Amb el mar de pantalla

viernes, 12 de octubre de 2012

La petita pausa







El pitjor d'abandonar - a banda de la mala consciència - és la mandra i la vergonya de la tornada. I no parlo d'amors trencats, ni d'ideals traïts o pàtries bandejades. No, pensava, simplement, en aquest humil blog: del 27 d'abril al 12 d'octubre, una fotesa de gairebé sis mesos! 
Vergonya, com deia. Tanmateix, quan el vaig iniciar, tenia clar que hi escriuria amb una certa regularitat, de tant en tant, sense sentir-m'hi forçada... I encara ho tinc, de clar, però ara veig que fins i tot per allò de més lliure i gratuït s'ha de tirar de disciplina. I per això m'hi poso, mandra i vergonya tancades al calaix.
Què ha passat durant aquests sis mesos? Força coses i la gran majoria, bones (no cal dir que parlo només de l'esfera privada; el món mundial,  l'àmbit social,  les coses de tots... procuro deixar-les fora d'aquesta pàgina. Qüestió d'higiene mental).
Com que no en puc parlar de totes, he volgut començar amb una esquitxadeta d'imatges del període oblidat: cloendas i reapertures dels Clubs de lectura; dies de néts al pic de l'estiu i a l'inici d'aquesta tardor, encara dolça; un viatge a terres de María Zambrano amb la intenció d'aclarir punts obscurs i el resultat d'una bona collita de nous (segurament, i sobretot, podríem fer-la culpable d'aquesta llarguíssima pausa blogaire); un intent de convertir-me en un crak de la voga que es resolgué en un deliciós desastre; les meves Bruixes volant entre nous amics i amb escorta de gala... La vida...
Però avui és l'hora dels bons propòsits. Amb o sense el permís de la Zambrano, obriré, al menys un cop al mes aquesta finestra per parlar de la vida... i dels llibres que me l'acompanyen.

No hay comentarios:

Publicar un comentario