Amb el mar de pantalla

lunes, 25 de abril de 2022

Una immersió en els orígens d'un dels nostres monestirs més peculiars








Pedres blanques
, de Rosa M. Prat i Balaguer


Pedres blanques, o Petras Albes (amb el temps, Pedralbes) era el nom d'una antiga cantera i dels terrenys que l'envoltaven, a la vila de Sarrià, que al segle XIV va proveir de pedres al monestir gòtic de Pedralbes, inaugurat el 3 de maig de l'any 1327, per la reina Elisenda de Moncada, la seva impulsora i promotora.
Un fragment, rellevant i significatiu, de la seva història és el que ens relata Rosa M. Prat i Balaguer en aquesta recreació d'una anys convulsos de la història del nostre país i de la vida monàstica, ficcionada, però exhaustivament documentada.
Parlem, primer, de la seva autora. 
Rosa M. Prat Balaguer va néixer a Terrassa l’any 1950, on va estudiar al Col·legi Vedruna.
Va cursar Pedagogia a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar i, posteriorment, es doctorà en Ciències de l’Educació.
Professionalment, va exercir com a mestra i directora d’educació primària.
Atreta des de sempre per la narrativa, va formar part del Consell de Cent Lectors del Premi de narrativa de l’Odissea de Vilafranca del Penedès, i el 2015 en va ser jurat.
També va ser membre del Club de Lectura Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia i va ser membre del jurat del Primer Premi de Novel·la Curta que va convocar aquesta biblioteca.
Actualment és membre del Club de Lectura Segona Fermentació de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia.
Rosa M. Prat i Balaguer va publicar el 1994 el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia. Patronat Cultural Parera. Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. La seva primera obra de ficció va ser la novel·la històrica, Pedres blanques, apareguda el 2018, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès el 2016,  a la qual van seguir el llibre de relats El batec del temps, el 2020, i la novel·la Terra de vinyes, el 2021.
Ella sempre ha afirmat que  la seva intenció en escriure és intentar recuperar la memòria històrica i donar veu a les dones, a través de la narrativa de ficció.
Des de fa molts anys viu a Sant Sadurní d’Anoia. Actualment està jubilada i continua escrivint.
Pedres blanques o Petras Albas, Pedralbes,  era l’indret – un antic mas prop d’una cantera al peu de la serra de Collserola d’on s’extreien pedres d’aquest color - on la reina Elisenda de Montacada va fundar un monestir de monges clarisses, que es va inaugurar l’any 1327. La reina, la quarta dona del monarca Jaume II, preveient que enviudaria encara molt jove, ja que els seu marit era vint-i-cinc anys més gran que ella, estava molt delicat i empitjorava per moments, el va concebre per retirar-s’hi a la mort del rei.
La novel·la Pedres blanques ens situa pocs anys després, quan la primera abadessa, Sobirana Olzet, i la comunitat de monges del monestir, s’han d’enfrontar a les reformes impulsades pel papa d’Avinyó, Benet XII. Decidit a reformar els ordes religiosos, acaba de promulgar unes noves Constitucions que imposen a les monges de Pedralbes un administrador, uns confessors i l’obligació de la clausura, en contradicció amb els privilegis  d’autogestió del patrimoni i de la llibertat d’entrar i sortir del cenobi, que des de la fundació havien estat concedits per la reina Elisenda de Montcada a la comunitat del monestir de Sarrià.
L’enfrontament entre els drets de la comunitat i les imposicions pontifícies, juntament amb la revisió de la vida anterior de la protagonista, conformen aquesta novel·la que ens il·lustra sobre uns episodis allunyats de la nostra història i sobre el paper de la dona en la lluita per la llibertat d’esperit i la defensa dels seus sentiments.
La novel·la s’estructura en quatre parts, precedides per un preludi i que tancades per un epíleg, seguits per una detallada cronologia, l’índex dels personatges - tant la cronologia com l'índex són d'agrair, perquè permeten seguir al detall quins personatges van ser reals o són totalmente de ficció i situar-se en el moment històric i el context social -, una bibliografia i els agraïments de l’autora.
Hi ha dues veus narratives que s’alternen en les quatre parts o Libers: un narrador extern que narra els fets en el moment que es produeixen, des de l’agost del 1335 a l’abril del 1336, i un narrador en primera persona, en Joanot de Cervelló, un cronista que coneix l’abadessa des de nena i que ens aporta una visió més personal i intimista.
Cal remarcar la ingent tasca de documentació que s’endevina com a substrat d’aquesta narració i que l’autora confessa que li va ocupar quatre anys, així com l’estil narratiu, àgil i que facilita la lectura, amb un lèxic alhora acurat i entenedor i una delicada atenció a les descripcions dels petits detalls. També l’innegable reivindicació del rol de la dona en una societat que no es caracteritzava precisament per valorar-la. Potser els diversos matisos de sensualitat que travessen el relat, malgrat l’ambient monacal en què es desenvolupa la major part de l’acció, formen part d’aquesta reivindicació.
Rosa M. Prat Balaguer diu d’aquesta novel·la que “volia escriure sobre l’oblit, el silenci i la invisibilitat de les dones a l’època medieval”, però de passada , ens ha ofert una part de la història d’un dels patrimonis culturals més rellevants del nostre país: el Monestir de Pedralbes
 
 



No hay comentarios:

Publicar un comentario