Orgullo y prejuicio (First Impressions), Jane Austen
Acabo la relectura, molt exhaustiva, d'aquesta novel·la que encara no he decidit si és la millor de l'autora, però sí la que ha estat considerada i, segurament encara és, la més popular. I que a mi m'agrada especialment.
I, com a primera constatació, em corroboro en la idea que el primer títol que li havia posat en una primera redacció, First Impressions, era el més adequat. L'orgull i els prejudicis del títol posterior són presents en les seves pàgines i en els tarannàs i capteniments d'alguns personatges, però, en definitiva, el quid de la qüestió de la trama d'aquesta novel·la són els errors i les possibles conseqüències d'algunes primeres impressions, errònies, però tan difícils de rectificar.
Com que ja vaig fer una petita ressenya, en aquest mateix blog, de Persuasión, (el dia 23/4), en què vaig obviar parlar de la vida de l'autora, en faré, aquí, unes breus pinzellades.
Jane Austen neix el 16 de desembre del 1775, a la rectoria d'Steventon (Hampshire), d'on el seu pare, el reverend George Austen, era el rector anglicà.
És la setena filla de vuit germans, sis nois i dues noies. La seva germana Cassandra, gairebé dos anys més gran que ella, serà tota la vida la seva gran amiga i confident.
La seva família pertany a la burgesia agrària, raonablement acomodada, context del qual ella mai no sortirà i en què situarà totes les seves obres, centrades en la consecució d'un matrimoni que ha d'assegurar el benestar emocional i econòmic de les seves protagonistes (tot i que ella mai no es casarà).
El reverend Austen, per obtenir un suplement als ingressos d'una família tan nombrosa, fa classes particulars a alumnes que resideixen amb ells. Tres dels germans Austen ingressen a l'exèrcit, la qual cosa proporciona a Jane un gran coneixement de la vida en un regiment, que després mostrarà en obres com Orgullo y prejuicio.
Jane Austen i la seva germana no reben pràcticament cap educació externa - dos intents: un de frustrat en casa d'una mena d'institutriu a Southampton, i dos anys en un internat - però, en canvi adquireixen una gran cultura, feta a casa, mitjançant els ensenyaments del pare i l'ús de l'extensa biblioteca de què tots els membres de la família "àvids lectors de novel·les, en absolut avergonyits de ser-ho" gaudeixen.
La família Austen és molt aficionada a fer petites representacions teatrals, a la rectoria de Steventon, d'obres escrites pels germans, la qual cosa du la jove Jane, amb 12 anys, a començar a escriure la seva Juvenilia, que inclou diverses paròdies de la literatura de l'època, que recull en tres quaderns i que l'ocupen els primers anys d'adolescència i joventut. Entre ells, Love and Friensship, datada el 1790.
Entre el 1795 i el 1799, dels 20 al 24 anys, comença a redactar les primeres versions de tres de les seves novel·les posteriorment més celebrades: Sentido y sensibilidad (en principi titulada Elinor and Marianne), Orgullo y prejuicio (First Impressions) i La abadia de Northanger (Susan), la segona de les quals el seu pare intenta publicar, però que és rebutjada per l'editor.
Malgrat la convicció expressada en la seva obra literària que el matrimoni és l'única sortida desitjable per a la dona, ni Jane Austen ni la seva germana Cassandra arriben a casar-se mai. Els únics episodis sentimentals, o intents de compromís, es produeixen en aquesta primera joventut. Quan té 20 anys, viu un romanç fugaç amb Thomas Lefroy que passa una temporada a casa d'uns veïns i amics dels Austen. Tot i viure una atracció i uns sentiments compartits, la relació no progressa perquè ell, sense uns ingressos suficients, no pot permetre's casar-se amb una noia amb tan poc dot (ho fa uns anys després amb una rica hereva amb qui té una colla de fills). Poc després d'aquest primer desengany, una tieta de Lefroy, com per compensar, mira d'apropar-la al reverend Samuel Blackhall, però ella no s'hi mostra interessada.
Quan el 1800, després que el pare es jubili, s'estableixen a Bath i van a la costa algunes setmanes d'estiu, es diu que coneix un cavaller amb qui hi ha un interès mutu i amb qui queden per tornar a veure's. Malauradament, poc després, ell mor. L'últim intent es produeix el 1802 durant una estada amb la família Bigg, quan Harris Bigg-Witter li fa una proposició de matrimoni, i ella accepta. Però després d'una nit de reflexió, al matí, trenca el compromís i marxa sobtadament cap a Bath.
El 1803, quan té 28 anys, Jane aconsegueix vendre L'abadia de Northanger sota el pseudònim Mrs. Aston Dennis, però el llibre no s'arriba a publicar fins catorze anys després, el mateix any de la seva mort.
Quan Jane té 30 anys, mor el pare i deixa la dona i les dues filles solteres en una situació de precarietat econòmica que les obliga a dependre dels germans i d'una petita renda que Cassandra havia heretat del seu promès, Thomas Fowle, mort de febre groga al Carib quan mirava de tirar endavant una carrera militar per poder casar-se.
Això aboca la nostra autora a un període de trasllats de poblacions i domicilis, i a una època d'incertesa i inestabilitat que li impedeixen escriure, cosa que no ha pogut fer satisfactòriament des que havien abandonat la rectoria on havia nascut, i que no reprendrà plenament fins que el 1808 s'instal·len a Chawton, un cottage pròxim a Steventon, que es troba dins de les propietats del seu germà Edward, qui els hi cedeix.
Allà, dins de Hampshire, el seu comtat de referència, Jane Austen, recuperarà l'estabilitat emocional i emprendrà el període més fèrtil de la seva vida literària.
Comença per revisar Sentido y sensibilidad, que finalment és acceptada per un editor, encara que amb l'obligació que l'autora assumeixi els costos. Jane Austen no apareix com a autora en aquesta publicació de 1811: només un "by a lady", com a tota signatura. N'obté un benefici de 140 lliures i dues crítiques favorables. Encoratjada, ho intenta amb Orgullo y prejuicio, que es publica el 1813, i comença a treballar en Mansfiel Park, que es publica el 1814.
Encara que, fidel als prejudicis de l'època, lluita per salvar l'anonimat, la seva popularitat va creixent i esclata quan comença a escriure Emma i el príncep regent li fa arribar el prec que la hi dediqui, perquè és un fervent admirador de la seva obra. Emma apareix el 1815, i es comencen a fer reedicions de les novel·les anteriors.
L'agost del 1815 inicia Persuasión, però uns mesos després es comença a trobar malament. Malgrat que la seva malaltia - s'ha especulat força sobre si es tractava de la malaltia d'Adisson o una tuberculosi bovina, però no se sap del cert què va ser - progressa sense un diagnòstic clar, acaba aquest llibre i en comença un altre, Sanditon, que ha d'abandonar a causa de l'empitjorament del seu estat de salut.
Finalment, el 1817 és traslladada a Winchester per rebre un millor tractament mèdic, però el 18 de juliol mor. Tenia 41 anys.
És enterrada a la catedral de Winchester, i a la llosa on es grava el seu epitafi no es fa constar que sigui escriptora i autora de les seves obres, fins que més de cinquanta anys després, el 1872, el seu nebot James Edward Austen-Leigh publica le seves Memòries i al costat de la tomba de Jane Austen s'afegeix una placa daurada on s'explica la seva condició d'escriptora. S'hi apunta: "Va obrir la boca amb saviesa i en la seva llengua resideix la llei de la bondat".
Actualment hi ha dos museus Jane Austen: el Jane Austen Center, a Bath, situat en una casa georgiana a Gay Street, uns metres abans del número 25, on va residir el 1805, i el Jane Austen's House Museum, al cottage de Chawton, a Hampshire, on va viure i escriure l'autora des del 1808 al 1817, que com ja hem dit, va ser la seva última i més productiva etapa vital i literària.
Però anem a Orgullo y prejuicio , que compta amb l'honor de tenir com a protagonista la seva heroïna favorita, aquesta Elizabeth Bennet de qui l'autora escrivia a la seva germana: "He de confessar que em sembla la criatura més encantadora que ha aparegut en una pàgina impresa, i no crec que sigui capaç de suportar a aquells a qui ella no els agradi el més mínim" (Chawton, divendres , 29 de gener de 1813).
Es tracta d'una novel·la de joventut, refeta a la maduresa que, crec, té la frescor i l'espontaneïtat dels vint anys i la saviesa i contenció dels gairebé quaranta. Té ofici, és divertida i interessant, encara que com totes les de la casa, previsible. Compta amb una trama ben construïda, uns personatges força ben dibuixats i enganxa fins al final.
El tema, sempre centrat en el matrimoni per amor però que ha de ser convenient i solucionar la situació econòmica de les joves, i si pot ser, de part de la seva família, afegeix l'originalitat de la rectificació de les primeres impressions, falses en el cas de dos personatges cabdals: l'estirat i antipàtic Mr. Darcy, que amaga totes les nobleses i virtuts del millor cavaller, i l'oficial Wickham, guapo, seductor, amable i irresistible, que tapa una conducta feta de mentida, engany i abús.
Els personatges secundaris, molts d'ells caricaturitzats i esperpèntics, serveixen a l'autora per denunciar el vicis de la societat on viu: classisme, interessos, supèrbia, intrigues, ridiculeses, dictadura de les aparences..., de la qual, tanmateix, se sent part integrant i conforme. Segurament perquè els sap seus, els tracta amb tanta ironia i humor.
Tot i que es tracta d'una novel·la on l'amor i el desamor són centrals, Jane Austen defuig les escenes apassionades i fa elipsis de les declaracions i converses amoroses, que liquida, amb un definitiu "No es pot expressar amb paraules". Es tracta d'una qüestió de pudor? D'un aspecte que no podia ser tocat en una novel·la "by a lady"? En canvi s'esplaia en aquelles converses que analitzen i diseccionen els sentiments, com si , fet i fet, els sentiments fossin una cosa raonable i una parella tingués la felicitat assegurada si la unió es basa en grans afinitats de caràcter i aptituds.
Algunes converses com la darrera entre la inefable Elizabeth Bennet i la impertinent Lady Katherine de Bourgh, on s'enfronten de manera brillant i àgil el classisme, la supèrbia, la impertinència, l'autoritarisme i la manca de respecte de la segona, amb la intel·ligència, la calma, les raons i la ironia de la primera, no tenen pèrdua.
Per resumir, la novel·la, i sempre segons el meu parer, és una joia literària i un retrat brillant d'una societat molt concreta, examinada i presentada amb coneixement directe, tendresa i crítica irònica, alhora que un relat interessant i additiu, que transporta a paisatges i ambients amb l'atractiu del que mai no podrem conèixer.
Una mica fan de Jane Austen, si que ho sóc, ho he de reconèixer.
