Un tastet que fa venir més gana.

Jane Austen. Las cartas de Chawton, Kathryn Sutherland

Aquest llibre podria haver estat un tresor per als fans de Jane Austen, que encara, més de dos-cents anys després de la seva mort, ens comptem per milers de milers.

Ben editat, amb il·lustracions d'alguns fragments i comentaris aclaridors, constitueix un document valuós per observar la interrelació entre la vida de l'autora i la seva literatura.

Es tracta de tretze cartes - n'hi ha una de Sir J.S. Clarke, bibliotecari del príncep regent, i una altra de la germana, Cassandra Austen - escrites desde Chawton, la majoria, en què es pot trobar una material valuós sobre el dia a dia de l'autora, el seu entorn, els seus costums, la seva controvertida vocació literària, la societat en què es troba perfectament inserida... tot embolicat amb la seva finísima ironia i un sentit crític i benèvol alhora, que fa que, sovint, no sapiguem si estem llegint una carta o un fragment de la seves novel·les.

Detalls deliciosos i inoblidables sobre la correspondència a l'època, com la peculiar manera de plegar i lacrar el full de manera que serveixi també de sobre o  el correu de dos penics de Londres, o l'existència  i pertinença de Jane Austen a una Societat Literària (el que ara diríem un Club de Lectura) al poble del costat, Alton, o el paper de Cassandra Austen, la germana i amiga en la el procés d'elaboració de les novel·les de Jane, com a crítica,  opinadora i encarregada de fer alguns "treballs de camp" per a les descripcions paisatgístiques i les localitzacions de les narracions d'Austen, o la curiosa relació de l'autora amb el príncep regent i els seu bibliotecari que pretén dictar-li temes i enfocaments per a futures novel·les, o l'"enamorament" de l'autora d'alguns dels seus personatges com de l' Elizabeth Bennet de First Impressions, el títol original i més adients d'Orgullo y prejuicio...   

La pega - o encert, segons els mitjans de cadascú - d'aquest breu llibret és que, com els bons aperitius, obre les ganes de llegir moltes cartes més, algunes de les quals són esmentades o reproduïdes en breus fragments. Per a això, tanmateix, s'ha de tenir accès a una àmplia bibliografia - en anglès, of course - que apareix citada al final del volum o visitar el "Jane Austen's House Museum" a Chawton, on moltes d'elles han estat dipositades.  I amb un bon coixí de coneixement de la llengua anglesa, cosa que no està gaire a l'abast d'una servidora. 

Amb tot, un plaer haver pogut treure el nas al dia a dia d'aquesta dona singular per a la seva època i societat i bastant extraordinària per a qualsevol altre temps i col·lectiu. Una dona amb una vida curta - quaranta un anys - i aparentment limitada , només aparentment, que, malgrat tot, transmet la sensació d'haver estat prou feliç. 

Resulta reconfortant.