La perla de "La Perla"

 

    La perla, de John Steibeck

Sobre l'autor: John Steinbeck

Guardonat el 1962 amb el Premi Nobel de Literatura, John Steinbeck és considerat un dels més assenyalats representants del realisme social americà.

Va néixer el febrer de 1902 a Salinas (Califòrnia), fill d’emigrants. El seu pare, John Ernst Steinbeck, d’origen alemany, era tresorer del comtat i la seva mare, Olive Hamilton, d’origen irlandès, era professora. Fou l’únic fill baró dels quatre germans.

Va fer els estudis primaris i secundaris a Salinas però es va traslladar a la Universitat de Stanford per estudiar literatura anglesa. No es va arribar a graduar i va enllaçar una sèrie de treballs com a paleta, pagès, jornaler o botiguer, feines que impregnarien moltes de les seves narracions, com Tortilla Flat (1935) i alimentarien la seva consciència social.

Entre els anys 1929 i 1968, en què va morir sobtadament d’un infart a Nova York, va publicar gairebé una vintena de novel·les, l’última de les qual, The acts of King Arthur and his noble Knigths, incompleta, va ser publicada pòstumament el 1976. Entre les més reconegudes i premiades es poden citar: De ratones y hombres (1937), Las uvas de la ira (1939) per la qual va rebre el Premi Pulitzer el 1940, el mateix any en què John Ford va fer-ne l’adaptació al cinema, La Perla (1947) y Al este del Edén (1952).

Durant la Segona Guerra Mundial va ser corresponsal de guerra per al New York Tribune.

Però John Steinbeck va tenir també una prolífica i exitosa relació amb el cinema.

El 1941, havia iniciat la seva relació amb el cinema mitjançant l'escriptura del guió original de la pel·lícula The Forgotten Village, dirigida per Herbert Kline i Alexander Hammid. El 1944, va ser cridat per Alfred Hitchcock per escriure l'argument de la seva pel·lícula El bot salvavides (Lifeboat), per la qual fou nominat a l'Oscar de Hollywood en la categoria d'història original. L'any següent, fou novament nominat pel seu argument d'A Medal for Benny, escrita juntament amb Jack Wanger.

El 1947, va adaptar La Perla a la pel·lícula del mateix nom, dirigida pel mexicà Emilio Fernández. Finalment, el 1952, realitzà el guió cinematogràfic original de la pel·lícula Viva Zapata!, dirigida per Elia Kazan i protagonitzada per Marlon Brando i Anthony Quinn, i per la qual fou novament nominat al Premi Oscar.

Encara que la prosa de Steinbeck té un marcat component al·legòric i espiritual i es recolza en la pietat i l’interès de l’autor pels més miserables de la seva terra, per la qual cosa una part de la crítica l’ha qualificat de sentimentalisme i de fer pedagogia a través d’alguns personatges, sobretot de les dones, se l’ha de classificar dins del realisme naturalista basat en la idea filosòfica del determinisme històric.

El 1962 va ser distingit amb el Premi Nobel de Literatura.

Va morir a Nova York, el 20 de desembre de 1968 com a conseqüència d’un sobtat infart. Tenia 66 anys.

L’obra: La perla

Fent honor al seu nom, ens trobem davant d’una autèntica perla de la literatura del s. XX.

Entre la col·lecció de novel·les breus que han passat a la historia com a obres mestres (Bartleby, el escribiente, d’Herman Meiville,  Muerte en Venecia, de Thomas Mann, La neta del senyor Linh, de Philippe Claudel...) podem incloure’n aquesta petita joia, que encara que no té l’ambició de Las uvas de la ira, per exemple, concentra el més característic de la seva escriptura: la prosa poètica i plena de símbols, la intenció de denúncia de la pobresa i la misèria de part dels Estats Units en plena Depressió, així com la seva inclinació vers el món rural i una concepció fatalista de l’existència molt arrelada.

La història està ambientada en un escenari gairebé simbòlic i la protagonitzen Kino, un pescador de perles, el Pare, Juana, la seva dona , la Mare, i Coyotito, un nadó, el Fill. La vida a l’aldea de pescadors està condicionada pel colonialisme i les grans desigualtats entre la població indígena i els colons europeus.

Quan Kino aconsegueix pescar una perla de proporcions i característiques extraordinàries pensa que ha estat afortunat i que amb ell podrà salvar la vida del seu fill, que ha estat picat per un escorpí i es troba en perill de mort. Tanmateix.. la perla és el detonador de la guerra de castes i el que podria haver estat el principi de l’ascens de la humil família esdevé una tragèdia.

Perquè aquesta petita gran obra té moltes característiques d’una tragèdia grega: el fatalisme que converteix els personatges en marionetes del destí, la concepció maniqueista amb la lluita entre el bé i el mal, simbolitzada per la música interior que impregna i punteja tot el relat: la Cançó de la Família i la Cançó del Mal, el llenguatge concís i carregat de metàfores...

El mateix Steinbek en el pròleg avisa: Com totes les històries que es narren moltes vegades i que són al cor de la gent, només té coses bones i dolentes, i coses negres i blanques, i coses virtuoses i malignes, i res d’entremig.

Hi ha qui ha apuntat que aquesta novel·la pot ser interpretada en clau bíblica, amb uns Adam i Eva invertits, perquè la perla és com la poma del paradís, i du al pecat que arrenca la felicitat i la pau prèvia, a la qual mai no es podrà retornar.

"La noticia removió algo infinitamente negro y maligno en el pueblo; el negro destilado era como un escorpión, o como el hambriento ante el olor a comida, o como el solitario al que se revela el amor. Los sacos de veneno del pueblo empezaron a fabricar ponzoña, y el pueblo se hinchó y soltó presión a bocanadas".

La lectura atenta de La Perla, no només és imprescindible per començar a endinsar-se en l’obra i tastar la fonda preocupació social d’aquest autor nord-americà, sinó que és una oportunitat d’aprofundir en allò que és més essencial de la naturalesa humana.

Reitero: una perla!