La setmana del doblete

 

El Club de Lectura d'Adults de la Cardona

A l'entorn d'un dels personatges més entranyables de la Literatura francesa, ahir a la tarda, dissabte 28 de novembre i a l'hora en què solíem fer els Clubs presencials, el Club de Lectura d'Adults de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell ens vam trobar per fer la sessió del més de novembre. De moment, virtual, és clar!

Comentàvem La vida ante sí, de l'Émile Ajar, és a dir del Romain Gary, emmascarat amb aquell pseudònim per burlar la intel·lectualitat francesa i fer-se amb el segon Goncourt, en contra de les normes del prestigiós premi. L'acusaven de fer una literatura sentimentaloide "només apta per a les dones"?😡Doncs els hi cola aquesta meravella de relat dur i tendre que no gratuïtament apunta repetidament a Los Miserables, de Víctor Hugo, i que ha passat a ser un clàssic de la Literatura francesa contemporània.

Ens vam poder connectar onze dels membres del Club ( un sense aconseguir visualitzar-se en la pantalla) i quatre més van disculpar-se per motius personals, però ens van fer arribar els seus comentaris.

Elogiosos, per descomptat, com la inmensa majoria dels que vam fer durant la sessió telemàtica sobre la novel·la: conmovedora, duríssima però amb un enfocament humorístic que et fa passar de la llàgrima al somriure en una mateixa pàgina, original, amena, divertida, profunda, amb un llenguatge en boca de Momo, el protagonista, deliciós per la seva sinceritat i ingenuïtat... Si algú va confessar que, d'entrada la duresa del plantejament i el tema del maltractament i desamor a la infància li havia tirat enrere, va assegurar que era per motius de les seves professions, que malauradament els exposaven massa sovint a realitats similars.

Inqüestionable, per a tothom, el retrat de Momo, el nen/adolescent, que té una vida tan difícil i punxeguda  davant seu, però que tanmateix lluita i no abandona el seu dret irrenunciable a ser estimat, encara que sigui pels mitjans més insòlits. També vam remarcar el dibuix dels altres personatges més o menys secundaris, que, com el protagonista, resultaran difícils d'oblidar.

També es van comentar les dues pel·lícules que coneixem inspirades en aquesta novel·la. La primera, de l'any 1977, és a dir dos anys després de la publicació de la novel·la: Madame Rosa o La vie devant soi és fidel al text original, va ser premiada amb l'Oscar a millor pel·lícula estrangera, i la seva protagonista, Simone Signoret va guanyar el premi David de Donatel·lo i diverses nominacions a la millor actriu en d'altres certamens. La segona,  del 2020,estrenada recentment, La vida por delante, dirigida por Edoardo Ponti i protagonitzada per una esplèndida Sofia Loren de 80 anys, la seva mare, desvirtua tant l'argument de la novel·la que, tot i no ser una pel·lícula dolenta, resulta absolutament traïdora a la història original.

La sessió va acabar amb una nova cita per al desembre, que s'avançarà com cada any a causa de les festes de Nadal: el dissabte 19 de desembre , a les 17'30h, per comentar Tigres de cristal, de Toni Hill, amb la presència virtual de l'autor, per acompanyar-nos i respondre totes les preguntes i qüestions que vulguem formular-li.