Un llibre que intueixo important, però que encara no he acabat de fer meu

 

Tardor, Ali Smith

A banda del plus d'emoció de començar un llibre que em van regalar unes amigues molt estimades en unes circumstàncies curioses i especials, aquesta novel·la, Premi Llibreter 2020, el vaig començar a llegir amb les expectatives més altes, perquè la novel·la no pot haver generat més elogis i bones crítiques.

Ali Smith sona ja com a possible futur Nobel, i la seva originalitat i força no són discutibles.

Amb tot, Tardor m'ha resultat un llibre no gaire fàcil de transitar. Potser perquè, per les circumstàncies que travessem, demano lectures que se m' enduguin, que em captivin, que tingui necessitat de seguir llegint? Potser per la seva fragmentació i, en ocasions, hermetisme? L'he llegit amb interès i admiració, això indiscutiblement, i el rellegiré ben aviat, amb l'esperança que aquest cop, ja sabent què m'espera , el pugui gaudir com es mereix. 

Vet aquí, la fitxa que n'he fet:

L’autora: Ali Smith

Aquesta autora escocesa, respectada i valorada entre els autors actuals en llengua anglesa, i reconeguda  amb l’Ordre del Imperi Britànic i membre de la Royal Society of Literature, va néixer a Inverness l’any 1962 i actualment viu a Cambridge.

És filla d’una família treballadora i va créixer en un habitatge social de la seva ciutat, on va cursar la primària i la secundària.

Entre els anys 1980 i 1985 va estudiar una llicenciatura conjunta en llengua i literatura anglesa a la Universitat d’ Aberdeen. L’any 1984 va guanyar el premi Bobby Aitken Memorial d’aquesta universitat, de poesia. Després va iniciar els estudis de doctorat sobre modernisme irlandès i estatunidenc, al Newnham College de Cambridge, i va escriure algunes obres de teatre. No va completar el seu doctorat.

En aquesta etapa de joventut va realitzar diverses i variades tasques a temps parcial: cambrera, netejadora d’enciam, assistent de la Junta de Turisme, recepcionista de la BBC i redactora publicitària.

El 1990 es va traslladar a Edimburg i va començar a treballar com a professora de literatura escocesa, anglesa i estatunidenca en la Universitat de Strathclyde, però dos anys després la va abandonar a causa del síndrome de fatiga crònica que se li va manifestar. Va tornar a Cambridge i es va convertir en escriptora a temps complet.

Ha escrit, obres de teatre, relats curts i novel·les de les quals només unes quantes han estat traduïdes, però que han merescut diversos premis i reconeixements. En destacarem:

. Free Love and other Stories (1915). Premi Saltire First Book of the year award.

. Hotel World (2001). Premi Encore award

. Accidental (2005), premi Whitbread novel award i l’Orange Prize for Fiction

. Com ser-ho alhora (2014). Premi Goldsmith Prize, el Costa Novel Award, el Book of de year award i el Femení de ficció.

Ara l’editorial Raig Verd publica el quartet estacional que comprèn:

. Tardor (2019). Premi Llibreter

. Hivern (2020).

. Primavera (2021)

. Estiu (2022)

que ha rebut els elogis de crítica i públic ja que segons s’ha dit l’obra “supera totes les expectatives”.

Ali Smith escriu articles per a The Guardian, The Scotsman, New Statesman i el Times Literary Supplement.

Actualment, viu a Cambridge amb la seva parella, la cineasta Sarah Wood.

 

L’obra: Tardor

 

Amb aquesta novel·la, Ali Smith inaugura la tetralogia del pas del temps, on parla de la realitat anglesa post-Brexit, de la comunicació i de l’amor , de les relacions familiars i de la importància de l’Art a la vida efímera de les persones i les coses.

 

Quan arriba la tardor, una dona jove , l’Elisabeth, observa els canvis al seu entorn, després d’un estiu que ha regirat el seu país. El temps continua amb el seu pas inalterable tot i que les opinions dels ciutadans s’han polaritzat i regna l’escepticisme sobre el pas donat i el futur de la nació. Algunes persones del seu voltant també sembla que es transformin.

L’autora parla del temps a base de jugar-hi, hi ha flashbacks constants i comença en una mena de no-temps ( la mort o el somni?) per alternar-ho amb episodis de la més brutal quotidianitat com us tràmits kafkians per treure’s un passaport en l’Anglaterra post-Brexit. El relat, calidoscòpic, que té com a principals eixos l’Elisabeth i el Daniel Gluck i la seva entranyable, original i poètica relació, va cap endavant o cap endarrere però l’autor té cura d’acotar l’edat dels protagonistes a cada episodi per tal de no augmentar el desconcert dels lectors.

Els dos protagonistes, a qui separen setanta anys, formen una parella atípica: ell és un home savi, amb un passat misteriós i cap vincle familiar aparent; en canvi ella és una nena curiosa, molt o massa madura per a la seva edat i que no s’acaba d’entendre amb una mare convencional. En Daniel exerceix de guia a la nena de com prendre’s la vida i introdueix l’Art en el seu horitzó i ella acaba sent la seva única família.

Hi ha dos grans personatges secundaris que són la mare d’Elisabeth i la seva amiga Zoe, i d’altres ja molt més circumstancials que propicien els diàlegs absurds i en forma d’espiral que esquitxen el llibre. També hi apareixen personatges de la vida real , com la Pop Art Pauline Boty i Christine Keeler, la model que va propicià l’escàndol del cas Profumo.

Tot el llibre està esquitxat amb recordatoris enamorats a escriptors universals i a les seves obres.

Tardor no resulta un llibre sempre fàcil de llegir però en general compensa haver-ho fet per l’autenticitat i poesia d’algunes situacions, imatges i personatges. La crítica n'ha dit:

 

"Ali Smith és una de les nostres millors novel·listes vives, la Virginia Woolf del nostre temps. Llegiu el seu quartet estacional, llegiu Com ser-ho alhora, llegiu L’accidental, llegiu-ho tot!"

The Guardian

"Una novel·la sobre la finitud, sobre com la vida és fugaç, extraordinària i improbable […]. Smith revela els anhels enterrats dels seus personatges: la seva agonia, el seu afany esperançador, la seva por a la mort."

Joanna Kavenna, The Guardian

"Bella, subtil… Plena d’humanitat i inclinant-se, malgrat tot, a l’esperança."

The New York Times Book Review

"Maliciosa, però elegant; enfadada però reconfortant. Espero que segueixi així."

Melissa Katsoulis, The Times