A Llorens Llibres, entre amics

 

Sant Jordi avançat

A falta de presentacions "presencials" ahir vaig passar una parell d'hores signant llibres a Llores Llibres, xerrant amb els amics i lectors que se m'acostaven i observant un flux bastant abundant i constant de persones que avançaven les seves compres de Sant Jordi.

Sense entrar a sac a valorar les preferències d'alguns no-lectors - jutgem cadascú amb tota la benvolença de què siguem capaços el fet que el llibre de la Paz Padilla sigui el més venut d'entre les novetats de no-ficció, pel davant de la meravella d'El infinito en un junco, de la Irene Vallejo  -  feia molt de goig veure persones de totes les edats triant i remenant llibres per a regalar, encara que només fos un únic cop a l'any.

Personalment, vaig tenir l'alegria de signar alguns exemplars del meu L'amor quiet, - nou, concretament - i, com que el degoteig m'ho permetia , de xerrar amb algunes persones conegudes , o no, del llibre i dels llibres i la vida. 

Va ser una bona estona, que ni la mascareta, ni la distància obligada, ni l'absència de les abraçades que hauria volgut donar i rebre, van aconseguir aigualir.

I per a postres, l'escalf i la complicitat de la meva llibretera de capçalera, la Rosanna Lluch, que va tenir el detall, ja habitual en aquesta llibreria tan especial, de convertir el meu L'amor quiet, en molts petits amors dolços de xocolata. 

Gràcies a tots!

Retrats d'autors locals 2020-2021

Una trobada especial!

10 anys de Club i més de 100 llibres comentats

Com cada mes, en aquestes circumstàncies tan especials, la Teresa ens va convidar dijous 15 a la seva sala de Zoom per fer la trobada del Club de Jardineres. 

Però aquest Club era molt especial -  més especial encara del que ho són els de cada mes, amb un grup de lectores amigues des de fa gairebé seixanta anys que comentem llibres, xerrem sense parar, riem molt i ens estimem i valorem més cada dia - perquè celebràvem que el dia anterior havia fet 10 anys de la nostra primera trobada com a Club de Lectura, al bar Cornelia del carrer València de Barcelona.

En aquella ocasió n'érem sis, només. Ara en som gairebé vint, encara que les diferents obligacions familiars o circumstàncies personals facin que no puguem ser-hi totes cada mes. En aquell abril de 2011 vam comentar l'excel·lent novel·la, o col·lecció de relats encadenats, Olive Kitteritge, de l'escriptora nord americana Elizabeth Strout.

D'ençà d'aleshores cada mes, amb les pauses obligades dels mesos de juliol i agost, hem llegit i comentat obres i autors catalans, castellans i de totes les nacionalitats, mirant de repetir-ne els mínims, amb una clara preferència per la narrativa i amb alguna concessió a l'assaig i a la poesia. Poques.

A més de les sessions mensuals, hem fet diversos viatges i estades centrades en una autor o autora que havíem treballat de manera especial: vam anar a Madrid, on vam fer la sessió de Club al Cafè Gijón i vam dinar al restaurant de La Residència d'Estudiants; vam anar a la Vall de Boí, per resseguir els tresors del romànic i posar en escenari algunes lectures del Pep Coll; vam anar a Blanes per recrear els magistrals contes de Joaquim Ruyra; vam anar al Delta del Ebre, tot seguint alguna novel·la de la Marta Rojals i l'Emili Rosales i la seva La ciutat Invisible; vam anar a Palafrugell i Calella , perseguint les passes del mestre Josep Pla; vam a anar a Lisboa per empaitar el Pereira d'Antoni Tabucchi, mirar d'entrar una mica més en el món de Pessoa i resseguir les passes de l'estimat Saramago; vam anar a Viladrau per admirar els paisatges de Guerau de Liost i Marià Manent... i tenim en el tinter algunes sortides pendents, quan la situació sanitària ens ho permeti.

Mentrestant... seguim lluitant amb una tecnologia telemàtica que desconeixíem i que a voltes encara ens és una mica hostil, per tal de preservar la nostra trobada mensual i el plaer , ja irrenunciable, de veure'ns i sentir-nos al voltant del llibre de cada més.

En aquesta ocasió especial, n'han estat dos: La mida justa, de Jostein Gaarner i, com una deferència molt de les meves amigues i que ja comença a ser costum, el meu L'amor quiet.

Va ser bonic. I especial. Com la celebració requeria.

Només em queda que agrair la trobada i tots aquests anys de paraules i amistat. 

📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂📚💜🥂

 

Sant Jordi avançat

                                       

Xerrar i signar llibres

Enguany, ens toca un St. Jordi encara diferent. I en van dos!

Tanmateix, tot esperant i lluitant perquè no s'acompleixi la dita que "No hi ha dos sense tres", farem el que podrem per tal que Sant Jordi continuï sent la festa dels llibres.

Les llibreries de Vilanova i la Geltrú han decidit ampliar la Diada del 23 d'abril, forçosament descafeïnada per les mesures anti-COVID, a base de fer un Sant Jordi amb descomptes a les vendes i les poques activitats que ens són permeses, al llarg de les dues setmanes prèvies. Per tant aquest serà un St. Jordi menys concentrat però més llarg i igualment intens.

En aquest marc, Llorens llibres i l'editorial Saldonar han organitzat una signatura del meu recent llibre, L'amor quiet, a l'entrada de la Llibreria, el proper dimecres 21 d'abril, de 18h a 20h.

Amb mascaretes, portes obertes i la distància obligatòria, encara podrem xerrar d'aquest amor quiet que "arrela i dóna sentit" i d'una època encara pròxima però molt allunyada, de la qual tots tenim records i referències familiars.

Si us ve de gust, allà serem. I parlarem d'amor i de llibres.

 

Fotografia, religió, nacionalisme, guerra...

 

A imatge seva, Jerôme Ferrari

Acabo un nou llibre que reconec bo, amb mèrits i qualitats, però que no m'ha acabat de fer el pes.
Desconeixia totalment aquest autor, malgrat que ja és el seu tercer títol traduït al castellà i/o català, un autor que m'ha costat identificar com a francès al llarg de tota la seva novel·la . I és que Ferrari és un matxambrat de cors i francès , amb molts vernissos de cultures orientals.
Va néixer a París, el 1968, fill de pares corsos, va passar la seva infantesa a Vitry-sur-Seine i va estudiar literatura i filosofia a la Sorbona, a París.
Ha exercit de professor de filosofia al liceu de Porto Vecchio, durant una època en què organitzava  reunions filosòfiques a Bastia, de francès a l'Escola Internacional d'Alger, a l'Escola Fesch d'Ajaccio, de nou de filosofia, al Liceu Francès d'Abu Dhabi i com a conseller pedagògic a Qatar, Sri lanka i Iran.
També fa de traductor del cors al francès i publica un article setmanal al diari La Croix.
Té ja una obra molt consolidada, de la qual s'han traduït tres títols al castellà i /o català, que constitueixen una mena de trilogia espiritual:
Donde dejé mi alma (2010). Grand Prix Poncetton, 2010. Prix Roman France Télévisions, 2010.
El sermón de la caída de Roma (2012). Premi Goncourt
A imatge seva (2018). Premi Mediterranée (2019) i Prix Le Monde (2018).

Una ressenya de Libros del Asteroide , que l'ha publicada en castellà, diu:

Una joven fotógrafa muere repentinamente en un accidente en una carretera de Calvi, Córcega. El funeral será oficiado por su tío y padrino, quien pese a haberse prometido concentrarse plenamente en la liturgia, no podrá evitar que regresen a su mente imágenes de su sobrina: la niña fascinada por la fotografía, la adolescente seducida por un militante nacionalista, la prestigiosa fotógrafa de bodas o la periodista de un diario local que un día lo dejó todo para viajar a Yugoslavia durante la guerra.

En esta aclamada obra, el ganador del premio Goncourt Jérôme Ferrari explora el abismo que existe entre la realidad y la imagen que se nos muestra de ella, y a la vez logra combinar magistralmente el vivísimo retrato de una mujer libre con la crónica de algunos de los acontecimientos políticos que convulsionaron Córcega a finales del siglo xx.

Una novela llena de humanidad, que nos lleva del fracaso de las propias aspiraciones y anhelos a los ambiguos vínculos que se establecen entre la imagen, la fotografía, lo real y la muerte.

La meva opinió és que, encara sent tot això veritat, la barreja de temes: fotografia, religió, nacionalisme, guerra, tots amb voluntat de protagonisme, fa la narració menys trabada i menys fluïda del que m'hauria agradat. Potser és una qüestió de quadriculació mental meva, però m'ha costat una mica entrar de ple en l'amalgama calidoscòpica que l'autor planteja.             Una pena, perquè reconec que la narració té moments de molta força.

"L'amor quiet" a Instagram Live

 

"Llegir en català" presenta les seves novetats per a Sant Jordi 2021📚🌹

Tots els editors que integran "Llegir en català": L'Avenç, Alrevés/Crims.cat, BiraBiro, Chronos, Les Hores, Mai Més, Raig Verd, Saldonar, Sembra llibres i Tigres de paper van participar en un InstagramLive coordinat per l'Octavi Gil (Saldonar), ahir, dimecers a les 19h.

Francesc Gil, l'editor de Saldonar, va presentar les seves novetats per a aquest Sant Jordi, entre els quals el meu L'amor quiet.

Qui vulgui veure i sentir les seves recomanacions ho pot fer a la pàgina d'Instagram de Llegir en català @llegirencatala

LLEGIM OKÈ 31/03/2021

   

L'excel·lent  entrevista que em va fer la Pilar Gili per al programa Llegimokè?, de Ràdio Castellterçol.    

             

LLEGIM OKÈ 31/03/2021