Amb el mar de pantalla

jueves, 27 de mayo de 2021

Per què deu ser que riem tant?




 
Club de Lectura de les Jardines: Orgullo y prejuicio, Jane Austen

Ahir vam tenir una nova sessió de Club de les Jardineres, amb algunes absències habituals que no es van poder connectar o van fer tard i amb alguna veu amiga que fins ara no havia aconseguit de participar en aquests Clubs telemàtics.
Tocava Orgullo y prejuicio i l'Austen, en general. Encara que ningú tan entusiasmada com una servidora, en general, aquest clàssic va agradar o interessar i en vam treure molt de suc i la quantitat de rialles ja acostumades i que tant ens agraden.
Algunes van manifestar la dificultat de connectar amb una societat, una mentalitat i uns costums tan aliens i allunyats; d'altres van valorar el disseny dels personatges, caricaturitzats per fer palès, en clau irònica, els principals defectes de la societat a què pertany l'autora, que no els aplaudeix però amb la qual se sent identificada; la majoria vam gaudir amb els diàlegs i les converses tan plenes de valors i significats que l'Austen va voler immortalitzar; totes  - i ahir, lamentablement, sobre tot jo, que immersa en aquest univers Austen, no vaig parar de ficar cullerada i hauria necessitat molt més que l'hora que ens concedeix el Zoom per parlar-ne - vam seguir amb el costum d'interrompre'ns i de riure i agrair-nos aquesta nova oportunitat de compartir  una tan bona estona a l'entorn d'un llibre.
I, per a la tertúlia de juny, el dijous 17, abans que s'acabin els coles i les obligacions familiars i "yayils" es disparin, vam decidir d'intentar fer un dinar literari en un restaurant  amb un gran pati obert, que ya ens ha acollit en altres ocasions. Una de nosaltres farà els temptejos  per veure si ens poden acollir encara que sigui en dues taules separades. Sempre tot subjecte a l'evolució d'aquesta pandèmia que ens ha tingut allunyades, només físicament, tants mesos.
I , per acabar, vam començar a parlar, o a somiar, en el pròxim viatget literari, així que les condicions sanitàries ens ho permetin. Algú és capaç d'imaginar cap a on vam parlar d'anar-hi?






No hay comentarios:

Publicar un comentario