Dickens total

                                                                        

Grandes esperanzas, de Charles Dickens

Grans esperances tenia jo d'aquesta magna obra de Dickens, que no havia llegit però sobre la qual sí havia sentit grans lloances, i que era una assignatura pendent  d'entre les moltes que tinc amb els clàssics.

I no puc dir que m'hagi decebut, en absolut: he pogut assaboria l'escriptura d'un geni, però no m'ha sorprès ni omplert tant com Historia de dues ciutats, que vam llegir i comentar en dos Club de lectura fa uns quants anys.

Com que crec que en aquest blog no hi ha cap comentari sobre l'enorme  escriptor anglès, començaré per fer-ne un esbós d'un breu retrat amb quatre pinzellades.

Charles Dickens neix a Portsmouth, el 1812, i és el segon fill d'un funcionari de la Marina. Els primers anys de la seva infància transcorren feliçment, amb una educació en gran part autodidacta i nodrida d'un mar de lectures sobretot de les grans novel·les d'aventures. 

Fins que als deu anys, el pare és empresonat a causa dels seus nombrosos deutes i, seguint el costum de l'època, ell coneix en la seva pell els rigors de les presons londinenques de l'època victoriana. 

Als dotze anys comença a treballar en un fàbrica de betum, una experiència de treball infantil que serà molt present a la seva obra posterior. 

Després, continua amb l'educació autodidacta. Aprèn taquigrafia, treballa en el bufet d'un advocat i acaba fent de periodista, amb el pseudònim de Boz, i de corresponsal parlamentari de The Morning Chronicle. 

Aviat comencen a tenir força èxit els seus articles, que s'acaben recollint en Contes de Boz  (1836-1837). Simultàniament apareix la seva primera obra de ficció, Els papers pòstums del Club Pickwick (1837), i el jove autor passa a ser un escriptor reconegut i un fenomen editorial. 

Charles Dickens es converteix, així, en un dels escriptors anglesos més valorats de l'època victoriana, viatja per Europa i no para d'escriure, publicant moltes de les seves novel·les en format de fulletons, que apareixen amb periodicitat en revistes o periòdics. Es diu que quan arriba la seva fama als EEUU, la gent espera als molls els vaixells que porten la premsa anglesa per poder llegir al més aviat possible la continuació de la història que els té enganxats.

Publica així, Oliver Twist (1837), Nicholas Nickleby (1838-1839) i Barnaby Rudge (1841), i algunes cròniques de viatges, com Estampes d'Itàlia (1846). 

Es considera que la seva etapa de maduresa arriba amb altres novel·les com David Copperfield (1849-1850), la primera que escriu amb un narrador intern i en la qual recrea alguns episodis clarament biogràfics, Casa desolada (1852-1853), La petita Dorrit (1855-1857), Història de dues ciutats (1859) i Grans esperances (1860-1861), on torna a emprar la primera persona narrativa, i que escriu en circumstàncies difícils per a ell, després de divorciar-se de la seva esposa, Catherine Thompson Hogarth, amb qui tenia deu fills, per unir-se a una actriu molt més jove, Ellen Ternan, amb qui viurà fins a la mort, encara que continua atenent econòmicament la seva primera família. 

En les últimes etapes de la vida desplega la seva gran afició al teatre i fa múltiples lectures públiques, dóna conferències, és rebut en audiència privada per la reina Victòria, que adora les seves novel·les, i presideix el  Birmingham and Midland Institute.

La mort li arriba  el 9 de juny de 1870, a Gadshill, després d'un atac de feridura. Malgrat que havia manifestat el seu desig que l'enterressin a la catedral de Rochester, propera al seu domicili, de forma privada i barata i sense cap ostentació, l'enterren a l'Abadia de Westminter, a l'anomenat Racó dels Poetes. 

Després de la seva mort circula un imprès amb el seu epitafi, on s'afirma: " ... va ser simpatitzant del pobre, de miserable i de l'oprimit; i amb la seva mort el món ha perdut un dels més grans esciptors anglesos".

Grans esperances és una novel·la  de les conegudes com a "novel·les d'aprenentatge" que narra la infantesa i joventut de Pip, un orfe, acollit per la seva intractable germana, que té a gala "haver-lo pujat valent-se de les mans", i pel seu cunyat, Joe, un home senzill i bondadós que és el seu còmplice i company de maltractaments.

A través d'unes surrealistes aventures, narrades de manera hiperbòlica i amb ironia, Pip és afavorit amb l'oportunitat de sortir del seu ambient sòrdid i anar a Londres per formar-se com a gran senyor, i materialitzar així les seves "grans esperances", que s'acaben convertint en grans desesperances.

Es tracta d'una novel·la plenament victoriana , que amb l'excusa de les aventures, desventures, desencants i redempció del protagonista, denuncia molts dels vicis de la societat de l'època de la reina Victòria, a través de situacions i personatges caricaturescos i en clau de sàtira.

Seguint els recursos de la literatura de fulletó, els diversos capítols  contenen continguts en gran part tancat i acaben en un moment àlgid de la trama, o fan una avançament del succés important que la seguirà, per mantenir l'atenció del lector.

El tema de la infantesa desgraciada i sotmesa a mal tractaments hi és present com a gairebé totes les novel·les de l'autor, així com una evolució del personatge, que cau en el desagraïment i l'orgull, per acabar redimint-se a mesura que les esperances van mudant en desesperances. 

En aquesta obra hi ha tocs de la novel·la gòtica a l'ús, hiperbolitzats com per establir un cert distanciament, però molt aconseguits, com l'episodi inicial amb el presidiari evadit, o el personatge i la mansió de Miss Havisham, obsessionada per fer pagar a tots els membres del gènere masculí el fet que va ser abandonada al peu de l'altar.

La galeria de personatges, riquíssima, se'ns presenta sovint amb trets esperpèntics i molt exagerats, però en presentar i seguir Pip, el personatge principal, hi reconeixem subtilidad i profunditat psicològica, amb el contrast entre els bons sentiment originals i l'evolució cap a d'altres més negatius, que li proquen penediment i malestar intern, i sobre els quals sovint reflexiona amb honestedat. 

El desenllaç de la novel·la, ple de cops d'efectes i de sorpreses encadenades, havia de ser bastant fosc i tèrbol, segurament per l'estat d'ànim turbulent de l'autor en el moment d'escriure'l, però va ser endolcit una mica in extremis, abans de la publicació, per consell d'un amic de Dickens, i va quedar obert a la interpretació del lector. Tanmateix se sap que es conserva el manuscrit amb el final original. 

En definitiva, la meva opinió sobre la novel·la, bàsicament positiva, és que segurament devia funcionar millor com a novel·la de fulletó, per entregues , en què l'autor anava adaptant el decurs de la seva història en funció de les reaccions que li arribaven dels lectors, que com a novel·la en un sol volum, com ens ha arribat a nosaltres.

Tanmateix, llegir a Dickens sempre és un plaer i una font de gratificacions.  Que consti en aquestes pàgines.