Ara que em proposa penjar petites ressenyes de les lectures que d'alguna manera m'han arribat, he de repescar Intemperie del fins fa poc desconegut Jesús Carrasco.
Ja fa mesos la vaig llegir per primera vegada, i des d'aleshores no he parat de recomar-la. Ara, recentment, l'hem comentada en dos Clubs de Lectura i rellegir-la ha suposat una confirmació que aquesta és una novel·la d'impacte.
La sobrietat però absoluta solvència del seu fil argumental, la sèrie de valors humans que es mantenen intocables en mig de la brutalitat i la duresa del mitjà i dels homes que el poblen - recordeu allò de les blanques dents del gos que es podreix? (Bíblia, però també una peça dels anys 50/60 del dramaturg Eduardo Criado: Los blancos dientes del perro) , la contundència i vivacitat de les descripcions, la bellesa i autenticidat d'un llenguatge auster, esdevingut poètic a base de contenció ... fan d'aquesta curta novel·la, que es llegeix en una tarda, però que pot acompanyar tota una vida, una lectura realment imprescindible.
Si voleu retrobar la llengua més bella de M. Delibes, ser colpits per emocions i impressions tant estètiques com vivencials de l'alçada de La carretera, de Cormac MacCarthy, correu a buscar un exemplar d'aquest llibre. Segurament també rebreu alguna sort o altre d'impacte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario