Amb el mar de pantalla

viernes, 1 de octubre de 2021

Vocació de clubaires



 









Club de lectura de les Jardineres d'octubre: resistim!

Ja era una convocatòria en què sabíem que no hi seríem totes: impossibilitat de desplaçar-se, viatges, obligacions familiars, activitats que se solapen... Però les que podíem anar-hi teníem moltes de ganes de veure'ns les cares - encara que fos amb mascaretes -, de xerrar, de comentar les lectures de l'estiu i d'anar reprenent una normalitat que havíem enyorat tant, que no se'ns va ni passar pel cap d'ajornar la sessió.

Després, per a postres, els maquinistes de la RENFE van decidir d'iniciar una vaga, en apariència justa i civilitzada, que va resultar ser anàrquica i irresponsable, i que va sotmetre les jardineres que vivim fora de Barcelona a uns viatges delirants i pessadíssims.

Mentre esperava un tren anunciat, que no arribava, vaig tenir més d'un cop la temptació de girar cua i disculpar-me, com va haver de fer una altra Jardinera des del Vallès, però quan vaig saber que la que venia de Tarragona estava a punt d'agafar l'AVE per no perdre's el Club, vaig sentir-me molt contenta de no haver pres aquella decisió. Dues hores i mitja després, amb taxi inclòs en el tram final, vam aterrar al Club amb només mitja hora de retard, ja que havíem sortit de casa amb temps de fer un viatge transoceànic.

Va valer la pena, però. Un cop més vam comprovar la felicitat que ens proporcionen aquestes trobades, tot el que compartim a través de les lectures i d'una tan llarga amistat. A més, Les gratituds, de la Delphine de Vigan, que era el llibre a comentar, donava per a molt: sobre la seva bellesa i sobre els efectes diversos en les sensibilitats de totes nosaltres.

Se'ns va fer curt, el Club, amb les presses per anar a la caça dels trens fugisers respectius, totes les lectures personals de l'estiu que al menys calia esmentar, i la planificació del curs que exigia alguns retocs horaris per adaptar-se a les necessitats de totes nosaltres.

I ens en vam anar contentes i vivificades per l'estona compartida. I com sempre agraïdes per la immensa sort de la nostra amistat i d'aquest Club, que resisteix fins i tot a les males passades de la RENFE!

 







    



No hay comentarios:

Publicar un comentario