En el prestatge. Mercè Foradada
Avui és una ocasió especial: la darrera sessió d’aquesta temporada. I comptem, per sort, amb la presència de la Mercè Foradada, autora i companya, conductora del club germà, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, per comentar-nos la seva primera novel·la publicada, En el prestatge.
Ens reunim a la plaça de la Vila, per rebre-la: en Cèsar Verdejo, la Teresa Rodríguez, la Rosa Llop, l’Anna Rosa Ruiz, l’Olga López, la Concepció, la Neus Solé, en Josep Maria Olivar i jo mateixa. Ella ha estat tan amable d’oferir-nos un exemplar per a cadascú de la seva novel·la, i ja en comença a firmar a baix a la plaça.
La tertúlia: 18 de maig de 2022
La nostra sessió d’avui esdevé una animada ronda, barreja de comentaris dels lectors i lectores, preguntes i reflexions sobre l’escriptura de part de l’autora, que van més enllà del comentari de la novel·la i ens conviden a seguir tota una trajectòria literària, impulsada, com ens diu la Mercè Foradada, sempre pel desig de trencar la dicotomia entre viure i escriure, i aconseguir viure tot escrivint.
L’Anna Rosa Ruiz li comenta que tot el que ens està explicant s’assembla molt al que es veu reflectit en la protagonista de la novel·la, Gràcia Font, i l’autora ens explica que, efectivament, abans que es posés de moda ella ja va iniciar aquest gènere de l’autoficció.
La Rosa Llop diu que l’ha trobada una novel·la on es manifesta el do d’escriure, principalment els sentiments i les emocions.
També la Teresa Rodríguez comenta que és una obra on s’expressa molt bé la subjectivitat de la protagonista, i recorda que li va agradar molt una altra novel·la que vam llegir de la Mercè Foradada, Perles cultivades. L’autora ens en recorda la gènesi: ella volia escriure sobre la bondat. I es va trobar en un terreny inexplorat, perquè hi ha molts personatges literaris truculents i malignes, però la bondat està mal representada.
En el prestatge, de Mercè Foradada, a La Crisàlide
L’Olga López li pregunta si els personatges dels fills de la protagonista, Gràcia Font, corresponen als seus fills reals, i ella ens revela algun canvi estratègic: Gràcia és també Mercè –una mercè, una gràcia-, en Pol és en Pau, la Clara és l’Anna i també hi ha en Tomàs, que és el més incisiu.
En Josep Maria Olivar li comenta que, en una novel·la on una gran part respon a la subjectivitat de la protagonista, hi ha poc espai dedicat al pensament d’en Quim, la seva parella de l’ànima. La Mercè ens comenta que això també li ho han dit lectors homes, mentre que les lectores no acostumen a trobar-ho a falta
La Mercè s’ofereix a signar els exemplars que tan gentilment ens ha regalat, i entre signatures i fotografies de final de curs, acabem de parlar dels llibres seus que encara no hem llegit, com L’amor quiet, on, ens diu, retrobarem la Gràcia Font d’uns anys després.
Segur que el llegirem!
Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.
No hay comentarios:
Publicar un comentario