Amb el mar de pantalla

sábado, 17 de abril de 2021

Una trobada especial!


















10 anys de Club i més de 100 llibres comentats

Com cada mes, en aquestes circumstàncies tan especials, la Teresa ens va convidar dijous 15 a la seva sala de Zoom per fer la trobada del Club de Jardineres. 
Però aquest Club era molt especial -  més especial encara del que ho són els de cada mes, amb un grup de lectores amigues des de fa gairebé seixanta anys que comentem llibres, xerrem sense parar, riem molt i ens estimem i valorem més cada dia - perquè celebràvem que el dia anterior havia fet 10 anys de la nostra primera trobada com a Club de Lectura, al bar Cornelia del carrer València de Barcelona.
En aquella ocasió n'érem sis, només. Ara en som gairebé vint, encara que les diferents obligacions familiars o circumstàncies personals facin que no puguem ser-hi totes cada mes. En aquell abril de 2011 vam comentar l'excel·lent novel·la, o col·lecció de relats encadenats, Olive Kitteritge, de l'escriptora nord americana Elizabeth Strout.
D'ençà d'aleshores cada mes, amb les pauses obligades dels mesos de juliol i agost, hem llegit i comentat obres i autors catalans, castellans i de totes les nacionalitats, mirant de repetir-ne els mínims, amb una clara preferència per la narrativa i amb alguna concessió a l'assaig i a la poesia. Poques.
A més de les sessions mensuals, hem fet diversos viatges i estades centrades en una autor o autora que havíem treballat de manera especial: vam anar a Madrid, on vam fer la sessió de Club al Cafè Gijón i vam dinar al restaurant de La Residència d'Estudiants; vam anar a la Vall de Boí, per resseguir els tresors del romànic i posar en escenari algunes lectures del Pep Coll; vam anar a Blanes per recrear els magistrals contes de Joaquim Ruyra; vam anar al Delta del Ebre, tot seguint alguna novel·la de la Marta Rojals i l'Emili Rosales i la seva La ciutat Invisible; vam anar a Palafrugell i Calella , perseguint les passes del mestre Josep Pla; vam a anar a Lisboa per empaitar el Pereira d'Antoni Tabucchi, mirar d'entrar una mica més en el món de Pessoa i resseguir les passes de l'estimat Saramago; vam anar a Viladrau per admirar els paisatges de Guerau de Liost i Marià Manent... i tenim en el tinter algunes sortides pendents, quan la situació sanitària ens ho permeti.
Mentrestant... seguim lluitant amb una tecnologia telemàtica que desconeixíem i que a voltes encara ens és una mica hostil, per tal de preservar la nostra trobada mensual i el plaer , ja irrenunciable, de veure'ns i sentir-nos al voltant del llibre de cada més.
En aquesta ocasió especial, n'han estat dos: La mida justa, de Jostein Gaarner i, com una deferència molt de les meves amigues i que ja comença a ser costum, el meu L'amor quiet.
Va ser bonic. I especial. Com la celebració requeria.
Només em queda que agrair la trobada i tots aquests anys de paraules i amistat. 

📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂





 

No hay comentarios:

Publicar un comentario