Amb el mar de pantalla

sábado, 18 de diciembre de 2021

Filosofia, amor i erotisme








La insoportable levedad del ser, Milán Kundera

Quan un llibre que et va impressionar, i potser marcar, fa trenta-cinc anys et torna a entusiasmar si l'agafes amb molt més de mitja vida viscuda, vol dir que és realment un llibre molt bo.

I això m'acaba de passar amb La insoportable levedad del ser, un llibre que ja des del seu primer descobriment em va regalar, entre altres coses, l'anàlisi del terme com-passió que m'ha acompanyat des d'aleshores i ha esquitxat algunes de les pàgines dels meus llibres. 
 
Repassem una mica qui és l'autor d'aquest clàssic: 
 
 Milan Kundera  - novel·lista, contista, dramaturg, assagista i poeta - neix a Brno (Moràvia.Txecoeslovàquia), l'1 d'abril del 1929, fill d'un pianista i musicòleg que l'introduí als estudis de musicologia i composició musical, una influència sempre present en la seva obra posterior. 
 
En acabar la secundària comença a estudiar Literatura i Estètica a la Universitat Carolina de Praga, però abans d'acabar el primer curs es canvia  a la Facultat de Cine de l'Acadèmia de Praga, on finalitza els estudis el 1952. 
 
Allà mateix, a més d'escriure i tocar jazz, música que interpreta des de l'adolescència, imparteix classes d'Història del Cine fins l'any 1969; posteriorment, als Estudis Cinematogràfics de Praga. 
 
En acabar la segona Guerra Mundial, el 1948, s'afilia al partit comunista, però dos anys després n'és expulsat per sustentar posicions massa individualistes, un episodi que queda reflectit en una de les seves primeres novel·les, La broma (1967). Anteriorment ha publicat alguns textos poètics com El hombre es mi jardín (1953) i Monólogos (1957-1965). 
 
L'any 1967 es casa amb la compositora musical Vera Hrabankova, amb qui actualment resideix a França. 
 
Un any després, el 1968, a causa de la invasió soviètica, es prohibeix la circulació dels seus llibres i Kundera perd la feina. 
 
L'any 1975 s'exilia a París i exerceix com a professor a l'Escola de Ciències Socials i ensenya Literatura comparada a la Universitat de Rennes. El 1981 es nacionalitza francès, després de perdre la nacionalitat txeca el 1979. Entre 1985 i 1987 revisa personalment la traducció de tota la seva obra al francès i des de 1993 les seves obres noves apareixen primer en aquesta llengua que en txec. 
 
Les principals novel·les, que segueixen la ja esmentada La Broma (1976), que havia guanyat el Premi de la Unió d'Escriptors Txecoeslovacs, són el recull de relats El llibro de los amores ridículos (1968), La vida está en otra parte (1972), guardonada amb el Premi Medicis a la millor novel.la estrangera publicada a França, La despedida (1973), Premi Mondello al millor llibre editat a Itàlia, El libro de la risa y el olvido (1979), La insoportable levedad del ser (1984), considerada la seva obra mestra i portada al cine per Philip Kaufman el 1988, La inmortalitat (1988), l'última novel·la en llengua txeca, La lentitud (1995), La identitat (1998), La ignorancia (2000) i La fiesta de la insignificancia (2014).

Ha escrit també una obra de teatre, Jacques y su amo. Homenatge a Denis Diderot en tres actos ( 1981) i quatre assaigs sobre art i literatura: El arte de la novela( 1986), Los testamentos traicionados (1992), El telón (2005) i Un encuentro (2009). 

El 1981 a EEUU li atorgan el premi Commonwealt Award, al conjunt de la seva obra, que també atorguen simultàniament al conjunt de l'obra dramàtica de Tennessee Williams. Un any després, el 1982, rep el premi Europa de Literatura i el 1985 el Premi Jerusalem, que es concedeix a escriptors que han destacat en la lluita per la llibertat.

No és fins al 2006 que es publica per primera vegada en el seu  país  La insoportable levedad del ser, vint - i - dos anys després que aparegués a París. L'any següent, rep el Premi Nacional Txec de Literatura , al lliurament del qual excusa l'assistència.

El setembre de 2020 li atorguen el Premi Kafka en reconeixement a la seva trajectòria literària i li és retornada la seva nacionalitat txeca.

Els seus llibres han estat traduïts a més de quaranta idiomes i el seu nom ha estat proposat diverses vegades com a Nobel de Literatu 

Però tornem a La insoportable levedad del ser.

Aquesta  és una novel·la que s'ha qualificat com a total, perquè uneix la narrativa psicològica i eròtica, amb la reflexió filosòfica i política i la plasmació d'un moment cabdal en la història de l'Europa del s. XX. 

Entre la dolça lleugeresa del no compromís i de l'excitació de l'aventura que no pesa, i la gravetat de la compassió - Kundera la defineix així: tenir compassió  significa saber viure  amb altre la seva desgràcia, però també  sentir amb ell qualsevol altre sentiment: alegria, angoixa, felicitat, dolor. Aquesta compassió  significa també la màxima capacitat d'imaginació sensible, l'art de la telepatia sensible; és a la jerarquia dels sentiments el sentiment més elevat" - que lliga i compromet, es belluguen els tres membres d'un triangle amorós, Tomàs, Teresa i Sabina, que es converteix en quadrangle amb la irrupció de Franz, protagonistes d'aquesta història de desempar, amor, sexe i gelosia, però també vehicle per a la reflexió filosòfica i profundament humana del seu creador. 

Els escenaris  de les seves vides, que s'entretexeixen de manera fatal, Praga, Ginebra i la campanya on Tomàs i Teresa passen els seus últims dies, serveixen per emmarcar les lluites internes i l'evolució dels personatges i les dificultats a què la situació històrica els aboca.

A banda de les profundes i molts personals reflexions que esquitxen la narració - potser a alguns lectors els poden acabar pesant les irrupcions filosòfiques i metafísiques en el curs del relat -, i de la brillantor, la contundència i l’intel·ligent engranatge de les diverses històries que componen la novel·la, em sembla molt remarcable el treball dels personatges, molts d’ells plantejats amb la finalitat d’exposar les idees marc de l’autor sobre els temes tractats, però no dibuixats amb precisió. El mateix Kundera en deia: Com ja vaig dir, els personatges no neixen com els éssers humans del cos de la seva mare, sinó d’una situació, d’una frase, d’una metàfora dins de la qual està dipositada, com dins d’una nou, una possibilitat humana que l’autor creu que ningú no ha descobert encara o sobre la qual ningú no ha dit encara res essencial. No és cert que l’autor no pot parlar de res més que d’ell mateix?[...] totes aquestes situacions les he viscut jo mateix, però de cap d’elles en va sorgir un personatge com el que sóc jo, amb el meu currículum vitae. Els personatges de la meva novel·la són les meves pròpies possibilitats que no es van realitzar. 

Hi ha encara molts subtemes a La insoportable levedad del ser: la condició de l’exiliat, el paper del llibre com a defensa i contrasenya d’una  germandat secreta, la presència de l’art i la música en la vida i composició de l’esser humà..., perquè es tracta d’un llibre molt dens, malgrat que sigui  narrat amb la fluïdesa i el  didactisme que caracteritzen l’estil de l’autor. 

Innegablement, La insoportable levedad del ser és un  llibre important, que no pot deixar indiferent i que, segurament seguirà acompanyant el lector després d’haver-lo tancat, potser per sempre.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario