Amb el mar de pantalla

sábado, 14 de enero de 2012

Navegació i BookCrossing


 


Divendres al vespre.Tenia deu minuts abans de sortir per trobar-me amb un amiga. Anàvem al cine a veure El Havre, de l'Aki Kaurismäki (original, tendra, bonica i màgica. En la línia d'un director diferent i que, suposo, entusiasma o irrita amb la mateixa vehemència. A mi, el primer efecte), i, abans d'apagar l'ordinador, vaig decidir fer una passejadeta per la xarxa on ja fa dies naveguen les meves Bruixes.
Hi vaig trobar dues perles: l'una, la crítica generosa i força completa a  http://totesunamentida.wordpress.com/2011/12/09/bruixes-de-merce-foradada/ d'una altra bruixa que, com gairebé totes, és una bruixa bona.
L'altra, una notícia d'un blogger i bookcrossingger, el Jesús M. Tibau, a Tens un racó dalt del món, que anunciava l'alliberament d'unes Bruixes... vora l'Ebre, a Tortosa. Genial! 
M'han fet pensar en la riquesa i fluïdesa de la comunicació de tots els lletraferids que pul·lulem per aquestes pàgines virtuals, i entre totes les altres en blanc i negre que les alimenten.                                I he decidit que a més dels clubs de lectura, el facebook, el blog i el correu, encara  podria fer bullir una mica més la gran olla de la sopa de lletres i afegir-me en aquest córrer de mà en mà -  i d'ulls en ulls i de ment en ment i de cor en cor - que és el BookCrossing.                   
Ara, mateix - el Tap ja fa uns minuts que remuga - tocaria de treure a passejar el gos. Doncs aprofitaré la passejada per deixar un Senyoria, del Jaume Cabré, a qualsevol banc de la Plaça del Port, on, d'alguna manera, es va iniciar el meu tardà caminar per l'escriptura creativa. Fa poc vaig descobrir que el tinc "repe" - són les pegues de qui no aconsegueix moderar la seva compulsiva tendència a amagatzemar llibres -  i per a mi, és una de les novel·les més rodones d'aquest autoràs. 




 Dit i fet: bon profit!







lunes, 26 de diciembre de 2011

Quan ve Nadal, la cançó del miracle, amb el pessebre de molsa i arboç...

 No em posaré a pensar en veu alta sobre els típics i tòpics pensaments, sobre les més que compartides ambivalències del Nadal, del nostre Nadal. I molt menys m'endinsaré en reflexions socials i serioses referents a la injustícia global i mundial.
Vull, només, escriure quatre línies sobre el meu, de Nadal. Sobre el concret i molt particular Nadal d'enguany.
Ja fa molts anys que no hi ha pessebre ni molses i segurament, d'arboç, no n'hi va haver mai. Però hi ha pi i grèvol i espelmes, moltes espelmes, i llumetes a l'arbre i paquets que s'han de desembolicar, i una taula molt llarga i massa estreta, on seguraments tothom està una mica incòmode, però encara hi "cabem" tots. I, sobretot, això, hi ha la meva família: fills, néts, germans, nebots... Gairebé tothom, perquè als que ja no hi són, segur que en un moment o altre algú els crida.
I hi ha el torró d'alacant trencat a la closca del Carlos - Nadal no seria Nadal sense aquest moment ritual - i el "ponga" del Pititi, i el riure contagiós de l'Anna, i les vergonyes del més petit, i les "bronques" dels meus fills per tantes fotos... I el que ho allargaria i el que aviat ja voldria fotre el camp. I les terribles "fregades" perquè aquesta boja de la mamà o de la germana o de la cunyada, ha tingut el ridícul caprici de no voler-se posar rentavaixelles. I després, una casa destrossada i unes quantes hores de feina per recuperar el meu habitual espai "single". 

És a dir, el meu Nadal és com el Nadal de la majoria de persones d'aquests verals. Un Nadal normalet... però què afortunada em sento d'haver-lo pogut viure, un any més, amb tota la meva gent!
(Sobretot ara que ja tinc la casa recollideta.....)

domingo, 4 de diciembre de 2011

Bruixes vilanovines







Finalment, divendres 2, a Llorens Llibres, la molt més que llibreria del carrer Sant Sebastià, vaig presentar les Bruixes. No es tracta aquí de reproduir tots els agraïments, de cor, que vaig expressar a la meva intervenció, però sí de deixar escrit al blog que vaig tenir un marc - la més que llibreria -  un presentador -  el meu presentador d'elecció, el Sixte, amb la seva lectura atenta, competent i generosa - un acompanyament - família, amics, companys... - de LUXE!
L'unic que lamento és que entre l'agraïdíssima tasca de les signatures i l'atabalament de tot plegat, no vaig poder dedicar a cada un i una dels assistents l'atenció que hauria desitjat. Procuraré esmenar-ho en el decurs del dies que vindran.


La jornada, la vam rematar amb un sopar familiar, bé, dels que van poder allargar una mica més.
Tot plegat: un dia inoblidable, dels que m'agrada d'emmagatzemar per quan vinguis de menys feliços.







GRÀCIES, Bruixes, per mostrar-vos tan benèvoles.





















martes, 22 de noviembre de 2011

Entrevista a la revista EL TEMPS




































A EL TEMPS d'aquesta setmana, 22 de novembre, el Lluís Bonada m'entrevista sobre Bruixes.
L'entrevista és densa - inconvenients de ser tan xerraire - i em temo que li obligo a comprimir la meva "verborrea" en un espai determinat que és el que és.
La foto, fantàstica - caldrà retenir el nom del fotògraf-mag?
No pretenc que la pugueu llegir al blog. És per si algú vol buscar-la al setmanari.