Hermanito -Miñán -, d'Ibrahima Balde i Amets Arzallus Antia
L' Ibrahima té uns rudiments de castellà- i de molts altres idiomes, com ens explica al llibre - i una odissea que ha d'expressar; l'Amets té el do de contar històries i unes mans que també saben escriure-les.
Ibrahima posa la veu i Amets la lletra i de la feliç complicitat d'aquests dos homes sorgeix un llibre que emociona i commou i que ens apropa una realitat que sabem però que intentem oblidar.
D'Ibrahima Balde només sabem el que ell mateix ens narra i poqueta cosa més: que té vint-i-vuit anys i que va néixer a Guinea Conakry. Orfe de pare, mirava d'obrir-se un camí com a conductor de camions fins que un dia, la mare li va comunicar que el seu germà petit, el seu miñán, havia desaparegut.
Des d'aquell moment, l'Ibrahima no contempla cap altra possibilitat que anar a buscar-lo i retornar-lo a casa de la mare i per això comença la terrible aventura que ens narra el llibre: durant tres anys travessa el Sàhara, va a parar a diversos països, sempre rere els passos del germà, i finalment creua l'estret, i arriba a Irún. Durant aquest periple pateix fam, set, soledat, tot tipus de dolors i un ventall d'abusos per part de les diverses màfies que actuen impunement en el convuls continent Africà.
També sabem que actualment viu a Madrid i que estudia mecànica.
D'Amet Arzallus ja tenim una informació més completa. Sabem que és periodista i bertsolari, que va néixer a Saint Jean de Luz, que es va traslladar a Hendaya de ben petit i que té trenta-vuit anys. A banda del bertsolarisme que conrea per tradició familiar, i del que ha estat campió en la majoria de certàmens dels darrers anys a banda i banda de la frontera, va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat del País Basc i ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com la revista Angria, el periòdic Egunkaria i la ràdio Euskadi Irratia. També ha estat codirector i guionista del documental Altsasu (Aquella nit), juntament amb Marc Parramon. Actualment treballa com a professor a l'associació de bertsolaris d'Hendaya.
Com van coincidir aquests dos homes, que han acabat establint una relació d'amistat, malgrat les enormes diferències culturals, i geogràfiques, que originalment els separaven?
L'Amet explica que es coneixen quan l'Ibrahima arriba a Irun i a la Plaza de San Juan es troba amb el periodista, que, tot sovint va a ajudar a la Red de Apoyo a l'inmigrant d'aquesta ciutat. Ell feia entrevistes a la gent que decidia quedar-se allà i demanar asil, i els ajudava a preparar l'entrevista que tindrien a comissaria durant el llarg procés. Quan entrevista a l'Ibrahima s'adona que el jove no només té una història sinó una manera molt autèntica d'explicar-la, amb una poètica especial. "Entonces vi que Ibrahima guardaba un libro dentro de sí, y le propuse ayudarle en esa tarea".
De manera molt especial es produeix la trobada de dues persones sensibles, les deus tocades per l'oralitat, i se sumen les dues cultures i les dues poètiques. Paral·lelament neix una amistat que facilita la realització d'aquesta meravella de llibre. "Finalmente, por supuesto, en el libro están tanto su voz como mi mano, pero he tratado de equilibrar la balanza hacia él en la mayor medida posible", diu el periodista.
I aquest decantar la balança de la narració cap a la veu del guineà, és per a mi el major encert d'aquest llibre tan singular. Ultra la contundència i dramatisme dels fets narrats, el que realment colpeix és la veu tan primigènia, autèntica i plena de saviesa d'un home que en cap moment perd la seva dignitat ni els valors i referents que li són propis. Una veu, que en la seva expressió tan sòbria i el·líptica, però tan veritable, diu perles com aquesta Solia seure al costat del meu germà i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava amb la boca i amb els ulls. Així les paraules no cauen.
Acabo aquest llibre profundament emotiu, poètic, tendre i duríssim... tan impactant, amb ganes de poder seguir mirant per la finestreta d'un altre llibre que em mostrés un Ibrahima una mica menys sol, establert, acompanyat, estable emocionalment i econòmicament. Però sobretot una mica més feliç. A falta del llibre - de moment- li regalo la fantasia del que voldria per a ell i que ben segur, el seu amic Amets li està ajudant a trobar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario