Amb el mar de pantalla

martes, 7 de junio de 2011

BECEROLES, la Cantània

Divendres 27 el meu nét gran, el Jan, juntament amb els nens de la classe de l'escola Nausica van cantar a l'Auditori de Barcelona la Cantània Beceroles del compositor Enric Palomar, amb  text del Marius Serra.
Com que el Jan ja m'havia fet un tast, cantant amb entusiasme els fragments del cor, acompanyat del CD, i havia pogut comprovar la seriositat amb què ho feia i l'enorme retentiva que demostrava amb un text tan difícil - Marius Serra adora i necessita jugar amb les paraules i tota la cantània és un gegantí embarbussament -, ja intuïa  que podia ser un espectacle impressionant i molt emotiu.
Em quedava curta.
De sempre m'han emocionat els actes en què molta gent junta, entregada, fan i comparteixen una mateixa cosa. Tant un espectacle esportiu, com un concert, com un míting... Si la quantitat de gent - la cantània serà cantada per 25.000 nens de 3r, 4t, 5è i 6è d'Educació Primària durant els mesos de maig i juny del 2011, a diversos escenaris catalans i a tres d'espanyols - i la qualitat - parlem de nens i nenes de 8, 9, 10 i 11 anys- és tan espectacular com en aquest cas - evidentment que a l'Auditori no hi eren els 25.000, però calculo que n'hi havia al voltant de 2.000 - l'emoció estava assegurada.





Però és que, a més, i sobretot, cantava el Jan! Des del meu seient no el veia, però em semblava que cada una de les dues mil veus era la seva i que qualsevol de les siluetes negres el representava. Vaig plorar des de la primera cancó a l'última: emocionada, feliç, orgullosa, agraïda. La meva filla, que el podia distingir una mica millor que jo, em va dir a la sortida que si hagués pogués veure amb quina concentració i entrega cantava encara hauria plorat més. No m'ho vull ni imaginar. Bé pel Jan, per l'escola Nausica i per iniciatives com aquesta que et fan pensar, i sentir, que la vida pot ser, algunes vegades, una meravella.


1 comentario: