Un nou llibre de l'Srtrout sempre
és una bona notícia, un petit gran regalet per a mi.
Enguany el regalet s'ha dit Ay,
William (2021) i com que hi retrobàvem la Lucy Barton - aquella dona
entranyable que vam conèixer a Me llamo Lucy Barton (2016) i
que ens va fer pensar tant en la mateixa autora - era obligat rellegir primer
aquesta primera part, separada per algunes dècades de la protagonista i de
l'autora actual.
Però, de fet, Ay William no
és la segona novel·la on apareix Lucy Barton, perquè en un altre llibre de
l'autora, Todo es posible( 2017), la retrobàvem a través dels nou
relats que ens descobrien el paisatge, els familiars, els amics i els coneguts
de la Lucy, abans que en fugís per anar a Nova York i fer-se escriptora. Molt
en l'estil de les seves Olive Kitteritge (2008) i Luz
de febrero (2019) - n'hi ha una breu ressenya en aquest blog el dia
30/3/2021-, la hi descobrim a través dels afers, records i
sentiments d'aquells que van compartir-hi una etapa i els escenaris de la seva
infantesa i joventut. Si Me llamo Lucy Barton ens dibuixava un
personatge inoblidable, Todo es posible ens mostra el paisatge i la
gent que la van fer com l'hem coneguda a la maduresa i com la retrobem, ara, a
la primera vellesa.
Tot i ser-ne tan fan, m'adono,
però, que hi ha poques ressenyes de l'Strout en aquest blog, per tant és
obligat que avui hi posi quatre notes biogràfiques.
Elizabeth
Strout na néixer el 6 de gener de 1956 a Portland (Maine).
Va créixer a New Hampshire, en un ambient proper a les lletres ja que els seus
pares eren tots dos professors d'institut.
Es traslladà a Nova York, on va
estudiar Dret i es va graduar en Gerontologia a la Universitat de Syracuse. Ja
a la universitat, i després en els primers anys d'activitat
professional, va començar a escriure els seus primers contes, que van anar
apareixent a diverses revistes literàries de gran prestigi.
Amb la seva primera
novel·la, Amy e Isabelle (1998), va obtenir el Premi Art
Seindenbaum de Los Angeles Time, i el Premi Hearthland del Chicago
Tribune.
D'ençà de la publicació d'aquesta
novel·la la seva dedicació a la literatura es va fer més estreta i va ser
professora d'Escriptura Creativa a universitats com la Colgate o la
Queens, de Charlotte.
Uns anys després publicà Queda't amb mi (2006), però el gran èxit li va venir amb Olive Kitteridge (2008), que va guanyar els premis
Pulitzer, Llibreter, Bancarella i Mondello i a partir de la qual es va fer una
exitosa sèrie de televisió, protagonitzada per Frances Mac Dormand.
Després, van venir Los
hermanos Burgess (2013) i les ja esmentades Me llamo Lucy
Barton (2016), Todo es possible (2017), Llum de
febrer (2019) i finalment la seva vuitena novel·la, aquesta Ay,
William! (2021) que avui comentem.
Elizabeth Strout va ser finalista del Premi PEN/Faulkner i del Premi Orange i les seves obres han estat
traduïdes a diverses llengües.
Actualment viu a cavall entre Nova
York i Portland.
Però anem al llibre que avui vull comentar.
A Ay, William! hi trobem el temes preferits de l'autora, els que li
són propis i m'enamoren: les relacions familiars, sobretot les de
mare-filla i les de parella i ex-parella. Tot, com sempre, tractat amb la
senzillesa i la naturalitat, amb l'autenticitat de qui les viu en el dia a dia
sense reflexionar-hi especialment, entomant-les, assumint-les en la seva
grandesa i petitesa.
Però la senzillesa no enganya
ningú: Elizabeth Strout és una mestra en la introspecció psicològica i ens
deixa veure els pous de tendresa, soledat i decepció que amaguem tots, encara
en les situacions aparentment més normals i quotidianes. Sota l'aparença d'unes
anècdotes familiars que poden resultar properes als lectors hi ha una reflexió
molt profunda sobre la nostra existència i el feix de sentiments tan contrastats
que caben en les relacions humanes. Segurament, per això, llegir Strout és
retrobar-se amb un mateix i sentir-se reconfortada.
Amb un llenguatge planer, amb
petits tocs poètics, la perícia de l'autora ens mostra una Lucy ja molt madura
però igualment encantadora: sensible, solidària, insegura i en part
acomplexada, amb poca autoestima, assedegada d'amor i fidel als éssers que la
vida ha posat en el seu camí, fins i tot al record d'uns pares que la van
maltractar i a l'ex-marit que la va enganyar.
Sap greu de tancar un nou llibre de la Strout, encara
que cadascú d'ells deixa un pòsit d'humanitat que et continua acompanyat després
de deixar-lo a la lleixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario