat, que ho va resoldre amb el gust i la destresa habituals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario