El flotador dels llibres

La biblioteca de París, Janet Skeslien Charles

He llegit força novel·les que tenen l'encant especial de ser un cant, una elegia, una declaració d'amor al llibre i al seu món: el lector, la biblioteca, el Club de Lectura o la Societat literària, la Literatura, els seus ensenyants, les llibreries...
Així, sense recercar especialment,  em vénen a la memòria alguns títols: Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, El lector, de Bernhard Schlink, Un viejo que leía novelas de amor, de Luis Sepúlveda,  La ladrona de libros, de Markus Zusak, Stoner, de John Williams, La librería, de Penélope Fitzgerald, 84, Charing Cross Road, de Helene Hanff, La sociedad literaria del pastel de piel de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, La biblioteca de los libros rechazados, de David Foenkinos, El lector del tren de las 6'27, de Jean Paul Didierlaurent ... de registres, pretensions, tractament i, possiblement, qualitat, ben diversos. 
Aquest La biblioteca de París s'uneix a la molt més llarga llista i penso que no decebrà a tots el lectors, que com jo mateixa, sentim que el llibre és una flotador per la vida, a vegades com a salvador, a vegades com a joguina, i sempre, sempre, com a amic que acompanya.
Però comencem per conèixer, una mica, qui és la seva autora. 
Janet Skelien Charles va néixer a Conrad ( Montana), el 8 de maig de 1971.
Quan va acabar els seus estudis, va viatjar a Ucraïna, a la ciutat d'Odessa, com a professora d'anglès en el marc d'un programa de la Fundació Soros. Aquesta estada s'allargà dos anys i li va proporcionar materials per a la seva primera novel·la:  Llum de lluna a Odessa ( 2009). L'obra, que té com a protagonista a una traductora nord-americana afincada a Ucraïna que es veu obligada a treballar en una agència matrimonial online, va tenir èxit internacional i es va traduir a més d'una desena d'idiomes.  
El 1999, Janet Skeslien Charles es va instal·lar a París i va col·laborar, com a Directora de Projectes de la Biblioteca Americana de París, experiència que li va ser molt útil per a l'ambientació de la seva segona novel·la, aquesta La Biblioteca de París, que va aparèixer el 2021 i ha estat traduïda a una vintena d'idiomes. Mentre treballava a París es va interessar per primera vegada per la increïble història real dels bibliotecaris enfrontats al "protector de llibres" nazi, durant la segona Guerra Mundial, investigació que va prosseguir fins a culminar en aquesta celebrada obra. 
Actualment, l'autora reparteix el seu temps entre Montana i París i col·labora a les revistes Slice i Montana Noir.
I ara, la novel·la, la trama de la qual es desenvolupa entre París i Montana - com la realitat de la mateixa autora - en èpoques molt allunyades de la vida de la protagonista principal.
En un primer moment, a l'any 1939 i a París, la vida de l’Odile Bouchet, jove i apassionada pels llibres i per les biblioteques, transcorre feliç, quan, malgrat les reticències del pare un policia terriblement conservador, aconsegueix el seu primer treball com a bibliotecària de la Biblioteca Americana de París. Però la guerra tot ho trasbalsa i la persecució nazi antisemita, acompanyada per la fòbia als llibres lliures, l’obliguen a prendre postures molt més compromeses i perilloses.
Passen els anys i paral·lelament a l'esdevenir de la jove bibliotecària, se’ns narra una història molt allunyada en l’espai i en el temps, però que té la mateixa protagonista, una Odile ja gran i solitària fins que una adolescent, també solitària, la Lily, irromp en la seva vida.
La biblioteca de París, a banda d’una història amena i sentimental, amb personatges i situacions que fan fàcil i interessant la seva lectura, és també una reflexió sobre com les circumstàncies límits poden treure el millor, o el pitjor, de les persones, de com les poden unir o distanciar i, sobretot, de la possibilitat que en moments molt difícils, on es perd el control de la situació, les nostres decisions no siguin tant correctes com desitjaríem. 
Però aquesta novel·la té un altre important protagonista, que articula tota la trama: l’amor als llibres i a les biblioteques.
 La presència del llibre, com a amic i flotador, articula i fa de fil conductor de tota la trama. Les al·lusions a autors, títols i cites, així com als intríngulis d'una biblioteca, esquitxen tot el relat i el fan especialment entranyable per a tots els lletraferits.
La crítica ha dit d’aquesta novel·la:
La Biblioteca de París és una novel·la fresca i emocionant que celebra el paper de les biblioteques com a nuclis de comunitat, especialment quan més les necessitem. Ens mostra que la literatura pot ser una via d’escapament, un catalitzador per a la connexió humana i una brúixola moral en temps foscos. Una lectura summament agradable, amb molt de cor i plena a vessar de referències que faran les delícies dels aficionats als llibres. Matthew Sullivan, autor de Midnight at the Bright Ideas Bookstore.
Una carta d’amor a París, al poder dels llibres i a la bellesa de les amistats intergeneracionals. Booklist.
Un llibre encantador, ric en detalls… els lectors de literatura històrica es veuran atrapats pel realisme de la narració i l’amistat que es forja entre una vídua i una jove solitària. Publisher’s Weekly.