Amb el mar de pantalla

domingo, 17 de octubre de 2021

No eren bruixes, eren dones







 
Una  campanya de desgreuge de les víctimes de les caceres de bruixes

El dijous 28 d'octubre estic convidada a participar a la xerrada Som dones , som bruixes , que , dins del marc de "Les baumes de l'estany", organitza Omnium Cultural.

Encara que coneixia la campanya de desgreuge - iniciada a Escòcia, continuada per altres països europues com Suïssa i Noruega i a la qual es va unir la revista SAPIENS en el seu número del mes de març d'enguany - dels milers de víctimes, fonamentalment dones, que van patir persecució, tortures i en molts casos mort - foguera o forca - a tota Europa durant els segles XV, XVI i XII, em va sorprendre que em demanessin de participar en aquesta xerrada.

- No sóc una experta en bruixes - va ser la meva primera reacció. 

Però no em requerien com a experta, sinó com a autora de Bruixes, la novel·la guanyadora  del XXIII premi de narrativa Sebastià Juan Arbó, el 2011,  malauradament avui descatalogada, que, per camins curiosos - com explicaré el dia de la xerrada - em va dur a inventar una "bruixa", que no ho era, una remeiera que a les contrades de Viladrau era perseguida per ser una dona íntegra, compassiva i molt sàvia en l'ús de les herbes.

No era el fenòmen de la bruixeria el que m'havia empès a escriure sobre una "bruixa" sinó que, buscant un contrapunt a l'altra protagonista, una advocada barcelonina, una dona compromesa i valenta que a finals del s. XX decidia ser conseqüent amb el descobriment que trastocaria definitivament la seva vida, vaig concebre aquella Segimona del s. XVII que collia herbes a les muntanyes del Montseny, en record i reparació de la sort de les catorze dones de Viladrau que van ser penjades en la brutal cacera del període  que va entre els anys 1618 i 1622, simplement per ser diferents i marginades. 

Què tenien en comú aquestes dues dones tan allunyades en l'espai i en el temps? L'acusació, l'insult, que ambdues rebien de la societat respectiva, aquell "Ets una bruixa" , que tantes dones han sentit quan han mirat de ser lliures i fidels a elles mateixes  i no han seguit els camins que algú havia traçat per a elles.

El dia 28 parlarem de totes les "bruixes", que no n'eren, però que van ser sacrificades per interessos aliens, en un dels feminicidis més descarats de la història. I, segurament de tantes altres dones que no arriben a ser penjades, però que han sentit o senten aquest "Ets una bruixa", que mira de desautoritzar-les i estigmatitzar-les.






No hay comentarios:

Publicar un comentario