El Sant Jordi dels contrastos

 Llums i ombres de Sant Jordi 2022

Enguany les expectatives per al primer Sant Jordi ple, després de les restringides i adaptades dues edicions anteriors, tenallades per la pandèmia, eren altíssimes.

Tot el món del llibre: editorials, llibreters, lectors... l'esperàvem i ens vam llançar al carrer per a fruir-ne des de bon matí.

L'espectacle, en sortir de l'estació d'Aragó - em tocava signar el meu L'amor quiet a la parada de Saldonar de 13h a 14h, però m'ho vaig prendre amb un parell d'hores de marge per visitar algunes altres parades amigues i respirar l'ambient d'aquesta diada tan esperada - era grandiós. Malgrat un vent molést i un cel molt variable, semblava que tota Barcelona havia matinat per passejar , amb les roses a les mans i alguns llibres sota el braç, pel passeig de Gràcia. Tanta gent que, gairebé sense adonar-me, em vaig tornar a calçar la mascareta que havia guardat en sortir de l'estació. 

A estones amb sol, d'altres més tapat, sempre amb el molest vent que obligava a falcar les parades amb garrafes d'aigua i l'incòmode polsim groc dels plataners irritant ulls i conjuntives, el dia somreia i semblava que res no ens podria esgarrar la nostra festa del llibre i de la rosa.

Fins que va arribar el diluvi.

Pluja torrencial, calamarsada, vent arrauxat, llibres mullats malgrat tots el esforços i precaucions, paraigües girats, algunes parades que volaven... el dolor i la desesperació d'editors. escriptors i llibreters que veien com es malmetien els seus llibres i les vendes i trobades tan esperades perillaven o clarament, minvaven.

I entre calamarsada i calamarsada, els esforços per salvar el major material possible, assecar taules i tornar a muntar-les, per veure com novament el cel s'ennegria i tornava a obrir-se amb una nova tempesta incontrolable.

I malgrat tot, quanta gent, refugiada en porteries i botigues o rendides ja als xàfecs amb caputxes xopes, roses moixes i els paraigües esventrats sobreeixint de les papereres, esperant pacients que tornés a aclarir-se el cel , per seguir passejant i fer cua o el tafaner a les parades contínuament refetes.

Va ser un Sant Jordi realment inoblidable, de moments i sentiments molt contrastats. Llums i ombres, al compàs d'un cel cruel. De la banda de la llum, la resistència, vivacitat i , en alguns casos, heroicitat de tots aquells que no van voler renunciar al seu Sant Jordi, dels amics i parents que ens van visitar i ajudar a capejar el temporal (mai millor dit), i que malgrat la frustració ens van fer riure i escalfar l'ànim; de la banda de la foscor, el dolor de tants professionals que, malgrat tots els seus esforços, van veure malmeses i minvades les seves esperances de compensar els temps tan difícils viscuts darrerament.

Confiem que el balanç acabi sent positiu per a la majoria de nosaltres i que la nostra festa surti enfortida i agafi embranzida per a properes edicions en què els cels ens siguin més propicis.