Infernales. La Hermandad Brontë. Charlotte, Emily, Anne y Branwell, de Laura Ramos
No sé si n'he parlat en un altre post, però em trobo perduda, o molt immersa, en els páramos/moor/erms del nord de Yorkshire, amb el matolls de brezo/heather/bruc, que m'arriben fins més amunt de la cintura i un vent, normalment gelat, que em complica el caminar.
Perquè intentar endisar-me en l'univers Brontë ha estat acceptar entrar en el seu paisatge de desolació i lirisme salvatge, sense saber ben bé com i per on me'n sortiré.
De moment, camino, o treballo, i les estones de gaudi s'alternen amb d'altres, esquerpes, en què em pregunto que fa una dona com jo, amb escassos o nuls coneixements d'anglès, en un moor com aquest.
D'entrada, la part més gratificant: he hagut de llegir o rellegir, les obres de les tres germanes, Charlotte, Emily i Anne - respectivament Currer, Ellis i Acton Bell, per allò dels prejudicis de la seva societat sobre l'escriptura de les dones. Rellegir Jane Eyre i Cumbres borrascosas (veure post del 17/1/2022), llegir per primer cop Agnes Grey i La llogatera de Wildfell Hall, d'Anne, la monumental última novel·la de Charlotte, Villette, i els Poems, en versió bilingüe d'Emily, està resultant un plaer i un neguit absorvents, perquè la lectura, amb el llapis a la mà i un volum enorme d'anotacions, és un còctel agredolç que gaudeixo i pateixo alhora.
Paral·lelament, hi ve l'estudi i resum dels assajos en castellà que he considerat que poden proporcionar-me informació i claus imprescindibles per al meu treball. I entre ells, aquest Infernales. La Hermandad Brontë, que avui vull comentar.
Però comencem per l'autora, Laura Ramos, que ha fet de les Brontë una vocació i una passió.
Laura E. Ramós és una escriptora i periodista argentina, nascuda a Buenos Aires l'any 1960.
Els seus pares, tots dos militants del Frente De Izquierda Popular, que va ser fundat pel pare, historiador i dues vegades candidat a president de la nació, li van fer conèixer des de ben petita el dia a dia de la participació política.
Després de viure uns anys a l'Uruguai, a la dècada dels 80 va iniciar la carrera de periodista com a correctora i redactora a diversas publicacions com El periodista i Clarin, des d'on va marcar pautes rellevants en el periodisme i la literatura argentines.
El seu primer llibre, escrit a quatre mans amb Cynthia Lejbowics, Corazones en llamas (1991), és una història del rock argentí als anys vuitanta. Un altre dels seus llibres, Buenos Aires me mata (1993) va ser dut al cinema.
La majoria dels seus llibres són una amalgama de diversos gèneres literaris: assaig, biografia i reflexió crítica, barrejats amb tocs autobiogràfics.
Encara que es va criar entre la revolució i el feminisme, ella somiava amb un món ben diferent i deia que volia ser un personatge de Mujercitas per teixir i brodar a prop d'una llar encesa. En una ocasió va afirmar “Quiero sumergirme de una vez y para siempre en el siglo diecinueve, mi siglo, mi espacio, mi hogar”.
Obsessionada per l'obra de les germanes Brontë, que va descobrir en trobar un exemplar de Jane Eyre en una capella d'una escola femenina a Montevideo, quan ella era una nena, Laura Ramos, ja d'adulta, va viatjar dues vegades a Anglaterra i en la segona va fer un a estada llarga a Haworth. Aquesta immersió en l'escenari dels Brontë, juntament amb els set intensos anys d'investigació que hi va dedicar, van cristal·litzar en Infernales, el llibre que ara comento i que l'autora afirma que li va proporcionar els deu anys més feliços de la seva vida.
La vida dels Brontë, que inclou el tempestuós i malaguanyat germà, Patrick Brontë, anomenat Branwell, es converteix en les mans, i des de la ment d'aquesta escriptora, en una novel·la digna de ser signada per qualsevol de les germanes, potser per Charlotte, que és dibuixada com la més "pràctica" i arrelada a la terra. El llibre ressegueix la vida, curta però intensament viscuda, d'aquesta família de germans escriptors que van viure en un racó perdut de l'Anglaterra de la primera meitat del s. XIX.
Segons la visió de l'autora, les morts tan seguides i fora de temps de la mare, Maria Branwell (als 38 anys), i de les germanes grans, Maria i Elizabeth (mortes respectivament als 11 i 10 anys), i el fet de viure en una rectoria d'un poble perdut en els erms de Yorkshire - aquestes extensions àrides, cobertes de bruc i escombrades per vents irats, que les germanes tant van estimar i immortalitzar en les seves obres respectives - van convertir els quatre germans en uns nens/joves enigmàtics, visionaris que van xifrar el seu món gòtic en la seva vida interior, fantasiosa i riquíssima, plasmada des de ben aviat en els seus escrits artesanals i secrets, expressió del seu món fantàstic, exhuberant i "infernal", segons l'autora.
Els nens Brontë, i els joves Brontë, són dibuixats com uns éssers d'una intel·ligència extraordinària, autosuficients i tancats en la seva bombolla, que, curiosament, troben prou alicients i felicitat en el seu món tan salvatge i peculiar.
La narració, dividida en setze capítols i que s'acompanya amb algunes il·lustracions, va precedida per una llarga introducció, La noche gótica, i tancada per un doble epíleg, que inclou l'afegitó de Mis libros prohibidos. També hi trobem una enorme relació de notes, una descomunal bibliografia, un índex onomàstic i diverses relacions de parents, animals domèstics, personatges de les obres, etc.
Infernales és un llibre fruit d'una passió, d'una obsesió, i d'un treball ingent per part d'una autora que confessa que hauria volgut penetrar en el món de les Brontë i quedar-s'hi.
Es tracta d'un llibre exhaustiu, i molt personal, que immergeix en aquest univers brontià, d'una manera amena i apassionant.
Perquè ha estat escrit des d'una passió, sens dubte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario