tag:blogger.com,1999:blog-7452559446840209782024-03-21T11:08:16.925-07:00Mercè ForadadaMercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.comBlogger210125truetag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-10330969037498747302022-11-09T14:26:00.000-08:002022-11-09T14:26:05.726-08:00Vilanova serà, el 19 de novembre, l’epicentre de la literatura de la Vegueria amb la primera Mostra del Llibre Penedesenc<a href="http://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/noticia/vilanova-sera-el-19-de-novembre-l-epicentre-de-la-literatura-de-la-vegueria-amb-la-primera-mostra-del-llibre-penedesenc">Vilanova serà, el 19 de novembre, l’epicentre de la literatura de la Vegueria amb la primera Mostra del Llibre Penedesenc</a>: Vilanova serà, el 19 de novembre, l’epicentre de la literatura de la Vegueria amb la primera Mostra del Llibre Penedesenc, una jornada que vol promoure i donar a conèixer els autors i llibres que es creen a les quatre comarques del territori. Durant tot el dia, la plaça de la Vila acollirà parades de llibreries i editorials i presentacions de llibres, amb la presència de més d’una trentena d’autors del Penedès. La mostra l’organitza el Col·lectiu Mir Geribert, format per una seixantena d’escriptors.Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-14616554401618044892022-09-27T23:55:00.001-07:002022-09-27T23:55:21.301-07:00"Bolos" que són regals<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg56LHzAE_ZnMySvmB0oFBdB_N1RqmZaktgEuRkIBREwwwErPh9jeqXgjqaMbcj88jz2OMdoO2mArSCrHsH_daZy2GFE85-vj9ey3a4OmviCsSqQLknZmKE8Dvu0g9c6FtHpOCe8DtfKXj2lDGwzXijZYLvP3ML7S0kdBKFOnhOEejUCtiWgvMcm4frHA/s1920/FotoCollage_2022924235728347.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1920" height="371" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg56LHzAE_ZnMySvmB0oFBdB_N1RqmZaktgEuRkIBREwwwErPh9jeqXgjqaMbcj88jz2OMdoO2mArSCrHsH_daZy2GFE85-vj9ey3a4OmviCsSqQLknZmKE8Dvu0g9c6FtHpOCe8DtfKXj2lDGwzXijZYLvP3ML7S0kdBKFOnhOEejUCtiWgvMcm4frHA/w371-h371/FotoCollage_2022924235728347.jpg" width="371" /></a></div><span style="font-family: arial;"><b><div><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/3o4SmSM_pno" width="320" youtube-src-id="3o4SmSM_pno"></iframe></div><br /><b><br /></b></span></div><div><b>Trobada amb Tània Juste, al Club de lectura d'Adults de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell</b></div></b></span><div><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Començar el curs 2022-2023 del nostre Club amb la visita d'una autora de qui vam llegir el seu últim llibre, <i>Amor a l'Art</i>, premi Prudenci Bertrana 2021, el passat mes de juny (en vaig fer una breu ressenya en aquest blog el 30/5/2022), és tot un luxe.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Sempre ho és, tenir l'oportunitat de compartir unes hores amb els autors o autores de llibres que s'han llegit i comentat al Club, perquè l'estona compartida permet aprofundir en els textos, conèixer detalls de qui els ha concebut i escrit, aclarir dubtes i curiositats... Però cada trobada té alguna cosa d'especial. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Enguany, el dissabte 24/9, a partir de les 18h, hem tingut el plaer i hem gaudit d'una intensa xerrada amb aquesta escriptora, que fins que vam fer la lectura del seu últim llibre, no coneixíem, i la sessió no ha pogut ser més interessant.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A destacar l'absoluta amabilitat i disposició de l'autora a parlar d'aspectes intrínsecs a la novel·la que comentàvem, a la resta de la seva obra, als contextos de les seves narracions - Tània Juste és historiadora de formació i els seus relats, a banda d'amens, resulten instructius per la quantitat d'informació que aporten, sàviament imbricada en el fil narratiu - i fins i tot a detalls de la seva interessant família paterna.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En acabar la trobada, he pogut fer-li una breu entrevista per a l'Eix Diari, el nostre diari digital comarcal.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ben segur que tots els assistents hem passat una tarda molt agradable i profitosa, i no dubto que més d'un ja estem llegint algun altre títol de l'autora que, en certa manera, ja forma part del nostre Club. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Jo, la primera!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhubYiW-sE9lchGTAS41a2m8A7COJ0pOi9BIHO80qoBgp_z_kpUopczxO-NY3Huse39dcP3MMS8QVUq_y6mCQLQm0J-FF8YrA5zpLstCsc0-q-kjmKRYYbMAHty809Z-TGZBPenLW0njGsa5Kwd0fgMDwrcsVbfALzSA7QuQih4c3acBsrs2HTXQipvKg/s1024/IMG-20220924-WA0103.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhubYiW-sE9lchGTAS41a2m8A7COJ0pOi9BIHO80qoBgp_z_kpUopczxO-NY3Huse39dcP3MMS8QVUq_y6mCQLQm0J-FF8YrA5zpLstCsc0-q-kjmKRYYbMAHty809Z-TGZBPenLW0njGsa5Kwd0fgMDwrcsVbfALzSA7QuQih4c3acBsrs2HTXQipvKg/w397-h298/IMG-20220924-WA0103.jpg" width="397" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy3PRNpmf5Mnfe7dteKArAhK45Q12XLrDuaQUezW7HHmXQCJP5kIth3zpKl1118a--fN_ZwZjIyWK1ZfXQiDQbyVjqXFCeeBwhB81FLURTSgHAQ3WVQoJRtE7Nrrg-K6Cw8uaIdrnn_ZoYe4A6VNUjh-I8hjyap3MF_5Di0VMel2F2EfpcSPxsO-cO1g/s2468/IMG_20220927_152442.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2468" data-original-width="2083" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy3PRNpmf5Mnfe7dteKArAhK45Q12XLrDuaQUezW7HHmXQCJP5kIth3zpKl1118a--fN_ZwZjIyWK1ZfXQiDQbyVjqXFCeeBwhB81FLURTSgHAQ3WVQoJRtE7Nrrg-K6Cw8uaIdrnn_ZoYe4A6VNUjh-I8hjyap3MF_5Di0VMel2F2EfpcSPxsO-cO1g/s320/IMG_20220927_152442.jpg" width="270" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><p></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-41733638726564409312022-09-27T04:01:00.000-07:002022-09-27T04:01:30.377-07:00Dickens total<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXaAx2TkMK2eq3hQstrZIeVOQJIksC7bEKx9FKtSJkKnfH--lrZs4jqSLAGmpK3uEcjA1NEAbhA5ibViJGrvMDpw5QIHf6GWfCtmBX_ne4ZDN97BVeyB50FJOMTPHJtm1g4omtIDRpf_ceTWtZByikgrVLRpdhGpH3SRPWI4AmPHQUM8_Sx8itZ5kzig" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="220" data-original-width="220" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXaAx2TkMK2eq3hQstrZIeVOQJIksC7bEKx9FKtSJkKnfH--lrZs4jqSLAGmpK3uEcjA1NEAbhA5ibViJGrvMDpw5QIHf6GWfCtmBX_ne4ZDN97BVeyB50FJOMTPHJtm1g4omtIDRpf_ceTWtZByikgrVLRpdhGpH3SRPWI4AmPHQUM8_Sx8itZ5kzig=w213-h213" width="213" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnk1OM7jBqC6sYtEyxVfb6Iqy7-GSk4B2tH-vfDTPWsCyOUXMGcai52WhsnaEgkq18OsFF3goE57Mdvq2eJmkVTbHGH6M82G2v3ZKN_dryqXWpKNELamVB5Z_a2jQO6HghF-AP5FSMjbIRXDMDD2_GSpHdt1luAzdKfHnBQjHm_-8rOViisH4j7dpa3w/s4624/IMG20220926185514.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3468" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnk1OM7jBqC6sYtEyxVfb6Iqy7-GSk4B2tH-vfDTPWsCyOUXMGcai52WhsnaEgkq18OsFF3goE57Mdvq2eJmkVTbHGH6M82G2v3ZKN_dryqXWpKNELamVB5Z_a2jQO6HghF-AP5FSMjbIRXDMDD2_GSpHdt1luAzdKfHnBQjHm_-8rOViisH4j7dpa3w/w219-h292/IMG20220926185514.jpg" width="219" /></a><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><i>Grandes esperanzas</i>, de Charles Dickens</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Grans esperances tenia jo d'aquesta magna obra de Dickens, que no havia llegit però sobre la qual sí havia sentit grans lloances, i que era una assignatura pendent d'entre les moltes que tinc amb els clàssics.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I no puc dir que m'hagi decebut, en absolut: he pogut assaboria l'escriptura d'un geni, però no m'ha sorprès ni omplert tant com <i>Historia de dues ciutats</i>, que vam llegir i comentar en dos Club de lectura fa uns quants anys.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com que crec que en aquest blog no hi ha cap comentari sobre l'enorme escriptor anglès, començaré per fer-ne un esbós d'un breu retrat amb quatre pinzellades.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b>Charles Dickens</b> neix a Portsmouth, el 1812, i és el segon fill d'un funcionari de la Marina. Els primers anys de la seva infància transcorren feliçment, amb una educació en gran part autodidacta i nodrida d'un mar de lectures sobretot de les grans novel·les d'aventures. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Fins que als deu anys, el pare és empresonat a causa dels seus nombrosos deutes i, seguint el costum de l'època, ell coneix en la seva pell els rigors de les presons londinenques de l'època victoriana. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Als dotze anys comença a treballar en un fàbrica de betum, una experiència de treball infantil que serà molt present a la seva obra posterior. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Després, continua amb l'educació autodidacta. Aprèn taquigrafia, treballa en el bufet d'un advocat i acaba fent de periodista, amb el pseudònim de Boz, i de corresponsal parlamentari de <i>The Morning Chronicle</i>. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aviat comencen a tenir força èxit els seus articles, que s'acaben recollint en <i>Contes de Boz </i>(1836-1837). Simultàniament apareix la seva primera obra de ficció, <i>Els papers pòstums del Club Pickwick</i> (1837), i el jove autor passa a ser un escriptor reconegut i un fenomen editorial. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Charles Dickens es converteix, així, en un dels escriptors anglesos més valorats de l'època victoriana, viatja per Europa i no para d'escriure, publicant moltes de les seves novel·les en format de fulletons, que apareixen amb periodicitat en revistes o periòdics. Es diu que quan arriba la seva fama als EEUU, la gent espera als molls els vaixells que porten la premsa anglesa per poder llegir al més aviat possible la continuació de la història que els té enganxats.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Publica així, <i>Oliver Twist</i> (1837), <i>Nicholas Nickleby</i> (1838-1839) i <i>Barnaby Rudge</i> (1841), i algunes cròniques de viatges, com <i>Estampes d'Itàlia</i> (1846). </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Es considera que la seva etapa de maduresa arriba amb altres novel·les com <i>David Copperfield</i> (1849-1850), la primera que escriu amb un narrador intern i en la qual recrea alguns episodis clarament biogràfics, <i>Casa desolada</i> (1852-1853), <i>La petita Dorrit</i> (1855-1857), <i>Història de dues ciutats</i> (1859) i <i>Grans esperances</i> (1860-1861), on torna a emprar la primera persona narrativa, i que escriu en circumstàncies difícils per a ell, després de divorciar-se de la seva esposa, Catherine Thompson Hogarth, amb qui tenia deu fills, per unir-se a una actriu molt més jove, Ellen Ternan, amb qui viurà fins a la mort, encara que continua atenent econòmicament la seva primera família. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En les últimes etapes de la vida desplega la seva gran afició al teatre i fa múltiples lectures públiques, dóna conferències, és rebut en audiència privada per la reina Victòria, que adora les seves novel·les, i presideix el </span><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><i>Birmingham and Midland Institute</i>.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">La mort li arriba el 9 de juny de 1870, a Gadshill, després d'un atac de feridura. Malgrat que havia manifestat el seu desig que l'enterressin a la catedral de Rochester, propera al seu domicili, de forma privada i barata i sense cap ostentació, l'enterren a l'Abadia de Westminter, a l'anomenat <i>Racó dels Poetes</i>. </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Després de la seva mort circula un imprès amb el seu epitafi, on s'afirma: " ... va ser simpatitzant del pobre, de miserable i de l'oprimit; i amb la seva mort el món ha perdut un dels més grans esciptors anglesos".</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><i>Grans esperances</i> és una novel·la de les conegudes com a "novel·les d'aprenentatge" que narra la infantesa i joventut de Pip, un orfe, acollit per la seva intractable germana, que té a gala "haver-lo pujat valent-se de les mans", i pel seu cunyat, Joe, un home senzill i bondadós que és el seu còmplice i company de maltractaments.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">A través d'unes surrealistes aventures, narrades de manera hiperbòlica i amb ironia, Pip és afavorit amb l'oportunitat de sortir del seu ambient sòrdid i anar a Londres per formar-se com a gran senyor, i materialitzar així les seves "grans esperances", que s'acaben convertint en grans desesperances.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Es tracta d'una novel·la plenament victoriana , que amb l'excusa de les aventures, desventures, desencants i redempció del protagonista, denuncia molts dels vicis de la societat de l'època de la reina Victòria, a través de situacions i personatges caricaturescos i en clau de sàtira.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Seguint els recursos de la literatura de fulletó, els diversos capítols contenen continguts en gran part tancat i acaben en un moment àlgid de la trama, o fan una avançament del succés important que la seguirà, per mantenir l'atenció del lector.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">El tema de la infantesa desgraciada i sotmesa a mal tractaments hi és present com a gairebé totes les novel·les de l'autor, així com una evolució del personatge, que cau en el desagraïment i l'orgull, per acabar redimint-se a mesura que les esperances van mudant en desesperances. </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;">En aquesta obra hi ha tocs de la novel·la gòtica a l'ús, hiperbolitzats com per establir un cert distanciament, però molt aconseguits, com l'episodi inicial amb el presidiari evadit, o el personatge i la mansió de Miss Havisham, obsessionada per fer pagar a tots els membres del gènere masculí el fet que va ser abandonada al peu de l'altar.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">La galeria de personatges, riquíssima, se'ns presenta sovint amb trets esperpèntics i molt exagerats, però en presentar i seguir Pip, el personatge principal, hi reconeixem subtilidad i profunditat psicològica, amb el contrast entre els bons sentiment originals i l'evolució cap a d'altres més negatius, </span></span><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;">que li proquen penediment i malestar intern, i</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;"> sobre els quals sovint reflexiona amb honestedat. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">El desenllaç de la novel·la, ple de cops d'efectes i de sorpreses encadenades, havia de ser bastant fosc i tèrbol, segurament per l'estat d'ànim turbulent de l'autor en el moment d'escriure'l, però va ser endolcit una mica in extremis, abans de la publicació, </span></span><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;">per consell d'un amic de Dickens, i va </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: arial; text-align: left;">quedar obert a la interpretació del lector. Tanmateix se sap que es conserva el manuscrit amb el final original. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">En definitiva, la meva opinió sobre la novel·la, bàsicament positiva, és que segurament devia funcionar millor com a novel·la de fulletó, per entregues , en què l'autor anava adaptant el decurs de la seva història en funció de les reaccions que li arribaven dels lectors, que com a novel·la en un sol volum, com ens ha arribat a nosaltres.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Tanmateix, llegir a Dickens sempre és un plaer i una font de gratificacions. Que consti en aquestes pàgines.</span></span></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-38296724549692645572022-09-11T23:58:00.003-07:002022-09-12T00:23:01.313-07:00La permanència dels grans<p><br /></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdXLDOPkZc4SKhKrt0Kxl7D1v_trpFWuzGHpNN8OmeOiJsKwbzQASSZVBYKsKdItMS6ZTi-I0tu0xtiwiqE_x6mkEKF45OUQMrReJdWCLrEWHaEZIXT50QadXK7ugbCXuNwYYtDykYXiaWsix0OAvzeocqZxoTYt7tun5LdddaqLt8ruwJKx-j5qHiVA/s4624/IMG20220911224527.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdXLDOPkZc4SKhKrt0Kxl7D1v_trpFWuzGHpNN8OmeOiJsKwbzQASSZVBYKsKdItMS6ZTi-I0tu0xtiwiqE_x6mkEKF45OUQMrReJdWCLrEWHaEZIXT50QadXK7ugbCXuNwYYtDykYXiaWsix0OAvzeocqZxoTYt7tun5LdddaqLt8ruwJKx-j5qHiVA/s320/IMG20220911224527.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieixX5kOywvpuPlWNiWtC6KooxyYTCyY1_Knnla2zMhIbdBfejzESLD7ODOk8KcD4gR6yraqqqp4H-Bmo-5osc4WuyRiScMjxKXvdl3Gb-EFNb5ZIR1yjHXsDVLqTU5YyLK3AEiRtT3LfM2qCfuen6yDGmEUe3XV8w5KUzQbOmu5YoLFz1ZtTPIW5NGw/s1920/FotoCollage_202291122550857.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1920" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieixX5kOywvpuPlWNiWtC6KooxyYTCyY1_Knnla2zMhIbdBfejzESLD7ODOk8KcD4gR6yraqqqp4H-Bmo-5osc4WuyRiScMjxKXvdl3Gb-EFNb5ZIR1yjHXsDVLqTU5YyLK3AEiRtT3LfM2qCfuen6yDGmEUe3XV8w5KUzQbOmu5YoLFz1ZtTPIW5NGw/s320/FotoCollage_202291122550857.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><article class="article-default" style="background: rgb(255, 255, 255); box-sizing: border-box; color: #212529; font-size: 20px; letter-spacing: -0.1px; margin: 0px auto;"><div class="container" style="box-sizing: border-box; margin-left: auto; margin-right: auto; max-width: 990px; padding-left: 21px; padding-right: 21px; position: relative; width: 990px; z-index: 1;"><div class="row" style="box-sizing: border-box; display: -webkit-flex; flex-wrap: wrap; margin-left: -12px; margin-right: -12px;"><header class="article-top-header col-12" style="box-sizing: border-box; display: flex; flex-direction: column; flex: 0 0 100%; max-width: 100%; padding-left: 12px; padding-right: 12px; position: relative; width: 972px;"><div class="article-top" style="box-sizing: border-box;"><div class="article-top-titles" style="border-top: 1px solid rgb(209, 209, 209); box-sizing: border-box; display: flex; flex-direction: column; padding-bottom: 35px; padding-top: 20px;"><div class="supra-title-container" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 2px; order: 1;"><h2 class="supra-title" style="box-sizing: border-box; color: #4f89b9; font-family: TiemposHeadline; font-size: 17px; letter-spacing: -0.1px; line-height: 19px; margin-bottom: 2px; margin-top: 0px; text-transform: uppercase;"><br /></h2></div></div></div></header></div></div></article><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><b><span style="font-family: arial;">Amb ressonàncies brontënianes</span></b></p><p style="text-align: justify;">Fa molta pena quan mor un escriptor que admires amb una edat que encara permetria esperar-ne molts nous títols, encara que sempre es digui - i és veritat- que no se n'anirà del tot mentre a la teva biblioteca i a la teva memòria hi hagin uns quants llibres seus per acompanyar-te.</p><p style="text-align: justify;">Javier Marías era per a mi un escriptor gran, no sempre fàcil, perquè el seu estil tan discursiu, amb períodes sintàctics tan llargs i complexos, no facilitaven una lectura desenfadada, però en el còmput final podia sempre més la constatació de la seva qualitat literària i, sobretot, la lucidesa i profunditat del seu pensament, present a totes les pàgines.</p><p style="text-align: justify;">El vaig descobrir amb <i>Totes les almas</i>, en la dècada dels noranta, i vaig quedar bastant enlluernada i enganxada a idees que mai no m'han abandonat, com la de conèixer un personatge per les restes de la seva paperera.</p><p style="text-align: justify;">Després l'he anat seguint - tinc algunes assignatures pendents de la seva bibliografia - i ara sé que el seu últim títol llegit quan encara vivia ha estat <i>Tomàs Nevinson</i>, que em va tornar a admirar i del qual vaig penjar una ressenya en aquest blog el 6/7/2021.</p><p style="text-align: justify;">Entremig, recordo amb especial entusiasme <i>Los enamoramientos</i>, que fins i tot vaig fer llegir en un Club de Lectura ja no sé quants anys fa. </p><p style="text-align: justify;">I avui, entre l'allau d'articles i ressenyes que ens bombardegen aquests dies, n'he trobat aquest , a <i>La Vanguardia</i>, d'en Xavi Ayén, <i>Marías ha muerto, ¡viva Marías!, </i>que m'ha semblat excel·lent i que m'ha fet pensar - no podia ser d'una altra manera amb el "gaspatcho" brontià que porto - en les meves estimades, i en aquest moment del treball que m'ocupa, odiades, Charlotte, Emily i Anne Brontë. Per a ser justa, cosa que no pretenc en el meu estudi, també en el germà maleït, Branwell Brontë, que en aquest tema de les coincidències va ser cabdal.</p><p style="text-align: justify;">M'explico: </p><p style="text-align: justify;">Xaxi Ayén parla del regne inventat per Marías, el Reino de Redonda, i de la invasió de soldadets de plom al seu pis madrileny, dues mostres d'un imaginari fantàstic que segurament són a la base de la seva magistral obra. Com en el cas dels Brontë, amb la seva caixa de soldats de fusta que alimenten, i al voltant dels quals creen, el regnes de La Ciutat de Cristall, després segregats en els d'Angria i Gondal, que omplen les ments i les desenes de mini llibrets de la infantesa i joventut dels Brontë, forja de la seva obra, també magistral, d'adults. </p><p style="text-align: justify;">És un paral·lelisme una mica agafat pels pèls? Podria ser, però tothom que escriu saps dels laberints i les connexions mentals que hi ha a la ment del qui està en un procés de creació llarg i farragós. Disculpeu-me!</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.lavanguardia.com/cultura/20220912/8517263/marias-muerto-javier-mueres. html">https://www.lavanguardia.com/cultura/20220912/8517263/marias-muerto-javier-mueres. html</a><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p><br /></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-72294212510601827502022-08-30T10:40:00.000-07:002022-08-30T10:40:01.834-07:00Revisitar la casa<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh21hxE7ALA1lrUeru9mmtGVTLzgfI-KLZrSyyxLMDGZaW9zn6KwrHQJnHAaVcZyjZ7N57OL08aAa99bZRzD2aOqnk6Uw_vzDsBa8QBThGu9MhiDfk4SdKqrtn3fNfTeEuQWtyQCzKCYDkrabS7Qy2kQkRtMJcjAbxhKHFkebdZzZaKBs0hLgvEJti-SQ" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1898" data-original-width="1151" height="327" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh21hxE7ALA1lrUeru9mmtGVTLzgfI-KLZrSyyxLMDGZaW9zn6KwrHQJnHAaVcZyjZ7N57OL08aAa99bZRzD2aOqnk6Uw_vzDsBa8QBThGu9MhiDfk4SdKqrtn3fNfTeEuQWtyQCzKCYDkrabS7Qy2kQkRtMJcjAbxhKHFkebdZzZaKBs0hLgvEJti-SQ=w199-h327" width="199" /></a></div><br /><br /><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgp2W5AgvQhD6QIPJbIp1SQHOGmU7tls3r0XmKEAjiw33j6b4tepy7-30J4EPoebwerfP4YEivcU5Cjb1af_LvmOhyCEo6b_VPS4sqBdQuD7lVZAsOPBM62Vtu2_vVPv8BceCIT70YkLtKz5Y8trU1TDZ_q0sjXd79GBNXPr18EYDMR9Tkw8hePcLFK4w" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="580" data-original-width="875" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgp2W5AgvQhD6QIPJbIp1SQHOGmU7tls3r0XmKEAjiw33j6b4tepy7-30J4EPoebwerfP4YEivcU5Cjb1af_LvmOhyCEo6b_VPS4sqBdQuD7lVZAsOPBM62Vtu2_vVPv8BceCIT70YkLtKz5Y8trU1TDZ_q0sjXd79GBNXPr18EYDMR9Tkw8hePcLFK4w=w258-h171" width="258" /></a><p></p></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Llévame a casa</span></i></b><b><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">, Jesús
Carrasco</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Jesús Carrasco no és nou en aquest blog
("Impactada", 23/3/ 2014) ni en els meus prestatges.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La seva primera obra, <i>Intemperie </i>(2013),
difícil d'oblidar, em va deixar realment impactada, esborronada no només per la
força i duresa de la història sinó per l'austeritat, poeticitat i despullada
bellesa d'un estil que evocava el millor Delibes. La segona,<i> La
tierra que pisamos</i> (2016) - <span style="background: white; color: #202122;">una</span><span style="background: white;"> ucronía<span style="color: #202122;"> enmarcada a començament del s. XX,</span></span> que
ens situa en un escenari en què Espanya ha estat annexionada per un gran imperi
d'un altre país europeu i a un poble d'Extremadura s'hi instal·len les elits de
les forces d'ocupació fins que l'aparició d'un home primigeni a l'hort d'na de
les privilegiades dinamita el fals paradís - també el vaig considerar
remarcable, encara que no hi vaig entrar com a la primera i no em va agradar
tant.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Ara, amb un gir temàtic inesperat, ens sorprèn amb
aquesta <i>Llévame a casa</i> (2021), que
ens retorna als ressecs i austers paisatges castellans per enfrontar-nos a una
problemàtica, molt humana, però ben diferent.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La biografia de l'autor es pot resumir en poques
línies, perquè com alguns dels seus personatges, la seva vida és gairebé
minimalista i viscuda sota el signe de la major austeritat.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Jesús Carrasco Jaramillo va néixer a Olivenza
(Badajoz ) l'any 1972 . </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Posteriorment es va traslladar a Torrijos, un poble
de Toledo, on el seu pare, mestre, havia estat traslladat. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Es va llicenciar en Educació Física, però el seu
pas pels instituts com a professor de secundària va ser breu, perquè de seguida
es va decantar per l'escriptura , que va començar a conrear com a redactor
publicitari.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Després d'un viatge i estada a Escòcia, el 2005 es
va instal·lar a Sevilla, on actualment resideix, i on va seguir treballant a la
publicitat i dedicant cada com més espai a l'escriptura creativa. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La seva primera novel·la, <i>Intemperie</i> (2013),
el va consagrar com a autor, amb un reconeixement unànime i universal i la consegüent traducció a més
d'una vintena d' idiomes. Va ser triat el millor llibre de l'any pel Gremi de
Llibreters de Madrid i va obtenir diversos premis internacionals. Posteriorment
se'n va fer una versió com a còmic i una adaptació cinematogràfica, que va dirigir
Benito Zambrano el 2019, i que va ser interpretada per Jaime López i Luis
Tosar.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La seva segona novel·la, <i>La tierra que pisamos </i>(2016) va ser guardonada amb el Premi de
Literatura de la Unió Europea.<span style="background: white; color: #202122;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Jesús Carrasco es confessa deutor
de la millor literatura nord-americana: Raymond Carver, Richard Ford, John
E. Williams i Cormac McCarthy</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">, en qui admira el poder
literari i humà, amb els seus referents estètics, la cruesa, els paisatges
desolats, les emocions descarnades i el salvatgisme que ell defineix com "</span><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">esa
frontera entre lo civilizado y lo animal».</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Després, hem hagut d'esperar cinc anys per
tenir entre les mans aquest <i>Llévame a
casa</i> (2021), que tot seguit comentarem.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En aquesta tercera novel·la s’aprecien
diversos trets autobiogràfics – una edat semblant, uns entorns geogràfics
comuns... - encara que la trama s'aparta
del que és essencial a la seva vida.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">S'ha dit que el tema principal de
la novel·la és l’Alzheimer, però penso que el que planteja i revisa són els
lligams i les diferències que traven qualsevol relació familiar, la
responsabilitat versus els pares quan es fan grans, i el dret a l'autonomia i
la relació personal. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Carrasco diu al respecte: </span><i><span lang="CA" style="background: #F9F9F9; color: #202122; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">De todas las responsabilidades que asume el ser
humano, la de tener hijos es, probablemente, la mayor y más decisiva. Darle a
alguien la vida y hacer que esta prospere es algo que involucra al ser humano
en su totalidad. En cambio, rara vez se habla de la responsabilidad de ser
hijos. </span></i><span lang="CA" style="background: #F9F9F9; color: #202122; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Llévame a casa<i> trata de
esa responsabilidad y de las consecuencias de asumirla.</i></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En aquesta novel·la
l'autor fa gala de l'austeritat i eixutesa que el caracteritza i que reivindica
com a instrument de veritat: </span><i><span lang="CA" style="background: white; color: #202122; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El
lenguaje es la herramienta máxima, el arma total para el desarrollo del ser
humano. Y la precisión es fundamental para expresar de manera concisa y nítida
qué es lo que sucede en el mundo y qué es lo que yo intento representar.</span></i><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Amb aquesta prosa contiguda, que
s'amoroseix puntualment amb tocs de lirisme, ens narra l'aventura personal del
protagonista que passa de sentir-se acorralat en un context fosc i desolat del
que havia volgut fugir, a anar descobrint el sentit i la llum de l'abnegació i
de l'amor, de la potència i la possibilitat de realització personal que li
atorga el fet d'assumir la cura dels altres, dels que tenim més a prop.<o:p></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Llévame
a casa</span></i><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> és un llibre dur però molt humà, perfectament escrit
i que manté el seu interès pàgina a pàgina. Una lectura molt recomanable.</span></span></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-27096740814815435372022-08-28T09:21:00.003-07:002022-10-15T11:26:30.576-07:00La Lucy se'ns ha fet gran<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI0zi19_-3di3fLwnJGDbdKjdUSYqNhLlhf-vjlfwv_BZg9A-shOmo2_ttQ7Tvo1MlSn4mxM_wHWh59DH6T1n_oqvgNDmV4V5R0_WzzJzfdHqQ0ftPkzWRDPBSNHArg603JAa9jINmbRyaoPgVxlT88XpON0fOtnmQD290PgZA200X4QzBIn45nXdlRw/s4624/IMG20220815174532.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3468" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI0zi19_-3di3fLwnJGDbdKjdUSYqNhLlhf-vjlfwv_BZg9A-shOmo2_ttQ7Tvo1MlSn4mxM_wHWh59DH6T1n_oqvgNDmV4V5R0_WzzJzfdHqQ0ftPkzWRDPBSNHArg603JAa9jINmbRyaoPgVxlT88XpON0fOtnmQD290PgZA200X4QzBIn45nXdlRw/w224-h299/IMG20220815174532.jpg" width="224" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUNm4gFeMY_Y_CyBCUR-59VGp6ujzwOcFbf9zguotxEUoYdk-jmPvWCgY-p-zpECcNLmZv9zOClNTAi9fNcU8eQ83s_VK_cUxfk0b_wWGtHoCF-m07DaddY3uiCTHf3wuFpldQ5O8jI126CBRjwYgZlEpMOiil-xbj5BKDZZC1F-ukj6Ihl6RRAW81w/s4624/IMG20220814104528.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3468" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUNm4gFeMY_Y_CyBCUR-59VGp6ujzwOcFbf9zguotxEUoYdk-jmPvWCgY-p-zpECcNLmZv9zOClNTAi9fNcU8eQ83s_VK_cUxfk0b_wWGtHoCF-m07DaddY3uiCTHf3wuFpldQ5O8jI126CBRjwYgZlEpMOiil-xbj5BKDZZC1F-ukj6Ihl6RRAW81w/w218-h290/IMG20220814104528.jpg" width="218" /></a><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjJess5rAE0nOYCTcMFY9sllJnKaT2TZ6sBIs3yI8PnqfULtaY7Vtlf9v9JMb0d6b2LQII45iygXcgGNibirXqeUve4iNPirEyT2nJz-SQYpMXutp27IQmBfjKubB36Am6i4x7l7q53Ib1dA8Atcgt2Jt0lLqiGmuAExQE0ZphZoltFopRE8kPAHmd4ig" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="864" data-original-width="552" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjJess5rAE0nOYCTcMFY9sllJnKaT2TZ6sBIs3yI8PnqfULtaY7Vtlf9v9JMb0d6b2LQII45iygXcgGNibirXqeUve4iNPirEyT2nJz-SQYpMXutp27IQmBfjKubB36Am6i4x7l7q53Ib1dA8Atcgt2Jt0lLqiGmuAExQE0ZphZoltFopRE8kPAHmd4ig=w185-h290" width="185" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4kBi3dwvHUI6Jy7VfK6cedfwkdzAOA815vQQ3_ndYZkniJYoBWXdtX_RUABeS3oSs7IIJKd9xtyGtfagTX7k9AJh1RqeeyKenbt21h0mDA5TkLcodU9Oe2c4x0LCqtaT0dqJmtwCG8tv0mtgHbnoMFBVWNbewtxSHW2osvQN2eSrJwoBLF9WGRHCc8Q/s4624/IMG20220814104543.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3468" height="419" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4kBi3dwvHUI6Jy7VfK6cedfwkdzAOA815vQQ3_ndYZkniJYoBWXdtX_RUABeS3oSs7IIJKd9xtyGtfagTX7k9AJh1RqeeyKenbt21h0mDA5TkLcodU9Oe2c4x0LCqtaT0dqJmtwCG8tv0mtgHbnoMFBVWNbewtxSHW2osvQN2eSrJwoBLF9WGRHCc8Q/w314-h419/IMG20220814104543.jpg" width="314" /></a></div><br /><br /></div><br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><b><i><br /></i></b></span></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><b><i>Me llamo Lucy Barton</i> i <i>Ay, William!</i> , D'Elizabeth Strout</b></div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: arial;"> </span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Un nou llibre de l'Srtrout sempre
és una bona notícia, un petit gran regalet per a mi.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Enguany el regalet s'ha dit <i>Ay,
William</i> (2021) i com que hi retrobàvem la Lucy Barton - aquella dona
entranyable que vam conèixer a <i>Me llamo Lucy Barton </i>(2016)<i> </i>i
que ens va fer pensar tant en la mateixa autora - era obligat rellegir primer
aquesta primera part, separada per algunes dècades de la protagonista i de
l'autora actual. </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Però, de fet, <i>Ay William</i> no
és la segona novel·la on apareix Lucy Barton, perquè en un altre llibre de
l'autora, <i>Todo es posible</i>( 2017), la retrobàvem a través dels nou
relats que ens descobrien el paisatge, els familiars, els amics i els coneguts
de la Lucy, abans que en fugís per anar a Nova York i fer-se escriptora. Molt
en l'estil de les seves <i>Olive Kitteritge </i>(2008)<i> </i>i <i>Luz
de febrero </i>(2019) - n'hi ha una breu ressenya en aquest blog el dia
30/3/2021<i>-,</i> la hi descobrim a través dels afers, records i
sentiments d'aquells que van compartir-hi una etapa i els escenaris de la seva
infantesa i joventut. Si <i>Me llamo Lucy Barton</i> ens dibuixava un
personatge inoblidable, <i>Todo es posible en</i>s mostra el paisatge i la
gent que la van fer com l'hem coneguda a la maduresa i com la retrobem, ara, a
la primera vellesa.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Tot i ser-ne tan fan, m'adono,
però, que hi ha poques ressenyes de l'Strout en aquest blog, per tant és
obligat que avui hi posi quatre notes biogràfiques.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Elizabeth
Strout</span></b><span face="Arial, sans-serif" lang="CA"> na néixer el 6 de gener de 1956 a Portland (Maine).
Va créixer a New Hampshire, en un ambient proper a les lletres ja que els seus
pares eren tots dos professors d'institut. </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Es traslladà a Nova York, on va
estudiar Dret i es va graduar en Gerontologia a la Universitat de Syracuse. Ja
a la universitat, i després en els primers anys d'activitat
professional, va començar a escriure els seus primers contes, que van anar
apareixent a diverses revistes literàries de gran prestigi.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Amb la seva primera
novel·la, <i>Amy e Isabelle</i> (1998), va obtenir el Premi Art
Seindenbaum de <i>Los Angeles Time</i>, i el Premi Hearthland del <i>Chicago
Tribune</i>. </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">D'ençà de la publicació d'aquesta
novel·la la seva dedicació a la literatura es va fer més estreta i va ser
professora d'Escriptura Creativa a universitats com la Colgate o la
Queens, de Charlotte.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Uns anys després publicà <i>Queda't amb mi </i>(2006), però el gran èxit li va venir amb <i>Olive Kitteridge</i> (2008), que va guanyar els premis
Pulitzer, Llibreter, Bancarella i Mondello i a partir de la qual es va fer una
exitosa sèrie de televisió, protagonitzada per Frances Mac Dormand.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Després, van venir <i>Los
hermanos Burgess</i> (2013) i les ja esmentades <i>Me llamo Lucy
Barton</i> (2016), <i>Todo es possible (</i>2017), <i>Llum de
febrer</i> (2019) i finalment la seva vuitena novel·la, aquesta <i>Ay,
William!</i> (2021) que avui comentem.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;">Elizabeth Strout va ser finalista del Premi PEN/Faulkner i del Premi Orange i les seves obres han estat
traduïdes a diverses llengües.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;">Actualment viu a cavall entre Nova
York i Portland. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Però anem al llibre que avui vull comentar.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;">A <i>Ay, William!</i> hi trobem el temes preferits de l'autora, els que li
són propis i m'enamoren: les relacions familiars, sobretot les de
mare-filla i les de parella i ex-parella. Tot, com sempre, tractat amb la
senzillesa i la naturalitat, amb l'autenticitat de qui les viu en el dia a dia
sense reflexionar-hi especialment, entomant-les, assumint-les en la seva
grandesa i petitesa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Però la senzillesa no enganya
ningú: Elizabeth Strout és una mestra en la introspecció psicològica i ens
deixa veure els pous de tendresa, soledat i decepció que amaguem tots, encara
en les situacions aparentment més normals i quotidianes. Sota l'aparença d'unes
anècdotes familiars que poden resultar properes als lectors hi ha una reflexió
molt profunda sobre la nostra existència i el feix de sentiments tan contrastats
que caben en les relacions humanes. Segurament, per això, llegir Strout és
retrobar-se amb un mateix i sentir-se reconfortada.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA">Amb un llenguatge planer, amb
petits tocs poètics, la perícia de l'autora ens mostra una Lucy ja molt madura
però igualment encantadora: sensible, solidària, insegura i en part
acomplexada, amb poca autoestima, assedegada d'amor i fidel als éssers que la
vida ha posat en el seu camí, fins i tot al record d'uns pares que la van
maltractar i a l'ex-marit que la va enganyar.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: arial;">Sap greu de tancar un nou llibre de la Strout, encara
que cadascú d'ells deixa un pòsit d'humanitat que et continua acompanyat després
de deixar-lo a la lleixa.<o:p></o:p></span></p>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">I com que aquesta autora és prolífica i regular,
sempre queda el consol de pensar que aviat en tindrem un altre. Amb una
deliciosa Lucy Barton ja francament velleta?</span></span></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-74120976504150033182022-08-15T11:05:00.001-07:002022-08-15T11:05:59.505-07:00Cant a l'amistat<div class="separator"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhmltYa4iAthTwqyZZcvP7wjr7YhNv0Pe35QRk895hLFFfno90SW8scwFT8MBf6cvtbyVy4Wl9ewUhm90stUDrhv7gJVoQc-FTzMuSo_Myp44p122mnqmHl12XU9GQMTs3GF8REmR-NMW2g70VjOiVljFhPBPE30HTB-bgqX_hRENy0vaFKuOQx1ss5CQ" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="2560" data-original-width="1696" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhmltYa4iAthTwqyZZcvP7wjr7YhNv0Pe35QRk895hLFFfno90SW8scwFT8MBf6cvtbyVy4Wl9ewUhm90stUDrhv7gJVoQc-FTzMuSo_Myp44p122mnqmHl12XU9GQMTs3GF8REmR-NMW2g70VjOiVljFhPBPE30HTB-bgqX_hRENy0vaFKuOQx1ss5CQ=w202-h305" width="202" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZC3A4vG-w0sNsyG4D1hkol4a4IFe266F9CMEc6js6HEw4EWZBWcKdnRQ5hzdtuNBGLWsjYs1XUarE5igL2Ovw6Ies74D9I6Kl8b9P9CN1VGkKIZOPitVybhhJBXZzb6omug_V280Fw-3W3iqB-NsRjDOEF5_3Lw8yWeKI-7EcYyFme6jlVUcN2wn1FQ/s1080/Screenshot_2022-08-12-11-04-42-94_40deb401b9ffe8e1df2f1cc5ba480b12.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="764" data-original-width="1080" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZC3A4vG-w0sNsyG4D1hkol4a4IFe266F9CMEc6js6HEw4EWZBWcKdnRQ5hzdtuNBGLWsjYs1XUarE5igL2Ovw6Ies74D9I6Kl8b9P9CN1VGkKIZOPitVybhhJBXZzb6omug_V280Fw-3W3iqB-NsRjDOEF5_3Lw8yWeKI-7EcYyFme6jlVUcN2wn1FQ/w233-h164/Screenshot_2022-08-12-11-04-42-94_40deb401b9ffe8e1df2f1cc5ba480b12.jpg" width="233" /></a><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><div><b><span style="font-family: arial;"><i>Como polvo en el viento</i>, de Leonardo Padura</span></b></div><div><b><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></div><div><span style="font-family: arial;">Fins fa uns quants mesos, no havia sentit cap curiositat per Padura. Sabia que era un escriptor cubà, molt valorat i premiat, però només havia sentit parlar de la seva saga d'un policia molt peculiar, Mario Conde, que es bellugava com peix a l'aigua en el ambients més tèrbols de l'Havana. Havia sentit que era brillant, però la temàtica que tocava, en principi, no m'atreia especialment.</span></div><div><span style="font-family: arial;">No sé per què ni per qui vaig acabant llegint <i>Máscaras</i> (1997), la tercera de la tetralogia de les quatre estacions de Mario Conde. I vaig al·lucinar. Com a trama, doncs el que m'esperava: baixos fondos, una intriga més o menys dosificada... res que em semblés molt remarcable ni afí a les meves preferències. Però el dibuix dels personatges, barrocs i que no poden ser més interessants, i el llenguatge, aquella parla havanera sal pebrada, acolorida, autèntica, preciosa... em van convèncer que acabava de descobrir - personalment perquè per a la Literatura ja feia temps que estava ben descobert - un autèntic mestre.</span></div><div><span style="font-family: arial;">En espera, a la taula dels pendents, tinc dues novel·les més <i>La neblina del ayer</i> ( 2005) i <i>Herejes</i> ( 2013), i pendent per a aconseguir <i>El hombre que amaba a los perros</i> (2009), amb la recreació d'una part de la vida de Ramón Mercader, l'assassí de León Trotski.</span></div><div><span style="font-family: arial;">Però aquest estiu m'he llançat a la seva darrera obra, <i>Como polvo en el viento </i>(2020), una monumental reflexió - 670 pàgines - sobre la pervivència de l'amistat i de l'amor en un grup d'exiliats cubans, testimonis dels avatars i evolució dels seixanta anys de Cuba i els seus fills.</span></div><div><span style="font-family: arial;">Començaré, però, per fer quatre pinzellades sobre la biografia i trajectòria d'aquest autor, per si encara queden lectors tan ignorants com jo mateixa: </span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"> Leonardo de la Caridad Padura Fuentes, va néixer a l'Havana el 9 d'octubre de l'any 1955. La seva família residia a La Mantilla, al barri d'Arroyo Naranjo, a prop del conegut barri de La Víbora, on va realitzar els seus estudis preuniversitaris i va conèixer la que seria la seva dona i col·laboradora, la després guionista Lucía López Coll, a qui dedica una reconeixement molt sentit al final de la novel·la que comentem: <i>Y al principio, en el medio, en el final, arriba y abajo, a un lado y otro de mi trabajo... siempre está Lucía. Solo puedo repetir que sin ella esta novela (igual que el resto de mis libros) no hubiera sido escrita, sin sus lecturas no sería la novela que es. Digo más: sin ella yo no sería la persona que soy</i>.</span></div><div><span style="font-family: arial;">Aquests escenaris de la infantesa i joventut tenen una presència constant a la seva obra, degut a l'estreta relació afectiva que hi sent.</span></div><div><span style="font-family: arial;">Va estudiar Literatura Latinoamericana a la Universitat de l'Havana i des dels vint-i-cinc anys es va dedicar al periodisme, en mitjans com la revista literària <i>El caimán barbudo</i> o el periòdic <i>Juventud rebelde</i>, on redactada reportatges d´història i cultura. També va ser cap de redacció de <i>La Gaceta de Cuba</i>.</span></div><div><span style="font-family: arial;">El 1988, amb 33 anys, va publicar la seva primera novel·la, <i>Fiebre de caballos</i>, però el gran reconeixement li arribava amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per l'esmentat detectiu Mario Conde: <i>La tetralogia de les Quatre estacions</i> - <i>Pasado perfecto</i> (1991), <i>Vientos de Cuaresma</i> ( 1994), <i>Máscaras</i> ( 1997) i <i>Paisaje de otoño</i> (1998) -, que van ser convertides en mini sèrie per a la plataforma Néflix el 2016, seguides d'altres amb el mateix protagonista: <i>Adiós, Hemingway</i> ( 2001), <i>La neblina del ayer</i> ( 2005), <i>La cola de la serpiente</i> (2011), <i>Herejes</i> (2013) i <i>La transparencia del tiempo</i> (2018).</span></div><div><span style="font-family: arial;">Tanmateix el ressó internacional definitiu ja l'havia conseguit el 2009, amb la novel·la històrica en què ficciona el personatge de Ramon Mercader, l'assassí de Leon Trotski i fa una immersió profunda a la història de Cuba.</span></div><div><span style="font-family: arial;">També a les novel·les negres, hi apareix magistralment retratada la realitat de la societat cubana, i la crítica social que se'n desprèn el converteixen en un dels grans renovadors del gènere policíac en llengua espanyola. </span></div><div><span style="font-family: arial;">Leonardo Padura és un escriptor polifacètic.</span></div><div><span style="font-family: arial;">A més de novel·lista, Padura és guionista cinematogràfic. Ha escrit per a documentals, com <i>Yo soy del son a la salsa</i> (1996) i per a pel·lícules de ficció com <i>Regreso a Ítaca</i> ( 2014), que es basa en el seu llibre <i>La novela de mi vida</i> ( 2002). I com a assagista especialitzat en Alejo Carpentier i José María Heredia i en la novel·la negra en llengua espanyola, ha escrit excel·lents assajos com: <i>Colón, Carpentier, la mano, el arpa y la sombra</i> (1987), <i>Un camino de medio siglo: Alejo Carpentier y la narrativa de lo real maravilloso</i> (1994), <i>Modernidad, posmodernidad y novela policial</i> (2000), <i>José Maria Heredia: la patria y la vida</i> (2003)...</span></div><div><span style="font-family: arial;">Té també una sèrie de contes i ell mateix edita algunes de les seves entrevistes i reportatges.</span></div><div><span style="font-family: arial;">Tanta literatura de qualitat li ha merescut diversos premis: el Premio Nacional de Literatura de Cuba, el 2012, l' Orden de las Artes y las Letras, atorgat pel govern francès, el 2013, i el Premio Princesa de Asturias de las Letras, el 2015, entre molts d'altres.</span></div><div><span style="font-family: arial;">I ara, al 2020, ens ha regalat aquest "novelón" que avui vull comentar.</span></div><div><span style="font-family: arial;">Novelón per les dimensions - és d'aquells llibres que no pots dur a la bossa, que no és aconsellable baixar a la platja, que requereix de taula i de llapis per anar fent anotacions - i per la densitat de la història i de les reflexions i sentiments que s'hi apleguen. </span></div><div><span style="font-family: arial;">A mi m'agraden les novel·les corals, les novel·les riu, en què una colla de personatges, o famílies, són conduïts i transformats pel fluir del temps i de les circumstàncies de la societat o societats en què s'inscriuen.</span></div><div><span style="font-family: arial;">I també, i sobretot, m'agraden les novel·les en què hi trobo humanitat, autenticitat, sentiments i reflexions que , encara que allunyats de la meva petita realitat, pugui reconèixer com a universals i propers.</span></div><div><span style="font-family: arial;">I m'agrada l'escriptura solvent, precisa i alhora màgica, que m'atrapa i m'embolica en l'aventura i el sentir dels personatges, pels quals s'acaba desenvolupant tota una xarxa de simpaties i rebutjos.</span></div><div><span style="font-family: arial;">Tot això m'ho ha donat <i>Como polvo en el viento</i>, i els membres del Clan en la seva aventura vital i tan condicionada per la història d'aquesta illa que expulsa els seus fills , però no els deixa que l'oblidin mai.</span></div><div><span style="font-family: arial;">La narració molt detallista i tan reflexiva potser es pot fer farragosa per a lectors dels que sempre voldrien retallar pàgines i anar "al gra", però a mi m'ha resultat en tot moment interessant i amena. I el llenguatge dels diàlegs, amb la picantor i la dolçor del parlar cubà, esquitxat d'expressions i dites, novament deliciós. </span></div><div><span style="font-family: arial;">El títol, aquell <i>Dust in the wind</i>, de la cançó de Kansas, que algun personatge completa amb el ... <i>hasta la victòria final, </i>de la cèlebre frase atribuïda a W. Churchill, <i>De derrota en derrota fins a la victòria final,</i> plasma de manera recorrent la dispersió traumàtica de l'exili, alhora que la permanència dels sentiments de pertenència a un lloc i a una història personal i afectiva compartida.</span></div><div><span style="font-family: arial;">És difícil de comentar tot el que es troba en aquest llibre, però estic segura que, qui s'atreveixi a deixar-s'hi endur no se'n penedirà. Jo recordaré moltes de les hores que m'ha fet viure i m'enduc per sempre el personatge d'aquesta Clara-cargol que roman a Fontanar, sempre disposta a acollir dins de la seva precària closca els fragments d'aquest pols que el vent ha dispersat.</span></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><p style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 1.1em; line-height: 1.2; margin: 8px 0px 0px; padding: 0px 0px 8px; text-align: start;"><br /></p></div><div style="text-align: justify;"><p></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-68480404726663390172022-06-29T23:57:00.000-07:002022-06-29T23:57:17.118-07:00La Camèlia i El Rossegall<p> </p><li class="entry-category" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Open Sans", arial, sans-serif; font-size: 10px; line-height: 1; margin: 0px 5px 5px 0px;"><a href="https://lafurapenedes.cat/categoria/opinio/opinadors/" style="background-color: #222222; box-sizing: border-box; color: white; display: inline-block; padding: 3px 6px 4px; text-decoration-line: none; white-space: nowrap;">Opinadors</a></li><li class="entry-category" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-family: "Open Sans", arial, sans-serif; font-size: 10px; line-height: 1; margin: 0px 5px 5px 0px;"><a href="https://lafurapenedes.cat/categoria/opinio/opinadors/merce-foradada/" style="background-color: #222222; box-sizing: border-box; color: white; display: inline-block; padding: 3px 6px 4px; text-decoration-line: none; white-space: nowrap;">Mercè Foradada</a></li><div class="td-post-header" style="box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 14px;"><header class="td-post-title" style="box-sizing: border-box;"><h1 class="entry-title" style="box-sizing: border-box; color: #111111; font-family: Ronnia-Bold; font-size: 38px; font-weight: 400; line-height: 44px; margin: 0px 0px 7px; overflow-wrap: break-word;">El tresor de la memòria compartida</h1><div class="td-module-meta-info" style="box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", arial, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 1; margin-bottom: 16px; min-height: 17px;"><span class="td-post-date" style="box-sizing: border-box; color: #444444; display: inline-block; float: left; margin-left: 4px; position: relative; top: 2px;"><time class="entry-date updated td-module-date" datetime="2022-06-29T18:44:18+00:00" style="box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans";">29 de Juny de 2022</time></span><div class="td-post-comments" style="box-sizing: border-box; float: right; margin-left: 22px; position: relative; top: 2px;"><a href="https://lafurapenedes.cat/el-tresor-de-la-memoria-compartida/#respond" style="box-sizing: border-box; color: #444444; font-family: "Open Sans"; text-decoration-line: none;"><i class="td-icon-comments" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 9px; line-height: 1; margin-right: 5px; text-align: center; vertical-align: middle;"></i>0</a></div></div></header></div><div class="td-post-sharing td-post-sharing-top " style="box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 30px;"><div class="td-default-sharing" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; vertical-align: middle;"><a class="td-social-sharing-buttons td-social-facebook" href="http://www.facebook.com/sharer.php?u=https%3A%2F%2Flafurapenedes.cat%2Fel-tresor-de-la-memoria-compartida%2F" style="background-color: #516eab; border-radius: 2px; box-sizing: border-box; color: white; display: inline-block; font-size: 11px; height: 40px; margin-right: 10px; min-width: 40px; padding: 10px 13px 8px; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: middle;"><i class="td-icon-facebook" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 14px; line-height: 1; position: relative; top: 1px;"></i></a> <a class="td-social-sharing-buttons td-social-twitter" href="https://twitter.com/intent/tweet?text=El+tresor+de+la+mem%C3%B2ria+compartida&url=https%3A%2F%2Flafurapenedes.cat%2Fel-tresor-de-la-memoria-compartida%2F&via=lafuracoop" style="background-color: #29c5f6; border-radius: 2px; box-sizing: border-box; color: white; display: inline-block; font-size: 11px; height: 40px; margin-right: 10px; min-width: 40px; padding: 10px 13px 8px; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: middle;"><i class="td-icon-twitter" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 12px; line-height: 1;"></i></a> <a class="td-social-sharing-buttons td-social-google" href="http://plus.google.com/share?url=https://lafurapenedes.cat/el-tresor-de-la-memoria-compartida/" style="background-color: #eb4026; border-radius: 2px; box-sizing: border-box; color: white; display: inline-block; font-size: 11px; height: 40px; margin-right: 10px; min-width: 40px; padding: 10px 13px 8px; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: middle; width: 40px;"><i class="td-icon-googleplus" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 16px; left: -1px; line-height: 22px; position: relative; top: 0px;"></i></a> <a class="td-social-sharing-buttons td-social-whatsapp" href="whatsapp://send?text=El+tresor+de+la+mem%C3%B2ria+compartida%20-%20https%3A%2F%2Flafurapenedes.cat%2Fel-tresor-de-la-memoria-compartida%2F" style="background-color: #7bbf6a; border-radius: 2px; box-sizing: border-box; color: white; display: inline-block; font-size: 11px; height: 40px; margin-right: 0px; min-width: 40px; padding: 10px 13px 8px; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: middle;"><i class="td-icon-whatsapp" style="bottom: 2px; box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 20px; line-height: 1; right: 2px;"></i></a></div></div><div class="td-post-content" style="box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: "Open Sans"; font-size: 15px; line-height: 26px; margin-top: 21px; padding-bottom: 16px;"><div class="td-featured-image-rec" style="box-sizing: border-box; float: left; margin-right: 21px; width: 300px;"><div class="td-post-featured-image" style="box-sizing: border-box; position: relative;"><a class="td-modal-image" data-caption="" href="https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada.jpg" style="box-sizing: border-box; color: #db031d; text-decoration-line: none;"><img alt="" class="entry-thumb td-animation-stack-type0-2" height="199" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" src="https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-300x199.jpg" srcset="https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-300x199.jpg 300w, https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-768x509.jpg 768w, https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-1024x679.jpg 1024w, https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-60x40.jpg 60w, https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-696x462.jpg 696w, https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-1068x708.jpg 1068w, https://lafurapenedes.cat/wp-content/uploads/2017/06/MerceForadada-633x420.jpg 633w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; height: auto; margin-bottom: 21px; max-width: 100%; opacity: 1; transition: opacity 0.3s cubic-bezier(0.39, 0.76, 0.51, 0.56) 0s; width: 300px;" title="MerceForadada" width="300" /></a></div></div><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;">Des de fa 24 anys, i gràcies sobretot a l’empenta i el talent de la historiadora Judith Barbacil que la va endegar i la sosté amb empatia i solvència, a Vilanova i la Geltrú tenim una petita, o no tan petita, joia, en forma d’un taller anomenat “La història a les nostres mans”, que l’agrupació Dones amb Memòria tira endavant amb les seves trobades setmanals a la UPC de la ciutat.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;">Aquesta iniciativa, que ja s’ha traduït en una col·lecció́ d’onze llibrets i materials audiovisuals, la col·lecció “La memòria del futur”<em style="box-sizing: border-box;">, </em>ha tingut una seqüela en els tallers de sensibilització sobre la història col·lectiva i el paper de l’oralitat en la transmissió de la memòria, que cada curs s’imparteixen als instituts de la ciutat per a l’alumnat d’ESO i de batxillerat.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;">Però, a parer meu, aquest no ha estat el fruit principal. El millor, el que realment singularitza una experiència ja de per si singular –que cada setmana una seixantena de dones d’edats avançades s’apleguin per posar en comú els seus records– és que a còpia de bussejar en les seves vivències i compartir records, cartes, fotografies, vagin teixint, com en una immensa manta de <em style="box-sizing: border-box;">patchwork </em>que abrigarà les generacions que les seguiran, la història oral, la que fins ara no sortia a cap llibre, de la nostra ciutat.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;">I encara hi veig un altre efecte summament beneficiós per a les Dones amb Memòria i totes les altres que gaudim del seu treball: han i hem après, i aquest és un viatge que no té retorn, que des dels ulls de les dones, des de la seva sensibilitat i la seva memòria sorgeix un relat absolutament imprescindible per comprendre i enorgullir-nos del nostre passat col·lectiu. Per dir-ho amb un terme que no m’acaba d’agradar, però que avui dia sembla imprescindible: s’han empoderat i ens han empoderat.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;">Fa uns dies, en el marc de les festes de Sant Pere del barri de Baix a Mar, una d’elles, la Camèlia Ferrer Garriga, amb els seus 85 anys plens de vida, ens ha regalat una perla en gran part fruit d’aquest treball: un llibre on recrea un carismàtic i mitificat bar-restaurant, nascut de la més pura essència de la vida marinera: el Rossegall.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;"><em style="box-sizing: border-box;">El rossegall i Baix a Mar. Les meves vivències</em>, amb abundància de fotografies dels anys 40 –algunes de les quals no em puc estar d’assenyalar que van sortir de la càmera del meu pare–, ha estat editat amb cura i afecte pel Cep i la Nansa i ressegueix la vida d’aquest racó de la platja vilanovina, escenari i promotor de reunions dels veïns, tertúlies dels intel·lectuals i artistes locals i marc de celebracions, balls i saraus de la gent de mar i de molts altres vilanovins i vilanovines. Ens evoca moments oblidats i ens situa en el context d’uns anys difícils en què els petits avenços i les primeres llibertats es guanyaven per l’empenta i la voluntat d’un grapat d’homes i dones.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;">La Camèlia ens en parla amb emoció i un enorme afecte, perquè aquell va ser el marc de part de la seva infantesa i primera joventut, perquè els records del Rossegall estan cosits amb els de la seva família, amics i veïns, perquè formen part d’un període cabdal de la seva vida i de la vida de Baix a Mar dels anys 40 i 50.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;">Recuperar de la seva mà, de la seva ploma, aquesta part de la història del nostre paisatge i de la nostra gent és un regal que no té preu. De debò, gràcies, Camèlia, i gràcies a totes, Dones amb Memòria.</p><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;"><a href="https://lafurapenedes.cat/el-tresor-de-la-memoria-compartida/">El tresor de la memòria compartida | La Fura (lafurapenedes.cat)</a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizIexlXz8oSa8usAQqeateY6Li979JkLNyezrKLKOMH-mfhImRJlP8bcXh5bWG-bOX63LX3r0BjE_uBHMreU-iil-UUdXd9x09ir_cUPpQLgAr7jN1JxcIJcq6yOgAQBxIezIHHpLUhXXUdHxK8mrx4CZdV_TTYLjRlStgpO60vAsdQe8CPDICzx_4wg/s4624/IMG20220622204825.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizIexlXz8oSa8usAQqeateY6Li979JkLNyezrKLKOMH-mfhImRJlP8bcXh5bWG-bOX63LX3r0BjE_uBHMreU-iil-UUdXd9x09ir_cUPpQLgAr7jN1JxcIJcq6yOgAQBxIezIHHpLUhXXUdHxK8mrx4CZdV_TTYLjRlStgpO60vAsdQe8CPDICzx_4wg/s320/IMG20220622204825.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz55LEU79gEyfUtJJPjvZpCoXPKf3NkvzR0mksF-Ug2Vy77VnFVov1eOP7GbgaNZxn9dZw9AnnWpiLe5tfsADEfNy3HMs9oT8IO44lJO0EQd5Y6bGmshGRRvJ3n-ngBWWe6o7oW5iLfGPJUarRaSc-1C4Ent6chS84e9ebIJC_H4LIneb5tr3PZadtow/s4624/IMG20220622201549.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz55LEU79gEyfUtJJPjvZpCoXPKf3NkvzR0mksF-Ug2Vy77VnFVov1eOP7GbgaNZxn9dZw9AnnWpiLe5tfsADEfNy3HMs9oT8IO44lJO0EQd5Y6bGmshGRRvJ3n-ngBWWe6o7oW5iLfGPJUarRaSc-1C4Ent6chS84e9ebIJC_H4LIneb5tr3PZadtow/s320/IMG20220622201549.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuE5eW1vhEG5pxzeMqQPsmsNPejYHJnwoGSSGWLujHQo4PVkJF8QRJ2Xr1tr3gYNFfH54xzP9Mdvsq8HJq8RPqieLMb4EFTHtHjOsAMBWcnP1BFpZ4csbb-cBHEB4zqecDREIxt92Cp9opEkauENhsK2fvbMhmXaBEM2a0da2awtlkPieiR6JsEQRpRA/s4624/IMG20220622200629.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuE5eW1vhEG5pxzeMqQPsmsNPejYHJnwoGSSGWLujHQo4PVkJF8QRJ2Xr1tr3gYNFfH54xzP9Mdvsq8HJq8RPqieLMb4EFTHtHjOsAMBWcnP1BFpZ4csbb-cBHEB4zqecDREIxt92Cp9opEkauENhsK2fvbMhmXaBEM2a0da2awtlkPieiR6JsEQRpRA/s320/IMG20220622200629.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKcidT82t_eXzMYr8qD0SDVFOK7To5Uj3eH1YwlJfWm82AOzER-WpHkIPCxP3UfPP54ypIM1hGRciatvM1e2tZpzJFKH4A-nKWfal6BCHttXsSVOx5xGeydMvl0S1gwRgEu-4bSk-CWLr_nnf3tbkATLUq-DsqliAg6cRb3OuqnWjus2FqSIbE1DEUkw/s4624/IMG20220622200913.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKcidT82t_eXzMYr8qD0SDVFOK7To5Uj3eH1YwlJfWm82AOzER-WpHkIPCxP3UfPP54ypIM1hGRciatvM1e2tZpzJFKH4A-nKWfal6BCHttXsSVOx5xGeydMvl0S1gwRgEu-4bSk-CWLr_nnf3tbkATLUq-DsqliAg6cRb3OuqnWjus2FqSIbE1DEUkw/s320/IMG20220622200913.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4C4ThdoXIJQx4VXQVe7CNgkT6zqbXtlfYrDCQzI_Z2o6OphOtKEDnvZLL3Hxm1Z5R00XK_qQ7QuDblEyMG75GgXd2SmvdPx2L8DGGSewOgYUkQN3uLcMCE7EHuVzZhW48R8UnyHdOTM8_4MnAAE1o37EpwC6YqbKqdp0Casn9co3px8xJKUBwt_auCw/s3264/IMG20220622205858_BURST001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4C4ThdoXIJQx4VXQVe7CNgkT6zqbXtlfYrDCQzI_Z2o6OphOtKEDnvZLL3Hxm1Z5R00XK_qQ7QuDblEyMG75GgXd2SmvdPx2L8DGGSewOgYUkQN3uLcMCE7EHuVzZhW48R8UnyHdOTM8_4MnAAE1o37EpwC6YqbKqdp0Casn9co3px8xJKUBwt_auCw/s320/IMG20220622205858_BURST001.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="box-sizing: border-box; line-height: 26px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px;"><br /></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-40429197025898320782022-06-28T04:53:00.004-07:002022-06-29T23:32:55.199-07:00Una descoberta<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLsLEgdOQ7GG8ANE-90cHxnhNbDb-_feaJSAUcusyxRPq7KweTQxJg9aCVzVyyJ5yTmcI5cx4JSR0Qld0d9l-XaNzf7D2UldB1XhVW_4kjp5OKcwT-iYMjZagMl4NsnF-ldVNqIe05LZxzCsWEOMlws4yC1sJ-W1vUGlvUikYDyC2XQ8effYeeh7h50g/s4624/IMG20220510172815.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3468" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLsLEgdOQ7GG8ANE-90cHxnhNbDb-_feaJSAUcusyxRPq7KweTQxJg9aCVzVyyJ5yTmcI5cx4JSR0Qld0d9l-XaNzf7D2UldB1XhVW_4kjp5OKcwT-iYMjZagMl4NsnF-ldVNqIe05LZxzCsWEOMlws4yC1sJ-W1vUGlvUikYDyC2XQ8effYeeh7h50g/s320/IMG20220510172815.jpg" width="240" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg0k4TDohon3e1UUZD444dK25KMoAZyAWQhSKUjxNSDhlHcic9jQ6G6oiLtKi5aq7Ao-IFGqd4h2Y7ZDyVAyu6m6Z2zPra0ZONVNo47PiUYCRN_UPwUHQx_A0IIJTGt3LS-OWwNjw9KZXLQI8emk-hJj2YwSdIbsrbhI_USuy33f-_SroDWx6KWVdXmWA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="500" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg0k4TDohon3e1UUZD444dK25KMoAZyAWQhSKUjxNSDhlHcic9jQ6G6oiLtKi5aq7Ao-IFGqd4h2Y7ZDyVAyu6m6Z2zPra0ZONVNo47PiUYCRN_UPwUHQx_A0IIJTGt3LS-OWwNjw9KZXLQI8emk-hJj2YwSdIbsrbhI_USuy33f-_SroDWx6KWVdXmWA" width="192" /></a><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><i>Viatge a l'oblit</i>, Xavi Ballester</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div></div><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><div style="text-align: left;">Quan una coneguda et demana que llegeixis, i opinis, sobre un llibre que ha escrit un amic, escriptor novell - que després resulta més escriptor que novell -, acceptes amb la por que el llibre se't caigui de les mans i et trobis en un compromís en donar una opinió acorralada entre la necessitat de ser sincera i el desig de no desmoralitzar un col·lega.</div></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Afortunadament, la meva història amb </span><i>Viatge a l'oblit</i><span style="font-family: arial;"> ha estat ben diferent.</span></div><div style="text-align: left;">Des de les primeres línies no només vaig valorar que em trobava davant d'una escriptura solvent, sinó que vaig quedar enganxada per la humanitat dels persontages que se'm presentaven i pel tema històric i tan dur que ja s'intuïa.</div></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><div style="text-align: left;">Després, he tafanejat a internet i m'he arribat a formar una petita opinió de la biografia, tarannà i trajectòria d'aquest escriptor, que la meva ignorància m'havia fet creure novell.</div></span><div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Xavi Ballester Fàbregues va néixer a Barcelona el 1974 i va estudiar Filo-logia Hispànica a la UB (encara que d'ell s'ha afirmat que hagués preferit néixer a Winesburg i dir-se George Willard, en al.lusió a la seva admiració al clássic de la literatura nord-americana </span><i style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Winesburg Ohio</i><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, de Sherwood Anderson i al seu protagonista reporter local, George Willard).</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">L’afició
a les lletres li ve de ben petit, en part gràcies a la influència paterna, molt
aficionat a la poesia. De fet, des que té ús de raó no recorda haver sortit
mai de casa sense una llibreta a lka butxaca perquè no vol que se li escapi cap idea o
comentari de la gent que l’envolta, susceptible de ser convertit en poema o
relat.</span></div></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Encara
que el seu currículum professional i laboral abraça diferents activitats - per exemple, com
a repartidor de pizzes, abans de l’era Glovo - va ser com a col·laborador </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -24px;">a diversos gabinets de polítics barcelonins: l’alcalde Clos, l’alcalde Hereu... o al Districte de Ciutat Vella</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">,
sempre amb el teclat o el boli a les mans, que va fer-se mestre en l’art
d’escriure.</span></div><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;">Tanmateix,</span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;">ell, tal com es defineix al seu compte de twitter:</span><span lang="CA" style="background: white; color: #0f1419; font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;"> </span><i style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="background: white; color: #0f1419; line-height: 150%;">Escric, llegeixo, escolto,
aprenc (ho intento)</span></i><span lang="CA" style="background: white; color: #0f1419; font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;">, tenia una forta vocació literària
– lectora i escriptora – i aviat va començar a mostrar-se com a l’escriptor que
és.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">El 2012 va obtenir el XVè premi Tinet de narrativa curta amb el relat </span><i style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Ous ferrats</i><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, publicat per Cossetània, que ja havia vingut precedit
per altres contes que havien merescut un reconeixement: </span><i style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">El mirall</i><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> (finalista del concurs Mercè Rodoreda de contes de la
Festa Major de Gràcia (2009), </span><i style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Sense
llençols</i><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, que guanya el premi Casal Lambda de Barcelona ( 2010) i </span><i style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">L’últim mestre de barraques de pedra seca</i><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">,
finalista del 14è premi Tinet de Tarragona (2011). </span></div><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;"><span style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">A</span></span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;"> partir d’aquí, ja no s’ha aturat: l’any 2016 va publicar el seu primer llibre en
solitari, <i>Porexpan i polaroids</i> , que
havia guanyat el Premi 7lletres. El va seguir el recull de narracions <i>Huir no significa nada</i> (2019), que li va suposar la Mención especial del XXIX Premio Gonzalo Ballester i aquest <i>Viatge a l’oblit</i> (2022), que va ser guardonat amb el II premi Portal de Bové, Vila
de Montblanc 2021.</span></div><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;">X</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">avier Ballester ha dirigit el programa de literatura “Lletraferits”, a Ràdio Molins
de Rei, i va impulsar i editar la revista digital </span><i style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Rosita</i><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, que es va deixar d’editar l’any 2018.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Finalment,
casat i pare de tres fills, es llença a
la piscina per portar a terme el seu somni de ser llibreter i s'afegeix a la Carol
i al Dioni Porta, company de la revista </span><i style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Rosita</i><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">,
en el projecte de la llibreria Obaga, que des del carrer Girona de l’Eixample Barceloni no només ven llibres sinó que acull exposicions i presentacions de llibres, ofereix
concerts i organitza tallers literaris.</span></div><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; text-indent: -18pt;">I a hores d'ara, </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">tal
com s’afirma a la ressenya d'una altra llibreria barcelonina amb vocació
lectora, la Santos Ochoa de Nou Barris: S</span><i style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"><span lang="ES-TRAD" style="line-height: 150%;">i sigue
empuñando el bolígrafo es porque todavía cree en la bondad de Andrés Hurtado
(el personaje de Baroja), porque no se cansará nunca de
escuchar Purple Rain, porque sigue releyendo los versos de Valente y
desarmándose con la elegancia de Richard Ford.</span></i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: arial; font-style: italic; line-height: 150%; text-indent: -18pt;"> <i>Si queréis verle en carne y hueso, lo
encontraréis en la librería Obaga de Barcelona</i>. </span></div><div><span style="text-align: justify;"><div style="font-family: arial; text-align: left;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: arial; line-height: 150%;">Però, veiem per què aquest <i>Viatge a l'oblit</i>, ha estat per a mi una bona descoberta, un descobriment impensat.</span></div><div style="font-family: arial; text-align: left;"><span style="text-indent: -18pt;">A la
contraportada se la qualifica de </span><span style="text-indent: -18pt;">primera
novel·la</span><span style="text-indent: -18pt;"> – les seves altres obres </span><span style="text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-indent: -18pt;">publicades eren narracions –, la qual
cosa és objectivament veritat, però puc assegurar que </span><span style="text-indent: -18pt;">costa de creure</span><span style="text-indent: -18pt;">.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">Des de
les </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">primeres pàgines</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, dedicades a </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">invocar la importància de recordar els noms
dels morts</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, perquè <i>això és l’únic que els queda</i>, a </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">testimoniar els diversos processos d’oblit a què aboca la guerra</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> ( </span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">La guerra esborra les fronteres, fins i tot
les d’un mateix</i><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">), a </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">denunciar la
perversió del llenguatge i la importància de preservar les paraules</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">... - </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">temes</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
tots que aniran </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">apareixent i articulant</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
la narració - te n’adones que et trobes </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">davant
d’una escriptura solvent i d’una veu que té moltes coses a dir</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">El </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">títol</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, que més o menys transformat és
present a diversos passatges de la novel·la, ens apunta al </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">tema principal</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">: </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">l’anorreament
personal i col·lectiu</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, de vegades per </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">mirar
de sobreviure</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, a què </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">aboca la
guerra</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">. </span><i style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">Aquí ja no plora ningú, no
ens queden forces per plorar ni tampoc ens queden llàgrimes per vessar. O
potser és que fins i tot hem oblidat com es fa. Aquesta guerra sembla un llarg
viatge per l’oblit</i><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">Xavi
Ballester </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">ha construït un relat</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> que
segueix </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">dos personatges</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, l’un des de
</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">la seva mateixa veu</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> i l’altre de la
mà d’un </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">narrador extern</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">que s’</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">alternen</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
en els diversos capítols fins </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">a arribar
a confluir, en el desenllaç</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">. Dos personatges ben diferents - un </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">“pagès”</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> solitari de Valls </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">allistat per la força a la Divisió Blava </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">i
un </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">llenyataire</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> de la </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">taigà siberiana</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> reclutat, també sense </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">cap respecte per la seva llibertat </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">personal,
</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">per a l’Exèrcit Roig</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> – viuen </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">l’experiència d’un dels episodis més
cruents </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">a l’entorn del </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">setge de
Leningrad</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">, des de </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">bàndols oposats</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
però amb una </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">conseqüència similar</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">d'aniquilació i destrucció</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">Per a
mi és important remarcar una </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">obvietat</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">:
aquesta novel·la és </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">profundament antibel·licista</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">,
però de la manera en què ho són les </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">bones
novel·les</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">. </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">No explicita</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> els
sentiments i judicis negatius contra l’horror de la guerra, sinó que </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">ens el mostra</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> a </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">través de la trajectòria i conseqüències</span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"> de l’odissea dels
protagonistes. No ens diu: “Mireu quina cosa més terrible va ser aquella guerra”
, sinó que </span><span style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">ens fa sentir com de
destructiu acaba sent aquell i , per extensió, qualsevol conflicte en què els
homes es maten. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Hi ha
tota una colla de </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">temes d’interès</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
que es tracten o insinuen en aquestes pàgines: des dels </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">sistemes de reclutament</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> i l’</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">adoctrinament</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
dels voluntaris – no sempre- de la </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Divisió
Blava,</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> el </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">setge de Leningrad,</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> el </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">jurament al Führer</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> i la </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">disciplina de l’exèrcit nazi,</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> la </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">pervivència i les perversions de les dues Espanyes
machadianes</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> i </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">l’odi i les
revenges personals</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> que es </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">mantenen
de guerra en guerra,</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> al </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">poder
salvífic del llibre</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> ( el Diccionari del Joan i el </span><i style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Quixot</i><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> d’en Dimitri )... i me’n deixo, perquè </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">els dos personatges</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, són d’una manera natural, no apresa,
veritables </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">filòsofs</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">La </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">solvència de l’autor</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> es fa palesa no
només en el </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">retrat del personatges </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">–
on continua mostrant més que descrivint – sinó també en la </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">descripció dels paisatges i dels diferents escenaris</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> on es desenvolupa
l’acció. Des del </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">camp d’avellaners</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> de Valls o els </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">boscos de la taigà</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, pàtries reals dels dos protagonistes, als </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">camps d’entrenament de l’exèrcit nazi</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, o a </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">l’estepa gelada russa</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> ( que s’ha dit que va ocasionar més morts i
guanyà més batalles que el foc dels dos exèrcits que s’hi enfrontaven), per
acabar amb </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">la Barcelona del 1942</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">,
amb la </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">rebuda de les restes d’aquella
Divisió Blava</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;"> que s’havia acomiadat amb tant fervor. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Hi ha </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">molta feina de documentació</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, i potser
algun </span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">viatge</span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, al darrere d’aquestes
dues històries que s’acaben fonent. </span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; text-align: justify; text-indent: -18pt;">L’estil i el ritme narratiu és detallista</span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; text-align: justify; text-indent: -18pt;">, en ocasions diria que fins i tot minimalista, però, tanmateix l’interès
no decau en cap moments. No és una novel·la a la qual, alguns lectors
impacients li retallarien algunes
pàgines. Tot els que succeeix té
sentit i enganxa. Un altre mèrit de l’autor.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Resumint: una lectura més que recomanable, tant pels temes que planteja com per la manera ens que ens són presentats.</span></div><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; text-align: justify; text-indent: -18pt;">Apunteu-vos-la!</span></div></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvd0Xwnc6HSeYH81-o40gu8haWE8yFgq9MKW5g-o4UU_TPH4S1I7MWW8PIjzKYcYHL64lQ63K7EjG_--V1u9zakoOu_AWzaLBHHpc7lr0_hNrgByN6q80aaDwNY8KQ1tbE9sMBDZQ6NFR8STAmtTXjK1p17eVJ1baDi6uR972DV-SzVKBhv-mRmDFD6g/s2000/IMG-20220628-WA0017.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvd0Xwnc6HSeYH81-o40gu8haWE8yFgq9MKW5g-o4UU_TPH4S1I7MWW8PIjzKYcYHL64lQ63K7EjG_--V1u9zakoOu_AWzaLBHHpc7lr0_hNrgByN6q80aaDwNY8KQ1tbE9sMBDZQ6NFR8STAmtTXjK1p17eVJ1baDi6uR972DV-SzVKBhv-mRmDFD6g/s320/IMG-20220628-WA0017.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6zugFsyNwbehUV8C9FnWEXF9R7KBvLnt-J3R3vROmUDqcJGrjx2q9aGkrdM9lHaOw-D4W06uCqbtgnSp7Zs92Ntgv_a3N3qNACoPAcQAFAndOqor5KZneO5veSGR80-gzkdRYogNolqXmAASMxSvMR12T2Cwk6CUMpkUNhPkhBAr1bi445Ljn22V8CQ/s2000/IMG-20220628-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6zugFsyNwbehUV8C9FnWEXF9R7KBvLnt-J3R3vROmUDqcJGrjx2q9aGkrdM9lHaOw-D4W06uCqbtgnSp7Zs92Ntgv_a3N3qNACoPAcQAFAndOqor5KZneO5veSGR80-gzkdRYogNolqXmAASMxSvMR12T2Cwk6CUMpkUNhPkhBAr1bi445Ljn22V8CQ/s320/IMG-20220628-WA0012.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0i_B9g417xUMOTA7dORT7Z0mDG-IXqZ8AYD5ttoPOcfy4selK_z1g2-vASaDEbIg1UCvkdcH_QtcH9D50b_5-UYnFBUJbw9XJaG9CuTBKeIU8Aq0AeVUzQoWki7jfzp-cpJxQYU2osEGZMT0YfEvJdthQ1hflew1qFqwiZt5bCPj-GogpewuW67_0kA/s2000/IMG-20220628-WA0010.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0i_B9g417xUMOTA7dORT7Z0mDG-IXqZ8AYD5ttoPOcfy4selK_z1g2-vASaDEbIg1UCvkdcH_QtcH9D50b_5-UYnFBUJbw9XJaG9CuTBKeIU8Aq0AeVUzQoWki7jfzp-cpJxQYU2osEGZMT0YfEvJdthQ1hflew1qFqwiZt5bCPj-GogpewuW67_0kA/s320/IMG-20220628-WA0010.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgUxSlp0UFgIEAUDKtAdlrctBC-EQaz1zmKK9M3u2w-kSX6N115Farc6PpVLpjZiVMjP5LNsSYmDR78d7e4dqJNAplHaP0FWlRKmTNWFyZmGraEPW8L_Il2U_FpVjMhk4_oee2C3R1dAdo_ACnTM2PF9Jv0-Iie7NKKoXTiuODKKmt6-e9LhxaO3JRHQ/s4624/IMG20220628190714.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3468" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgUxSlp0UFgIEAUDKtAdlrctBC-EQaz1zmKK9M3u2w-kSX6N115Farc6PpVLpjZiVMjP5LNsSYmDR78d7e4dqJNAplHaP0FWlRKmTNWFyZmGraEPW8L_Il2U_FpVjMhk4_oee2C3R1dAdo_ACnTM2PF9Jv0-Iie7NKKoXTiuODKKmt6-e9LhxaO3JRHQ/s320/IMG20220628190714.jpg" width="240" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial;"><span> </span><br /></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></blockquote></blockquote><p></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-1075125112886854892022-06-19T23:39:00.002-07:002022-06-19T23:39:53.086-07:00Ultimes sessions dels Clubs de Lectura 2021-2022<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO573lQ8UXp54sPVXOlwBbSETxcC5ihrZf0Lc-MELXdMmEH3sMJAk77snMEVbTwYTY9w8nc6JIdKROxZ7XoL_BdSyg3Zg2aVfGtiMCw44H3Z_hjm2rxVPrB0abhT9HlpkUhw9_KwleuhCogBumKcaBQgBDQbE2Z0aSaXfVsiJu-F0Sg4Uec2ThbymUvg/s3702/IMG_20220616_162641.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1665" data-original-width="3702" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO573lQ8UXp54sPVXOlwBbSETxcC5ihrZf0Lc-MELXdMmEH3sMJAk77snMEVbTwYTY9w8nc6JIdKROxZ7XoL_BdSyg3Zg2aVfGtiMCw44H3Z_hjm2rxVPrB0abhT9HlpkUhw9_KwleuhCogBumKcaBQgBDQbE2Z0aSaXfVsiJu-F0Sg4Uec2ThbymUvg/s320/IMG_20220616_162641.jpg" width="320" /></a></div> <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5qt4lP28wGAfu2y4l3TED_VyeNElF-PTMBl-xuEAWSMtVPRa90dPwStiYK7pdVgNru7NkOwT08kcNZMTnMUvj-J46cny57scZBR4F6MPTVS-RVMqSTAGAwr-tD_KgcNY4oxkNX4eUfMvmhN5kf0bspEZkRnTOBEkxu06k6Lhvcrej-9qoLB2MJzqXqQ/s4624/IMG20220618192038.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5qt4lP28wGAfu2y4l3TED_VyeNElF-PTMBl-xuEAWSMtVPRa90dPwStiYK7pdVgNru7NkOwT08kcNZMTnMUvj-J46cny57scZBR4F6MPTVS-RVMqSTAGAwr-tD_KgcNY4oxkNX4eUfMvmhN5kf0bspEZkRnTOBEkxu06k6Lhvcrej-9qoLB2MJzqXqQ/s320/IMG20220618192038.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;"><b>Bon estiu i bones lectures!</b></span><div><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Dijous, 16/6, a Barcelona, amb el <b>Club de Lectura de les Jardineres</b>, i dissabte, 19/6, amb el <b>Club de Lectura d'Adults de la Biblioteca Cardona</b>, vam acomiadar el curs amb llibres i bona teca, com ja és costum entre els i les clubaires.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En el cas de la Jardineres, vam triar un entorn i un àpat idil·lícs: un <i>brunch</i> a l'hotel <i>Mirlo</i>, a l'Avinguda Tibidabo de Barcelona.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El lloc, una torre restaurada amb moltíssim gust, envoltada d'un jardí esplèndid, tenia el plus d'haver estat seu de l'empresa de publicitat on va treballar Carlos Ruiz Zafón i on va escriure <i>La sombra del viento</i>, l'acció de la qual centra en gran part en aquesta mateixa casa, convertida - necessitats del guió - en una mansió fantasmal i tenebrosa, en un escenari romàntic i suggeridor, que totes recordàvem encara que haguéssim llegit la novel·la fa una bona pila d'anys.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com sempre - a més de companyes de Club, tenim la sort de ser bones amigues de bona part de les nostres ja llarguetes vides - l'ambient , les converses, les rialles van ser un regal i entre esquisideses i una calor bastant remarcable, vam comentar els llibres seleccionats per a aquest mes - <i>Hermanito</i>, de Ibrahima Balde i Amets Arzallus i, aquesta <i>La sombra del viento</i>, del Carlos Ruiz Zafón, que l'enclau requeria - i la llista de lectures recomanades per a l'estiu - com si l'estiu fos d'aquells llargs i desvagats de quan érem nenes -, per acabar triant com a lectura obligatòria <i>Grans esperances, </i>de Charles Dickens, perquè vam decidir que un cop a l'any, com a mínim, un clàssic no feia mal. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En el cas del Club de la Cardona, ens vam trobar, com sempre, a la biblioteca que ens acull des de fa més de quinze anys, per comentar el llibre <i>Amor a l'art</i>, de Tània Juste, que ens visitarà, si tot va bé, el pròxim 24/9, per inaugurar el curs 2022-2023 "por todo lo alto". El llibre, en general, havia agradat, la tertúlia, va ser bastant viva i vam anotar alguna qüestió que voldrem preguntar-li a l'autora al setembre. També aquí, i davant dels problemes encara no resolts per la Dipu al voltant del prèstec interbibliotecari, vaig proposar una llarga llista de lectures perquè cadascú en triés les que tingués més a mà i així poder comentar-les al primer Club del mes de setembre. Tanmateix, amb sorpresa i alegria per part meva, vam acabar decantant-nos per un llibre obligatori, <i>Como polvo en el viento</i>, de Leonardo Padura (algú va comentar que a l'estiu tocava llegir un bon totxo) i que ja es buscarien la vida per aconseguir-lo o se'l comprarien. A banda d'això, ens vam prometre que tothom en triaria alguns més de la llista. Evidentment, el comentari l'hauríem de posposar per a l'octubre, perquè al setembre, la visita de la Tània Juste no ens deixaria prou temps. I per primer cop, després de l'època de Clubs telemàtics durant el pic de la pandèmia i dels posteriors, ja presencials però amb restriccions, vam poder rematar amb el berenar cooperatiu que tant enyoràvem.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I ara, fins al setembre! A llegir i a gaudir de tot el que l'estiu dugui de bo, a cuidar-nos i a tornar a les nostres reunions a l'entorn dels llibres, tant com poguem.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Bon estiu i bones lectures, clubaires Jardineres i de la Biblio!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> 📚💐🌞⛵🏡</span><span style="font-family: arial;">📚💐🌞⛵🏡</span><span style="font-family: arial;">📚💐🌞⛵🏡</span><span style="font-family: arial;">📚💐🌞⛵🏡</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUaZx0a0WCOKL1jdYmGaSL6_5LCU2knZsDMFF07toDQRonsMlpSbh66cw19YXfQWfguIcIyaRpmZ2GJ7MWQDcuNZ2uzYEkfhGoTSzU-mphMiGeVRZUGuWmnYoFsgdpnagkXVTsLyNmbRKq-O3681B5WtWJfK1xv851BUZ-OGhpe_0rYwD69m91KI3ttg/s3264/IMG20220619202227.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUaZx0a0WCOKL1jdYmGaSL6_5LCU2knZsDMFF07toDQRonsMlpSbh66cw19YXfQWfguIcIyaRpmZ2GJ7MWQDcuNZ2uzYEkfhGoTSzU-mphMiGeVRZUGuWmnYoFsgdpnagkXVTsLyNmbRKq-O3681B5WtWJfK1xv851BUZ-OGhpe_0rYwD69m91KI3ttg/w218-h291/IMG20220619202227.jpg" width="218" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb_uzoTxh4PLpIAuCkVSYNBmccNoDGJAZH3pkRcfbl-K5xGJG-PD-QXeQR1NfcUSBnLZKK52pJBqHxRmejOUKMWAb6C4zlnshnUbM0190SIFlWpG357wjwfk5didSE4sXtSJO_jgCTjEBRoe29rTx1remdehJiVYrbSoDooePautOII360Qq0SSx8DpQ/s4624/IMG20220620081549.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4624" data-original-width="3468" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb_uzoTxh4PLpIAuCkVSYNBmccNoDGJAZH3pkRcfbl-K5xGJG-PD-QXeQR1NfcUSBnLZKK52pJBqHxRmejOUKMWAb6C4zlnshnUbM0190SIFlWpG357wjwfk5didSE4sXtSJO_jgCTjEBRoe29rTx1remdehJiVYrbSoDooePautOII360Qq0SSx8DpQ/w208-h278/IMG20220620081549.jpg" width="208" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6wV_LmjbL4Cq_bYq1E61UtTokrDt40j3JflWRS01D58pWS-2k-zio1HjNRGY_tJZtExcRauoQ5TNRwsmSD5LydRvMLiOJVB8l_DkdMjg3IsLmfV6ZEUMv648s_2s2pnp101yAG9pMc0VlMIYKZExgjqtqF97L6NOL-oDmaTgfzKA3IBx1fwv1o1sO4w/s4624/IMG20220616144248.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6wV_LmjbL4Cq_bYq1E61UtTokrDt40j3JflWRS01D58pWS-2k-zio1HjNRGY_tJZtExcRauoQ5TNRwsmSD5LydRvMLiOJVB8l_DkdMjg3IsLmfV6ZEUMv648s_2s2pnp101yAG9pMc0VlMIYKZExgjqtqF97L6NOL-oDmaTgfzKA3IBx1fwv1o1sO4w/s320/IMG20220616144248.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO77wMd6IQv2zwwgyeElHKgvBxM1PX_wd2rMrGrZM2PaiUAhhnZvDjM2FeybyK62cpHZ8b9fTrIFQsr7h16G3icuXG02Ge5EBhHgcucAbth0veTqilFjXc_jXCQPzk9G3euyLT0PZWKlRNC2gFRoJmi8NnalbzL360Vm_s5ImVMsLoucI-US0uaqO1Ug/s9248/IMG20220616144206.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6936" data-original-width="9248" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO77wMd6IQv2zwwgyeElHKgvBxM1PX_wd2rMrGrZM2PaiUAhhnZvDjM2FeybyK62cpHZ8b9fTrIFQsr7h16G3icuXG02Ge5EBhHgcucAbth0veTqilFjXc_jXCQPzk9G3euyLT0PZWKlRNC2gFRoJmi8NnalbzL360Vm_s5ImVMsLoucI-US0uaqO1Ug/s320/IMG20220616144206.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjfgOgMTVB2Ic0eoEghRaPzXLvJAnYOATqY4JDAJreHxNNn4KwLnubHYZzrH4XaPE_Q5XaKH17ZAYooKwRwT7p4tyz8piAMUfmNT4u8PXBomDVKbzMVR705ac5_knsF4INX8jkhIu72O7T1QwS1nq7TC92u7G9RcriX3hpVUV5Bxf3LkohIx2azLtdUA/s9248/IMG20220616144009.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="6936" data-original-width="9248" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjfgOgMTVB2Ic0eoEghRaPzXLvJAnYOATqY4JDAJreHxNNn4KwLnubHYZzrH4XaPE_Q5XaKH17ZAYooKwRwT7p4tyz8piAMUfmNT4u8PXBomDVKbzMVR705ac5_knsF4INX8jkhIu72O7T1QwS1nq7TC92u7G9RcriX3hpVUV5Bxf3LkohIx2azLtdUA/s320/IMG20220616144009.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUveWAU6qewBhcPJKxgbKSRWYZ555jtWt69EHa4hhbAIKxBsIvyIuwd4Is9g7CJLRfbk4u-1ahwLuM5dXIE6yykTksW1Q6-02uf7kkhTD3RzKpeqWjlpyL8Dm3SRIWea4FurvqXv8eTr251crIYJwBqOBe5LXDSKABy5KVgKtgkEJVNvaHf84tRzZ9eQ/s3264/IMG20220616144352.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUveWAU6qewBhcPJKxgbKSRWYZ555jtWt69EHa4hhbAIKxBsIvyIuwd4Is9g7CJLRfbk4u-1ahwLuM5dXIE6yykTksW1Q6-02uf7kkhTD3RzKpeqWjlpyL8Dm3SRIWea4FurvqXv8eTr251crIYJwBqOBe5LXDSKABy5KVgKtgkEJVNvaHf84tRzZ9eQ/s320/IMG20220616144352.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Isdn7-uDyWEvexiJA8d-eLYJC0hsO1cVF1tx6m82-wJ_ebCjB9vmqsrDt9H6Fy-T89GLBNmIhjzMY4Hc-oXplW6O3eISLK6eSEyMOxe1nX3xCjf5xvHpGoULuFKmSeqQtAXn5mhipW6qnZiXDqipXEGIXMJgQRW_WBW6alRI8RGe2EbLdgmuBibY7g/s3264/IMG20220616131749.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Isdn7-uDyWEvexiJA8d-eLYJC0hsO1cVF1tx6m82-wJ_ebCjB9vmqsrDt9H6Fy-T89GLBNmIhjzMY4Hc-oXplW6O3eISLK6eSEyMOxe1nX3xCjf5xvHpGoULuFKmSeqQtAXn5mhipW6qnZiXDqipXEGIXMJgQRW_WBW6alRI8RGe2EbLdgmuBibY7g/s320/IMG20220616131749.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0L0iRbqAbNeyJJIy-WJ1FU800E0fQ4yng5l3gG--zP_S9MHZWzJmHr_Xz-tKVyAX3isHSd6Zk1mb7hAxuNsZATthigGgZafcPB4pxBhxxblBghElYZ55-kH1pYafqEzWchl1LL3Sl0yf8ZmLMA6PTAOR9LBKdWfFJVcLn7cEXdx6sePkaHknfz1hIuA/s3264/IMG20220616131924.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0L0iRbqAbNeyJJIy-WJ1FU800E0fQ4yng5l3gG--zP_S9MHZWzJmHr_Xz-tKVyAX3isHSd6Zk1mb7hAxuNsZATthigGgZafcPB4pxBhxxblBghElYZ55-kH1pYafqEzWchl1LL3Sl0yf8ZmLMA6PTAOR9LBKdWfFJVcLn7cEXdx6sePkaHknfz1hIuA/s320/IMG20220616131924.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikQwxo4l3Q2NAsuYb0SeXoaISSLKmWbIRSKSn8nMsY-v3KFGk7FoXFM6OM-eet48hohBlqrJt0zG_hXfFCbrFRk71ftr1uZoRKaWcbATmR64pYBmPtjr2kpSpXwKa2Yk1eS0AglsGTmoM2EVRXXgZ5YODGTbi3vmv9mypE7uBXqXkSHt6q4NFeMkSNSQ/s3264/IMG20220616113848.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1840" data-original-width="3264" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikQwxo4l3Q2NAsuYb0SeXoaISSLKmWbIRSKSn8nMsY-v3KFGk7FoXFM6OM-eet48hohBlqrJt0zG_hXfFCbrFRk71ftr1uZoRKaWcbATmR64pYBmPtjr2kpSpXwKa2Yk1eS0AglsGTmoM2EVRXXgZ5YODGTbi3vmv9mypE7uBXqXkSHt6q4NFeMkSNSQ/s320/IMG20220616113848.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-2706765876340728302022-06-17T10:43:00.000-07:002022-06-17T10:43:17.069-07:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga4uMft1fbrnPjueLymLhZum0hx1BvhjkjYccTtHb2gIJQoBox-ePa59TpMaphiiM8nvqCJbk15miQkGCc4ykkBYO3xZEzskpf9fl7F8zP9GLjQbnlwC9FRsC1axgss2OTdb3HYcOZ2uJpCxtFKXDoVX_SxFVvqhCFs-eMtWTngyZvWNDzXSAvI95ZsQ/s3712/IMG_20220614_223011.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3712" data-original-width="2310" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga4uMft1fbrnPjueLymLhZum0hx1BvhjkjYccTtHb2gIJQoBox-ePa59TpMaphiiM8nvqCJbk15miQkGCc4ykkBYO3xZEzskpf9fl7F8zP9GLjQbnlwC9FRsC1axgss2OTdb3HYcOZ2uJpCxtFKXDoVX_SxFVvqhCFs-eMtWTngyZvWNDzXSAvI95ZsQ/s320/IMG_20220614_223011.jpg" width="199" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc6sK-7mLhquOpFPUiqIwozzCKUd3fPXdaoezp3OCsO2NLn2oNKaGTugYun_md4vbFFqh4IKvhb3gFT9yQW95dym5HnZS-QIMzlshFbQ7TzFer_QTwnKn-lR9bmOMePZBShSXN6iO43aAbI7xLPD1cY57HubMiLmIh_FTtNhXUu6b_yctGk2Kjy_jLNQ/s771/IMG-20220611-WA0005~2.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="481" data-original-width="771" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc6sK-7mLhquOpFPUiqIwozzCKUd3fPXdaoezp3OCsO2NLn2oNKaGTugYun_md4vbFFqh4IKvhb3gFT9yQW95dym5HnZS-QIMzlshFbQ7TzFer_QTwnKn-lR9bmOMePZBShSXN6iO43aAbI7xLPD1cY57HubMiLmIh_FTtNhXUu6b_yctGk2Kjy_jLNQ/w243-h152/IMG-20220611-WA0005~2.jpg" width="243" /></a><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0YB--Dqfe3gFKMGftoBf9ECqE_eJp5-xgbbTtmaaiv1qYlbf7c6brRyogrTQDFOKp5fsxX1-VyVKu-1JHdjMZL5b7ecs6N3oR-b81q84aBkV_SG0sXil431xGTebJwWb6hsC1Ad2eMgzLS78MR-VynP6XfhUHFvwL3hUWa5eBVAtHBHABj5Vd99MSFA/s2393/IMG_20220614_224026.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2393" data-original-width="1572" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0YB--Dqfe3gFKMGftoBf9ECqE_eJp5-xgbbTtmaaiv1qYlbf7c6brRyogrTQDFOKp5fsxX1-VyVKu-1JHdjMZL5b7ecs6N3oR-b81q84aBkV_SG0sXil431xGTebJwWb6hsC1Ad2eMgzLS78MR-VynP6XfhUHFvwL3hUWa5eBVAtHBHABj5Vd99MSFA/w178-h272/IMG_20220614_224026.jpg" width="178" /></a></div></b></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9VxqCPoJh-PSnDSiLZRFiEFQtDXG7hGY1D-i4I1p7m782TdA39Mk0RMhSJSskVZDei03xZ1iwv02X-Mypt_HVxhk7Wk6zMw4R9mOPjQI2S_H9DbhOziervlebXbkkdbXTiF0JIY2_F5N4GrACDN26SWfNuS1Da--R7xamPl41Ri3z9gSDnqUdbycllA/s1600/IMG-20220614-WA0039.jpg" style="font-family: arial; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9VxqCPoJh-PSnDSiLZRFiEFQtDXG7hGY1D-i4I1p7m782TdA39Mk0RMhSJSskVZDei03xZ1iwv02X-Mypt_HVxhk7Wk6zMw4R9mOPjQI2S_H9DbhOziervlebXbkkdbXTiF0JIY2_F5N4GrACDN26SWfNuS1Da--R7xamPl41Ri3z9gSDnqUdbycllA/w208-h277/IMG-20220614-WA0039.jpg" width="208" /></a> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><b><span style="font-family: arial;"><i>La vida privada de Carmina Massó</i> i la seva autora, Gemma Lienas, ens visiten a Llorens Llibres</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div><span style="font-size: small;"><b style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></span></div><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;">Ahir, dimarts 14 de juny, a Llorens Llibres, vaig tenir el goig de presentar l'escriptora Gemma Lienas i la seva última - de moment - criatura de paper: </span><i style="text-align: justify;">La vida privada de Carmina Massot</i><span style="font-size: small; text-align: justify;">.</span></span></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small; font-weight: normal;"><span style="text-align: justify;">Encara que la majoria de lectors i lectores no necessiten que els sigui presentada </span><span style="text-align: justify;">aquesta dona tan polifacètica</span><span style="text-align: justify;">
i </span><span style="text-align: justify;">prolífica - és ben segur que hi han topat</span><span style="text-align: justify;"> a través de les seves </span><span style="text-align: justify;">novel·les
d’adults, de joves o d’infants</span><span style="text-align: justify;">,</span><span style="text-align: justify;"> o de les </span><span style="text-align: justify;">seves </span><span style="text-align: justify;">intervencions en els mitjans de comunicació </span><span style="text-align: justify;">escrits o
audiovisuals, o de la seva </span><span style="text-align: justify;">implicació en moviments i manifestacions
feministes</span></span><span style="font-weight: normal; text-align: justify;"><span>, o en la política activa d’aquest país - vaig pensar que eren oportunes unes breus pinzellades biogràfiques - empresa més que difícil perquè el seu currículum és estratosfèric - no fos que algú dels presents es quedés amb allò " Ah! És aquella de la Carlota", quan la seva figura i trajectòria és molt més que la col·lecció de Carlotes. I és per això que, ara, reprodueixo, aquí, part del meu parlament:</span></span></span><p></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;"><span style="font-weight: normal; text-align: justify;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%; text-align: left;">Gemma Lienas</span><span lang="CA" style="line-height: 115%; text-indent: -18pt;"> és barcelonina i va ser educada en l’amor als llibres, i a cavall de tres idiomes: castellà, català i francès, per qüestions familiars
i bones influències dels pares i de les escoles a què va assistir.<br /></span><span style="font-family: arial;">Es </span><span style="font-family: arial;">llicencià en Filosofia i Lletres</span><span style="font-family: arial;">
a l’Autònoma, feia poc inaugurada, i paral·lelament treballà en centres
relacionats amb la psicologia, i en la primera escola per a nens i nenes amb
necessitats educatives especials.<br /></span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 115%;">Els primers moviments feministes
i l’esperit del maig francès (1968), juntament amb l’experiència viscuda
en aquests anys de treball, van influir indiscutiblement en la seva sensibilitat
envers els temes que seran recurrents en la seva obra posterior.<br /></span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 115%;">Ja llicenciada i mare de dos fills, treballà com a professora de llengua
i literatura en l’ensenyament secundari, fins que, a l’entrada dels 80, deixà l’ensenyament – més tard hi va tornar, però com a professora universitària – i es va immergir en el món editorial: Grup Promotor Santillana
(responsable d’edicions), Cruïlla... i posteriorment al Promotor Alfaguara, (directora
d’edicions).<br /></span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 115%;">Començà a escriure els caps de
setmana – la capacitat de treball de
la Gemma és una cosa fora del normal, com espero demostrar - i el 1986 va aparèixer el seu primer llibre
juvenil, <i>Cul de sac. </i>L'any següent, el 1987, guanyà tres premis literaris: El “Recull de
Blanes”, amb la narració <i>El gust del cafè</i>,
l’”Andròmina” amb la novel·la <i>Vol nocturn</i>, i el “Ramon Muntaner” amb la novel·la juvenil <i>Dos Cavalls</i>.<br /></span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 115%;">D’ençà del 1990, amb el seu <i>Així és la vida Carlota</i>, que inaugurava una sèrie adorada per les adolescents de
casa nostra, i que va merèixer una Menció
d’honor del YBBY, un premi
internacional sobre literatura per a joves, aquesta senyora es va convertir en un autèntic monstre de l’escriptura.<br /></span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 115%;">No puc enumerar</span><span lang="CA" style="font-family: arial; line-height: 115%;">, ni molt menys explicar, la relació de títols de les seves
novel·les d’adults , juvenils i infantils, de les narracions curtes i dels assaigs que conformen la seva
bibliografia, però m’he entretingut a comptar-los per damunt, i el número frega la centena.<br /></span><span style="font-family: arial;">Una obra ingent i una militància continuada que han merescut multitud de
premis, </span><span style="font-family: arial;">un unànime </span><span style="font-family: arial;">reconeixement de la
crítica</span><span style="font-family: arial;"> i , sobretot, </span><span style="font-family: arial;">el fervor dels
lectors i les lectores de totes les edats</span><span style="font-family: arial;">.<br /></span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Ella, a la pàgina web, es </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">defineix</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">
així: </span><i style="font-family: arial;">Sóc una
lectora voraç: llegeixo una mitjana de 70 llibres a l’any</i><span style="font-family: arial;"> – </span><span style="color: #7030a0; font-family: arial;">l</span><span style="font-family: arial;">a qual cosa dóna un promig de gairebé 6 llibres al mes -.</span><span style="font-family: arial;"> </span><i style="font-family: arial;">També sóc una compradora compulsiva de
llibres: a casa hi ha 12.000 volums. I sempre m’he dedicat professionalment a
les lletres: fent classes de literatura o de creació literària, treballant
d’editora i d’escriptora</i><span style="font-family: arial;">”. </span></span><span style="font-size: xx-small;"><span><span style="font-family: arial;">El que dèiem, </span><span style="font-family: arial;">un autèntic monstre de l’escriptura. I de
la lectura</span><span style="font-family: arial;">. </span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span><span style="font-family: arial;">Però</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> la
Gemma </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">no en tenia prou amb el món tan absorvent de les lletres, i a</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">l llarg d’aquestes </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">dues
darreres dècades</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> ha desplegat una </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">activitat
constant en la vida ciutadana</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, sobretot en el </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">camp de la literatura, del feminisme i de l’equitat</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">: “Dones en
xarxa”, </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">conferències</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, col·laboracions
amb diversos </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">mitjans de comunicació</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">
(<i>El País</i>, <i>El Periódico</i>, el <i>Punt</i>, Catalunya Ràdio, COM ràdio, la Ser, Ràdio 4, 8
TV...).</span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"><br /></span></span></div><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">A més,</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> ha
</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">posat en marxa</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> i ha </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">fet classes</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> en un </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">postgrau d’escriptura creativa</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> a la UB, i és </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">membre del Consejo de Participación Democrático</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">.</span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Tanta</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> feina, tanta implicació, li han acabat mereixent un </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">reconeixement singular</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">: el 2010 el </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> li va atorgar
la </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">medalla <i>Francesc Macià al treball</i> </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">pel
seu paper en la </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">literatura catalana de
finals del s. XX i començament del XXI</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, i per la seva </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">lluita feminista</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Però,</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> a
més, i com no podia ser d’una altra manera, Gemma Lienas es va obrir</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> a les potencialitats de les noves
tecnologies</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> i s’inicià en el </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">camp de
l’animació</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, dels </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">programes
televisius</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, dels </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">videojocs</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">,
perquè va entendre que </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">la revolució havia arribat al món del
llibre</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> i que no se li podia donar l’esquena. El </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">llargmetratge</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> d' </span><i style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">El Diario de
Carlota</i><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, i la </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">sèrie de dibuixos
animats de Minty</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, la fada, basada en la fada Menta, que va ser inspirada i
dedicada als </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">sis nets que havien anat
arribant</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, en són algunes mostres. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Per</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> acabar-ho d’adobar, la Gemma ha </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">mantingu</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">t
el seu </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">compromís polític</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> al llarg
dels anys amb </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">diverses formacions progressistes
i d’esquerres. Ha</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> anat </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">a llistes per al
Parlament i per a l’Ajuntament de Barcelona</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> i </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">ha estat diputada del Parlament de Catalunya</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, on actualment, des del </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Grup dels Socialistes i Units per Avançar,</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">
és </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">membre
i portaveu</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;"> de la </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Comissió d’Igualtat
i Feminismes</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">, i integrant del </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">Grup
de treball en Equitat de gènere </span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">i de</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">
la Comissió de Cultura</span><span style="font-family: arial; text-indent: -18pt;">. Centrem-nos ara en la </span></span><span style="font-family: arial;"><span><span lang="CA" style="background-color: white;">novel·la <i>La vida privada de Carmina Massot</i> i en els aspectes que m'han semblat més remarcables. </span></span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial;"><span><span lang="CA" style="background-color: white;">La història</span></span></span><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;"> - amb una única protagonista, la Carmina Massot del títol, una dona de vuitanta-set a qui acaben de diagnosticar una malaltia
amb mal pronòstic - es </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">desenvolupa en </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">dos plànols temporals</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">: una </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">actualitat, difícil</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">, on la Carmina farà una </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">exhibició de valentia i
llibertat d’esperit</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">, en enfrontar-se al deteriorament i a la mort en solitari però amb el cap ben alt i un humor murri, i un </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">passat
molt remot</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;"> que inclou </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">la seva gran història d’amor i una aventura excitant,</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;"> realitats viscudes que d’alguna manera vol revelar als qui aviat deixarà. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">La </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">novel·la manté el seu interès al llarg de les 300 i escaig pàgines, però té dos moments especialment sorprenents,
con dues “vueltas de tuerca” – no hi ha una traducció adequada -, l’un cap a l’inici de l’últim terç del llibre
i l’altre ja ben bé al desenllaç. No
en farés cap espòiler, però, si el
llegiu, ben segur que us quedareu amb la boca oberta. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">Com era </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">previsible, un fil temàtic, ideològic, recorre tota la narració: la
profunda i convençuda reivindicació
feminista, l’afirmació del dret a la lluita
per la llibertat i per decidir vida i mort, sense que ni el gènere ni l’edat les condicionin. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">Tanmateix, al meu parer, el més aconseguit, el que quedarà molt després de tancar el llibre, és l</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">a personalitat
de la protagonista, amb la qual és impossible no empatitzar. Carmina Massot resulta
absolutament seductora, precisament
perquè ens és mostrada plena d’humanitat i
contrastada, amb les seves grandeses
i les seves febleses. Una dona gran, però tan viva que, si en algun moement sent por i ràbia davant de la inminència de la mort, és precisament per tant com gaudeix i estima la vida, encara que vista de lluny i sense cura pugui semblar que la seva és una vida ben petita. Fent una exhibició d'allò que en diem " geni i figura" o "morir amb les botes posades" la dona afronta una realitat tan dura, sola, però fent gala d'una ironia i una fortalesa que resulten absolutament envejables. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">Així mateix,</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;"> resulta molt interessant, i
engrescador, el retrat de les dues Barcelones:
la dels anys cinquanta, en ple
franquisme, amb el rerefons dels
consells de la senyora Francis, o una
majoria d’edat per a la dona als 25 anys,
i de tots aquells llocs i referents avui dia només
a la memòria dels que ja som grandets, enfrontat al de la Barcelona actual. I és aquí on es fa tan palès l’habitual talent de l'autora de fer-te reconèixer en les seves pàgines, perquè tot sovint et remeten a coses que també són teves. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">A la </span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">novel·la s'hi poden trobar encara moltes coses més: reflexions sobre la mort, gens
tremendistes però implacables, com les del voltant del “Memento mori” de les
pàgines 253 i 254 i, una història d’amor i sexe lliure i valenta. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;">Per acabar,</span><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;"> i torna a ser molt previsible, un cant a la funció dels llibres, la lectura i la música, com a flotadors en els pitjors trasbals de
l’ésser humà.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-indent: -18pt;"><br /></span></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy_tVrkJkE1Z9P1ii6xFzKyDdRTbQ8LYUB0ALkQFf82F_EUETI6JDiUeHXuchcXi_fK7ZBJX03VrKgOBQ8t_E6B8z8kU98VBdplnj71JEQeMsS1CwXfUBVzwrK-dvwE9RPh1a3_2ARxIwCH1gPiTDWISzDa_rOvKc8wredfPLuD2t39vOB9M6xQM7SeQ/s4624/IMG20220614185731.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: arial; font-size: x-small; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; text-indent: -24px;"><img border="0" data-original-height="2608" data-original-width="4624" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy_tVrkJkE1Z9P1ii6xFzKyDdRTbQ8LYUB0ALkQFf82F_EUETI6JDiUeHXuchcXi_fK7ZBJX03VrKgOBQ8t_E6B8z8kU98VBdplnj71JEQeMsS1CwXfUBVzwrK-dvwE9RPh1a3_2ARxIwCH1gPiTDWISzDa_rOvKc8wredfPLuD2t39vOB9M6xQM7SeQ/w283-h159/IMG20220614185731.jpg" width="283" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbYNfN36MXSTvHak9-QLIY8W75LiF88j2Hv8nhqpDX9NZWJt_AOePofLdzuT57o7sLvnCVxapbQ_JyTciATNFYsMybNFA1AmMuT3SMZpgkhJfQ4wp4Dp1GcQ83ZWFyKOfpjLS9TvQkLgubB5_Nqizu5ZCGR1FlG8AJv9fIFppmg7SFrcHiWyoiH6rBw/s3264/IMG20220614185633.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: arial; font-size: x-small; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; text-indent: -24px;"><img border="0" data-original-height="1840" data-original-width="3264" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbYNfN36MXSTvHak9-QLIY8W75LiF88j2Hv8nhqpDX9NZWJt_AOePofLdzuT57o7sLvnCVxapbQ_JyTciATNFYsMybNFA1AmMuT3SMZpgkhJfQ4wp4Dp1GcQ83ZWFyKOfpjLS9TvQkLgubB5_Nqizu5ZCGR1FlG8AJv9fIFppmg7SFrcHiWyoiH6rBw/w277-h156/IMG20220614185633.jpg" width="277" /></a><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4roRESoPdCfZG7e7LAaNUPU6uRsw823ytZI4MGFcfIKz9HXKPPMpDjwU5lYFPobK7LtQ-CmPwrGgWVffpGs81REuj0tLLdmOWd8U05GpnwWyC8nXuhT4B2lvSP0a-qq8DFYkQFpjpGUkgtWNoOg9SVs6kKP9W2oBeSj8JBnA2Z3XEvzCpI6GubPmMA/s1600/IMG-20220614-WA0035.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center; text-indent: -24px;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4roRESoPdCfZG7e7LAaNUPU6uRsw823ytZI4MGFcfIKz9HXKPPMpDjwU5lYFPobK7LtQ-CmPwrGgWVffpGs81REuj0tLLdmOWd8U05GpnwWyC8nXuhT4B2lvSP0a-qq8DFYkQFpjpGUkgtWNoOg9SVs6kKP9W2oBeSj8JBnA2Z3XEvzCpI6GubPmMA/w172-h229/IMG-20220614-WA0035.jpg" width="172" /></a><br /> </span></span></p><div>
<p style="background: white; line-height: 18pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;"><span><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;"> </span></span></p></div><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;"></span></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><p></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-83112025028380086362022-05-29T23:48:00.002-07:002022-10-23T04:09:38.961-07:00Passejant per la Barcelona dels anys setanta i pel París dels anys deu<p><br /> <br /><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmX2YGsarbf8VGD7omncGoVoCH9CDwgv_vNsNtSodCuHGsbIwGT8HRaft20rH7bMSbbLZZxqvCNVrms4wPM9RVlFoNcCrVjwRHesTPwuIPlRIPhzPHG8MaKVy6BhsPp1aiTKB7EmiFrWknYIWljVUR-UWfOGuqRfkV03Bi15oMEj-GrPC1GdBmJHhOjg/s3264/IMG_20220521_184614.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="2448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmX2YGsarbf8VGD7omncGoVoCH9CDwgv_vNsNtSodCuHGsbIwGT8HRaft20rH7bMSbbLZZxqvCNVrms4wPM9RVlFoNcCrVjwRHesTPwuIPlRIPhzPHG8MaKVy6BhsPp1aiTKB7EmiFrWknYIWljVUR-UWfOGuqRfkV03Bi15oMEj-GrPC1GdBmJHhOjg/s320/IMG_20220521_184614.jpg" width="240" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvwlz-mBQgnWnhns9ifGn7BHhnk1DRDsOaghqIILvNMsH3tz1O0qTrn6pKWDJYjMeZT8B-TbTjRiruwJ_gmRSVLFpy-3Fyx6hfPMfxoW19IBWS6OM0e88G6uKirVxMYLgZ1tqUUQz25mLb0w5Bp0KtoddlrbPY6h5b6B6fZnK3NQvJowe7Hpp0SYusfQ/s2967/IMG_20220521_185307.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2433" data-original-width="2967" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvwlz-mBQgnWnhns9ifGn7BHhnk1DRDsOaghqIILvNMsH3tz1O0qTrn6pKWDJYjMeZT8B-TbTjRiruwJ_gmRSVLFpy-3Fyx6hfPMfxoW19IBWS6OM0e88G6uKirVxMYLgZ1tqUUQz25mLb0w5Bp0KtoddlrbPY6h5b6B6fZnK3NQvJowe7Hpp0SYusfQ/w179-h146/IMG_20220521_185307.jpg" width="179" /></a><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><i>Amor a l'art</i>, Tània Juste</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Se'n pot dir jove escriptora d'una dona de cinquanta anys , que té sis novel·les publicades - algunes, traduïdes - , que ha guanyat dos premis importants, que fa traduccions al català i al castellà, ha participat en llibres col·lectius, activitats literàries, xerrades, taules rodones, clubs de lectura, col·labora a revistes i organitza rutes literàries?</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Evidentment que no. Però, coses de l'edat, trobo joves a tots els que són més joves o iguals que alguns dels meus fills, i , com que no he estat gaire consumidora de novel·la històrica, desconeixia la seva obra fins ensopegar amb el seu últim llibre: <i>Amor a l'art</i>.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ara ja en sé una miqueta més de la seva persona i de la seva obra, o sigui que ho compartiré en aquesta pàgina:</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b>Tània Juste i Aranda</b> neix a Barcelona, l'any 1972 i, abans de llançar-se a l'escriptura, té una vida interessant i variada, que ella mateixa ens relata: </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #303030; margin: 0px 0px 24px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><i><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;">Nací un poco mandona, según me han contado. Mis padres llevaban el pelo largo y pantalones de pata de elefante e invitaban siempre a sus amigos barbudos a casa: Hablaban, fumaban, tocaban la guitarra hasta horas intempestivas y yo me dormía al son de alguna canción de Ovidi Montllor sin saber que allí se cocía una parte de la prensa antifranquista.</span></i></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #303030; margin: 0px 0px 24px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><i><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;">Me llevaron a una escuela que dirigía una gran dama de las letras catalanas, Carme Serrallonga. Cualquiera que haya oído hablar del Isabel de Villena sabrá que ese centro no solo nos formaba como alumnos sino como personas capaces de opinar, de contradecir, de reivindicar, de forjarse un criterio propio como el mejor pasaporte para la vida adulta.</span></i></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #303030; margin: 0px 0px 24px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><i><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;">Luego vino la Facultad de Historia, donde me licencié al cabo de cinco años en la especialidad de Historia del Arte. Nunca más podría librarme de la profunda atracción hacia la Historia, como tampoco de su manifestación en el arte a lo largo de los siglos.</span></i></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #303030; margin: 0px 0px 24px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><i><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;">Aun me quedaban unos años para descubrir que la escritura me haría regresar a aquellos capítulos de la historia que tanto me entusiasmaron, a través de mis novelas.</span></i></p><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #303030; margin: 0px 0px 24px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><i><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;">No obstante, antes de esto, me tocó vivir otras experiencias en el mundo laboral: trabajé en el mundo de la moda, en la comunicación, fundé asimismo una agencia de viajes culturales y me divertí trabajando en la producción de eventos tan dispares como una cabalgata de Reyes o una pasarela de moda.</span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><i><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;"><span face=""PT Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #303030; text-align: left;">Años de viajes y de descubrir nuevas culturas. Y, al mismo tiempo, años de formar una familia y estrenarme en la maternidad.</span><span> </span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: arial;"><br /></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquests anys de formació i d'experiències diverses desemboquen en una primera novel·la, <i>A flor de pell</i>, publicada l'any 2009 i que ha estat reeditada a l'editorial Columna l'any 2020. Ens transporta a la Barcelona dels anys 20, en plena dictadura de Primo de Rivera. Ella ens explica la transcendència d'aquesta primera publicació: </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span face=""PT Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #303030; text-align: start;"><i><span style="font-family: arial; font-size: xx-small;">Cuando poco antes de Sant Jordi 2008 mandé mi primer manuscrito a una editorial y me llamaron para publicar mi novela, no sabía que iniciaba un camino sin retorno: el de la escritura. Se convirtió en una necesidad tan vital como respirar, porque sin ella ya no soy yo; porque mis historias forman parte de mí y mis personajes no hacen más que ampliar mi familia. Porque, como dijo una vez Paul Auster, “decidí que nunca dejaría de escribir”.</span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span face=""PT Sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #303030; text-align: start;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #303030; font-family: arial; text-align: start;">Efectivament, un any després, participa en l'antologia <i>Veus de la nova narrativa catalana</i>, que coordina Lolita Bosch, el 2012 publica <i>Els anys robats</i>, que vol ser un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil, i el 2014 <i>L'hospital dels pobres</i>, ambientada durant la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #303030; font-family: arial; text-align: start;">El 2015 rep el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica per la novel·la <i>Temps de família </i>i el 2018 publica <i>Passatge al nou món</i>.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #303030; font-family: arial; text-align: start;">Finalment, l'any 2021 li és atorgat el premi Prudenci Bertrana, per aquesta <i>Amor a l'art</i> que vull comentar.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #303030; font-family: arial; text-align: start;">Actualment viu a Sant Cugat del Vallès.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>Amor a l'art</i> m'està agradant i sorprenent. Encara no l'he acabada , però ja hi trobo molts valors que no esperava , entre ells la descripció del context històric i l'amenitat.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;"><span style="font-family: arial;">Aquesta novel·la, que com diu la mateixa autora intenta ser
una reivindicació de les dones silenciades en el món de l’Art a través de la
Història, se situa a la Barcelona dels anys 70, mentre a Portugal s’esdevé la
Revolució dels Clavells, i una de les protagonistes , l’Olívia està a punt de
llicenciar-se en Història de l’Art. A partir de la col·laboració amb el seu
avi, un antiquari del carrer de la Palla, entra en contacte amb un autoretrat
d’una pintura avantguardista, la Valèria Sans, de qui no n’ha sentit a parlar
mai però que descobreix que va viure al Montparnasse dels anys vint i que es va
arribar a relacionar amb els grans artistes de l’època. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;"><span style="font-family: arial;">L’autora ja ens havia explicat que des dels anys de la seva carrera, quan
queda enlluernada per l’Art que va descobrint i coneixent, se sorprèn que no hi
hagi noms en femení en la galeria dels
grans artistes.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;"><span style="font-family: arial;">De la necessitat de treure l’entrellat d’aquesta sorpresa i de
l’abundant documentació que se’n deriva, sorgeix <i>Amor a l’art</i>.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;">Al llarg de les seves aproximadament 400 pàgines - jo en porto més de la meitat - trobem una
galeria de personatges de ficció que s’entrecreuen amb d’altres d’històrics:<b> </b></span><strong><span lang="CA" style="color: #222222;">Picasso, Gertude Stein, Modiglini,
Olga Sacharoff</span></strong><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;">... Els primers, segons
l’autora són una destil·lació de molts de reals que ha conegut i observat; els
històrics surten de les seves consciencioses investigacions i són recreats amb
respecte i una cura exquisida.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;"><span style="font-family: arial;"> Les dues protagonistes
principals, la Valèria i l’Olívia tenen elements de la vida i del pensament de
la pròpia autora: la Valèria, encara que amb uns anys i unes circumstàncies
històriques distintes, estudia Història de l’Art, com ha fet l’autora, és apassionada
i l’Art té un cabdal paper a la seva trajectòria; l’Olívia, encara que a base
de molts sacrificis , vol plasmar la seva passió i convertir-la en el seu
ofici, malgrat l’oposició o indiferència dels seus col·legues masculins, cosa
que l’autora ens diu que ha viscut respecte a la Literatura.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;"><span style="font-family: arial;">La novel·la planteja diversos temes: les relacions amoroses i
la diversitat, l’alliberament de la dona, l’esclavitud i l’alliberament a
través de l’art, el món dels antiquaris... i ho fa amb un estil clar i molt entenedor,
combinant els dos escenaris i les dues èpoques de manera que l’interès no
decaigui en cap moment.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;"><span style="font-family: arial;">Tània Juste afirma que ja no sabria viure sense escriure i
que, molt probablement, hi haurà més llibres amb l’Art com a transfons o
temàtica principal.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="background: white; color: #303030;"><span style="font-family: arial;">N’estarem amatents.</span></span><span face="Verdana, sans-serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p></div><p></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-46426940746219766722022-05-27T23:35:00.003-07:002022-05-27T23:35:40.137-07:00Comentant "En el prestatge", la meva primera novel·la, amb el Club de Lectura La Crisàlide <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEFyPg43KjtoSzT5rZp4sWPM3iPcui80EOkgLdCu0tRit6l4GmvHQAzMn1-VordXFNgmqEbqtBw0XtJvtCs0BaI4Iwhy5YWs2pyfkTDOZUHLwKoxa4ec1FSA7eiSiuvkTdxBKyy-F2zw4o1UfEvGAAVjLRVQVqFozcCWh5QNXrZ4CyhVdkoNdqydx8CQ/s4624/IMG20220518173450.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEFyPg43KjtoSzT5rZp4sWPM3iPcui80EOkgLdCu0tRit6l4GmvHQAzMn1-VordXFNgmqEbqtBw0XtJvtCs0BaI4Iwhy5YWs2pyfkTDOZUHLwKoxa4ec1FSA7eiSiuvkTdxBKyy-F2zw4o1UfEvGAAVjLRVQVqFozcCWh5QNXrZ4CyhVdkoNdqydx8CQ/w410-h308/IMG20220518173450.jpg" width="410" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b>La satisfacció de saber-lo , encara , en els prestatges.</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Dimecres 18 de maig, a la Casa Olivella, vaig assistir convidada al Club de Lectura, La Crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva de la meva ciutat, que condueix la col·lega i amiga Maria Rosa Nogué.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ja coneixia una mica aquest Club que havia visitat en altres ocasions en que s'havia comentat <i>Estimades Zambrano</i> o <i>Perles cultivades</i>, però en aquesta ocasió vaig agrair especialment el que se'm llegís per tercera vegada i , a més, desenterrant <i>En el prestatge</i>, el meu primer fill de paper, ja amb 20 anys de vida en els prestatges.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La tertúlia va ser animada i molt agradable, com no podia ser d'una altra manera, si és conduïda per la mà sàvia i sempre amable de la Maria Rosa. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Vaig agrair l'interès de tots els tertulians i vaig passar una bona estona, comprovant, a més, que la Gràcia Font encara té coses a dir a unes lectores i lectors tan solvents.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Moltes gràcies, Club La Crisàlide, ha estat un honor i un plaer tornar-vos a visitar!</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">🦋📚💜🦋📚💜🦋📚💜</span><span style="font-family: arial;">🦋📚💜🦋📚💜🦋📚💜</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Adjunto el link del blog de les biblioteques </span><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; text-align: left;"><a href="https://blogbiblioteques.vilanova.cat/?p=93632" rel="noopener" style="color: #3c61aa; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14.6667px; font-weight: 400; word-break: break-word;" target="_blank">https://blogbiblioteques.vilanova.cat/?p=93632</a></strong></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p><div class="the_title" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; margin-bottom: 20px;"><h1 style="box-sizing: border-box; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 38px; line-height: 1.2; margin: 0px; padding: 0px;">En el prestatge. Mercè Foradada</h1></div><div class="meta" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;"><ul class="post_meta" style="box-sizing: border-box; list-style: none; margin: 0px 0px 30px; opacity: 0.7; padding: 0px;"><li class="post_author" style="box-sizing: border-box; display: inline-block;"><span class="meta-icon" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 14px; margin-right: 3px;"><span class="feather icon-user" face="feather !important" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; speak: none;"></span></span> <a href="https://blogbiblioteques.vilanova.cat/?author=4" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #010101; display: inline-block; font-size: 14px; margin-right: 15px; position: relative; text-decoration-line: none; transition: all 0.7s ease 0s;">Funny Girl</a></li> <li class="posted_date" style="box-sizing: border-box; display: inline-block;"><span class="meta-icon" style="box-sizing: border-box; display: inline-block; font-size: 14px; margin-right: 3px;"><span class="feather icon-calendar" face="feather !important" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1; speak: none;"></span></span> <a href="https://blogbiblioteques.vilanova.cat/?p=93632" rel="bookmark" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #010101; display: inline-block; font-size: 14px; margin-right: 15px; position: relative; text-decoration-line: none; transition: all 0.7s ease 0s;"><time class="entry-date published updated" datetime="2022-05-27T08:25:53+02:00" style="box-sizing: border-box;">27 Maig, 2022</time></a></li></ul></div><div class="post_thumb" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; margin-bottom: 30px;"><br /></div><div class="the_content" style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 30px;"><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">Avui és una ocasió especial: la darrera sessió d’aquesta temporada. I comptem, per sort, amb la presència de la <strong style="box-sizing: border-box;">Mercè Foradada</strong>, autora i companya, conductora del club germà, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, per comentar-nos la seva primera novel·la publicada, <strong style="box-sizing: border-box;"><a href="https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=en+el+prestatge&searchscope=47&submit=Cercar" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #ff3d00; font-weight: 400; text-decoration-line: none; transition: all 0.7s ease 0s;"><em style="box-sizing: border-box;">En el prestatge</em></a>.</strong></p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">Ens reunim a la plaça de la Vila, per rebre-la: en <strong style="box-sizing: border-box;">Cèsar Verdejo</strong>, la <strong style="box-sizing: border-box;">Teresa Rodríguez</strong>, la <strong style="box-sizing: border-box;">Rosa Llop</strong>, <strong style="box-sizing: border-box;">l’Anna Rosa Ruiz</strong>, <strong style="box-sizing: border-box;">l’Olga López</strong>, la <strong style="box-sizing: border-box;">Concepció</strong>, la <strong style="box-sizing: border-box;">Neus Solé</strong>, en <strong style="box-sizing: border-box;">Josep Maria Olivar</strong> i jo mateixa. Ella ha estat tan amable d’oferir-nos un exemplar per a cadascú de la seva novel·la, i ja en comença a firmar a baix a la plaça.</p><h3 class="has-cyan-bluish-gray-color has-text-color has-text-align-center" style="box-sizing: border-box; color: #abb8c3; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 32px; line-height: 1.2; margin: 0px 0px 0.7em; padding: 0px; text-align: center;">La tertúlia: 18 de maig de 2022</h3><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">La nostra sessió d’avui esdevé una animada ronda, barreja de comentaris dels lectors i lectores, preguntes i reflexions sobre l’escriptura de part de l’autora, que van més enllà del comentari de la novel·la i ens conviden a seguir tota una trajectòria literària, impulsada, com ens diu la Mercè Foradada, sempre pel desig de trencar la <strong style="box-sizing: border-box;">dicotomia entre viure i escriure</strong>, i aconseguir viure tot escrivint.</p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;">L’Anna Rosa Ruiz</strong> li comenta que tot el que ens està explicant s’assembla molt al que es veu reflectit en la protagonista de la novel·la, <strong style="box-sizing: border-box;">Gràcia Font</strong>, i l’autora ens explica que, efectivament, abans que es posés de moda ella ja va iniciar aquest gènere de l’autoficció.</p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">La <strong style="box-sizing: border-box;">Rosa Llop</strong> diu que l’ha trobada una novel·la on es manifesta el do d’escriure, principalment els sentiments i les emocions.</p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">També la <strong style="box-sizing: border-box;">Teresa Rodríguez</strong> comenta que és una obra on s’expressa molt bé la subjectivitat de la protagonista, i recorda que li va agradar molt una altra novel·la que vam llegir de la Mercè Foradada, <strong style="box-sizing: border-box;"><em style="box-sizing: border-box;"><a href="https://aladi.diba.cat/search~S47*cat?/aForadada%2C+Merc%7Bu00E8%7D/aforadada+merce/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=aforadada+merce&15%2C%2C17" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #ff3d00; font-weight: 400; text-decoration-line: none; transition: all 0.7s ease 0s;">Perles cultivades</a></em></strong>. L’autora ens en recorda la gènesi: ella volia escriure sobre la bondat. I es va trobar en un terreny inexplorat, perquè hi ha molts personatges literaris truculents i malignes, però la bondat està mal representada.</p><h4 class="has-cyan-bluish-gray-color has-text-color has-text-align-center" style="box-sizing: border-box; color: #abb8c3; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 27px; line-height: 1.2; margin: 0px 0px 0.7em; padding: 0px; text-align: center;"><em style="box-sizing: border-box;">En el prestatge</em>, de Mercè Foradada, a La Crisàlide</h4><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjMHtyP_I89eE_hKMNDXbHVQh4Am_UyTVtA9rtqREIP18-KtABAEhfHkkaqOIW3nWdTK-ZWISYYJjoq-vqQzCuM73S33Xkz5x5jrQGFX-fHhNjH8xMwTa6tc-7Jonf6Bkl7XumdCUBHMkAePEEmMDBT45lhLQqum0dtmG4BGyGRN5JxLrWgSnkv0sKJeQ" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1327" data-original-width="900" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjMHtyP_I89eE_hKMNDXbHVQh4Am_UyTVtA9rtqREIP18-KtABAEhfHkkaqOIW3nWdTK-ZWISYYJjoq-vqQzCuM73S33Xkz5x5jrQGFX-fHhNjH8xMwTa6tc-7Jonf6Bkl7XumdCUBHMkAePEEmMDBT45lhLQqum0dtmG4BGyGRN5JxLrWgSnkv0sKJeQ" width="163" /></a></div><br /><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;"> La</span><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;"> </span><strong style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;">Neus Solé</strong><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;">, que havia llegit</span><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;"> </span><strong style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;"><em style="box-sizing: border-box;">En el prestatge</em></strong><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;"> </span><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px;">quan </span><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; text-align: justify;">va sortir, l’any 2001, però l’ha rellegit, també recorda aquesta i altres novel·les de la Mercè, de la qual també vam comentar, amb presència seva, </span><strong style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; text-align: justify;"><em style="box-sizing: border-box;"><a href="https://aladi.diba.cat/search~S47*cat?/aForadada%2C+Merc%7Bu00E8%7D/aforadada+merce/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=aforadada+merce&12%2C%2C17" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #ff3d00; font-weight: 400; text-decoration-line: none; transition: all 0.7s ease 0s;">Estimades Zambrano</a></em></strong><span style="color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; text-align: justify;">, sobre la famosa filòsofa i la seva germana.</span></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div class="the_content" style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 30px;"><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;">L’Olga López</strong> li pregunta si els personatges dels fills de la protagonista, <strong style="box-sizing: border-box;">Gràcia Font</strong>, corresponen als seus fills reals, i ella ens revela algun canvi estratègic: Gràcia és també Mercè –una mercè, una gràcia-, en Pol és en Pau, la Clara és l’Anna i també hi ha en Tomàs, que és el més incisiu.</p></div></blockquote></blockquote><div class="the_content" style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 30px;"><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">En <strong style="box-sizing: border-box;">Josep Maria Olivar</strong> li comenta que, en una novel·la on una gran part respon a la subjectivitat de la protagonista, hi ha poc espai dedicat al pensament d’en <strong style="box-sizing: border-box;">Quim</strong>, la seva parella de l’ànima. La Mercè ens comenta que això també li ho han dit lectors homes, mentre que les lectores no acostumen a trobar-ho a falta</p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">La Mercè s’ofereix a signar els exemplars que tan gentilment ens ha regalat, i entre signatures i fotografies de final de curs, acabem de parlar dels llibres seus que encara no hem llegit, com <em style="box-sizing: border-box; font-weight: bold;"><a href="https://aladi.diba.cat/search~S47*cat?/aForadada%2C+Merc%7Bu00E8%7D/aforadada+merce/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=aforadada+merce&1%2C%2C17" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #ff3d00; font-weight: 400; text-decoration-line: none; transition: all 0.7s ease 0s;">L’amor quiet</a></em>, on, ens diu, retrobarem la Gràcia Font d’uns anys després.</p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;">Segur que el llegirem!</p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;">Maria Rosa Nogué.<br style="box-sizing: border-box;" />La Crisàlide.</strong></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhT70LrqjXG2sQ5rS2FXUfUMli-lN3SwG6unV-1iAiP3NnDK87owwLbTsIalZzk80t6QCCb5FCM0XNaMGiWKyAynpkCFWmoYZ9sc5AL17ayA81XQFHVEYqBxETcb9GctvtRF7KqtN91WX_2nFPVOzj_-4yeF7I3wU_VcFurCPePEggoShu0NQv4Tyy2gA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-weight: 400; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="360" data-original-width="360" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhT70LrqjXG2sQ5rS2FXUfUMli-lN3SwG6unV-1iAiP3NnDK87owwLbTsIalZzk80t6QCCb5FCM0XNaMGiWKyAynpkCFWmoYZ9sc5AL17ayA81XQFHVEYqBxETcb9GctvtRF7KqtN91WX_2nFPVOzj_-4yeF7I3wU_VcFurCPePEggoShu0NQv4Tyy2gA=w180-h180" width="180" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;"><strong style="box-sizing: border-box;"></strong></p><p style="box-sizing: border-box; color: #010101; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.8; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px;"><br /></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-46733387136351535062022-04-30T00:19:00.001-07:002022-04-30T07:20:25.744-07:00El Sant Jordi dels contrastos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8XFPmc7UGX-xlQwnM9Yc0iqRGfBRNxBDIIC6NVaUtPEATKrdcB3grEe1xMstOxoQub1LskJNPecY-iOCTN2MZX8e6r5a2BIrbiBSLu3ZA0saSeJYMkx7abZxzPhV0y2PujoVf_nmBCfJmQu0nLADo0GuZ9qNRRroUgpwg6BxE4ditp1sH3_X3xmfwFA/s1024/IMG-20220423-WA0055.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8XFPmc7UGX-xlQwnM9Yc0iqRGfBRNxBDIIC6NVaUtPEATKrdcB3grEe1xMstOxoQub1LskJNPecY-iOCTN2MZX8e6r5a2BIrbiBSLu3ZA0saSeJYMkx7abZxzPhV0y2PujoVf_nmBCfJmQu0nLADo0GuZ9qNRRroUgpwg6BxE4ditp1sH3_X3xmfwFA/s320/IMG-20220423-WA0055.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><b style="font-family: arial;">Llums i ombres de Sant Jordi 2022</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Enguany les expectatives per al primer Sant Jordi ple, després de les restringides i adaptades dues edicions anteriors, tenallades per la pandèmia, eren altíssimes.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Tot el món del llibre: editorials, llibreters, lectors... l'esperàvem i ens vam llançar al carrer per a fruir-ne des de bon matí.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'espectacle, en sortir de l'estació d'Aragó - em tocava signar el meu <i>L'amor quiet</i> a la parada de Saldonar de 13h a 14h, però m'ho vaig prendre amb un parell d'hores de marge per visitar algunes altres parades amigues i respirar l'ambient d'aquesta diada tan esperada - era grandiós. Malgrat un vent molést i un cel molt variable, semblava que tota Barcelona havia matinat per passejar , amb les roses a les mans i alguns llibres sota el braç, pel passeig de Gràcia. Tanta gent que, gairebé sense adonar-me, em vaig tornar a calçar la mascareta que havia guardat en sortir de l'estació. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">A estones amb sol, d'altres més tapat, sempre amb el molest vent que obligava a falcar les parades amb garrafes d'aigua i l'incòmode polsim groc dels plataners irritant ulls i conjuntives, el dia somreia i semblava que res no ens podria esgarrar la nostra festa del llibre i de la rosa.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Fins que va arribar el diluvi.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Pluja torrencial, calamarsada, vent arrauxat, llibres mullats malgrat tots el esforços i precaucions, paraigües girats, algunes parades que volaven... el dolor i la desesperació d'editors. escriptors i llibreters que veien com es malmetien els seus llibres i les vendes i trobades tan esperades perillaven o clarament, minvaven.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I entre calamarsada i calamarsada, els esforços per salvar el major material possible, assecar taules i tornar a muntar-les, per veure com novament el cel s'ennegria i tornava a obrir-se amb una nova tempesta incontrolable.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I malgrat tot, quanta gent, refugiada en porteries i botigues o rendides ja als xàfecs amb caputxes xopes, roses moixes i els paraigües esventrats sobreeixint de les papereres, esperant pacients que tornés a aclarir-se el cel , per seguir passejant i fer cua o el tafaner a les parades contínuament refetes.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Va ser un Sant Jordi realment inoblidable, de moments i sentiments molt contrastats. Llums i ombres, al compàs d'un cel cruel. De la banda de la llum, la resistència, vivacitat i , en alguns casos, heroicitat de tots aquells que no van voler renunciar al seu Sant Jordi, dels amics i parents que ens van visitar i ajudar a capejar el temporal (mai millor dit), i que malgrat la frustració ens van f</span><span style="font-family: arial;">er riure</span><span style="font-family: arial;"> i escalfar l'ànim; de la banda de la foscor, el dolor de tants professionals que, malgrat tots els seus esforços, van veure malmeses i minvades les seves esperances de compensar els temps tan difícils viscuts darrerament.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Confiem que el balanç acabi sent positiu per a la majoria de nosaltres i que la nostra festa surti enfortida i agafi embranzida per a properes edicions en què els cels ens siguin més propicis.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW_gowBtdUZ6J3CQVJYNADpNOjjHQx5Qg363FeEk7GSZO8eK3bpqo_K2h73x4rg9HiRlQ0BDIl3rNG_Oezu9_hOpPwVyYwGlqmi-Rx2Su69neB5WdhEjJOczdbF7BT9-JAuD5QfYZlwv7CZWE4NWibC0NbBElFuVTB92uQNghQwNIXNYGDLzTg_wjG2A/s1599/IMG-20220423-WA0069.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1599" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW_gowBtdUZ6J3CQVJYNADpNOjjHQx5Qg363FeEk7GSZO8eK3bpqo_K2h73x4rg9HiRlQ0BDIl3rNG_Oezu9_hOpPwVyYwGlqmi-Rx2Su69neB5WdhEjJOczdbF7BT9-JAuD5QfYZlwv7CZWE4NWibC0NbBElFuVTB92uQNghQwNIXNYGDLzTg_wjG2A/s320/IMG-20220423-WA0069.jpg" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja0tvVqUPjDH9TI3rwgR3ZCXf8wLNTeTLOgV_hm987PZ7y65Ws_q6jSge0RrE7CBtBHiSqXdMIDrEZSF9f51L4SxfsUh0l5xSGtDlAn5riPDWnd65c3i2ZT2OKGH2aeMljGc0BPGUlYa41nHg3XuW0LGP9QmobSWCRSIBazowCTGDOUTFxr8WJN-efyQ/s1024/IMG-20220423-WA0044.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja0tvVqUPjDH9TI3rwgR3ZCXf8wLNTeTLOgV_hm987PZ7y65Ws_q6jSge0RrE7CBtBHiSqXdMIDrEZSF9f51L4SxfsUh0l5xSGtDlAn5riPDWnd65c3i2ZT2OKGH2aeMljGc0BPGUlYa41nHg3XuW0LGP9QmobSWCRSIBazowCTGDOUTFxr8WJN-efyQ/s320/IMG-20220423-WA0044.jpg" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmz1edQX-DV_7WkqsEKJ_-ULvTLjie7yAUgbw-hRgaO6JsOp-t1GbejMDT3jE2NF0ictaYjjhxg6v_40aOAbcWDkC8zcXHvOctl8jmGWqw59RKkvEWRNONrNnVJGdTumtTlfgFT_MFdgBtHpOfBczbwojd8Ed-UnSu0lTZP6ucf9u2Mpujdg_hXb-MRw/s768/IMG_20220424_103008_638.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmz1edQX-DV_7WkqsEKJ_-ULvTLjie7yAUgbw-hRgaO6JsOp-t1GbejMDT3jE2NF0ictaYjjhxg6v_40aOAbcWDkC8zcXHvOctl8jmGWqw59RKkvEWRNONrNnVJGdTumtTlfgFT_MFdgBtHpOfBczbwojd8Ed-UnSu0lTZP6ucf9u2Mpujdg_hXb-MRw/s320/IMG_20220424_103008_638.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMk16LpvEPGsguoYimFnGv2RCbT0Rs3eTauhU2Eg0SG84GJ98UaDI9eH0GwivhRI5PW4Mjq274Vx9-QjnALn4AjHxsFjl2HalLd768m_v2xOD3oY7wez0u-hlLbDx0jz_B-2zOKZMKG5Gtd0XnW3iH3A1yzgCHaXIWb-6uQT6DWmc1BNcoHZxfNOIbA/s1024/IMG-20220423-WA0051.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMk16LpvEPGsguoYimFnGv2RCbT0Rs3eTauhU2Eg0SG84GJ98UaDI9eH0GwivhRI5PW4Mjq274Vx9-QjnALn4AjHxsFjl2HalLd768m_v2xOD3oY7wez0u-hlLbDx0jz_B-2zOKZMKG5Gtd0XnW3iH3A1yzgCHaXIWb-6uQT6DWmc1BNcoHZxfNOIbA/s320/IMG-20220423-WA0051.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7bzxJiKjvoELVzVub-Y0sXm3g068xaG2aTyZ8Shnr6JINFpdi5AhUs-naMlxOP3DfYZTkgRC-5WecCT-WhFJsvj9jXx4pRWPxHan6Do_RYi9EaxAeHkj2fBFP9A-AbB7VMrt4oUyvT6pCwoeMOpK-fZBXYi-7j5r0WvcbXgDwcGUUDLEJ0fadLUT1Lw/s763/IMG-20220423-WA0060.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="632" data-original-width="763" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7bzxJiKjvoELVzVub-Y0sXm3g068xaG2aTyZ8Shnr6JINFpdi5AhUs-naMlxOP3DfYZTkgRC-5WecCT-WhFJsvj9jXx4pRWPxHan6Do_RYi9EaxAeHkj2fBFP9A-AbB7VMrt4oUyvT6pCwoeMOpK-fZBXYi-7j5r0WvcbXgDwcGUUDLEJ0fadLUT1Lw/s320/IMG-20220423-WA0060.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj19SbdXgFDMc0HI8jG6U3BqDtrYhrsVDX0ho_ZaSuetGxAOcHVZq-SedvQY7KnJbQY_VT1mmEIkSjZu2OIYSuGt0psFIbEwkI8CbXvXysB9mHugWthSg6X1qfmvkfVcRmOTfO0NYdOt7NXFV1okOy68AF8xgmnNPoeRF7rdONZ-NoUGJ50pZ8wGgUUEA/s960/IMG_20220424_092336_765.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="768" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj19SbdXgFDMc0HI8jG6U3BqDtrYhrsVDX0ho_ZaSuetGxAOcHVZq-SedvQY7KnJbQY_VT1mmEIkSjZu2OIYSuGt0psFIbEwkI8CbXvXysB9mHugWthSg6X1qfmvkfVcRmOTfO0NYdOt7NXFV1okOy68AF8xgmnNPoeRF7rdONZ-NoUGJ50pZ8wGgUUEA/w318-h398/IMG_20220424_092336_765.jpg" width="318" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSZXshIxTg7uNA93iqyP1a3FoC2WHwoUO_obgktLmTiVmcMNz2CuxzX00kW4XC3fPbSW_TgtJF30YnObugnecO1z9zJPkZWRELG7OOqjC2rMCkjDI_vuAfUf4JK80TZL9x9BcOk-pwMtTLTlbIVes54b-Bu5bLANtjdS5OttsQvwXoxNhU3E-Qsqka3g/s1599/IMG-20220423-WA0078.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1599" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSZXshIxTg7uNA93iqyP1a3FoC2WHwoUO_obgktLmTiVmcMNz2CuxzX00kW4XC3fPbSW_TgtJF30YnObugnecO1z9zJPkZWRELG7OOqjC2rMCkjDI_vuAfUf4JK80TZL9x9BcOk-pwMtTLTlbIVes54b-Bu5bLANtjdS5OttsQvwXoxNhU3E-Qsqka3g/s320/IMG-20220423-WA0078.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimlDwWNtAeEVZqcxp8DLdeGtqhBMpNF-bJ986EETCcP3eOkZfbogSbHYE61VwijuS7vYXQi0j7oQF7AIHtmL88JS5K9dOTXSOsDKxCnCxmzwEzmt-VfS8H8qsUe-m4tGWd72YI4THoneA5DghhbLORvrC-NSCmQPwtbzgd09cBWr8uSI_zAY7lu_vUGw/s1024/IMG-20220423-WA0036.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimlDwWNtAeEVZqcxp8DLdeGtqhBMpNF-bJ986EETCcP3eOkZfbogSbHYE61VwijuS7vYXQi0j7oQF7AIHtmL88JS5K9dOTXSOsDKxCnCxmzwEzmt-VfS8H8qsUe-m4tGWd72YI4THoneA5DghhbLORvrC-NSCmQPwtbzgd09cBWr8uSI_zAY7lu_vUGw/s320/IMG-20220423-WA0036.jpg" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGENrUQ7jfvACnd_h8FhZ67Hi5hTjlUayykNdpkN1im1eeWDUFUcBY6DLWcGV-eqz1r1g11EpnqKauKi6I30jXR0hGweS69ns8Lc9gr6cBQBRHIrsg3VrI50eAp1yeDXnr5S60m73DFIjMSUxF62-UUTuuPuNdQ4OmtWPNzurojxtgJzg0iyTqso-2Hg/s1080/IMG_20220424_104559_375.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGENrUQ7jfvACnd_h8FhZ67Hi5hTjlUayykNdpkN1im1eeWDUFUcBY6DLWcGV-eqz1r1g11EpnqKauKi6I30jXR0hGweS69ns8Lc9gr6cBQBRHIrsg3VrI50eAp1yeDXnr5S60m73DFIjMSUxF62-UUTuuPuNdQ4OmtWPNzurojxtgJzg0iyTqso-2Hg/s320/IMG_20220424_104559_375.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGbIc87S0uD9I6_CrV3eTXo4Gznzb2EsN8kt6iC51MCbSFfcWG80g-X_B5IcJpaaQ-E4ezrDTEwnXVmWDIs19uIrniYbiO3Q_25--YSrZNPSS2KHcVIu8_zGvgMID2yscyM2USpYPjouAjsqLytH7s6LL4EMKsj1meuD8oXb6FtDN0vcfwgxHm6o7jQQ/s1599/IMG-20220423-WA0072.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1599" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGbIc87S0uD9I6_CrV3eTXo4Gznzb2EsN8kt6iC51MCbSFfcWG80g-X_B5IcJpaaQ-E4ezrDTEwnXVmWDIs19uIrniYbiO3Q_25--YSrZNPSS2KHcVIu8_zGvgMID2yscyM2USpYPjouAjsqLytH7s6LL4EMKsj1meuD8oXb6FtDN0vcfwgxHm6o7jQQ/s320/IMG-20220423-WA0072.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwWgvZY9ryj2suu7436sH3eFo1lSKanj3uIrKDgGWb-pA6yU8VUt9TUKr7-0p77AwG0ZFsJHYL6eCunhSuy4uZ_WcqUse05w_vz8oPyH_oMgQna_xRa5Z7TrkJOteJliFOXxzLAyBoWDc5VOm1DFcd3qHWX5RXgfRIFB9tOyfOLDKEKa1HavcVLDOc_A/s1599/IMG-20220423-WA0089.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1599" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwWgvZY9ryj2suu7436sH3eFo1lSKanj3uIrKDgGWb-pA6yU8VUt9TUKr7-0p77AwG0ZFsJHYL6eCunhSuy4uZ_WcqUse05w_vz8oPyH_oMgQna_xRa5Z7TrkJOteJliFOXxzLAyBoWDc5VOm1DFcd3qHWX5RXgfRIFB9tOyfOLDKEKa1HavcVLDOc_A/s320/IMG-20220423-WA0089.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQXQZV3SJDTm7qbpr7Inrr6K6fqaajL09_3uAe-j4eJLbyepdPGQ_gu5-dV4vN-Oi-1AW4ByoS4wgHnwxIa7zG-hbY9t9pxtCwLeCyPaE--dfzcek8DcLeOslGom9bZAJ1VfACbNKzjueQ5Dus1KadFSH4fjsuXzl6jYpIDR3FHs98cwwQ6qC-BDAXaw/s1080/IMG_20220424_104559_357.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQXQZV3SJDTm7qbpr7Inrr6K6fqaajL09_3uAe-j4eJLbyepdPGQ_gu5-dV4vN-Oi-1AW4ByoS4wgHnwxIa7zG-hbY9t9pxtCwLeCyPaE--dfzcek8DcLeOslGom9bZAJ1VfACbNKzjueQ5Dus1KadFSH4fjsuXzl6jYpIDR3FHs98cwwQ6qC-BDAXaw/s320/IMG_20220424_104559_357.jpg" width="320" /></a></div><br /> <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRTg-68CEAf_a9OyMTPrTSj6FpvPrx44DXNTKfnPs03BdAO-viWWLVCdD7IY2_go8JCm0nFWVUbsMWWa9i-3LxCJ8ybspzc2YLU4mo_G9BBwRGGNxYrMHB4q-uI58hqvKXs5z6bdQT16-l8uG5XijGLIBSVL7bw8CnLiMUH-xwyqVZLsFEzsNoIxpqgQ/s1599/IMG-20220423-WA0063.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1599" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRTg-68CEAf_a9OyMTPrTSj6FpvPrx44DXNTKfnPs03BdAO-viWWLVCdD7IY2_go8JCm0nFWVUbsMWWa9i-3LxCJ8ybspzc2YLU4mo_G9BBwRGGNxYrMHB4q-uI58hqvKXs5z6bdQT16-l8uG5XijGLIBSVL7bw8CnLiMUH-xwyqVZLsFEzsNoIxpqgQ/s320/IMG-20220423-WA0063.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrOKbeHRpdoKgIuQGr6u37bXJRX73EIfayUYM82cws1AWFy9rtWlq6LM80FDHo_I5qqVhs6MKMw6vU5hl992kt48d77KReQQcQzhG3lfm5b1WTjdgUa_I5hSq-XHJ87klfFh-Hz-G2TKBr8bnFHWr6smsBmMAhRYzEaUcImAsVZ2G01cMymuGsjvj2-A/s4608/IMG_20220421_181750.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrOKbeHRpdoKgIuQGr6u37bXJRX73EIfayUYM82cws1AWFy9rtWlq6LM80FDHo_I5qqVhs6MKMw6vU5hl992kt48d77KReQQcQzhG3lfm5b1WTjdgUa_I5hSq-XHJ87klfFh-Hz-G2TKBr8bnFHWr6smsBmMAhRYzEaUcImAsVZ2G01cMymuGsjvj2-A/s320/IMG_20220421_181750.jpg" width="320" /></a></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh27DgXIfBvkC73aFtqMQNayckTQJlfi6AkfI3s8gIbpL5_2Oa6VmbD6DuV8KQZfrryfvrw16CmoHJ_bzPb1gxbhTV05H1TnoExu74X9eAlKb31AS6wRAxSC13sqnzQprDvt2Obfc9HngLCDoxPHVOv7jmBmG70mk4YfAh2SgnU8fIYoLaYL_Oj9gzStQ/s2048/IMG-20220423-WA0040.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="365" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh27DgXIfBvkC73aFtqMQNayckTQJlfi6AkfI3s8gIbpL5_2Oa6VmbD6DuV8KQZfrryfvrw16CmoHJ_bzPb1gxbhTV05H1TnoExu74X9eAlKb31AS6wRAxSC13sqnzQprDvt2Obfc9HngLCDoxPHVOv7jmBmG70mk4YfAh2SgnU8fIYoLaYL_Oj9gzStQ/w274-h365/IMG-20220423-WA0040.jpg" width="274" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-62119512167918324312022-04-27T00:08:00.002-07:002022-04-27T00:08:25.032-07:00Les seqüeles generacionals de les guerres<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAD56plskGHZwnyH5dSqyjMPMwTsqU21RxI4A7-3sG2KbgOHCCXMsV32Lil0Lz0F3fgj1RwwzFlvBtWPmqNOK9afz2tI9Xeyz3qvt_apQvEYCdmqVxS1XPrpJQd_gSRT3R6Jk2iQqR5vtSciY25LGU-uEa2wNueNFamISYzXwlymj0wR5i9_pH_RjQ9A/s1080/Screenshot_20220414_195532.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1072" data-original-width="1080" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAD56plskGHZwnyH5dSqyjMPMwTsqU21RxI4A7-3sG2KbgOHCCXMsV32Lil0Lz0F3fgj1RwwzFlvBtWPmqNOK9afz2tI9Xeyz3qvt_apQvEYCdmqVxS1XPrpJQd_gSRT3R6Jk2iQqR5vtSciY25LGU-uEa2wNueNFamISYzXwlymj0wR5i9_pH_RjQ9A/w228-h227/Screenshot_20220414_195532.jpg" width="228" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiQstJx605f5HweKCEVIACvtDt-2YU_eSFTOU1StU7CJFdFPmUPhKjUNkPVop4_sJl3qSOD3CtARdnFrIRkTRfHy3z_k5W1-t5zNLsvCQgNlHIs5gkZXvC8-DC0N7nKICi-t6QVTmX2pmD18ited_1vlzocWy6st7-RTPKZv2VLWcilj0hpf_VoVAT03Q" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="475" data-original-width="844" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiQstJx605f5HweKCEVIACvtDt-2YU_eSFTOU1StU7CJFdFPmUPhKjUNkPVop4_sJl3qSOD3CtARdnFrIRkTRfHy3z_k5W1-t5zNLsvCQgNlHIs5gkZXvC8-DC0N7nKICi-t6QVTmX2pmD18ited_1vlzocWy6st7-RTPKZv2VLWcilj0hpf_VoVAT03Q=w231-h130" width="231" /></a><p></p><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><b><span style="font-family: arial;"><i>El país de l'altra riba</i>, de Maite Salord</span></b></div><div><b><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Una autora i una novel·la desconeguda, que acabo de llegir per recomanació d'una amiga, que he trobat interessant sobretot per la informació històrica que aporta i pel llenguatge tan esquitxat del dialecte menorquí , que l'autora dosifica sàviament. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però començaré per fer dues pinzellades sobre l'autora, afortunadament ja no tan desconeguda.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Maite Salord va néixer a Ciutadella, el 1965, i ha viscut i exercit sempre el seu "menorquinisme" en el seu dia dia, en l'exercici de la professió, en el compromís polític i en la seva obra literària.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Es va llicenciar en Filologia Catalana el 1988, a la Universitat de Barcelona, i, des del 1989, és professora de llengua i literatura catalana a l'Institut Maria Àngels Cardona, de Ciutadella. També és professora i membre de l'Institut d'Estudis Menorquins.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Compromesa profundament amb la seva terra, va ser regidora de l'Ajuntament de Ciutadella (PSM) des del 2005 i responsable de Cultura durant el mandat 2009-2011. Del 2011 al 2021, en què es va retirar de la política, va ser consellera del Consell Insular de Menorca, que va arribar a presidir del 2015 al 2017, i on va continuar com a vicepresidenta fins al 2021.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La seva obra literària ha estat reconeguda i ha merescut diversos premis:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>I del somni, tot</i> (1988), <i>Com una nina russa</i> ( 2002), <i>Mar de boira</i> ( 2004), premi ciutat d'Olot de narrativa juvenil, <i>La mort de l'ànima</i> (2007), finalista del premi Sant Jordi 2006, <i>L'alè de les cendres</i> (2014), on recull el testimoni dels vençuts de la Guerra Civil a les illes el 1939, i, finalment, <i>El país de l'altra riba </i>(2021), III Premi Proa de novel·la, convocat pel Grup 62.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial; text-align: left;">Maite Salord </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial; text-align: left;">reconeix que la dedicació política ha fet que sacrifiqués durant anys la literària, però no li sap greu, perquè troba que en totes dues </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: arial; text-align: left;">vocacions hi ha la voluntat i el compromís de servir la terra i la llengua. “Ara els compromisos els mantindré amb la literatura”, diu.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">El títol de la novel·la que comentem, <i>El país de l'altra riba</i>, fa referència a Algèria, i de manera molt especial a Fort de l'Eau, el poble que el menorquins van fundar l'any 1852, a tocar del mar, en plena badia de l'Alger. En diverses onades migratòries, que fugien de la misèria de la seva terra abans de la industrialització, hi van arribar a aplegar-se 20.000 habitants procedent de l'illa balear.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">A Fort de l'Eau els menorquins van preservar la seva llengua i moltes tradicions i treballs: pesca, pagesia..., fins que la guerra de la Indepèndència d'Alger els va expulsar i retornar en gran part a la seva illa. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">És, precisament en aquest moment històric en què se situa fonamentalment la trama d'aquesta història:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">Daniel Gold, un nen jueu que ha fugit dels nazis fins a Algèria amb l’avi Alfred, que és sastre, viu una infantesa solitària a la ciutat d'Alger, però és acollit per Michel Bisset, propietari del restaurant Cafè de París, a la ciutat que és considerada el París africà. En aquest establiment, hi treballa l’Omar, originari de la regió muntanyenca de Cabília i ex-combatent amb les tropes franceses, i la Isabel Vidal Sintes, filla d’immigrants menorquins, que ha crescut a Fort de l’Eau, que adoptaran i representaran posicions oposades, totes presents al conflicte franco-algerià.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">Paral·lelament i cinquanta anys després a la Barcelona del 2003, quan la ciutadania es manifesta contra la querra de l'Iraq, dues noies la Marta, néta del Daniel Gold, i la Hanna, una alemanya que està fent un Erasmus, comencen una turbulenta amistat que les durà a comprovar que la memòria és condicionant i que el passat té un pes decisiu en el present.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">A través d'aquestes dues històries, que s'entrecreuen per acabar convergint, resseguim alguns dels escenaris més cruents del nostre temps: la segona guerra mundial i l'holocaust nazi, les guerres d'independència i la "preventiva" d'Iraq..., sobretot des del vessant de les conseqüències que els horrors dels conflictes bèl·lics tenen sobre les seves víctimes i els que els sobreviuen. No és gratuït, per tant, que una de les cites de l'inici , de l'Albert Camus, tan present en el paisatge físic i evocatiu d'Alger, ens recordi: <i>L'escriptor no es pot posar avui al servei dels que fan historia: està al servei dels que la pateixen</i>. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">Al meu parer, un dels grans logros de la novel·la és el tractament del llenguatge, amb abundància de terminologia menorquina i l'impromptu dels altres idiomes que conviuen entre les pàgines del llibre. S'alternen els diàlegs en estil directe, puntuats tradicionalment, quan el narrador, extern, explica la història del Daniel Gold , i en també en estil directe, però sense puntuar, quan el narrador intern, concretament la Marta, parla en primera persona. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;">Els altres, la informació, per a mi desconeguda, d'aquesta part de la història de les dues ribes, Alger i Menorca, que es contemplen a través dels anys i dels conflictes, i l'antibel·licisme que impregna tota l'obra, com un clam contra el dolor indeleble que les guerres ocasionen en qui les pateix i en les generacions posteriors.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi9drOyBQiPReh1eo9mywas1rq9GpyHNcAhi80w0YzRquW3p-o_dr80C7INDt-7EkdVM2gj1AtaJvbPL1A3Oslre1PVCzOZWr99b4lka3F3DoCsx-LcAbc7n06PaMZmaaLEtnebtIiwHryQ1kyUJVCA_44fD1NC68V9rYupSP2OeWZcSa6tUIMUfAuJMA" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="500" data-original-width="750" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi9drOyBQiPReh1eo9mywas1rq9GpyHNcAhi80w0YzRquW3p-o_dr80C7INDt-7EkdVM2gj1AtaJvbPL1A3Oslre1PVCzOZWr99b4lka3F3DoCsx-LcAbc7n06PaMZmaaLEtnebtIiwHryQ1kyUJVCA_44fD1NC68V9rYupSP2OeWZcSa6tUIMUfAuJMA=w287-h191" width="287" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333; text-align: left;"></span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhskQJ79cLcWrEEeyft05znEUDEKnEBcxHCO3Np-Kg0Y2RPvmrRygoFUbcXHhWP8QoJTcgBK6vwW6kXXNCyRg3f34M-9Kupzfmm8H4Yh1fLceU7zGQP7gmTHzzkaz9FJrP2uCfTHP8auD4-5ouoyHpWbngTGJZx7J2UDD4gyw5EOBvZbzbxbqinlAlwVw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="366" data-original-width="550" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhskQJ79cLcWrEEeyft05znEUDEKnEBcxHCO3Np-Kg0Y2RPvmrRygoFUbcXHhWP8QoJTcgBK6vwW6kXXNCyRg3f34M-9Kupzfmm8H4Yh1fLceU7zGQP7gmTHzzkaz9FJrP2uCfTHP8auD4-5ouoyHpWbngTGJZx7J2UDD4gyw5EOBvZbzbxbqinlAlwVw=w303-h202" width="303" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /><br /></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-61479998909305988592022-04-25T23:39:00.000-07:002022-04-25T23:39:02.211-07:00Una immersió en els orígens d'un dels nostres monestirs més peculiars<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj2jUI9swbZdPhBMq2vL9SKkiHK0N_UrYIP8qIUgU9lq0cY3VsEHafrPTzOMNB6zNSJ0b4zM5F0YLC23MAg7BdkHV9dNK3AU-pLdDKvimuWbt59WC3YhP-XEHAfObC9eaMIjm0lYx17bXSIiOsN6rlNKyCofFkmCD6pSvEyPku0UzBsi1POWX3DKkgv7Q" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="445" data-original-width="290" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj2jUI9swbZdPhBMq2vL9SKkiHK0N_UrYIP8qIUgU9lq0cY3VsEHafrPTzOMNB6zNSJ0b4zM5F0YLC23MAg7BdkHV9dNK3AU-pLdDKvimuWbt59WC3YhP-XEHAfObC9eaMIjm0lYx17bXSIiOsN6rlNKyCofFkmCD6pSvEyPku0UzBsi1POWX3DKkgv7Q=w173-h265" width="173" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh3D-O6BJhZTkaxxM-qA3yI9g-yGfEAaaXDnuVnn31O2m0wfvhCTVswcNfKW9-w8F1C138LtUIS8WD79cL94K8G1bul0qib3TnFWFJrDpCuM849XcH6yGdsbFSDMjQZjNOeg6li76JMztBRf2sY36d0QQo75pY8eWAjqaD0ERK9vjLclakFkom-oaTGNg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="194" data-original-width="259" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh3D-O6BJhZTkaxxM-qA3yI9g-yGfEAaaXDnuVnn31O2m0wfvhCTVswcNfKW9-w8F1C138LtUIS8WD79cL94K8G1bul0qib3TnFWFJrDpCuM849XcH6yGdsbFSDMjQZjNOeg6li76JMztBRf2sY36d0QQo75pY8eWAjqaD0ERK9vjLclakFkom-oaTGNg=w213-h160" width="213" /></a><br /></div><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><i><div><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><i><br /></i></b></div>Pedres blanques</i>, de Rosa M. Prat i Balaguer</b><br /><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Pedres blanques, o </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;">Petras Albes </i><span style="font-family: arial; text-align: justify;">(amb el temps, Pedralbes) era el nom d'una antiga cantera i dels terrenys que l'envoltaven, a la vila de Sarrià, que al segle XIV va proveir de pedres al monestir gòtic de Pedralbes, inaugurat el 3 de maig de l'any 1327, per la reina Elisenda de Moncada, la seva impulsora i promotora.</span><br /><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Un fragment, rellevant i significatiu, de la seva història és el que ens relata Rosa M. Prat i Balaguer en aquesta recreació d'una anys convulsos de la història del nostre país i de la vida monàstica, ficcionada, però exhaustivament documentada.</span><br /><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Parlem, primer, de la seva autora. </span><span style="font-family: arial;"><i><br /></i></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Rosa M. Prat Balaguer va néixer a Terrassa
l’any 1950, on va estudiar al Col·legi Vedruna.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Va cursar Pedagogia a
la Universitat de Barcelona on es va llicenciar i, posteriorment, es doctorà en
Ciències de l’Educació.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Professionalment, va
exercir com a mestra i directora d’educació primària.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Atreta des de sempre
per la narrativa, va formar part del Consell de Cent Lectors del Premi de
narrativa de l’Odissea de Vilafranca del Penedès, i el 2015 en va ser jurat.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">També va ser membre
del Club de Lectura Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant
Sadurní d’Anoia i va ser membre del jurat del Primer Premi de Novel·la Curta
que va convocar aquesta biblioteca.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Actualment és membre
del Club de Lectura Segona Fermentació de la Biblioteca Municipal de Sant
Sadurní d’Anoia.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Rosa M. Prat i Balaguer
va publicar el 1994 el llibre </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;">Coneguem
Sant Sadurní d’Anoia.</i><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> Patronat Cultural Parera. Ajuntament de Sant Sadurní
d’Anoia. La seva primera obra de ficció va ser la novel·la històrica, </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;">Pedres blanques</i><span style="font-family: arial; text-align: justify;">, apareguda el 2018, finalista
del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès el 2016,</span><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: arial; text-align: justify;">a la qual van seguir el llibre de relats </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;">El batec del temps</i><span style="font-family: arial; text-align: justify;">, el 2020, i la
novel·la </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;">Terra de vinyes</i><span style="font-family: arial; text-align: justify;">, el 2021.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Ella sempre ha afirmat
que</span><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: arial; text-align: justify;">la seva intenció en escriure és
intentar recuperar la memòria històrica i donar veu a les dones, a través de la
narrativa de ficció.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Des de fa molts anys viu
a Sant Sadurní d’Anoia. Actualment està jubilada i continua escrivint.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Pedres blanques o
<i>Petras Albas</i>, Pedralbes, </span><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: arial; text-align: justify;">era l’indret –
un antic mas prop d’una cantera al peu de la serra de Collserola d’on
s’extreien pedres d’aquest color - on la reina Elisenda de Montacada va fundar
un monestir de monges clarisses, que es va inaugurar l’any 1327. La reina, la
quarta dona del monarca Jaume II, preveient que enviudaria encara molt jove, ja
que els seu marit era vint-i-cinc anys més gran que ella, estava molt delicat i
empitjorava per moments, el va concebre per retirar-s’hi a la mort del rei.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">La novel·la </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;">Pedres blanques</i><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> ens situa pocs anys
després, quan la primera abadessa, Sobirana Olzet, i la comunitat de monges del
monestir, s’han d’enfrontar a les reformes impulsades pel papa d’Avinyó, Benet XII.
Decidit a reformar els ordes religiosos, acaba de promulgar unes noves
Constitucions que imposen a les monges de Pedralbes un administrador, uns
confessors i l’obligació de la clausura, en contradicció amb els
privilegis</span><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: arial; text-align: justify;">d’autogestió del patrimoni i de
la llibertat d’entrar i sortir del cenobi, que des de la fundació havien estat
concedits per la reina Elisenda de Montcada a la comunitat del monestir de Sarrià.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">L’enfrontament entre
els drets de la comunitat i les imposicions pontifícies, juntament amb la
revisió de la vida anterior de la protagonista, conformen aquesta novel·la que
ens il·lustra sobre uns episodis allunyats de la nostra història i sobre el
paper de la dona en la lluita per la llibertat d’esperit i la defensa dels seus
sentiments.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">La novel·la s’estructura
en quatre parts, precedides per un preludi i que tancades per un epíleg,
seguits per una detallada cronologia, l’índex dels personatges - tant la cronologia com l'índex són d'agrair, perquè permeten seguir al detall quins personatges van ser reals o són totalmente de ficció i situar-se en el moment històric i el context social -, una
bibliografia i els agraïments de l’autora.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Hi ha dues veus
narratives que s’alternen en les quatre parts o Libers: un narrador extern que
narra els fets en el moment que es produeixen, des de l’agost del 1335 a
l’abril del 1336, i un narrador en primera persona, en Joanot de Cervelló, un
cronista que coneix l’abadessa des de nena i que ens aporta una visió més
personal i intimista.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Cal remarcar la ingent
tasca de documentació que s’endevina com a substrat d’aquesta narració i que
l’autora confessa que li va ocupar quatre anys, així com l’estil narratiu, àgil
i que facilita la lectura, amb un lèxic alhora acurat i entenedor i una delicada atenció a les descripcions dels petits detalls. També
l’innegable reivindicació del rol de la dona en una societat que no es
caracteritzava precisament per valorar-la. Potser els diversos matisos de
sensualitat que travessen el relat, malgrat l’ambient monacal en què es
desenvolupa la major part de l’acció, formen part d’aquesta reivindicació.</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Rosa M. Prat Balaguer
diu d’aquesta novel·la que “volia escriure sobre l’oblit, el silenci i la
invisibilitat de les dones a l’època medieval”, però de passada , ens ha ofert
una part de la història d’un dels patrimonis culturals més rellevants del
nostre país: el Monestir de Pedralbes</span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> </span><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><b style="font-family: arial; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhIq6A4L2O-Wsw2IlOBnfsq3glMQDKN17ZmaxA38SG2Yrc0EuRT57d_xlFolRGFqfcRVfN8WjCPOo6afgk1abjWcH7d32TWXR3_-hWB5x6aXVvw3uvbdwGfDMwxxsL0XqwSs4Qw4mOSdpNylofQnPUHIAR0-_Y4CyScLN-TdN3Pq5kHFglZjwgXKtERUQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="480" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhIq6A4L2O-Wsw2IlOBnfsq3glMQDKN17ZmaxA38SG2Yrc0EuRT57d_xlFolRGFqfcRVfN8WjCPOo6afgk1abjWcH7d32TWXR3_-hWB5x6aXVvw3uvbdwGfDMwxxsL0XqwSs4Qw4mOSdpNylofQnPUHIAR0-_Y4CyScLN-TdN3Pq5kHFglZjwgXKtERUQ=w563-h225" width="563" /></a></div><br /></o:p></span></b><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><p></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-70732219826520556332022-04-03T04:24:00.000-07:002022-04-03T04:24:36.485-07:00Recuperant la normalitat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJDrhSOGhoguneNXygDRovAE3L3dX32jI0XWC8jnEAfWsFCnBykH3vTMIScizSw6M6N6wV9UkCmunbLYlX4aEpjR1RChNOnyON_eW-m1eh8ROmhsVItVrBfr_L_OZu09Xnm3acVp3Gl__5JoniWdir05vL1m2o9NTg10NaV77iHao2815KpZoBvdQ-7A/s4608/IMG_20220331_184906.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJDrhSOGhoguneNXygDRovAE3L3dX32jI0XWC8jnEAfWsFCnBykH3vTMIScizSw6M6N6wV9UkCmunbLYlX4aEpjR1RChNOnyON_eW-m1eh8ROmhsVItVrBfr_L_OZu09Xnm3acVp3Gl__5JoniWdir05vL1m2o9NTg10NaV77iHao2815KpZoBvdQ-7A/s320/IMG_20220331_184906.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6qcb3zdvFb9gt6kXXTaPzXIY0jqsgmHHrTxSlfqtxMmgiuvKcoU02NvwFFc8UQpDqtVif51ZWuJO52opXHaDT50i3Q7gMW5TTI6hZg-RZyjm_2IQxpeImevoxEkFvZc83_GKDpnZkoZ5js9mvgeQIo4kHJcElNfsPicBme9cvPqHBSrN5psS9Y_ZtZw/s4608/IMG_20220331_184611.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6qcb3zdvFb9gt6kXXTaPzXIY0jqsgmHHrTxSlfqtxMmgiuvKcoU02NvwFFc8UQpDqtVif51ZWuJO52opXHaDT50i3Q7gMW5TTI6hZg-RZyjm_2IQxpeImevoxEkFvZc83_GKDpnZkoZ5js9mvgeQIo4kHJcElNfsPicBme9cvPqHBSrN5psS9Y_ZtZw/s320/IMG_20220331_184611.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipxkA7S2TwNd2JNLHpJDlsNsPCj1PRBX30BiQOPIfeg--y_5Y971JTfWNzhnBbtX2OtyaZMoukf6gbQ2jxASS7hSyWTszyOd_L6JJ6siGoMB_IIBNl48M-EcV2mn5jXp8C8MkZhTIWSUhV_DH19ows-7F0ZGaORKJs4q925y7hPybb3XxwXrE_pX9_Mw/s4608/IMG_20220331_184620.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipxkA7S2TwNd2JNLHpJDlsNsPCj1PRBX30BiQOPIfeg--y_5Y971JTfWNzhnBbtX2OtyaZMoukf6gbQ2jxASS7hSyWTszyOd_L6JJ6siGoMB_IIBNl48M-EcV2mn5jXp8C8MkZhTIWSUhV_DH19ows-7F0ZGaORKJs4q925y7hPybb3XxwXrE_pX9_Mw/s320/IMG_20220331_184620.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnTJxeNezCKeuUfDfnMqWaRlvfrt6u670J2GxWryeHOGCWoQ2ejdff8UoXTnB2L8dB2xcrDBle2knkEDVGVFDcwYCRykh5HxI8PhGp-fb6wdtxYU2m6hnfKcg1pRWgo1ocXSeDrz9yYvnm_KlGGOLwfYs5hpxZ84mH6wDzsl4CxEZ1sikuCS1sptaKxw/s4608/IMG_20220331_190114.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnTJxeNezCKeuUfDfnMqWaRlvfrt6u670J2GxWryeHOGCWoQ2ejdff8UoXTnB2L8dB2xcrDBle2knkEDVGVFDcwYCRykh5HxI8PhGp-fb6wdtxYU2m6hnfKcg1pRWgo1ocXSeDrz9yYvnm_KlGGOLwfYs5hpxZ84mH6wDzsl4CxEZ1sikuCS1sptaKxw/s320/IMG_20220331_190114.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYosazWesh1K3S_bn88ucPDNgmFHNqtZ5c_CPELCPW_DJPk8NSn-YTk9H_-kZ4gXZsqS6BcUhD-yV9IkJgZHaHXbjWAZ9aEky_tUPHGRyEK5L_8j-jgM4A8GlUcS5WJ70eN8LQUNljQrikmMOgqPApi6XiC-HMyfD3iHIAvySJDdpFnckJ0AzPNI8y4Q/s4608/IMG_20220331_191914.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYosazWesh1K3S_bn88ucPDNgmFHNqtZ5c_CPELCPW_DJPk8NSn-YTk9H_-kZ4gXZsqS6BcUhD-yV9IkJgZHaHXbjWAZ9aEky_tUPHGRyEK5L_8j-jgM4A8GlUcS5WJ70eN8LQUNljQrikmMOgqPApi6XiC-HMyfD3iHIAvySJDdpFnckJ0AzPNI8y4Q/s320/IMG_20220331_191914.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0-Teg-rb7N02_vSYOfvFb3tYMB-Znoq5QSv27JvAXBMr-0D0uUUJj31ZUHr76LTZZZ9RxKnIXoq-pIV32gnO7_eB5SUnzGv1RwlCB5SruEGCl8syJwJk95oP9q7lmtv0X82QM4wMPb4WujFt2blVezDZ9RXiSZpqsfCag4F4qBa87DoM7E8xahH4H-A/s4608/IMG_20220331_211222.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0-Teg-rb7N02_vSYOfvFb3tYMB-Znoq5QSv27JvAXBMr-0D0uUUJj31ZUHr76LTZZZ9RxKnIXoq-pIV32gnO7_eB5SUnzGv1RwlCB5SruEGCl8syJwJk95oP9q7lmtv0X82QM4wMPb4WujFt2blVezDZ9RXiSZpqsfCag4F4qBa87DoM7E8xahH4H-A/s320/IMG_20220331_211222.jpg" width="240" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">Trobada
de Clubs de Lectura. VilaPensa 2022<o:p></o:p></span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;"> </span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">Com a primera Trobada de Clubs de Lectura post pandèmica,
els Club d’Adults i el de Ciència ficció de la Biblioteca Armand Cardona, i el
de “La Crisàlide” de la Joan Oliva, vam assistir a la conferència <b>Desig i literatura</b>, que impartia
l’escriptora Najat el Hachmi al Fòrum Berger-Balaguer de Vilafranca. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">El VilaPensa d’enguany se centra en la reflexió sobre <b>Desig i Passió</b> i, prèviament, tots els
Clubs de Lectura havíem fet una lectura de temàtica centrada en aquests dos
impulsos vitals.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">La conferència de dijous 31, a la qual vam ser convidats
tots els Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i del Garraf, s’inscrivia, doncs, en
els actes especials d’aquest festival i estava dissenyada com a una trobada de
lectors, i organitzada per la Biblioteca Torres i Bages de Vilafranca del
Penedès, amb col·laboració amb la resta de biblioteques públiques del
territori.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">La conferenciant, en la seva línia d’escriptura
reivindicativa de la igualtat i la llibertat que hauria d’emmarcar el desig de
l’ésser humà, i des d’una perspectiva clarament feminista, va exposar a
bastament les característiques i evolució del desig a la societat i a la
literatura, mostrant la seva perplexitat perquè alguns suposadament avenços en la llibertat sexual no es
resolguin en un alliberament real del desig, sobretot des d’una perspectiva de
gènere.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">La conferència, amb el nombrós públic que omplia la sala,
va donar peu a un torn d’intervencions dels diversos Clubs i va resultar
interessant i animada.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">A la tornada es comentava que havíem trobat a faltar
aquestes trobades de Clubs de Lectura que acaben d’arrodonir una activitat tan
gratificant i enriquidora per a tots els lectors i lectores que en gaudim
fidelment mes rere mes, i que ens permeten retrobar amics i coneguts d’altres
poblacions amb qui compartim el “desig i la Passió” per la Literatura.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ3QY_E4q7XW5xVrvyT_NfKkJuIOc9I3kmpTzgQx7zYRPPFX6Aog2Ni05YIQdA2FaOM55FVi_Ja6ytCh9PBdfSoZDANmxbMaWE5Tj-dxGN0HsSdBvUC9iWwPIOxcsfsZdgXXCkcAi58KvCFAhk5rMR-bhy9uNC9zsP6h97l8yTGP__9Yd7bhDDx7CdSg/s4608/IMG_20220331_195713.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; font-family: arial; font-size: medium; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ3QY_E4q7XW5xVrvyT_NfKkJuIOc9I3kmpTzgQx7zYRPPFX6Aog2Ni05YIQdA2FaOM55FVi_Ja6ytCh9PBdfSoZDANmxbMaWE5Tj-dxGN0HsSdBvUC9iWwPIOxcsfsZdgXXCkcAi58KvCFAhk5rMR-bhy9uNC9zsP6h97l8yTGP__9Yd7bhDDx7CdSg/w245-h184/IMG_20220331_195713.jpg" width="245" /></a></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJQKJv02w8DT7JqYYA5YjNaYr9-qfkZysS9K6BI7Sr6qE5bSZ2Tzz1d5Q2rCl52JMyy1puo8N40ylXwe7Bfd4VxHU8TkzDjOa-6IXDEjmRCCCfbnJ8Udv-E2chapvBkpQz87muafXnCMgpjBNau4hBFQpfss5fxdGzM_LAINrNaHmbYLhUzbPgJXArjg/s4608/IMG_20220331_185021.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJQKJv02w8DT7JqYYA5YjNaYr9-qfkZysS9K6BI7Sr6qE5bSZ2Tzz1d5Q2rCl52JMyy1puo8N40ylXwe7Bfd4VxHU8TkzDjOa-6IXDEjmRCCCfbnJ8Udv-E2chapvBkpQz87muafXnCMgpjBNau4hBFQpfss5fxdGzM_LAINrNaHmbYLhUzbPgJXArjg/w154-h205/IMG_20220331_185021.jpg" width="154" /></a></p><p><span style="font-family: arial;"><br /> </span><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></span><p></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-13722394402540139762022-04-03T01:00:00.000-07:002022-04-03T01:00:25.558-07:00Miñán, l'impuls per al llarg viatge<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO6pkkCCQmeNiUgozP75dcbpuEsohmna6ZB4CpJGIEUoDcwj80wyUhUw00g9ohaCLlZxckgdLL_uYTxojqcrvrv4sc6bSetiAjxDPWVl1p5abU8VvddEX1HwTIaIM92OjrAStjnbySGbwKYqrKDHU2L4fcfxM1xilZU-4damFrPfOMK0bH9M0VievgLQ/s4608/IMG_20220330_111354.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO6pkkCCQmeNiUgozP75dcbpuEsohmna6ZB4CpJGIEUoDcwj80wyUhUw00g9ohaCLlZxckgdLL_uYTxojqcrvrv4sc6bSetiAjxDPWVl1p5abU8VvddEX1HwTIaIM92OjrAStjnbySGbwKYqrKDHU2L4fcfxM1xilZU-4damFrPfOMK0bH9M0VievgLQ/w207-h276/IMG_20220330_111354.jpg" width="207" /></a></div><span style="font-family: arial;"><br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhaebKeWBe5WZrh8wRUN9ZFZJOCJgV_AtMDSubsDSgdhfOO1RHOpUiQ-6fUEdspETN2-bm7_Aj3p4Kby9DLOv_szB2JoF0Sj8zymg5h4PyTWww8lWeEkDHmnzgtYNkycxJOEJk2h0KwrNA6c5NiKkTAq1zSQfwuPRv-r_5Mal-iCgRvTrGK2b8fRn5_ig" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="337" data-original-width="543" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhaebKeWBe5WZrh8wRUN9ZFZJOCJgV_AtMDSubsDSgdhfOO1RHOpUiQ-6fUEdspETN2-bm7_Aj3p4Kby9DLOv_szB2JoF0Sj8zymg5h4PyTWww8lWeEkDHmnzgtYNkycxJOEJk2h0KwrNA6c5NiKkTAq1zSQfwuPRv-r_5Mal-iCgRvTrGK2b8fRn5_ig=w244-h152" width="244" /></a></span><p></p><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><b><span style="font-family: arial;"><i>Hermanito -Miñán -</i>, d'Ibrahima Balde i Amets Arzallus Antia</span></b></div><div><b><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L' Ibrahima té uns rudiments de castellà- i de molts altres idiomes, com ens explica al llibre - i una odissea que ha d'expressar; l'Amets té el do de contar històries i unes mans que també saben escriure-les. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ibrahima posa la veu i Amets la lletra i de la feliç complicitat d'aquests dos homes sorgeix un llibre que emociona i commou i que ens apropa una realitat que sabem però que intentem oblidar. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D'Ibrahima Balde només sabem el que ell mateix ens narra i poqueta cosa més: que té vint-i-vuit anys i que va néixer a Guinea Conakry. Orfe de pare, mirava d'obrir-se un camí com a conductor de camions fins que un dia, la mare li va comunicar que el seu germà petit, el seu <i>miñán</i>, havia desaparegut.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Des d'aquell moment, l'Ibrahima no contempla cap altra possibilitat que anar a buscar-lo i retornar-lo a casa de la mare i per això comença la terrible aventura que ens narra el llibre: durant tres anys travessa el Sàhara, va a parar a diversos països, sempre rere els passos del germà, i finalment creua l'estret, i arriba a Irún. Durant aquest periple pateix fam, set, soledat, tot tipus de dolors i un ventall d'abusos per part de les diverses màfies que actuen impunement en el convuls continent Africà.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">També sabem que actualment viu a Madrid i que estudia mecànica.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D'Amet Arzallus ja tenim una informació més completa. Sabem que és periodista i </span><span style="font-family: arial;">bertsolari, que va néixer a Saint Jean de Luz, que es va traslladar a Hendaya de ben petit i que té trenta-vuit anys. A banda del bertsolarisme que conrea per tradició familiar, i del que ha estat campió en la majoria de certàmens dels darrers anys a banda i banda de la frontera, va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat del País Basc i ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com la revista </span><i style="font-family: arial;">Angria, </i><span style="font-family: arial;">el periòdic</span><span style="font-family: arial;"> </span><i style="font-family: arial;">Egunkaria</i><span style="font-family: arial;"> i la ràdio </span><i style="font-family: arial;">Euskadi Irratia</i><span style="font-family: arial;">. També ha estat codirector i guionista del documental Altsasu (Aquella nit), juntament amb Marc Parramon. Actualment treballa com a professor a l'associació de bertsolaris d'Hendaya.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com van coincidir aquests dos homes, que han acabat establint una relació d'amistat, malgrat les enormes diferències culturals, i geogràfiques, que originalment els separaven?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'Amet explica que es coneixen quan l'Ibrahima arriba a Irun i a la Plaza de San Juan es troba amb el periodista, que, tot sovint va a ajudar a la Red de Apoyo a l'inmigrant d'aquesta ciutat. Ell feia entrevistes a la gent que decidia quedar-se allà i demanar asil, i els ajudava a preparar l'entrevista que tindrien a comissaria durant el llarg procés. Quan entrevista a l'Ibrahima s'adona que el jove no només té una història sinó una manera molt autèntica d'explicar-la, amb una poètica especial. "<span style="background-color: white; color: #333333;">Entonces vi que Ibrahima guardaba un libro dentro de sí, y le propuse ayudarle en esa tarea".</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #333333;">De manera molt especial es produeix la trobada de dues persones sensibles, les deus tocades per l'oralitat, i se sumen les dues cultures i les dues poètiques. Paral·lelament neix una amistat que facilita la realització d'aquesta meravella de llibre. "</span></span><span style="background-color: white; color: #333333;"><span style="font-family: arial;">Finalmente, por supuesto, en el libro están tanto su voz como mi mano, pero he tratado de equilibrar la balanza hacia él en la mayor medida posible", diu el periodista.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333;"><span style="font-family: arial;">I aquest decantar la balança de la narració cap a la veu del guineà, és per a mi el major encert d'aquest llibre tan singular. Ultra la contundència i dramatisme dels fets narrats, el que realment colpeix és la veu tan primigènia, autèntica i plena de saviesa d'un home que en cap moment perd la seva dignitat ni els valors i referents que li són propis. Una veu, que en la seva expressió tan sòbria i el·líptica, però tan veritable, diu perles com aquesta <i>Solia seure al costat del meu germà i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava amb la boca i amb els ulls. Així les paraules no cauen</i>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Acabo aquest llibre profundament emotiu, poètic, tendre i duríssim... tan impactant, amb ganes de poder seguir mirant per la finestreta d'un altre llibre que em mostrés un Ibrahima una mica menys sol, establert, acompanyat, estable emocionalment i econòmicament. Però sobretot una mica més feliç. A falta del llibre - de moment- li regalo la fantasia del que voldria per a ell i que ben segur, el seu amic Amets li està ajudant a trobar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhTHcUSB6h9YYjARkFB8djO82KHQjl7uAptBIGDI3Q2orc0pA3eiaku6qpjrbtKKnjGFgGbBkgMB8xJ6rFNPRiZ8IN0onZ5YISFTVBU6QMMVnVmG5bNagCogskZD1aliasCxIztDxr5AUNkuX6p77JzwxSG6ax90MzCYZA65flaukroxDQikWy7gGcFUg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="342" data-original-width="610" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhTHcUSB6h9YYjARkFB8djO82KHQjl7uAptBIGDI3Q2orc0pA3eiaku6qpjrbtKKnjGFgGbBkgMB8xJ6rFNPRiZ8IN0onZ5YISFTVBU6QMMVnVmG5bNagCogskZD1aliasCxIztDxr5AUNkuX6p77JzwxSG6ax90MzCYZA65flaukroxDQikWy7gGcFUg" width="320" /></a><span style="font-family: arial;"> </span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-4615532656639843942022-03-29T00:31:00.001-07:002022-03-29T23:46:14.291-07:00La petita de les Brontë: la més angelical?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjorseZYZq3QKJiTv19V_YSLYkzW6bbcdUoqfBxD7BgBCsM-HtZo_ZeIrDqKM88UKAZaj-voqSFtYkqxzKO2hMjZ1CrIciuKeE1xfR3ZBMh9aKslK68F5M3MWq0dmDsAJZaWk_b_C-v-St8PnTcJ6iXYLcq-etyRrukpLWfYcw56pFi-KhwwH9oudwA2w" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1145" data-original-width="768" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjorseZYZq3QKJiTv19V_YSLYkzW6bbcdUoqfBxD7BgBCsM-HtZo_ZeIrDqKM88UKAZaj-voqSFtYkqxzKO2hMjZ1CrIciuKeE1xfR3ZBMh9aKslK68F5M3MWq0dmDsAJZaWk_b_C-v-St8PnTcJ6iXYLcq-etyRrukpLWfYcw56pFi-KhwwH9oudwA2w=w197-h294" width="197" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYKq8yMtCmHMNpof_MIzo5MVRMllrBJcTmgwQS3qOAYRRc2c4_dzgHLBivXUW4CvI5HmD2a05ujowsp6-BIjwIlYweWAjWHXcLezquS7P9pe0Z2PWtbBfzN1_DBRpoj2j8Dv2KM4I_EnWaGQvCSKEpL5cXVK_w_vcdHpx0HeEd4cgY7eVOxrVshE4Z0A" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="996" data-original-width="996" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYKq8yMtCmHMNpof_MIzo5MVRMllrBJcTmgwQS3qOAYRRc2c4_dzgHLBivXUW4CvI5HmD2a05ujowsp6-BIjwIlYweWAjWHXcLezquS7P9pe0Z2PWtbBfzN1_DBRpoj2j8Dv2KM4I_EnWaGQvCSKEpL5cXVK_w_vcdHpx0HeEd4cgY7eVOxrVshE4Z0A=w183-h183" width="183" /></a><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i><br /></i></b></div><div><b style="font-family: arial; text-align: center;"><i>Agnes Grey</i>, Anne Brontë</b></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta és una novel·leta escrita amb ànims d'exemplaritzar les jovenetes i de prevenir-les dels riscos de la coqueteria i dels matrimonis per interès, i, de passada, de fer una lloança i defensa de les sofertes joves cultes, però pobres, que es veuen obligades a treballar d'institutrius i suportar tot tipus de menyspreus i arbitrarietats dels potentats que les contracten i dels seus pupils, generalment malcriats i cruels.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Una mena d'autobiografia ficcionada, una autoficció diríem ara, però amb prou pistes com per reconèixer el clam de la jove escriptora.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Perquè Anne Brontë, que la va publicar als vint-i-set anys i que moriria dos anys després, havia conegut des dels dinou el que era treballar fora de casa com a institutriu.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La petita de les Bromtë havia nascut el 17 de gener de 1820 a Thornton, però de seguida la família s'havia instal·lat a Haworth, a la rectoria adjudicada al pare. Quan encara no havia fet l'any va quedar òrfena de mare. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Va créixer en els erms coberts de bruc d'aquesta regió tan salvatge de Yorkshire, criada pel pare, Patrick Brontë, la tia Branwell, germana de la mare, una minyona anomenada Tabitha Aykroyd, Tabby, i amb els cinc germans: Maria, Elizabeth, Charlotte, Branwell i Emily, encara que les dues grans van sucumbir a la tuberculosi quan Anne només tenia cinc anys.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Feble i amb una salut delicada va ser educada a casa, enmig del món màgic i fantasiós que s'havien creat els quatre germans supervivents , indubtablement afectats per les morts que havien viscut tan seguides i properes, i que s'articulava al voltant de dos mons inventats, convertits en excusa per a una activitat escriptora desaforada: <i>Gondal</i> i <i>Angria</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Després d'una no gaire llarga etapa de formació en una escola, on la seva germana Charlotte treballava com a mestra, Roe Head, als dinou anys va començar a treballar com a institutriu - una de les poques sortides laborals per a les joves solteres de classe mitjana o baixa, instruïdes - i ho va fer amb un parell de famílies on va constatar la duresa d'aquesta tasca amb alumnes ingovernables i /o consentits, i pares desinteressats o injustos que no li permetien posar en pràctica els seus projectes educatius.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Tanmateix, de l'experiència com a institutriu - la més llarga de les tres germanes -, en va extraure material per a la seva primera novel·la, <i>Agnes Grey</i>, que es va publicar el 1847.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Ja retirada a la rectoria de Haworth i tancada en el cercle familiar tan estret i singular, Anne va escriure <i>La llogatera de Wildfell Hall</i>, una obra que va ser rebuda amb gran escàndol, perquè plantejava la llibertat de la dona d'abandonar un marit alcohòlic i descrivia la degradació d'aquest, en gran part inspirada per procés seguit pel seu germà Branwell, que moriria tuberculós entre atacs de delirium tremens, el 1848. El mateix any, apareixia aquest llibre titllat com a "desagradable" i un atac a la moral i als bons costums. Fins i tot la seva germana Charlotte havia arribat a manifestar que el considerava impropi de l'escriptura femenina.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Pocs mesos després de la mort de Branwell, moria Emily, també de tuberculosi i Anne entrava ja en un procés similar que la duria a la tomba l'any següent, el 1849. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Anne va ser l'únic membre de la família Brontë que no va ser enterrada a Haworth, perquè, en un últim intent de millorar una salud molt malmesa, l'havien duta a Scarborough, a la costa nord, on ella havia passat algunes vacances amb la segona família amb què va treballar com a institutriu. Allà , en braços de la seva germana Charlotte, es va apagar definitivament.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Quan un any després de l'aparició d'<i>Agnes Grey</i>, Anne escriu un prefaci a la segona edició de <i>La llogatera de Wildfell Hall - </i>mira d'explicar el perquè de la seva segona obra, que ha cridat molt l'atenció però també ha estat molt criticada - i es refereix a la primera amb aquests termes: <i>Com la història d'Agnes Grey va ser acusada de carregar les tintes en aquells passatges que eren precisament una còpia exacta de la realitat, en els que va evitar escrupolosament tota exageració... ,</i> </span><span style="font-family: arial;">e</span><span style="font-family: arial;">stà fent una declaració de la seva voluntat de ser una cronista fidel d'una realitat que ha viscut de primera mà. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Segons la creença, inculcada pel senyor Brontë, un llibre havia de ser no només una distracció sinó que havia d'incloure una lliçó moral, Anne desplega una trama a base d'una sèrie d'episodis en què personatges absolutament virtuosos i susceptibles de ser feliços: Agnes, Mr. Weston, la família Grey... - i aquesta és una diferència amb les novel·les de les seves germanes en les quals o bé no se'n salva ningú o bé amb prou feines </span><span style="font-family: arial;">la protagonista - fan una demostració de les seves bones obres, en contraposició d'altres, frívols i de vegades malintencionats. Evidentment, el desenllaç, acord amb la intenció moralitzadora, és venturós per als primers, mentre que els segons reben el càstig corresponent.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Què podia haver escandalitzat la societat del moment en aquest relat que pretén ser tan edificant? Penso que el pecat rau en què Anne Brontë va saber fer un retrat, gairebé caricaturitzat, de molts personatges, clixés i actituds perfectament reconeixibles entre la classe benestant de la ruralia britànica, que no va agradar que fos tan clarament plasmat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'autora, que manifesta clarament la seva intenció exemplaritzant més que lúdica, s'adreça en algunes ocasions directament al lector i empra un narrador en primera persona, facilitat la identificació d'aquesta Agnes Grey amb ella mateixa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El to de la narració, una mica retòric i amb acusats tics d'un romanticisme sentimental, pot resultar una mica "mongil" en ocasions, però cal recordar les circumstàncies d'edat, època i profunda religiositat d'Anne Brontë, en escriure-la.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per resumir: <i>Agnes Grey</i> és una molt digna novel·la d'iniciació d'una escriptora que, en la seva segona obra, <i>La llogatera de </i></span><i><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">Wildfell Hall </span></i><span style="font-family: arial;">ja es mostraria molt més incisiva i profunda i que, si la salut li hagués estat més favorable, ben segur hauria desplegat una obra tan cabdal o més que la de la seva germana Charlotte, que sí va disposar d'uns quants anys més de vida i d'escriptura.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-47637252323382008482022-03-22T01:32:00.001-07:002022-03-22T03:35:40.698-07:00Valorar molt més que gaudir-ne<p></p><div style="text-align: left;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpBT0aPJMs3ASdA69369CoPaSDGSLGUowl2g0kDLYvmqBfYLWMSiKzfj45-uMV7ylswymrNe0ObrqEo2z7La8T5c6DGmRsbbNepBe3aSlezh_yR0X5HfmEOP2mWMvNczmXJxQzNRW34YGEQEoTCVvpKByhmrrFJiCjUon3om6oGyMJVPRwwjy56e-U_w/s4608/IMG_20220303_204158.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpBT0aPJMs3ASdA69369CoPaSDGSLGUowl2g0kDLYvmqBfYLWMSiKzfj45-uMV7ylswymrNe0ObrqEo2z7La8T5c6DGmRsbbNepBe3aSlezh_yR0X5HfmEOP2mWMvNczmXJxQzNRW34YGEQEoTCVvpKByhmrrFJiCjUon3om6oGyMJVPRwwjy56e-U_w/w145-h194/IMG_20220303_204158.jpg" width="145" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuquTxi0EgvoRytQ0_lBFlH71078Id5BuHSrsPIbaDtTlHutS_ANs-WcwEVIuWjauWiLRSXEJrenk14pJSBbr-eCkEq5r5DOexjUJ-fiu4lBmJLIXLc22kTfId55WN8UwsuXUDwlvKWc7movmRANkV8vCYlAI9PNpkSp1XUArVslPtGheiegK89I9X2A/s4608/IMG_20220227_201116.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuquTxi0EgvoRytQ0_lBFlH71078Id5BuHSrsPIbaDtTlHutS_ANs-WcwEVIuWjauWiLRSXEJrenk14pJSBbr-eCkEq5r5DOexjUJ-fiu4lBmJLIXLc22kTfId55WN8UwsuXUDwlvKWc7movmRANkV8vCYlAI9PNpkSp1XUArVslPtGheiegK89I9X2A/w142-h190/IMG_20220227_201116.jpg" width="142" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiISofhIL55y17NmgU6OKbPZguf5ZAwsLQ5NqZHvnw7cs2lI4MifgKq2YPVmvBLNdwVNLEiRWRalNV-qIg1pdo5iKcxwL16yalHoA4JkYmJ45s5TCZVLf-tDyctuE2npGrXoiL-cJX3wibxUGTZmwJAwi5uUgSO0ryjRHoUZF4RurvVcIIHjl_wiIpYjg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: right;"><img alt="" data-original-height="480" data-original-width="700" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiISofhIL55y17NmgU6OKbPZguf5ZAwsLQ5NqZHvnw7cs2lI4MifgKq2YPVmvBLNdwVNLEiRWRalNV-qIg1pdo5iKcxwL16yalHoA4JkYmJ45s5TCZVLf-tDyctuE2npGrXoiL-cJX3wibxUGTZmwJAwi5uUgSO0ryjRHoUZF4RurvVcIIHjl_wiIpYjg=w295-h203" width="295" /></a></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><b><i>Bon dia, mitjanit</i> i <i>El ancho mar de los Sargazos</i>, de Jean Rhys</b></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Acabo aquestes dues novel·les de la celebradíssima i considerada com una de les millors escriptores del s. XX, Jean Rhys, que no coneixia ni de nom. Una de tantes assignatures pendents, com s'acumulen en proporció directa a la suma dels anys.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I em molesta molt haver de reconèixer el que apuntava en el títol d'aquest post: m'ha admirat i algunes vegades he gaudit de la bellesa de la seva escriptura, però no he passat gaire bones estones amb la seva lectura. Ho intentaré d'explicar, però abans veiem el que he descobert d'aquesta celebèrrima</span><span style="font-family: arial;">, i per a mi desconeguda, autora:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Jean Rhys, l'autèntic nom de la qual era Ellen Gwendolen Rees Williams , va néixer a Roseau, La Dominica, a les Antilles, quan l'illa encara pertanyia a l'Imperi Britànic, el 24 d'agost de 1890.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El seu pare era gal·lès i la seva mare criolla, d'ascendència escocesa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Va passar la seva infantesa al Carib i als setze anys es va traslladar a Londres per estudiar teatre, però en morir el seu pare pocs anys després, va haver de fer de corista per guanyar-se la vida.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Durant la dècada dels anys 20 va viatjar per Europa, de manera bohèmia i fregant gairebé la pobresa, però entrant en contacte amb l' Art Modernista i la Literatura. A París, l'any 1922, va conèixer l'escriptor Ford Madox Ford amb qui va mantenir una relació sentimental cabdal. I va començar a escriure. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El 1927 va publicar un llibre de relats i l'any següent, la seva primera novel·la, <i>Postures</i>. Van seguir <i>Després de deixar el Sr. Mackenzie</i> ( 1931), <i>Viatge a la foscor</i> (1934 ) i <i>Bon dia, mitjanit</i> (1939).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Després, ja en un progressiu procés d'alcoholisme, va abandonar qualsevol activitat literària i va viure uns anys de silenci i oblit. Fins que el 1956, a partir d'un programa radiofònic que va adaptar <i>Bon dia, mitjanit</i>, la BBC va publicar un anunci en el periòdic <i>New Estatesman</i> demanant de localitzar-la. Animada a recuperar l'escriptura, el 1966, de la mà de Diana Athill, va publicar <i>Ample mar dels Sargassos</i>, que va guanyar el premi W.H.Smith i el de la Royal Society of Literature i que va ser adaptada a la televisió per la BBC. Posteriorment s'ha fet més d'una versió cinematogràfica.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Més endavant, va publicar dues col·leccions de relats: <i>Els tigres són més bells</i> (1968) i <i>Que vostè la dormi bé, senyora</i> (1976).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Durant l'últim període de la seva vida, va viure a Londres, juntament amb un amic britànic, intèrpret de jazz. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Va morir a Exeter, el 1979, als 88 anys, deixant una autobiografia que es va publicar pòstumament, <i>Un somriure, siusplau</i>. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">És innegable que les seves vivències de no sentir-se mai de cap terra, ni plenament acceptada, d'una infantesa en què no era ben tolerada ni per la societat criolla ni per l'europea que residia a La Dominica, van marcar el seu temperament, la seva trajectòria personal i la seva obra.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No és estrany, per tant, que moltes de les novel·les i els relats mostrin dones desarrelades, sense forts vincles familiars, desplaçades en el si de societats que no les accepten i ni ella fa seves. I que estiguin banyades per la tristesa i la depressió, encara que els seu estil, ple de tics i exuberàncies modernistes i de excessos caribenys, les tenyeixin de colors.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Vaig arribar a l'<i>Ample mar dels Sargassos -</i> com no podia ser d'una altra manera, atès el meu treball actual - de la mà de Charlotte Bronte i <i>Jane Eyre</i>, perquè es diu que la Rhys la va escriure com una preqüela de la "boja de les golfes", aquella Bertha jamaicana, primera dona, turmentada i que turmentava Mr. Rochester. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L'Antoinette de la Rhys és realment caribenya, com la Bertha de la Brontë, però el seu món a l'illa és tan oposat al de l'Anglaterra del XIX retratat per la Brontë - per molt que sigui passada per la visió romàntica/reivindicativa de l'escriptora anglesa -, que m'ha costat de relacionar-les.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La novel·la es divideix en tres parts. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La primera, narrada en primera persona per la protagonista, ens dóna uns flashos de la seva infantesa i primera joventut a la seva paradisíaca i inquietant illa caribenya, marcades per la natura exuberant, el desamor de la mare, la soledat i el rebuig d'unes comunitats oposades i sovint violentes. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La segona, que narra un jove anglès de pas per l'illa, convertit en el seu marit per interessos econòmics, i en què m'ha costat reconèixer el misteriós, amargat, atractiu i profund Mr. Rochester de <i>Jane Eyre</i>, repassa els primers mesos del matrimoni, en una finca situada en una altra de les illes antillanes. Pocs mesos, però asfixiants, perquè l'entorn, extremadament sensual i violentament tropical, propicia una relació de molta intensitat i malignitat que acaba en enormes desavinences i en el principi de la bogeria i la crueltat en què desembocarà la parella. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La tercera part, ja a Anglaterra, que narren Antoinette ja convertida en Bertha - un intent més d'anorrear-la per part del marit? -, i la seva cuidadora, ens mostra a la protagonista que coneixem de l'obra brontiana, transformada en una mena de fantasma rabiós, reclòs i amagat en les golfes de la mansió de Mr. Rochester: és a dir, en l<i>a boja de les golfes</i> .</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Diuen que en això resideix - a banda de en la seva innegable qualitat literària i en la bellesa i força d'algunes de les seves descripcions i imatges - el quid de l'interès d'aquesta novel·la: que Antoinette/Bertha és l'arquetip de tot el que la societat victoriana volia reprimir en la dona que no acceptava el paper que se li havia adjudicat, i que, per això, era titllada d'histèrica, boja, pertorbada i perillosament antisocial. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Personalment, veig més aviat el relat - brillantíssim, això sí - de la vida desgraciada i tristíssima d'una nena que no va poder madurar a causa de les circumstàncies duríssimes de la seva infantesa i de tants rebuigs i pors com va patir en la seva delirant i embriagadora - en tots els sentits de la paraula - illa de les Antilles, a l'inici del dur període post colonial .</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I anem ara, a <i>Bon dia, mitja nit</i>, una novel·la escrita dècades abans de la que acabem de contemplar, i que ens trasllada al París anterior a la Segona Guerra Mundial i al transitar erràtic i melangiós de la Sasha Lansen, una dona anglesa de mitjana edat, alcohòlica i depressiva, que busca ressuscitar les emocions i records d'una altra estada a la capital francesa, aleshores escenari d'un amor apassionat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La protagonista, que de vegades està desperta i que fa sempre el contrari dels que s'ha proposat fer: "tot planificat", "ni una copa més"..., i que d'altres es lliura a somnis inquietants; que segueix el joc de gigolós i personatges també desesperats que transiten pels carrers parisencs i que la toleren perquè es pensen que és una vella rica; que beu i plora desconsolada i sempre sola... sembla ser el vehicle perquè Jean Rhys exemplifiqui la inestabilitat, la por i el desemparament d'una dona que ha passat de la joventut a l'edat madura sense cap ancoratge que la preservi de l'absurd i de l'alcohol.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un cop més, l'escriptura, que aprofundeix en la tècnica del monòleg interior de feia poc estrenat per Virgínia Woolf i James Joyce, amb un estil entretallat i fragmentari molt aconseguit, m'ha semblat brillantíssima, amb els tocs de fina ironia i humor amarg que la travessen.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Llàstima que aquesta obra, una de les grans novel·les que han proliferat en la Literatura al voltant de l'alcoholisme, relati una altra caiguda a l'infern d'una dona més, que com l'Antoinette d' <i>Ample mar dels Sargassos</i>, ha de mirar-se contínuament al mirall, amb un vas de rom o una copa del que sigui a la mà, per intentar trobar-se.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Llàstima que tanta brillantor no es tradueixi, per a mi, en una bona estona de lectura, i que la tristor que s'escapa de les pàgines d'aquestes dues novel·les em provoqui que, en tancar-les, respiri alleujada.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: ChronicleTextG1, serif; font-size: 25px; text-align: start;"> </span><br /></div><p></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-18259858047764039602022-03-13T00:39:00.004-08:002022-03-13T12:02:00.470-07:00Més que infernals, malaguanyats, peculiars i brillants<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh1WMRMCZ8EbSdSn5ykqXAmUBkLgt78CsUqWPIQE5UfvrZTa0FeiG6CJh3aO8bvLYWk6PKeIgyQqZiTdR8WXmyAHvPWZs_zt0JAZImywJ6eC6Oql5ylHEkpMnYZf8HWULHKxlLUSKm5g-UypZfd_ZgwZpowWYHefVe_7za_pGBtMuvxcQHHLHqH2qcfXw=s4608" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh1WMRMCZ8EbSdSn5ykqXAmUBkLgt78CsUqWPIQE5UfvrZTa0FeiG6CJh3aO8bvLYWk6PKeIgyQqZiTdR8WXmyAHvPWZs_zt0JAZImywJ6eC6Oql5ylHEkpMnYZf8HWULHKxlLUSKm5g-UypZfd_ZgwZpowWYHefVe_7za_pGBtMuvxcQHHLHqH2qcfXw=w221-h166" width="221" /></a></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPYkelUtEcT39S6KzrBNEwEQdoUh7M_93FXkqVsQqcwXTNiqbPnb-ZRZWnnDIi24mA09PwPiFuH7E6XlRh1IV-Vpe-EOfW7myFHcz6wZEE8T5D_u00w5-ZGfPYb-p8iV6-XQJRMfl-McHaqewvt8_dSFLpw5-adWAL2d1UPQ3G082QrMpRWQpXOGOFhw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="117" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPYkelUtEcT39S6KzrBNEwEQdoUh7M_93FXkqVsQqcwXTNiqbPnb-ZRZWnnDIi24mA09PwPiFuH7E6XlRh1IV-Vpe-EOfW7myFHcz6wZEE8T5D_u00w5-ZGfPYb-p8iV6-XQJRMfl-McHaqewvt8_dSFLpw5-adWAL2d1UPQ3G082QrMpRWQpXOGOFhw=w208-h117" width="208" /></a><div><br /></div><div><br /><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: arial;"><i>Infernales. La Hermandad Brontë. Charlotte, Emily, Anne y Branwell</i>, de Laura Ramos</span></b></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><b><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No sé si n'he parlat en un altre post, però em trobo perduda, o molt immersa, en els <i>páramos/moor/</i>erms del nord de Yorkshire, amb el matolls de <i>brezo</i>/<i>heather</i>/bruc, que m'arriben fins més amunt de la cintura i un vent, normalment gelat, que em complica el caminar. </span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Perquè intentar endisar-me en l'univers Brontë ha estat acceptar entrar en el seu paisatge de desolació i lirisme salvatge, sense saber ben bé com i per on me'n sortiré.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">De moment, camino, o treballo, i les estones de gaudi s'alternen amb d'altres, esquerpes, en què em pregunto que fa una dona com jo, amb escassos o nuls coneixements d'anglès, en un <i>moor</i> com aquest.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D'entrada, la part més gratificant: he hagut de llegir o rellegir, les obres de les tres germanes, Charlotte, Emily i Anne - respectivament Currer, Ellis i Acton Bell, per allò dels prejudicis de la seva societat sobre l'escriptura de les dones. Rellegir <i>Jane Eyre</i> i <i>Cumbres borrascosas</i> (veure post del 17/1/2022), llegir per primer cop <i>Agnes Grey</i> i <i>La llogatera de Wildfell Hall</i>, d'Anne, la monumental última novel·la de Charlotte, <i>Villette,</i> i els <i>Poems</i>, en versió bilingüe d'Emily, està resultant un plaer i un neguit absorvents, perquè la lectura, amb el llapis a la mà i un volum enorme d'anotacions, és un còctel agredolç que gaudeixo i pateixo alhora.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Paral·lelament, hi ve l'estudi i resum dels assajos en castellà que he considerat que poden proporcionar-me informació i claus imprescindibles per al meu treball. I entre ells, aquest <i>Infernales. La Hermandad Brontë,</i> que avui vull comentar.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però comencem per l'autora, Laura Ramos, que ha fet de les Brontë una vocació i una passió.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Laura E. Ramós és una escriptora i periodista argentina, nascuda a Buenos Aires l'any 1960.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els seus pares, tots dos militants del Frente De Izquierda Popular, que va ser fundat pel pare, historiador i dues vegades candidat a president de la nació, li van fer conèixer des de ben petita el dia a dia de la participació política.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Després de viure uns anys a l'Uruguai, a la dècada dels 80 va iniciar la carrera de periodista com a correctora i redactora a diversas publicacions com <i>El periodista</i> i <i>Clarin</i>, des d'on va marcar pautes rellevants en el periodisme i la literatura argentines.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El seu primer llibre, escrit a quatre mans amb Cynthia Lejbowics, <i>Corazones en llamas</i> (1991), és una història del rock argentí als anys vuitanta. Un altre dels seus llibres, <i>Buenos Aires me mata </i>(1993) va ser dut al cinema.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La majoria dels seus llibres són una amalgama de diversos gèneres literaris: assaig, biografia i reflexió crítica, barrejats amb tocs autobiogràfics.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Encara que es va criar entre la revolució i el feminisme, ella somiava amb un món ben diferent i deia que volia ser un personatge de <i>Mujercitas</i> per teixir i brodar a prop d'una llar encesa. En una ocasió va afirmar </span><i style="background-color: transparent; text-align: left;"><span style="font-family: arial;">“Quiero sumergirme de una vez y para siempre en el siglo diecinueve, mi siglo, mi espacio, mi hogar”.</span></i></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Obsessionada per l'obra de les germanes Brontë, que va descobrir en trobar un exemplar de <i>Jane Eyre </i>en una capella d'una escola femenina a Montevideo, quan ella era una nena, Laura Ramos, ja d'adulta, va viatjar dues vegades a Anglaterra i en la segona va fer un a estada llarga a Haworth. Aquesta immersió en l'escenari dels Brontë, juntament amb els set intensos anys d'investigació que hi va dedicar, van cristal·litzar en <i>Infernales</i>, el llibre que ara comento i que l'autora afirma que li va proporcionar els deu anys més feliços de la seva vida.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La vida dels Brontë, que inclou el tempestuós i malaguanyat germà, Patrick Brontë, anomenat Branwell, es converteix en les mans, i des de la ment d'aquesta escriptora, en una novel·la digna de ser signada per qualsevol de les germanes, potser per Charlotte, que és dibuixada com la més "pràctica" i arrelada a la terra. El llibre ressegueix la vida, curta però intensament viscuda, d'aquesta família de germans escriptors que van viure en un racó perdut de l'Anglaterra de la primera meitat del s. XIX.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Segons la visió de l'autora, les morts tan seguides i fora de temps de la mare, Maria Branwell (als 38 anys), i de les germanes grans, Maria i Elizabeth (mortes respectivament als 11 i 10 anys), i el fet de viure en una rectoria d'un poble perdut en els erms de Yorkshire - aquestes extensions àrides, cobertes de bruc i escombrades per vents irats, que les germanes tant van estimar i immortalitzar en les seves obres respectives - van convertir els quatre germans en uns nens/joves enigmàtics, visionaris que van xifrar el seu món gòtic en la seva vida interior, fantasiosa i riquíssima, plasmada des de ben aviat en els seus escrits artesanals i secrets, expressió del seu món fantàstic, exhuberant i "infernal", segons l'autora.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Els nens Brontë, i els joves Brontë, són dibuixats com uns éssers d'una intel·ligència extraordinària, autosuficients i tancats en la seva bombolla, que, curiosament, troben prou alicients i felicitat en el seu món tan salvatge i peculiar. </span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La narració, dividida en setze capítols i que s'acompanya amb algunes il·lustracions, va precedida per una llarga introducció, <i>La noche gótica</i>, i tancada per un doble epíleg, que inclou l'afegitó de <i>Mis libros prohibidos</i>. També hi trobem una enorme relació de notes, una descomunal bibliografia, un índex onomàstic i diverses relacions de parents, animals domèstics, personatges de les obres, etc.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>Infernales</i><span> és un llibre fruit d'una passió, d'una obsesió, i d'un treball ingent per part d'una autora que confessa que hauria volgut penetrar en el món de les Brontë i quedar-s'hi.</span></span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Es tracta d'un llibre exhaustiu, i molt personal, que immergeix en aquest univers brontià, d'una manera amena i apassionant.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Perquè ha estat escrit des d'una passió, sens dubte.</span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgxcRTrrTUkRIsG4lWTt4rVyp-UWNtfRuJorXENcKqtlGO9sX2gI65ZdJyNrSMczI_RUK6nntOITGBxII_zFWhCNqP0pXg6hLeZhIJdwLstkipGvgYeRebzedg6Kztq31ENa1UxGWahEoMKNxjvsalUDWXe9WC-N0i_8hXFTb5dIJHjS822casVtpmdtg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="514" data-original-width="800" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgxcRTrrTUkRIsG4lWTt4rVyp-UWNtfRuJorXENcKqtlGO9sX2gI65ZdJyNrSMczI_RUK6nntOITGBxII_zFWhCNqP0pXg6hLeZhIJdwLstkipGvgYeRebzedg6Kztq31ENa1UxGWahEoMKNxjvsalUDWXe9WC-N0i_8hXFTb5dIJHjS822casVtpmdtg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><br /><p></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-83701121473902862162022-02-27T23:49:00.004-08:002022-02-27T23:49:52.555-08:00Ficcionar la realitat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhptZztXmvzoiVsK5HXSofxOnGqbz2Ve93UDBU87syG-u62agIQHuP6p1dvdVHhSF_3MROtigV5hezYmjJ9W0IAPvmdA_C3x5yPIcq7HZGQr8fjNmW0zXQ4Yg3oP27ov0xmYiulz74MhGPyzj9UZCanGIN_HxETcuiKU_qX9lN0t_QuDIN7QH14qNgO9w=s4608" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhptZztXmvzoiVsK5HXSofxOnGqbz2Ve93UDBU87syG-u62agIQHuP6p1dvdVHhSF_3MROtigV5hezYmjJ9W0IAPvmdA_C3x5yPIcq7HZGQr8fjNmW0zXQ4Yg3oP27ov0xmYiulz74MhGPyzj9UZCanGIN_HxETcuiKU_qX9lN0t_QuDIN7QH14qNgO9w=w249-h332" width="249" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgkh2eynYKiqy21JE9of9bY5OvRdCyN5o2osQoaAs-8JlqyxFTkHyqL5w0cysOl0ow74UiAKoKbqgI2qzfAncx8kr7pfDoxaakVABmMQ3UD5-gId8vjMZyuw0aMnIVUJoKiyXHuxSHiSjLioHhd_WmBdWfxeq1PwAE9oO-69DW4rLq18vmIPOa75wPubg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="200" data-original-width="166" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgkh2eynYKiqy21JE9of9bY5OvRdCyN5o2osQoaAs-8JlqyxFTkHyqL5w0cysOl0ow74UiAKoKbqgI2qzfAncx8kr7pfDoxaakVABmMQ3UD5-gId8vjMZyuw0aMnIVUJoKiyXHuxSHiSjLioHhd_WmBdWfxeq1PwAE9oO-69DW4rLq18vmIPOa75wPubg=w165-h199" width="165" /></a><br /><br /><span style="font-family: arial;"><b><i><br /></i></b></span><p></p><p><span style="font-family: arial;"><b><i><br /></i></b></span></p><p><span style="font-family: arial;"><b><i><br /></i></b></span></p><p><span style="font-family: arial;"><b><i><br /></i></b></span></p><p><span style="font-family: arial;"><b><i>La familia Martin</i>, David Foenkinos </b></span></p><span style="font-family: arial; text-align: justify;">David Foenkinos sempre és una bona notícia.</span><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Encara que els seus registres solen ser diferents - des del contingut però demolidor dramatisme de <i>Charlotte</i>, a la finor i extrema sensibilitat de <i>La delicadesa</i>, passant pel joc divertit de <i>La biblioteca dels llibres rebutjats</i>...- qualsevol del seus llibres ens regala una mirada tendra i molt humana sobre uns personatges que de seguida fem nostres. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Refresquem qui és aquest reconegut i original escriptor francès.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">David Foenkinos, escriptor,
dramaturg, cineasta i músic francès, va néixer a París l’octubre de 1974.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Com a conseqüència de
les feines dels pares – la mare era secretària a la companyia aèria Air France
i tenia fàcil accés a bitllets d’avió gratuïts i el seu pare treballava en una
empresa que construïa torres de control i era enviat a diversos països on
s’instal·lava amb la família -, durant la infantesa, va viatjar i conèixer
diversos països. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Durant </span><span style="font-family: arial;">l’adolescència
es va aficionar a anar molt sovint al cine sol, perquè el seu germà amb qui
compartia la passió cinèfila havia marxat a estudiar fora.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Als 16 anys va patir
una greu malaltia, un problema de pleura que els metges van trigar molt a
identificar i que el va obligar a estar ingressat força temps a l’hospital i ,
ja proper a la mort, a ser operat del cor. Durant els mesos de
convalescència</span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">a la UCI es va aficionar
a la lectura, com a únic mitjà de fugir del seu patiment. Va llegir Nabokov,
Kundera, Henry Miller, Paul Auster, Philip Roth i d’altres. La proximitat de la
mort i el contacte amb altres malalts va fixar en el seu imaginari
l’omnipresència de la mort. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Posteriorment va
estudiar Lletres a la Sorbonne, es va formar com a músic de jazz i va treballar
com a professor de guitarra.</span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;">Es va estrenar com a
novel·lista amb</span><span lang="CA" style="color: #202122; font-family: arial;"> </span><i style="font-family: arial;"><span lang="FR" style="color: #202122;">Inversion de
l'idiotie : de l'influence de deux Polonais</span></i><i style="font-family: arial;"><span lang="FR"> </span></i><span lang="CA" style="font-family: arial;">(2001), que va guanyar el Premi François Mauriac. Més tard, el
2004, va obtenir el premi Roger Nimier, amb <i>El
potencial eròtic de la meva dona</i> i, després d’altres novel·les que no van
sobresortir, novament va ser guardonat amb un premi, el Jean Giono del jurat,
amb <i>Qui es recorda de David Foenkinos? </i>(2007).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però el triomf
internacional de Foenkinos va venir de la mà de </span><i style="font-family: arial;">La delicadesa </i><span style="font-family: arial;">(2009), que va ser portada al cinema per ell mateix i
el seu germà Stéphane Foenkinos, el 2011.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquest mateix any va
publicar </span><i style="font-family: arial;">Els records</i><span style="font-family: arial;">, finalista del
premi Goncourt, que també va ser adaptat al cinema per Jean- Paul Rouve el
2014, i el mateix any va publicar </span><i style="font-family: arial;">Charlotte</i><span style="font-family: arial;">,
llibre centrat en la vida de la pintora alemanya d’origen jueu, assassinada a
Auschwitz, Charlotte Salomon, que va ser reconeguda amb el premi Goncourt dels estudiants,el
Renauldot i el Globus de Cristall a la millor novel·la assagista de l’any.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">L’any 2017 publicà la
novel·la </span><i style="font-family: arial;">La Biblioteca dels llibres
rebutjats</i><span style="font-family: arial;">, portada al cinema amb el títol </span><i style="font-family: arial;">Le mistére Henry Pick</i><span style="font-family: arial;">, pel director Remi Bezançon, el 2019.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El mateix 2017 va
estrenar la seva segona pel·lícula com a director amb el seu germà Stéphane: </span><i style="font-family: arial;">Una mica gelosa.</i></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Posteriorment ha
publicat </span><i style="font-family: arial;">Cap a la bellesa</i><span style="font-family: arial;"> ( 2018), </span><i style="font-family: arial;">Dues germanes</i><span style="font-family: arial;"> ( 2020), aquesta que ens
ocupa, La família Martin (2021). El 2018 va escriure el guió de la pel·lícula </span><i style="font-family: arial;">Lola i els seus germans</i><span style="font-family: arial;">, dirigida
novament per Jean–Paul Rouve.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">David Foenkinos,
reconegut per tants premis literaris i publicat per les principals editorials
franceses, ha estat traduït a més de quaranta idiomes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La trama d'aquesta darrera novel·la – real?,
fictícia?, híbrida? – ens presenta un escriptor en un moment d’hores baixes
creatives, que pren una decisió aparentment disbauxada: sortirà al carrer i
farà una novel·la de la vida de la primera persona que trobi.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta persona,
Madeleine Tricot, una vella d’uns 80 anys que havia estat costurera de la casa
de modes Chanel, el posarà en contacte amb la seva família, la família Martin, travessada
per l’estima i l’esgotament de la rutina, a partir del coneixement de la qual
anirà sorgint la novel·la esperada.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Es tracta d’una nova
pirueta d’aquest versàtil autor que, tanmateix es manté fidel al retrat de la
realitat més quotidiana, que tracta amb una mirada original , tendra i de gran
sensibilitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però la gran novetat </span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">és que l’escriptor/narrador se’ns cola en
aquesta realitat, en aquesta radiografia més o menys aconseguida d’una família
actual, i l’enriqueix o distorsiona amb les seves reflexions i sentiments per
revelar-nos l’entrellat de la seva tasca d’escriptor.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">On està el límit entre
la realitat i la ficció? És veritat que Foenkinos vivia una falta d’inspiració
i volia explorar els límits de la literatura, o, simplement, es tracta d’un
enfocament original per a una novel·la una mica diferent.</span></p><p style="text-align: justify;"><i style="font-family: arial;"><span lang="CA">Quan el llibre va aparèixer a França tothom em preguntava si era veritat o
no el que hi explico. El llibre va néixer a partir del desig de fer un joc, el
punt de partida del qual era un desafiament literari. No era falta d’inspiració
sinó la idea de pensar que qualsevol persona podria ser objecte d’una bona
novel·la. La idea de fer una pausa a la ficció, com si la realitat fos més
potent. El que és interessant és que a partir d’aquest postulat la realitat es
convertirà en una ficció</span></i><span lang="CA" style="font-family: arial;">, va explicar l’autor en una entrevista en un periòdic
espanyol.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I hi afegeix: </span><i style="font-family: arial;">A França vaig explicar sempre que sí, vaig
fer creure que tot el llibre era veritat. I després vaig canviar de versió.
Després vaig fer una barreja de les dues versions. Per a la promoció a Espanya
he de reflexionar quina en trio, encara. Però en tot cas hi ha una cosa certa i
és que em vaig dir que si baixava al carrer i parava la primera persona que em
creués, seria un bon tema. Ho he barrejat amb ficció , però és veritat que
aquest llibre s’inspira amb molts relats que ja tenia. Quan ets escriptor la
gent et parla molt. I quan s’és escriptor també s’és molt curiós. El llibre és
una barreja de tot el que he anat recollint per aconseguir una família
novel·lesca.</i></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Sigui com sigui, </span><i style="font-family: arial;">La família Martin</i><span style="font-family: arial;"> és una lectura
interessant i amena, escrita amb la saviesa i delicadesa d’aquest autor que ja
coneixem d’altres títols i que , en aquest, ens vol mostrar, també, el procés i
els recursos de l’elaboració d’una novel·la, entre bastidors.</span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: ES;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p><br /><p></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-36646689794597659352022-02-23T00:23:00.002-08:002022-02-23T00:23:55.908-08:00Descobrir Padura<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbHlFPV3gcvF-SQWivBadZnlQcNhwEhAjZY5bgKGhgMzHHnTKrzd-xY7AevFkGG6T1XwAaz2Bo_cqJRqdabpoBDPUZuLCb8exPRECkBgkNOmHSl-VyXCknzFoWKaMN8aHiLMHBQ3gx9Cudd-FwHdLeXSRto72lSgUpIYG9UhJB7DgVWcyx8j4vHfluJQ/s4608/IMG_20220203_183521.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbHlFPV3gcvF-SQWivBadZnlQcNhwEhAjZY5bgKGhgMzHHnTKrzd-xY7AevFkGG6T1XwAaz2Bo_cqJRqdabpoBDPUZuLCb8exPRECkBgkNOmHSl-VyXCknzFoWKaMN8aHiLMHBQ3gx9Cudd-FwHdLeXSRto72lSgUpIYG9UhJB7DgVWcyx8j4vHfluJQ/w251-h188/IMG_20220203_183521.jpg" width="251" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjbzDLZp5NpYYyO1JPhpFAHDanP3mlSHKQHDkiIIYmXw9RS12uhHrA_zsHDgDiGhhewW1driqfT9lLeKyXjAjHDNGhbvLxvEFtn5YQQukw-itnb_0ka-ZVgdCcasWghMWG4F2zkob1kxJFdTjnttyNl4Ve31kWymg5WVS-7Iyzw_Nf3NnjFJlqTS2mVYw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="2592" data-original-width="3872" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjbzDLZp5NpYYyO1JPhpFAHDanP3mlSHKQHDkiIIYmXw9RS12uhHrA_zsHDgDiGhhewW1driqfT9lLeKyXjAjHDNGhbvLxvEFtn5YQQukw-itnb_0ka-ZVgdCcasWghMWG4F2zkob1kxJFdTjnttyNl4Ve31kWymg5WVS-7Iyzw_Nf3NnjFJlqTS2mVYw=w186-h125" width="186" /></a><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: arial;"><b><i>Máscaras</i>, Leonardo Padura</b></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Primera immersió, que no serà l'última, en l'obra d'aquest mític autor cubà, que encara no havia tastat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I la primera, o la més escandalosa pregunta, a banda de la constatció que és realment boníssim, és: com es pot traduir un autor com aquest, que construeix els personatges i les accions a partir d'un idioma, o idiolecte, o registre tan barroc i cubà com el que ens obsequia l'autor a cada una de les seves pàgines?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Encara enlluernada, em poso a buscar una breu biografia d'aquesta autor que fins al moment només sabia que era bo, però no com de bo era.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Leonardo de la Caridad Padura Fuentes neix a la capital cubana de La Habana, en La Mantilla, un dels deu Consejos Populares del barri d' Arroyo Naranjo,l'any 1955. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Realitza els seus estudis preuniversitaris en un barri proper, La Víbora, d'on és originària la que serà la seva esposa, la guionista Lucía López Coll.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Tots aquests espais seran reflectits posteriorment a l'obra d'aquest autor, que se sent espiritualment i sentimental unit a ells.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Més endavant va a la Universitat de La Habana on estudia Literatura latinoamericana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">D'encà dels 25 anys, es dedica al periodisme, escrivint reportatges sobre història i cultura per a diverses publicacions cubanes. També és cap de redacció de <i>La gaceta de Cuba</i>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La seva primera novel·la, <i>Fiebre de caballos</i> (1988) inaugura una brillant carrera literària, que arriba al zènit amb les nove·les policíaques que formen la tetralogia de les <i>Cuatro estaciones</i>, protagonitzades pel tinent de policia Mario Conde: <i>Pasado perfecto</i> (1991), <i>Vientos de Cuaresma</i> ( 1994), <i>Máscaras </i>(1997) i <i>Paisaje de otoño</i> ( 1998), que són seguides per <i>Adiós, Hemingway</i> (2001), <i>La neblina del ayer </i>(2005), <i>La cola de la serpiente</i> (2011), <i>Herejes </i>(2013) i <i>La transparencia del tiempo</i> (2018). Amb <i>El hombre que amaba a los perros</i> (2009), sobre la vida de Ramón Mercader, l'assassí de Trotski, i l'última,</span><span style="font-family: arial;"><i>Como polvo en el viento</i> (2020), el seu prestigi i popularitat a nivell personal està més que consolidat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però la carrera literària de Padura té altres vessants amb molt de pes, a banda de la novel·la: escriu guions per a documentals cinematogràfics i és un reconegut assagista sobre l'obra d'Alejo Carpentier, de José Maria Herèdia i de la producció de novel·la negra en espanyol, amb obres com: <i>Colón, Carpentier, La mano, el arpa y la sombra</i> (1987), <i>Un camino de medio siglo: Alejo Carpentier y la narrativa de lo real maravilloso</i>(1994), <i>Modernidad, posmodernidad y novela policial</i> (2000), <i>José María Heredia: la patria y la vida</i> (2003)... També escriu contes i edita les seves entrevistes i reportatges.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La seva trajectòria literària ha estat reconeguda i esquitxada per múltiples guardons: "Premio Nacional de Literatura de Cuba" (2012), "Ordre de les Arts i les Lletres" (2013), atorgat pel govern francès , i "Premi Princesa de Asturias de las Letras" (2015), entre d'altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>Máscaras</i> és, per tant, la tercera de la seva més célebre tetralogia, que, com sol ocórrer, segueix amb un protagonista i uns personatges ja presentats en novel·les anteriors, però immersos en un cas totalment diferent. Cuba i els cubans, com a rerefons cabdal, per descomptat. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Aquesta novel·la, que va ser reconeguda el 1995 amb el "Premio Café Gijón de Novela", reprèn el policia solitari i desencantat, sancionat per la Central per antigues insubordinacions, però que és reclamat per a investigar els casos més difícils. Com aquest.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un dia d'agost troben al Bosque de la Habana el cadàver d'un travesti, vestit de vermell i amb un llaç de seda vermella, encara al coll. La víctima, que resulta ser el fill un respectat diplomàtic del règim, el duu a conèixer personatges singularíssims, entre els que destaca el Marqués, un brillant home de teatre, un intel·lectual, excèntric, cult i molt intel·ligent, que viu desterrat en la seva casa a causa de les seves idees i de la seva condició d'homosexual. A través d'una pintoresca galeria de personatges que semblen amagar la veritat, Mario Conde, acabarà descobrint el misteri de la manera anàrquica i subtil que el caracteritza.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Però la trama policíaca, que és interessant i solvent, no és, al meu parer, el més remarcable de la novel·la. Padura hi dibuixa un fresc acolorit i ombrívol de la Cuba actual i ho fa amb una brillant i profunda reflexió. La seva és una novel·la negra, indiscutiblement, però sobretot un retrat de personatges i una crítica d'una societat, que és la seva, que estima i pateix.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">I això es fa palès en el seu llenguatge, que, com ja he dit, és treballat i barroc, però com un glop d'autèntica i viva vida cubana. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Un magnífic plaer per als lectors que, com jo mateixa, gaudim de la diversitat de les parles, i que, repeteixo, ha de ser un autèntic trencaclosques per als traductors. </span></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-66765431053255718732022-02-10T23:37:00.000-08:002022-02-10T23:37:07.664-08:00Corprenedor<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiyry9saf2-4O5wyf1UBSgTWQr028V3v0RI-Kc4usanGXctPF7P7EAuNSqZ3YxBOFTko94HFWQCZn0itL8D3wsCpr_snGJFEwTx6Nw_2L7pnt-HIyrdNSNxOBO9Csam-ZI-V9BywRa3o8xEEdMHi2zEyRa9mdTcdb_DbkpFRxxifpiL1J1F9qHWmirUIg=s1348" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1348" data-original-width="1080" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiyry9saf2-4O5wyf1UBSgTWQr028V3v0RI-Kc4usanGXctPF7P7EAuNSqZ3YxBOFTko94HFWQCZn0itL8D3wsCpr_snGJFEwTx6Nw_2L7pnt-HIyrdNSNxOBO9Csam-ZI-V9BywRa3o8xEEdMHi2zEyRa9mdTcdb_DbkpFRxxifpiL1J1F9qHWmirUIg=w221-h276" width="221" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiFum28GiejAI8llzeN-yjqf1GHTWuupvoJpEkihY7IOtLuDMCYgNKzJQGuAakrJ0a3ksvEaL7QhqpLSaUEyOoMU7UJjXZCCS9o6JAIwLgSCSeQZsCFw47w4YVcR1OFk__GrulA6ZcpT3UBIhu3uOHSjV5Vvsp7xbKsn8j36VepTlUkGqTrMe6cIrIsTg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiFum28GiejAI8llzeN-yjqf1GHTWuupvoJpEkihY7IOtLuDMCYgNKzJQGuAakrJ0a3ksvEaL7QhqpLSaUEyOoMU7UJjXZCCS9o6JAIwLgSCSeQZsCFw47w4YVcR1OFk__GrulA6ZcpT3UBIhu3uOHSjV5Vvsp7xbKsn8j36VepTlUkGqTrMe6cIrIsTg=w222-h125" width="222" /></a><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><i>Una educació</i>, Tara Westover</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Jo no titularia <i>Una educació</i> al relat del llarg, doloros - i potser mai acabat - procés de reestructuració d'una personalitat devastada per la unió del fanatisme, els maltractaments físics i psicològics, la convivència amb diverses patologies mentals i l'aïllament malaltís, patits al llarg de la seva infantesa, adolèscencia i primera joventut, de l'autora d'aquesta autobiografia. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Jo l'anomenaria <i>L'epopeia</i>, o <i>El miracle</i>, perquè encara que sigui a través d'una educació voluntària i costosa - atès que l'escola normal li havia estat negada pels pares, mormons, més que estrictes, embogits - és un fet més que sorprenent que Tara aconseguís sortir del pou d'autodestrucció i por i arribés a doctorar-se a Cambridge.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No coneixia Tara Westover - aquest és el seu primer llibre publicat i no sé si el seu camí seguirà per la senda de la narrativa - però la lectura d'aquesta òpera prima m'ha deixat corpresa.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Per aixó, he mirat de descobrir qui és.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Tara Westover va nèixer prop de la ciutat de Clifton, a Idaho, a l'Amèrica profunda, l'any 1986, encara que es desconeix la data exacta perquè mai no va ser registrada al registre civil i no tenia certificat de naixement.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Era la setena filla - cinc germans i una germana - d'uns pare, Val i Laree Vertover - mormons radicals que abominaven de la medicina, no assistien a hospitals, prohibien l'escolarització dels fills, no els inscrivien al registre civil i pretenien viure totalment fora del sistema. La mare feia de partera no oficial i fabricava olis i essències curatives. El pare, que recollia i processava desferres, creia fermament que la fi dels temps estava al caure i es preparava per resistir a base d'amagatzemar queviures, armes i subministraments. Patia de depressions regularment.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Malgrat l'oposició dels pare i gràcies a l'exemple i ajuda d'algun germà que havia aconseguit escapar del cercle malaltís familiar, Tara va accedir als estudis als disset anys, a la Brinham Young University i, superant tots els entrabancs de no haver estat abans escolaritzada, es graduà en Art el 2008. Gràcies a un seguit de beques va poder seguir estudiant i obtingué un posgrau al Trinity College de Cambridge, l'any següent. El 2014 va aconseguir la mestria en Filosofia i es va graduar en Història, després d'una estada a la Universitat de Harvard.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i>Una educació</i> és el seu primer llibre, una autobiografia que s'ha traduït a vint-i-dos idiomes, que ha estat aclamada pels lectors i la crítica i nomenada al National Book Critics Circle. Fins al 2020 havia passat dos anys a la llista de bestsellers del <i>New York Times</i> i l'any anterior havia estat el llibre més sol·licitat a totes les biblioteques públiques de Nova York.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Actualment, Tara Westower, que té 35 anys, és professora universitària, resideix a Londres i viatja per tot els món fent entrevistes, xerrades, conferències i presentacions del seu llibre. També desenvolupa una sèrie de documentals sobre les oportunitats educatives als EEUU. L'any 2019 va ser elegida per la revista <i>Times </i> entre les 100 persones més influents del món.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Una educació és una història autobiogràfica valent, que va representar per a l'autora un treball intern immens, comparable al d'acabar sent una professoria universitària sense cap coneixement previ del món que li havia estat vetat. Un enorme exercici d'introspecció i d'honestedat, encara que en alguns episodis ens adverteix que hi ha més d'una versió, perquè la memòria oral traïciona i de vegades s'ha de recolzar en el testimoni dels seus germans. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Em sembla especialment remarcable i commovedor el conflicte que acompanya tot el procés de superació personal i d'escriptura del llibre, pel que representa de lluita interna entre el desig i la necessitat d'entendre's i superar-se, de comunicar el que ha viscut per accedir a la vida que li havia estat negada, i una lleialtat, que la llasta, envers la seva família, envers el que ella havia estat i fins i tot envers el germà malalt i maltractador.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">El llibre té el perfum de l'autenticitat i l'encant que un dia Charlotte Brontë va atribuir a la Veritat, quan parlava de la seva primera novel·la, amb un dels editors: </span><span style="background-color: white; font-family: arial;"><i>Tal vegada la primera part de </i>Jane Eyre<i> por agradar més al públic del que vostès anticipen, perquè és veritat i la Veritat té un encant poderós</i>.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No es pot negar que <i>Una educació</i> és un llibre colpidor, que dificilment et marxa del cap encara que faci setmanes que l'has tancat.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Segons les paraules de l'autora: <i>El meu llibre és sobre si ens és permès de canviar. La primera versió de tu mateixa no és la teva única versió, i quan comences a canviar: què fas amb la gent que veritablement t'importa i que no pot acceptar aquest canvi? D'això va el llibre.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Recomanable com a testimoni d'una superació i retrat de la vida d'un grup de mormons que viuen fora dels temps i de la Terra.</span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #191919; font-family: MajritTxRoman, serif; font-size: 27.5px; letter-spacing: -0.0238px; text-align: start;"> </span></div><p></p>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-745255944684020978.post-20359223352039626242022-01-24T23:45:00.000-08:002022-01-24T23:45:35.368-08:00El flotador dels llibres<p><br /></p><div style="background-color: white; box-sizing: inherit;"><p style="box-sizing: inherit; color: #666666; font-family: "Roboto Slab", "Trebuchet MS"; margin: 0px 0px 20px; padding: 0px;"><br /></p><p style="box-sizing: inherit; color: #666666; font-family: "Roboto Slab", "Trebuchet MS"; margin: 0px 0px 20px; padding: 0px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Y-oK6McjkSiMKUvMGnTzzLI42MtlQIFibQ3x4Sg4c9csDY940ZxzPzgUYFR3Y_H5e-R4ayKrecYL1p-1vfBg71C8yJ7X81j8BPV1Ltv_0nON6VpKRbx_gzSepMvtbrozBLQkZaqOpH0R/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="550" data-original-width="1000" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Y-oK6McjkSiMKUvMGnTzzLI42MtlQIFibQ3x4Sg4c9csDY940ZxzPzgUYFR3Y_H5e-R4ayKrecYL1p-1vfBg71C8yJ7X81j8BPV1Ltv_0nON6VpKRbx_gzSepMvtbrozBLQkZaqOpH0R/w509-h279/image.png" width="509" /></a></p><p style="box-sizing: inherit; color: #666666; font-family: "Roboto Slab", "Trebuchet MS"; margin: 0px 0px 20px; padding: 0px;"><br /></p><p style="box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 20px; padding: 0px;"><span style="font-family: arial;"><b><i>La biblioteca de París</i></b>, <b>Janet Skeslien Charles</b></span></p><h4 style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 15pt; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;">He llegit força novel·les que tenen l'encant especial de ser un cant, una elegia, una declaració d'amor al llibre i al seu món: el lector, la biblioteca, el Club de Lectura o la Societat literària, la Literatura, els seus ensenyants, les llibreries...<br /></span><span style="font-family: arial;">Així, sense recercar especialment, em vénen a la memòria alguns títols: <i>Fahrenheit 451</i>, de Ray Bradbury, <i>El lector</i>, de Bernhard Schlink, <i>Un viejo que leía novelas de amor</i>, de Luis Sepúlveda, <i>La ladrona de libros</i>, de Markus Zusak, <i>Stoner</i>, de John Williams, <i>La librería</i>, de Penélope Fitzgerald, <i>84, Charing Cross Road</i>, de Helene Hanff, <i>La sociedad literaria del pastel de piel de patata de Guernsey</i>, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, <i>La biblioteca de los libros rechazados</i>, de David Foenkinos, <i>El lector del tren de las 6'27</i>, de Jean Paul Didierlaurent ... de registres, pretensions, tractament i, possiblement, qualitat, ben diversos. <br /></span><span style="font-family: arial;">Aquest <i>La biblioteca de París</i> s'uneix a la molt més llarga llista i penso que no decebrà a tots el lectors, que com jo mateixa, sentim que el llibre és una flotador per la vida, a vegades com a salvador, a vegades com a joguina, i sempre, sempre, com a amic que acompanya.<br /></span><span style="font-family: arial;">Però comencem per conèixer, una mica, qui és la seva autora. <br /></span><span style="font-family: arial;">Janet Skelien Charles va néixer a Conrad ( Montana), el 8 de maig de 1971.<br /></span><span style="font-family: arial;">Quan va acabar els seus estudis, va viatjar a Ucraïna, a la ciutat d'Odessa, com a professora d'anglès en el marc d'un programa de la Fundació Soros. Aquesta estada s'allargà dos anys i li va proporcionar materials per a la seva primera novel·la: <i>Llum de lluna a Odessa</i> ( 2009). L'obra, que té com a protagonista a una traductora nord-americana afincada a Ucraïna que es veu obligada a treballar en una agència matrimonial online, va tenir èxit internacional i es va traduir a més d'una desena d'idiomes. <br /></span><span style="font-family: arial;">El 1999, Janet Skeslien Charles es va instal·lar a París i va col·laborar, com a Directora de Projectes de la Biblioteca Americana de París, experiència que li va ser molt útil per a l'ambientació de la seva segona novel·la, aquesta <i>La</i> <i>Biblioteca de París</i>, que va aparèixer el 2021 i ha estat traduïda a una vintena d'idiomes. Mentre treballava a París es va interessar per primera vegada per la increïble història real dels bibliotecaris enfrontats al "protector de llibres" nazi, durant la segona Guerra Mundial, investigació que va prosseguir fins a culminar en aquesta</span><span style="font-family: arial;"> celebrada obra. <br /></span><span style="font-family: arial;">Actualment, l'autora reparteix el seu temps entre Montana i París i col·labora a les revistes <i>Slice</i> i <i>Montana Noir.<br /></i></span><span style="font-family: arial;">I ara, la novel·la, la trama de la qual es desenvolupa entre París i Montana - com la realitat de la mateixa autora - en èpoques molt allunyades de la vida de la protagonista principal.<br /></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">En un primer moment, a l'any 1939 i a París, la
vida de l’Odile Bouchet, jove i apassionada pels llibres i per les
biblioteques, transcorre feliç, quan, malgrat les reticències del pare un
policia terriblement conservador, aconsegueix el seu primer treball com a
bibliotecària de la Biblioteca Americana de París. Però la guerra tot ho
trasbalsa i la persecució nazi antisemita, acompanyada per la fòbia als llibres lliures, l’obliguen a prendre postures molt més
compromeses i perilloses.<br /></span></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">Passen
els anys i paral·lelament a l'esdevenir de la jove bibliotecària, se’ns narra una història
molt allunyada en l’espai i en el temps, però que té la mateixa protagonista,
una Odile ja gran i solitària fins que una adolescent, també solitària, la Lily,
irromp en la seva vida.<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><i><span lang="CA" style="line-height: 150%;">La biblioteca de París</span></i><span lang="CA" style="line-height: 150%;">, a banda d’una història amena i
sentimental, amb personatges i situacions que fan fàcil i interessant la seva
lectura, és també una reflexió sobre com les circumstàncies límits poden treure
el millor, o el pitjor, de les persones, de com les poden unir o distanciar i, sobretot, de la possibilitat que en moments molt difícils, on es perd el
control de la situació, les nostres decisions no siguin tant correctes com desitjaríem. <br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">Però
aquesta novel·la té un altre important protagonista, que articula tota la
trama: l’amor als llibres i a les biblioteques.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> La presència del llibre, com a amic i flotador, articula i fa de fil conductor de tota la trama. Les al·lusions a autors, títols i cites, així com als intríngulis d'una biblioteca, esquitxen tot el relat i el fan especialment entranyable per a tots els lletraferits.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">La crítica ha dit d’aquesta
novel·la:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><i>La Biblioteca de París és una
novel·la fresca i emocionant que celebra el paper de les biblioteques com a
nuclis de comunitat, especialment quan més les necessitem. Ens mostra que la
literatura pot ser una via d’escapament, un catalitzador per a la connexió
humana i una brúixola moral en temps foscos. Una lectura summament agradable,
amb molt de cor i plena a vessar de referències que faran les delícies dels
aficionats als llibres</i>. </span><span lang="EN-US">Matthew Sullivan<i>, </i></span><span lang="EN-US">autor
de<i> Midnight at the Bright Ideas Bookstore.<br /></i></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><i>Una
carta d’amor a París, al poder dels llibres i a la bellesa de les amistats
intergeneracionals</i>. <i>Booklist.<br /></i></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><i>Un
llibre encantador, ric en detalls… els lectors de literatura històrica es
veuran atrapats pel realisme de la narració i l’amistat que es forja entre una
vídua i una jove solitària</i>. <i>Publisher’s Weekly</i>.</span></span></span></h4></div><div class="container-hidden" style="background-color: white; box-sizing: inherit;"><p style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; margin: 0px 0px 16px; padding: 0px; text-align: left; word-break: normal;">
</p><p style="border: 0px; color: #3a3a3a; font-family: -apple-system, system-ui, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif, "Apple Color Emoji", "Segoe UI Emoji", "Segoe UI Symbol"; font-size: 23px; margin: 0px 0px 1.5em; padding: 0px;"><br /></p></div>Mercè Foradadahttp://www.blogger.com/profile/09676095846711084787noreply@blogger.com0